dijous, de juny 02, 2005

Alguns apunts sobre els dies de 25 hores

Un amic em comentava l’altre dia una exageració d’eixes que solen ser certes per se-ne precisament tan impossibles.
El ritme de vida que portem du en alguns casos a situacions inverosimils. El treball de vegades es converteix en una droga dura. A mode d’exemple em deia que en un empresa es trobaren amb què un treballador feia tates hores extres que en traure el comput total hi havia dies en què havia treballat 25 i 26 hores.

Aquests darrers dies m’he trobat en eixe cas tan absurd que fins i tot els dies de 25 hores se’m quedaven curts. Entre d’altres coses per la feina, treball per altra banda en el qual cada vegada em trobe més a gust i més satisfet i que en cap cas em reporta cap benefici econòmic. Ma mare i els amics sempre m’han dit que sóc un idealista passat de moda. Però fa temps que he comprovat que les satisfaccions que he obtés malgrat l’esgotament han valgut la pena i que després de la tempesta temporal he gaudit amb tranquil·litat dels resultats.
A banda d’això seguesc creent-me que la tasca particular o de grups aïllats i que abasten àmbits xicotets repercuteixen d’alguna manera a una escala més important. Sense el treball dessinteressat d’aquests col·lectius n’estariíem pitjor del que estem, d’això no en tinc cvap dubte.
Doncs bé això és el que ha fet que tingues una miqueta oblidats el blog i a vosaltres.
Entre d’altres coses m’agradaria parlar-ne de dues.

1. La manifestació http://www.levante-emv.com/default.jsp?pNumEjemplar=2804 promoguda per la platarfoma Xuquer viu http://www.xarxadelaiguaclara.org/PXV/PXV_index.htm contra el trasvassament Xuquer-Vinalopó. Infraestructura aprovada el 1997 i inclosa el el PHN del 2001. Un trasvassament igual, o m’atreviria a dir, molt més catastròfic que el de l’Ebre ja que des de fa anys que el riu Xuquer a l’altura d’Antella (Ribera Alta) es troba totalment mort, sense cabdal ecològic. És a dir el trasvassament deixa sense cap possibilitat de regeneració el riu per tota la comarca de la Ribera Alta i Baixa del Xúquer L’especulació urbanística que ha reviscolat en els darrers anys al llarg de tota la costa valenciana i amb major virulència des del sud de València fins a Alacant agreuja un problema que ve arrossegant-se des de fa anys, amb tanys permanent de subministrament d’aigua a la població i l’extermini total dels termes agricoles. Els nous PAIS que estan presentant-se arreu de molt municipis com ara Cullera, Pego, Dénia etc. Amb la inclusió de camps de golf i que poden arribar a triplicar la població d’aquestes ciutats resulta totalment aterrador. D’on eixirà l’aigua per a proveir tots els edificis, camps de golf, jardins, piscines etc? Jo la veritat no ho sé.

2. X Fira del Llibre en valencià del col·lectiu la Becerola. Sí malahuradament cal fer fires del llibre en “valencià”. Al País Valencià la llengua pròpia seguix sent una raresa., de vegades sembla com si forem una reserva índia. De tot el que va significar al començament el col·lectiu al poble ara només seguim fent la fira. Tots i totes tenim moltes coses a fer i portar a terme les activitats que hi feiem al començament ens resulta gairebé impossible. No obstant hem seguit promovent la fira esperant que noves generacions prenguen el relleu.

