dilluns, d’octubre 31, 2005

Silenci

Seràs l’esguard de l’alba tan fugaç que a penes pot créixer.
Seràs per sempre bell en un temps que no és teu perquè només a mi em pertany.
Seràs cabell acaronat en la distància
i en faré dolços de mel mentre hi jugue.
Seràs tan de lluny com jo sóc per a tu
que podré agafar el teu alé entre les mans i inventar-me els sabors dels teus besos.
M’agrada veure’t passar perquè sé que mai em veus
perquè sols així esdevindràs perfecte. Jo et faré perfecte.
Tot allò que voldria que fores, tot allò que jo voldria ser només és possible si no em mires, si no em saps, si m’ignores.
Així seràs el meu desig dels diumenges a la tarda,
la meua mà que acarona onades de vent,
el meu núvol dibuixat,
la plàcida son de les nits d’estiu a la fresca,
el caramel que guarde a la butxaca.
Seràs la meua veu, la meua boca. Seràs l´únic dia, seràs la nit
Seràs la certesa, sempre. Seràs l’amor , el meu amor, l’amor secret.

39 comentaris:

AiR ha dit...

És precios... Has vist "Carta de una mujer desconocida"?
Una abraçada!

Anònim ha dit...

he fet una paradeta en aquesta estació i la poesia m'ha atret. Aquests bocins de poesia que vaig llegint, m'acaronen l'ànima.
mjesus

Anònim ha dit...

De vegades és tan necessari el silenci!

Ella ha dit...

Ho será tot.

pentesilea ha dit...

:) molt bonic

Anònim ha dit...

Preciós, bonic, bell, superb... quant envejo a en Pla; a l'hora de cercar adjectius.

Anònim ha dit...

Seràs la poesia dels capvespres més encesos,
seràs el blau tibant del cel
i el blau profund del mar.
Seràs camí, seràs paraula,
seràs el foc, seràs timó,
seràs els ulls al capdavall de la mirada
que veu el món i se'l fa seu
i me'l prepara.
I no ho sabràs.
Seràs l'amor, el meu amor, l'amor secret.

(Ho sento. No m'hi he pogut resistir)

Anònim ha dit...

Joan, em permets una flor per la Isnel? Gràcies.

JoanAlbor ha dit...

gemma no no l'he vista encara però estic en això pel que sé és una peli per veure-la mab temps i gaudir-la...a mñés crec que està basad en algun llibre no? o em sona? :) besets

JoanAlbor ha dit...

Mjesusbenvinguda/ut gràcies per tan boniques paraules pots fer-hi quan vulgues totes les paradetes que t'hi vinguen de gust . salutacions.

Anònim ha dit...

Sereu!!! Sereu tots plegats tant... encantadors, adorables, estimables, dolços, carinyosos, entranyables, amorosos, desitjables...

AiR ha dit...

Sí Joan està basada en un llibre...

Ostres Frederic, tu també et mereixes ser tot això!

Tons i flors!

JoanAlbor ha dit...

Frederic amb un silenci et dic que només qui és tot això que tu dius pot veure-ho i sentir.ho en els altres. Una abraçada molt gran :)Com van les fires????

JoanAlbor ha dit...

Marmi es que nunca dekjamos de ser niños y adolescentes cuando soñamos de amor. me viene a la cabeza una oeliícula que vi hace poco y que me dejo con ganas d'exteriorizar ciertos pensamientos y refelexiones. Se llama "the mother" de Roger Miller. tengo que escribir algo sobre ello, porque és un tema en el que pienso mucho. és dura però dulce a la vez. te recomiendo que la veas. Un besot enorme carinyet :)

JoanAlbor ha dit...

Ella :). Una abraçada

JoanAlbor ha dit...

gràcies pentesilea :)

JoanAlbor ha dit...

Pensador no cal que em cercques més,..moltes gràcies. Una abraçada :)

JoanAlbor ha dit...

Isnel :) t'estime, ja ho saps..ho saps veritat..ets la única persona amb la qui m'he casat ;)

JoanAlbor ha dit...

Pensador totes les flors que vulgues..però això no s'hi val ehhh.. tu ara quedes bé amb la floreta però quan estàvem fent les obres de l'estadi olímpic de ca la l'Isnel queeeeee? ;)

Anònim ha dit...

