bufant

Sempre vindrà un alé que estimaràs sentir. Sempre.
Sempre hi haurà un frec que et farà tremolar. Sempre.
I sempre ho oblidaràs però sempre ho sabràs.

Mai podràs afartar-te de viure. Mai.
Ni mai desitjaràs no haver gaudit malgrat que hages sofert.
I sempre tindràs gana i sempre tindràs set. Sempre.

Anys deprés potser no recordaràs com fou el primer pas,
ni el primer bes, ni les primeres paraules,
però mai oblidaràs caminar, besar, parlar,. Mai.

Aquesta és la vida de les paraules
amb què has posat nom a les coses teues.
Paraules que cal estimar , nodrir i abraçar ,
no fos cas que se’n dolgueren, i malaltisses
no pogueren emprendre el vol lleuger de les ales
i caure en l’oblit. Empren doncs el vol i fuig

d'aquest oblit, l'oblit de viure.