No hi ha millor manera de mesurar les coses a nivell sociologic que escoltar sense que se n’adonen que escoltes. Vegeu si més no algunes curiositats que van arreplegar les meues orelles durants aquest dies de la fira:


  • Dues xiquetes d’uns 9 o 10 anys s’apropen on estaven els llibres infantils i juvenils, la converça que vaig escoltar va ser la següent:
    - Mira “la caputxeta perversa” te acuerdas cuando lo leimos en clase?
    - Sí si me acuerdo. Mira este “Laia i Pau se’n van d’excursió”, a ver... Laia i Pau són dos germans bessons. Laia és una xiqueta inquieta i alegre I el seu germà Pau encara que.....” .Les dues xiquetes lligen perfectament en valencià sense cap problema, entre elles però es comuniquen en castellà. Quasi segur que també poden llegir de la mateixa forma en anglés. Les enquestes que es donen sobre el coneixement del català al País Valencià són totalment bones pel que fa al seu coneixement. Però conéixer una llengua no vol dir que s’use. Fa uns quants anys escoltar els xiquets comunicar-se en valencià era d’allò més normal. Actualment va cami de ser un fet excepcional.

  • Un xicot ben plantat, guapot i musculat s’apropa , comença a mirar els llibres, pense que farà una ullada ràpida i se n’anirà. Passen els minuts i el xic continua mirant llibres i llegint les contraportades i fullejant-los. Comence a estranyar-me. Al final el xic compra dos llibres de Fuster i Els Borja. Per a la meua grata sorpresa encara que per altra banda confirme que no estic lliure de pecat comprove que les dites tenen raó: les aparences enganyen.

  • Dues parelles de jovens s’acosten però no massa, un dels xics li diu a l’altre :
    - Mira llibres! I no mosseguen!


  • Per últim una dona major em ve directament i sense més preambuls em pregunta:
    - ¿Tienen libros de chistes?
    - No, no senyora, no hi han.
    – Li dic jo.
    - ¿Y para el colesterol?
    - No, tampoc , tampoc en tenim. – Amb aquesta pregunta us he de dir que ja cmençava a desbaratar-me
    - Bueno ¿y de cocina para adelgazar o de régimen?
    - No tampoc en tenim senyora.
    - Entonces de que tienen? Em diu amb cara ja de pocs amics.
    - Doncs en tenim de pomes, de menta, de maduixes......-clar per a mi els llibres poden ser així amb sabor de...- però sembla que a la dona no li fa massa gràcia i a la fi li dic – hi ha alguns de cuina tradicional però estan en valencià.
    - Ah entonces da igual no quiero nada.
    - Bon dia senyora . Vuelva cuando quiera
    .

    Ja em poden donar enquestes i estudis sociològics avalats per universitats i estudiosos però no hi ha millor forma d’adonar-te de com és la societat on vius i de quines mancances o avantges hi compta que eixir al carrer i parar-te a escoltar què diu la gent quan creu que ningú l’escolta.

PD. Seguesc amb les 25 hores diàries i el que més enyore es poder visitar-vos i llegir-vos com m'agrada fer-ho. No obstant us tinc ben present i no puc estar-hi amb vosaltres tal com voldria. Espere que aviat Cronos tinga a bé rebaixar-me l'horari i puga retornar-me a la tranquil·litat necessària. Perdoneu si els meus comentaris són més escassos i espaiats però com us conec bé sé que sabreu comprendre-ho i us deixe com sempre una abraçades i besos amb tota l'estima.

37 comentaris:

Anònim ha dit...

Et veig molt enfeinat eh! Bueno, trankil que els dies de 25 hores no duraran pas els 280 dies que tindria l'any si cada dia tinguéssim una hora més jejeje!
I pe'l que fa a la fira del llibre... és una llàstima que la gent jove no parli el valencià... Pe'l que fa a la meva experiència personal, quan anava a l'escola el català al pati èrem ben pocs els que el parlàvem... però a la universitat, als passadissos i als bars gairebé tots parlem català! (voldrà dir això que els catalano-parlants tenim més ganes d'estudiar? ...no ho sé pas!)

Apa, un petoneeeet!

Anònim ha dit...

