tag:blogger.com,1999:blog-9985891.post110761788027941772..comments2023-09-03T18:19:13.651+02:00Comments on L'estació: El Manhattan del Xúquer JoanAlborhttp://www.blogger.com/profile/02023756944145844299noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-9985891.post-1154380840748407742006-07-31T23:20:00.000+02:002006-07-31T23:20:00.000+02:00No sé ni com he arribat ací, però he vist aquest t...No sé ni com he arribat ací, però he vist aquest text sobre el manhatan de Xuquer i jo tambè estic indignant en el que se està fent a Cullera, que tambè es el meu poble. Estic fart de la especulació i dels despropòsits que fan ací.<BR/><BR/>Salutacions i vaig a vore que més n´hi ha per ací. M´alegra vore que n´hi ha gent de Cullera que escriu i tot. <BR/>Ja estic fart de esta merda de poble (encara que a tu t´agrade tant, està fet una merda ja)Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9985891.post-1107786805377220242005-02-07T15:33:00.000+01:002005-02-07T15:33:00.000+01:00Muralla: Jo crec que la trista relaitat, està perq...Muralla: Jo crec que la trista relaitat, està perquè intemtem fer que deixe de ser trista, com puguem, a poc a poc. Crec que si els ciutadans ens paràrem a pensar quin tipus de vida volem la minoria es convertiria en majoria, només cal pensar de veres i tindre ganes. Sé que la teua terra (terres) també pateixen del mateix mal. Una abraçada compartida, sense diners clar, una forta abraçada senzilla i amiga. besets. <br /><br />Marcel·li: has donat en la clau. Són els canvis bruscos els que fan mal, en tot. Al cap i a la fi som animals d'apaptació. Una forta abraçada també per a tu i els teus paisatges tan plens de vida.<br /><br />Mad: Jo pense que si és pot pensar globalment i actuar localment encara. De fet tu ho fas, actues amb els que t'envolyen, amb eixe amor tan gran que tens i ens ompli a tots de llepadetes i picadetes tan boniques. Esperem que els nostres néts si puguen conéixer encara la meravella de la natura. Besets per atu, llepadetes per a marmota i Napoleón i picadetes pel nou amiguest.<br /><br />Nafthy: :-) ja intuïa jo que estèvem molt a prop, jeje. Així que tinc una veïna bloguera. Tu pots gaudir sempre de la platja perquè sé que la respectes i ella també. Clar que estime el meu poble, i el teu, i tots. Peró m'agradaria que sabessem ser bone formiguetes i construïr per viure no per guanyar diners hipòcritament. Besets dels xuquer.<br /><br />Rufus: Benvingut. Pensem en positiu i fem que céixer no siga morir sinó tot el contrari: viure. he visitat el teu blog, però no he tingut temps de deixar-te cap comentari, ho faré. salutacions.<br /><br />Van: Carinyet, igual em fa si em diuen antic si amb tu, el guasu i el Fred podem fer un sopar una nit estrellada d'estiu a la vora de les aigües del xuquer, just on s'abraça amb la mar. I ballàrem, i escoltàrem plàcidament els fados que tant ens agraden en un vaixell de pescadors mentre la lluna acarona els nostres amigables i desinquets fantasmes jejeej. I ja saps qui ballarà claqué, no? Besets mab gust de maduixa i una mica de xocolaet amarg.JoanAlborhttps://www.blogger.com/profile/02023756944145844299noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9985891.post-1107724920054248892005-02-06T22:22:00.000+01:002005-02-06T22:22:00.000+01:00Sòc la part del xuquer que viu a Barcelona...........Sòc la part del xuquer que viu a Barcelona........quanta raò tens, amic meu, i nosaltres preocupant.nos de si la princesa Leti es queda prenyada.<br />La natura no ven,ni menys els sentiments. Qualsevol et diria antic o ves a saber quina paraula grossa.Pero jo, el guasu, en Fred, pensem en la tibessa de les aigûes del xuquer, i la muntanya, i la tranquilitat de les teus terres valencianes, eixes que donen poetes com tuAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9985891.post-1107715383118394942005-02-06T19:43:00.000+01:002005-02-06T19:43:00.000+01:00A vegades, creixer és morir.A vegades, creixer és morir.RUFUShttps://www.blogger.com/profile/17460885352727331474noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9985891.post-1107695426326405642005-02-06T14:10:00.000+01:002005-02-06T14:10:00.000+01:00Ja sé de quin poble eres,jo visc al costat :). I s...Ja sé de quin poble eres,jo visc al costat :). I si et dic la veritat,sempre m'ha agradat el teu poble,no sé el que té però sempre he desitjat viure-hi.<br />Però també et dic q tinguent la platja del teu poble a escassos 12 km del meu,intente no anar molt en estiu i anar a altres platges. Per què? simplement per el turisme q hi ha,per ixos q ens embruten la platja llevant-li ixa alegria q sol desprendre...i em dona ràbia vore com els edificis es mengen quasi la platja :(...no sé,em sap greu q matem un poble d'eixa manera,xq el matem.<br />I pl q fa a lo del Manhatan...:(,em va doldre molt quan ho vaig saber,damunt crec q es menjaran el lloc de la platja on anava jo.<br />Per què tan de mal? Jo crec q quan tenim ixos temporals amb riuades,és el medi i la mar que es vlen venjar...i tenen tota la raó del món.<br /><br />Estima sempre el teu poble,a mi me dol no estimar-lo :(.<br /><br />Besets!Ismenehttps://www.blogger.com/profile/13577133846576542971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9985891.post-1107647509630507432005-02-06T00:51:00.000+01:002005-02-06T00:51:00.000+01:00Llástima que les persones encarregades de construï...Llástima que les persones encarregades de construïr el "Manhattan del Xuquer" segurament no hagin estat mai a Manhattan...<br /><br />D'altra banda, el risc d'agafar-li massa carinyo a algú o a un lloc és aquest: un dia t'adones que o bé de cop o bé poc a poc ha anat canviant. Si el canvi és suau i progressiu no acostuma a passar res. Si el canvi és brusc és quan acostuma a fer mal...<br /><br />Marcel·lí<br />(http://blogs.ya.com/bohemiachampain)Anonymousnoreply@blogger.com