divendres, de juny 17, 2005

BEN CLAR

Posted by Hello
No tinc ni idea de la gent que hi puga anar demà a la famosa i última “mani electoral” que s’han muntat. Sí, mani electoral, però segons “qui” , mani legal; es veu que les manis promogudes per la societat civil en un estat democràtic són il·legals segons “qui”, i també segons “qui” es veu que encara no s’han assabentat que la base d’un estat democràtic és la societat civil. Però bé, Ni sé quanta gent anirà, ni m’importa.


Però no puc deixar-me de dir, és més, vull dir, algunes cosetes.


Em declare Lliure de besar els llavis que,quan i com vulga sempre que aquests vulguen que els bese.

Em declare Lliure d’avantposar la vida de les persones a la de les nacions, o estats o qualsevol línia geogràfica que els homens s’hagen inventat .

Em declare Lliure de creure i sentir-me part d’una col·lectivitat o d’un poble amb qui compartesc una història, uns costums, unes tradicions i una llengua sense que açò supose aniquilar-ne el poble veí.

Em declare Reclamant d’allò que m’ha sigut robat i lliure de compartir-ho quan qui m’ho demana ho necessite.

Em declare Lliure de poder banyar-me en el riu que vulga i tombar-me a l’ombra de l’arbre que vulga perquè hi ha coses que no tenen amo, ni el naixement dóna cap dret particular sobre la terra.

No obstant em declare en Rebel·lia a qui ofegue un riu o un bosc per poder jugar al golf o nadar en una piscina quan hi ha milers de morts perquè no poden beure ni plantar llavors per conrear les terres.

Em declare en Rebel·lia contra qui em vol fer creure que algunes persones moren per accidents involuntaris mentre els responsables de vetlar pel benestar dels ciutadans s’omplin les butxaques, se’n van de sopars i no fan la feina que els toca.

Em declare Rebel contra qui amb el nom d’un déu, el que siga, permet que els fills d’eixe déu, el qui siga, no puguen viure en salut i els deixà morir lentament.

I per últim em declare Sord ( per una orella m’entra I per l’altra m’ix, com diuen al meu poble) però No Mut, contra tots aquells que només volen viure ells i que a qui no combrege amb la seua forma de vida els destina i obliga a l’esclavatge, físic, sentimental, cívil, legal, espiritual o ideològic.

BEN CLAR I BEN NÉT.

24 comentaris:

Anònim ha dit...

Mentre no ens preguin aquest esperit de plantar-nos i dir prou! senyal de què encara estem vius i ens queda el mínim (o màxim) de lucidesa crítica davant dels qui ens voldrien amb el cap cot i fermats ben curt pel jou de la ignorància, o del conformisme, que no sé quin és pitjor. Per desgràcia, proliferen a tots els mitjans (sobretot els televisius) els programes anestesiants, magistralment concebuts per a aquest fi.
Perejoan

Ferran Moreno ha dit...

Molt ben dit, Joan.

Ferran

Anònim ha dit...

Un post molt maco. Comparteixo tot el que hi dius.
Ptonets.

Anònim ha dit...

Em sumo al teu manifest lletra per lletra :***

pentesilea ha dit...

m'has deixat muda però combativa, i somrient...

Anònim ha dit...

I jo em declaro tan lliure i rebel com tu, i feliç de comprovar que hi ha gent com tu, que conviden a seguir creient en la humanitat. Si és que fas els manifestos com ningú!

Joanaina ha dit...

Doncs a mi demà, m'encantaria que caigués el diluvi universal, que ja el necessitem prou, i de pas, fariem un poc de neteja :D

Anònim ha dit...

Un abrazo cómplice y tiernísimo, Joan.

JoanAlbor ha dit...

Jo tampoc sé que és pitjor amic Perejoan si el conformisme o la ignorància. Crec que les dues coses van lligades i sinó almenys una hi porta a l'altra. Però totes les revolucions han estat així, a pesar de.. de maquinàries poderossísimes de propaganda i anestecians i mai han vençut la ment humana.Sempre hi haurà qui no es deixarà anestesiar, així ho espere. Una abraçada.

JoanAlbor ha dit...

Gracies Ferran aquestes paraules ens pertanyen a tots i totes els qui pensem i (con)vivim. Una abraçada

JoanAlbor ha dit...

Besets Donot em fa feliç comprovar, encara que no ho he dubtat mai que en som molts els que compartim els desitjos de viure tranquils i en pau i a més creiem que ho podem fer junts i ajudant-nos.

JoanAlbor ha dit...

Moonsa doncs benvinguda, m'encanta caminar juntament amb persones com tu . Una abraçada.

JoanAlbor ha dit...

M'havi estranyat quan he llegit "m'has deixat muda" O_O a tuuuuuuu? Pentesilea , impossible, una amazona com tu. Somriures compartits, com deia el Llach quina revolta més bella sinó amb un somriure :)

JoanAlbor ha dit...

Omar aquest"manifest" és tan teu com meu, com els de tots el que creiem que viure i conviure no és una tasca fàcil però sí necessària i esperançadora. Una abraçada ben forta.

JoanAlbor ha dit...

Joanaina no, doncs no plourà, però han dit que farà, bé fa perquè ja és hui, una calor que les lipotímies i els marejos deuran ser... aii només ho lamente pels pobres xiquets que porten eixos pares com si anaren a una festa i m'horroritza pensar quin futur pot tindre un xiquet o xiqueta d'aquests si és gai.

JoanAlbor ha dit...

Muralla i jo em felicite de conéixer-te, d'estimar-te i d'aprendre el valor de les muralles, la màgia de la terra i la sensibilitat que sempre em transmets per ser-ne cada vegada una persona human si puc millor. Un bes molt fort.

JoanAlbor ha dit...

Gatopardo me encantan esos abrazos, complice y tieno, ufff , lo recibo encantado y te lo devuelvo en la misma medida. Gràcias.

Anònim ha dit...

Visca tu i la mare que et va parir
Ets el millor, visca!!!
Van

www.blogs.ya.com/glamourdechocolate

Anònim ha dit...

Quizá buscar la libertad para todos, midiéndonos y considerándonos bien según lo que conseguimos en ese aspecto fuera el método más perfecto de lograr una gran sociedad.

JoanAlbor ha dit...

Van, estimadíssima Van t'estime molttttttttt , un bes enorme :)

JoanAlbor ha dit...

Gregori un índex però que reflexa la manca de respecte d'uns a altres i que mlahauradament ens monstra que als països "civilitzats" encara els manca avançar molt per poder anomenar-se així. No puc sentir-me content en aquest moments, però si orgullós de les persones que conec i també d'auelles que no conec però que sé que només volem viure, amb les les seues xicotetes felicitats i els seus xicotets maldecpas, però viure . besets.

JoanAlbor ha dit...

Atlante creo que ese debe ser el camino, aunque lo más dificil sea llegar a esa premisa, a saber medir las cosas des de nosotros mismos y entendiendo que nuestras medidad, nuesra barra de medir implica ciertos límites personales, però nunca debe aplicarse a otra persona. No podemos cohartar la felicidad de los otros para sentirnos nosotros felices. El límite , el punto que no se debe traspasar nunca és hacer daño o obligar a alguien a hacer algo para conseguir tu felicidad, al menos és como yo concibo (con)vivir. Una abrazo.

Anònim ha dit...

Preciós...

JoanAlbor ha dit...

Preciosa tu :) besets