Joan, a València ho teniu malament, malament, amb això de la llengua, me n'adono cada cop que hi vinc, i me'n torno sempre amb una sensació estranya, com si acabés de visitar un lloc on no t'ho acaben de deixar veure tot. Em sembla que ja t'ho deia un altre dia. Ara que, a Barcelona, déu n'hi do el que costa, també, trobar de manera "natural" un catalano-parlant amb salero. Però, vaja, potser la comparació no és la millor.
Referent al Xúquer i a les macrourbaniztacions que dius, és una bestiesa i sembla mentida que ningú (amb una mica de poder) tingui prous nassos per dir-ho clar i "català". Ens estem carregant el planeta i la supervivència de l'espècie animal en general (i tan animal, de vegades!!!) i la flora, i el mar, i la terra i tot...

Anònim ha dit...

Ah! I no pateixis tant! Home, és clar que et trobem a faltar, però tu fes el que hagis de fer, que segur que està molt bé, i ja vindran dies tranquils, i nits, i matinades, i tornarem a navegar per mars encalmats, sense presses, amb músiques de fons i taules ben parades... Tornarem a veure postes de sol immersos en la serenor de la tarda, i tornarem a ballar a la llum de la lluna... Tu no pateixis, que tot tornarà, joan..
Una abraçada molt i molt gran.

Anònim ha dit...

Tant treballar no és bo per la salut.
Ptonets ...

Anònim ha dit...

Si Cronos Cronos, el que passa és que tu ets especialista en ficar-te en embolats, com una servidora ;). L'anècdota de la senyora és genial, i tot i que pot semblar desesperançadora, per a mi (lectora voraç), és més aviat el contrari. Crec que aquesta gent abans no llegien res, com no fora l'Hola a la perruqueria. Ara llegeixen una mica, doncs llibres de l'estil que demanava la senyora, però "algo es algo" ;)

Giorgio Grappa ha dit...

Bon dia, Joan! Ves amb compte amb les jornades de 25 hores, que, com diu Donot, tant de treballar no és bo... Si fos bo, treballarien els rics!

El problema del valencià... Ai, mare! Ho tenim cru, però continuarem treballant: és qüestió de ser realista i marcar-nos objectius realitzables, com ara evitar que els castellanoparlants agafen mania a la nostra llengua, o convéncer les mares --sobretot les mares-- de parlar en valencià als fills. I --i açò em toca a mi-- posar-los llibres de lectura apassionants a classe... cosa que no sempre és fàcil, perquè sempre hi ha interessos pel mig. En fi, farem el que podrem.
I no et preocupes si no apareixes massa pels dips, que açò no s'ha de convertir en una altra obligació, home, que llavors perdria tota la gràcia!

Una abraçada!

gon�al ha dit...

Molt d'ànim en tot!

Anònim ha dit...

Amic Joan, no sé del tot quina relació és la teva amb ell, però, tant se'm en dóna. Com també, tant se'm en dóna que sigui un déu. Aquest Cronos dels collons, per molt fill d'Urà que sigui, i per molt Zeus que engendrés, no té cap mena de dret a mantenir-te en captivitat. Si va acabar personificant el temps, és el seu problema, no el nostre. Treballa el que vulguis, i més, si t'hi sents a gust, si realment vols —que d'altra banda així sembla—, però mai, per imposició divina. Deixem als veritables déus que juguin a ser-ho —de déus—, i lluitem contra els que sense ser-ho se'n creuen —de déus. Tot i que dient-te això, t'estic demanant que segueixis treballant, també et dic: de tant en tant, descansa.
Et trobem a faltar?, i tant, que et trobem a faltar. Però, som pacients. S'ho val.

Ismene ha dit...

Bé,pel temps no et preocupes...et comprenc i és possible q jo no pose cap post fins el 17 de juny,quan per fí,hauré acabat els examens!!jaja.Sols espere q mentrestant no t'obsesiones en el temps,que no te domine ell a tu :).