Obres? Quines, obres? Construir un Estadi Olímpic, dius? I, on era, em preguntes? Ca!, home ca! Jo, quan es tracta d'aquestes coses que de lluny ja veus feixugues, abans de posar-m'hi, sempre cerco consell en el refranyer popular —que és molt savi. En aquest cas, en vaig trobar un, i m'hi vaig quedar enganxat: "Feina fuig; mandra no em deixis".
La flor, bé la tenia merescuda, no?

Ella ha dit...

I de sobte es gira i em mira. I he pensat tantes coses per dirli que em quedo en blanc i reflexiono. I ell ho nota, i m'agafa.
I jo segueixo en blanc, m'agradaria cridarli o explicarli molt fluixet tot el que penso.
I ell no diu res, jo crec que està en blanc.

Anònim ha dit...

Preciós!

Anònim ha dit...

Gràcies, gràcies, gràcieeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeees!!!
Mai no m'havien dedicat un poema tan boniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiic!!!
Joaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan, jo també t'estimuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!

Anònim ha dit...

Fent camins diversos per diversos blocs, he clicat un enllaç i m'he trobat aquí. I t'he de dir que aquesta estació de trens ha estat una autèntica descoberta, per a mi. Felicitats pel bloc i felicitats per trenar les paraules com tu les trenes.
(També t'he de dir que en altres blocs m'he trobat en la tesitura de fer un comentari després d'aquest lloro que ronda per l'espai cibernètic. I que he de fer un esforç considerable per parlar seriosament després d'ell. És genial, el tio!)

Anònim ha dit...

"El caramel que guarde a la butxaca"...
Tu, si ets un caramel, i ben dolç.
T'estimo, Joan

Mikel ha dit...

Uiii quin final mes trist , L´amor secret es el mes doloros dels amors....

JoanAlbor ha dit...

Pensador no m'esperava altra respota , com sempre fas gala de la sabiesa que dóna la cultura tradicional ;)

JoanAlbor ha dit...

Potser Ella els amors secrets són això un full en blanc que cal anar omplint molt fluixet :) una abraçada.

JoanAlbor ha dit...

Acollida gràcies . Un beset preciosa :)

JoanAlbor ha dit...

Llorooooooooo és que no pot ser amb tu ehhhh!!!! i ara que ara ja no hi ha amor secret que valga ..ala ara ja ho sap tothom..lo teu i lo meu , lo nostre, excavadora del meu cor!!!!! ;)

JoanAlbor ha dit...

pentagrama benvingut/da. Trenar les paraules, que bonic, crec que és una de les coses més bonique que m'han dit mai. Moltes gràcies.
Pel que fa aquest Llorooooooooo,ja veuras com és irresistible ;)

JoanAlbor ha dit...

Mad jo també t'estime :)

JoanAlbor ha dit...

Mikel jo crec que els amors secrets no són tristos, no dolorosos, són com tots els amors i potser si em fas filar prim cerc que fins i tot més intensos. amb ells però pot passar com en tots que vagen bé o vagen malament..i un amor secret no té perquè ser una persona ;) salutacions

Anònim ha dit...

No m'esperava que el retorn a l'estació em pogués emocionar tant. Préciós, Joan, preciós...

Anònim ha dit...

Dondeeee estáaaa mí iiii comenttttt ? ? ? ? :(

¿Será posibleeeee?

Bueno yo te dejo besitos que tampoco los encuentro :)

muaks,requetemuakssss ¡

Mikel ha dit...

Ostres , jo es que aixo de l´amor secret , sigui persona o no o trobo doloros.
O per dir-ho de un altre manera , trobo molt maco poder expresar els teus sentiments i poder cridar ben fort.

JoanAlbor ha dit...

Omar me n'alegre molt de tornar a llegir-te i a sentir-te per ací :) Una abraçada

JoanAlbor ha dit...

Que has hechooooo con tu comment??? Brisa jajaja..me quedo con los requetebesitos..ummm són como los quesitos que me comia de pequeño :)))

JoanAlbor ha dit...

Mikel :) m'has fet somriure. Una abraçada