dilluns, de febrer 21, 2005

Space Oddity

De tan lluny com estic, tan a prop em trobe, i et trobe tan lluny que més a prop no puc sentir-te.

De les serralades i els prats estant a les sabanes i selves adormides no hi ha camins sinó passes.

Dels timbals i les flautes a les refinades orquestres només cal un batec d’ales quan no de cor, que tant s’hi fa escoltar plaent sense cap pentagrama.

Del teu cor al meu , com de gran pot ser la llargària? O la mesura del pes? O la sang que raja? Del teu cor al meu no hi ha mides, ni preu, ni cap hora isarda, només espais infinits, desconegudes galàxies.



(NO, no és Déu ni cap àngel, és que de vegades em tranforme en polsim d’estrelles i ara estic de viatge interestel·lar i des dací dalt tot és tan minúscul....)


http://www.blogger.com/edit-profile.do

16 comentaris:

Anònim ha dit...

No és que la poesia sigui el meu fort, però, tot i així, i un cop fet aquest aclariment, m'agradaria igualment donar la meva opinió. En recitar-la —que no llegir-la— amb la —per a mi— entonació adient, li he trobat una musicalitat que junt amb el ritme sincopat que agafa l'últim paràgraf, m'ha omplert d'una agradable sensació.

Anònim ha dit...

tampoc no és fosca la ventura de la nit... quines paraules més boniques, de debò. igualment ho són les que m'has deixat en l'últim post. m'han commòs. besets d'agraïment.

Anònim ha dit...

Te puedo tocar, estás a escasos centímetros de mí. Te acompaño en tu vuelo y al fin me decido a estirar mis dedos te rozo suavemente y al hacerlo descubro por tu sonrisa que he tocado tu corazón. Es precioso, molt bonic.
Un petonet :)

Anònim ha dit...

Bon viatge interestel·lar, Polsim d'estrelles! El teu escrit també m'ha dut per un bonic viatge al ritme de timbals i refinades orquestres, al ritme dels batecs del cor. Gràcies per convidar-nos a aquest viatge tan maco.

Anònim ha dit...

joan, això que has escrit és bellíssim...

. ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

magnífic.

JoanAlbor ha dit...

Pensador: Si has sabut agafar-li el ritme i la música això és que entens i molt bé de poesia. Els teus pensaments n'estan plens. ;)

Elisenda: No ho havia pensat però sí "tampoc no és fosca la ventura de la nit.." precioses paraules també les teues. Besets d'estrelles.

Brisa: estimada amiga, quan faig eixos viatges sempre m'acompanyen els éssers estimats.Creus que no m'havia adonat de la teua presència? :) veus ja m'has tocat el cor. besets.

Omar: En aquests viatges sempre hi ha places lliures com de del teu balcó també hi veiem els altres les coses que tu veus. :-)

Isnel: Gràcies i benvingut, si t'ha embellit una miqueta la vida ja és tot, això és el que pretenen les paraules.

Mirandamar: Quina alegria veure't de nou.He passat pel teu blog varies vegades. M'alegre de trobar-te per aci entre les galaxies. Besets.

Ismene ha dit...

Gràcies,gràcies per saber utilitzar les paraules i crear amb elles un bellessa infinita...aquest post és simplement preciós. M'ha agradat molt,inclús m'has transportat a mi de viatge interestel.lar tb :)...i m'has fet sentir una sensació de calidessa...
De veres q m'ha encantat :)...i del teu cor a l'altre tens raó,sols hi ha espais infinits...
Molts besets i abraçades fortes!

JoanAlbor ha dit...

Aliena: Gràcies Aliena, i això que vaig fer solfeug a la meua adolescència i no tenia massa oït, heheh, ;) Abraçades

Gregori: I a mi, estimat Gregori. Supose que com tots tenim moments en què ens trobem serens. A mi la serenitat em produeix aquest efecte. Gràcies a tu per l'escalfor dels teus somriures càlids, acabe de passar per un petit planeta, no series tu veritat? :-) besets.

Nafthy: hehehe, sempre em provoques un somriure :-) Que Bé que te n'hages vingut a viatjar per les estrelles. Besets.

arsvirtualis ha dit...

He passat per aquí, i no he pogut estar-me de mirar els horaris de trens. Hi tornaré per veure si hi ha canvis.

JoanAlbor ha dit...

arsvirtualis: Gràcies per la visita En aquesta estació sempre hi ha canvis d'horari, de trens i de viatges. Benvingut.

Anònim ha dit...

És la primera vegada que espero sortir-me'n de deixar-te un comentari. Altres dies ho he provat i no hi ha hagut manera.
Veiam: M'ha impressionat, el teu text. Per la seva bellesa -que en té molta- i pel contingut. És tan bonic, el que has aconseguit! Aquesta sensació de proximitat de coses tan llunyanes... I aquesta distància tan gran que mostres en la fotografia, és tan suggerent... I dius tantes coses, en un text tan curt!
Perquè a l'hora d'arribar a conclusions... que cadacú ho enfili com bonament li plagui, oi?
Avui, precisament, el Pensador ens reclamava una definició d'art. Doncs això, Pensador: el misteri, la suggerència.
Felicitats, joan. Hi passaré sovint, per aquesta estació.

Anònim ha dit...

Que bonic,com sempre, el poeta del Xuquer ens ha captivat. Si ets al espai, si-us -plau, diga.l al petit princep que jo sè dibuixar mòlt bè els bens

Van

JoanAlbor ha dit...

acollida: :-) Benvinguda, veig que al final sí t'has aclarit, me n'alegre i molt. Efectivament acollida, cadascí enfila per un lloc, perquè cadascú rep les coses i les sensacions de formes diferents i trau les conclusions segons el seu ésser. Però sí el text parla d'això de les llunyanies i les proximitats i de com es poden mesurar segons què, sui, i en quin estat et trobes. M'alegre que t'haja agradat. Besets a tota la tripulació, (bé al capità de moment encara no ;)

Mad: Ja has tornat de la gran Roma? Ha estat curtet no? però segur que intens. Rep el eixos besets romans amb tot el cor. Gràcies. Segur que tindries tota la comitiva esoperant-te i t'hauran omplit de besets, llepadetes i picadetes :-)

JoanAlbor ha dit...

Van: Sí que l'he vist i m'ha dit que ja ho sap, que t'ha vist dibuixar-los i que només puga anirà a visitar-te. De fet m'ha dit que vol que l'ensenyes a ballar :-) besets molt dolços.