Per cert el de "- Mira llibres! I no mosseguen!",és boníssim,jaja...vull dir q fa gràcia,no q jo pense iwal...de ft per a mi un llibre és un dels millors amic q puc tindre.Em fa riure,plorar,passar bons moments,em sap mal acomidar-me d'ells...jaja,deus pensar q tinc una vida social avorrida xD.

I bé,pel q fa a la mort dels nostres camps (véase trasvasament del Xúquer) no sé ja qué dir ni qué pensar...sols q la gent em soprén cada dia més.El dia anterior a la manifestació al meu professor d'economia li preguntem si hi pensa anar i ens contests que "jo sóc de València,a mi no em preocuà ni em fa mal,així q estic d'acord". No t'importa q els camps es vagen morint,eixos camps q són la vida de moltes persones (del meu poble podriem dir q donen feina a 3/4 dels habitants)ni que dóne llàstima vore el Xúquer,eixe riu q un dia poratava majestuosament l'aigua i desenvocaba en la nostar mar i q ha donat nom a aquesta ribera en la que visc,i de la q em senc molt orgullossa. No t'importa q estiguen jugant amb nosaltres,q sí q hi ha trasvassament,q no hi ha,q si desaladores...,que per als polítics sols siga una promesa política i no els impotre gens els q la gent del carrer i del camp,que és a la q més ens afecta,pensa.
I pense q no fan falta eixos camps de golf,Benidorm ja hi ha un...per favor,més platjes que dónen angoixa vore de tanta gent,no.
I bé,pel q fa al tema de l'ús del valencià,millor no dic perque em pose negra.sols q és molt fort anar per València,i parlar tranquil·lament en les amigues i que dos se't quden mirant volent dir"uy,pero si el valenciano se habla".

Res més,q no t'angoixes pel temps ;) i molts besets!!

JoanAlbor ha dit...

Hola Lluneta encara duren, encara, però a poc a poc aniran minvant les hores :) La qüestió del català al PV és un fet malahauradament deplorable, parlar valencià ací no és un signe de normalitat sinó més bé un acte de reafirmament. M'agradaria que no fos així. Les llengües només hauríen de ser mitjans de comunicació i prou i que no comportaren cap responsabilitat. besets bonica :)

JoanAlbor ha dit...

Hola Gregori normalment a la fira del llibre de València ciutat hi sol haver molta gent valencianoparlant, això a més me n'alegra perquè vol dir que els valencionoparlants llegim ;) pero la fira que fem nosaltres no és com la de València, de fet passa gent i ni tan sols sap que hi ha una fira, mentre que la que va a València va directament a la fira. la visió sociològica és diferent :) Va tot bé, angelet? Besets :)

JoanAlbor ha dit...

Per si algú encara no ho sap aquesta xica tan especial, Isnel que amara cors amb les seues gotetes acaba de complir vint-i-algun anyet :) i m'han arribat miols que hi havia celebració amb altres amics des d'ací vull enviar-los la meua companyia i l'estima que els tinc

JoanAlbor ha dit...

Isnel em fot haver de fer de la meua llengua una eina de lluita, em fot perquè no m'agrada lluitar, no m'agraden les guerres, de cap tipus, però malgrat això sempre seré tres vegades rebel com deia la Maria Mercé Marçal, encara que no haja nascut dona :)
Aiii i no saps com enyore eixes nits al vaixell. Espere que aviat puga agafar-lo de nou i més avant que em porte a les terres del nord. Un bes molt gran :)

JoanAlbor ha dit...

Hola Donot tens tota la raó del món , però de vegades les coses vénen així i mira sóc un poc fava en això, no sé dir que no. de totes maneres estic prenent-me vitamines :) besets

JoanAlbor ha dit...

hahaha Moonsa m'has fet riure perquè és veritat, encantat de trobar una companya d'embolats ;)
Estic d'acord amb tu. De fet jo comencí a enganxar-me a la lectura mitjamçant els còmics de marvel que llegia de xiquet.No volia mostrar-ho com a negatiu, més bé com a còmic, perquè em va fer graàcia la pregunta : "entonces de qué tienen? "
Una abraçada

Anònim ha dit...

Dediques 25 hores en tasques tan engrescadores i necessàires, que tant de bo els teus dies tinguessin 28 ó 30 o més hores, perquè el món necessita gent com tu. Una abraçada.

Anònim ha dit...

Hi ha gent que no pot entendre que es prefereixi treballar en una cosa que ens satisfaci abans que en una cosa que reporti molts diners. Malauradament tenim l'hipoteca i els crèdits que s'han de pagar i ens exigeixen treballar en alguna cosa que doni diners, que si no...
Molt bo lo del noi aquest que et va comprar el llibre d'en Fuster. No vas quedar amb ell per fer una lectura conjunta???

pentesilea ha dit...

jo tampoc puc visitar ni comentar tant com voldria, Joan, almenys durant uns dies...
Està bé que t'agradi la feina, però mira de dosificar-te, si pots.
Cuida't ;-)

Anònim ha dit...

Hola Joan .. yo como tú, pero mí día hoy tendrá 26 horas, así que te dejo un beso para que envuelva tus 25 horas y un cálido abrazo de buenas noches ! Hasta prontito y cuídate amigo que queda poquito !

Brisa

JoanAlbor ha dit...

Ho tinc en compte giorgio però ens fem majors i més responsables, sobretot en aquelles coses que creus que has de fer. I és com tot quan comencen a acumular-se les coses no paren fins que arriba un punt en que fa un inflecció i torna tot cap a la normalitat. Espere que siga aviat però encar tardarà una miqueta. :)
El que em comentes sobre sobre les possibles accions pel valencià les trobe fantàstiques però crec que saps molt bé que amb això només no és prou. Tots sabem que l'ús i la supervivència de'una llengua no depén només de l'escola sinó de la necessitat social que es tinga i això és feina de molts més estaments que al nostre país malahuradament no existeix.

JoanAlbor ha dit...

Pel que fa als dips ja saps també que no és tan fàcil, cerc que tots hem passat una miqueta per això, sobretot perquè encara que sabem que es lliure en molts casos o quasi tots ens mou els lligams afectius que em fet através d'ells i vulgues o no és com una esquerdeta que se't clava quan no pots seguir el ritme, i saps que es cosa només teua, però no obstant l'esquerdeta hi està. Una braçada amic.

JoanAlbor ha dit...

Hola Gonçal gràcies per pasar-te :) i pels teus ànims, supose que tu també aniràs una mqiueta liat. A veure si em passe per ca teua a llegir-te que sempre m'agrada :)

JoanAlbor ha dit...

Aiii amic Pensador no saps com de bé em fan les teues paraules.saps? és que és com si et sentira parlar i em dones una tranquil·litat i una confiança que déu m'hi do. Gràcies, de veritat em feu molt feliç de tenir amics com vosaltres i d'haver trobat persones tan meravelloses. Una abraçada ben forta.

JoanAlbor ha dit...

Nafthy que vagen d'allò més bé els exàmens, que de segur que hi aniran, i si algun n'ix malament, ja saps bona cara i endavant que sempre hi ha temsp de recuperar i no s'acaba el món, ok? que no vull que et preocupes, ja saps què vull dir val? ;)
I endavant també amb les teues il·lusions i en la lluita del que creus just per un món millor i també en valencià, que les llengües són totes boniques i nobles si són ben usades per persones com tu. Besets.

JoanAlbor ha dit...

Omaaaarrr una abraçada ben gran, aiii ara em passe per ca teua a deixar-te una altra abraçada encara que siga.

JoanAlbor ha dit...

La meua estimada Muralla beixos , beixos , bicos i besets. No saps com n'estic de content que tot haja anat bé. És clar que sí, hi han hagut, hi ha, i hi hauran temps de calma per a tot i sobretot per a disfrutar de la gent que estimem. Una abraçada completa, lliure i sincera. Besos.

JoanAlbor ha dit...

Fredericccc jajajaja, aiii no em vaig atrevir, sóc molt tímid jo, i a més malgart el gimnás al que he hagut de deixar d'anar també, seguisc sent poqueta coseta i flaquet, jajaja.
I les hipotèques, ai senyor , mentre siguen hipotèques econòmiques i tinguem la sort de poder treballar, encara podem parlar. però que no m'hipotequen l'ànima, ni el cor, ni el cervell, que això si que fa por. Abraçades.

JoanAlbor ha dit...

Pentesilea es veu que hi ha passad de treball i feina. També la Isnel que vaig visitar ahir en parlava d'això. ISempre intente dosificar-me la feina però hi ha vegades que et vé tot de cop. de totes maneres anirà minvant i allò més important és que sé que seguiu estant i això és molt imporatnt per a mi. Una abraçada ben forta.

JoanAlbor ha dit...

Brisa Aiii mi mami bloguera jajaja. Gràcias por tu beso siempre me siento envuelto por la campanilla voladora porque siempre esta en mi corazón. Besitos mas cercanos para ti :)

JoanAlbor ha dit...

Mad atabalad però un atabalament que a la fi ha sigut bo i bell. I no saps com me n'alegre, ens alegrem tots i totres qui us estimem. Besets, llepadetes i picades també pera tots. El meu Robi també ús n'envia. I el Gregori també és clar. Un bes ben tendre i una abraçada aiiii que no arribe, aiii, sí ara! :)

Anònim ha dit...

Joan, moltíssimes gràcies per això dels vint-i-algun anyet... Maremeva!!!
I a les terres del nord hi ha un lloc per tu el dia que vulguis passar-hi una estona, ja ho saps...
Cuida't!
un bes.

Anònim ha dit...

Joaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan!!!
Ai, quins nerviiiiiiiiiiiiiiiiiiiis!!!
Mira, joan, miraaaaaaaaaaaaaaaa:

ATENCIÓÓÓÓÓÓÓÓ!!!

LA NIT HA GUANYAT EL PRIMER PREMI DE TREBALLS DE RECERCA QUE DÓNA L'AJUNTAMENT DE LA SEGONA CIUTAT DE CATALUNYAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!

EL PRIMER PREMI DE TOTA LA CIUTAAAAAAAAT!!!

AMB UN TREBALL FANTÀSTIC SOBRE L'HOMOFÒBIAAAAAAAA!!!

PASSEU A FELICITAR-LAAAAAAAAAA!!!

VA, VENIU AMB MI !!!!!!!!!!!!!!!

http://www.lamevaweb.info/568

Anònim ha dit...

Paso a dejarte un fuerte abrazo, de esos que luego te hacen sentir que los dias de 25 horas son apenas segundos y te dejan con ganas de repetirlo. Algo así como "saludos, que estés bien, que vayas con calma y vuelvas con mejores energías". Besitos :)

Giorgio Grappa ha dit...

En efecte, Joan, és molt poquet; però de vegades ens falla la imaginació, i llavors va bé tindre un petit repertori de coses pràctiques que podem anar fent. Però quan s'encén la bombeta, no deixem passar l'oportunitat!
Saludets.

JoanAlbor ha dit...

Isnel :) bonica :) a,b vint-i-un o vint-i-mil anyets seguiras sent tan bella com ho ets ;) hi passaré, hi passaré, ben segur que sí....

JoanAlbor ha dit...

Lloro no se´que faríem sense tu. Moltes gràcies per ser portador de tan bones i belles notícies. Ja hi he passat i m'he adherit a les felicitacions. Picadetes ;)

JoanAlbor ha dit...

Giorgio Tens tota la raó, així que no deixarem passar la llum de la bombeta quan s'encenga. Una abraçada.