tag:blogger.com,1999:blog-9985891.post111106917877659569..comments2023-09-03T18:19:13.651+02:00Comments on L'estació: Transparències ( I )JoanAlborhttp://www.blogger.com/profile/02023756944145844299noreply@blogger.comBlogger14125tag:blogger.com,1999:blog-9985891.post-1111443674767766002005-03-21T23:21:00.000+01:002005-03-21T23:21:00.000+01:00Gregori: saps que tens un lloquet per a tombar-te ...Gregori: saps que tens un lloquet per a tombar-te sobre l'herba i pensar, descarsar o jugar amb ella, tal com desitges, i a més l'ajuda d'un amic per desentervolir alguns passatges sempre es benvinguda. de vegades cal que algú t'ajude a veure el que un no veu :) besets amb totes les "e".JoanAlborhttps://www.blogger.com/profile/02023756944145844299noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9985891.post-1111354808323957402005-03-20T22:40:00.000+01:002005-03-20T22:40:00.000+01:00Isnel: que rebonica ets! i que bonic és trobar per...Isnel: que rebonica ets! i que bonic és trobar persones tan pròximes i que em feu sentir tan acompanyat. A pesar de les diabòliques màquines aquestes que usem que ens deixen tirats de tant en tant. No cregues jo també tinc problemes en el blogger, se'm queda parat i no puc accedir-hi a certes pàgines. Esperem que la tempesta passe aviat. Besets de llum.JoanAlborhttps://www.blogger.com/profile/02023756944145844299noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9985891.post-1111354583389602652005-03-20T22:36:00.000+01:002005-03-20T22:36:00.000+01:00Muralla: Si m'ho diu una dona com tu no puc més qu...Muralla: Si m'ho diu una dona com tu no puc més que sentir-me orgullós i afortunat. Com no vols sentir-se part de la mare terra una muralla arrelada en ella. Jo també t'estime Marmi, bicos, i una forta abraçada. <BR/><BR/>frederic: Amic meu, tu no li has de donar comptes a ningú, el teu cor ho diu ja tot. ja recorde, ja la busqueda dels escorpins, a qui li s'havia d'ocórrer una cosa així, Doncs al Frederic ;) Una abraçadaJoanAlborhttps://www.blogger.com/profile/02023756944145844299noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9985891.post-1111304930987067762005-03-20T08:48:00.000+01:002005-03-20T08:48:00.000+01:00Els de la mevaweb tornem a estar fora de servei, a...Els de la mevaweb tornem a estar fora de servei, amic joan, no t'espantis si, des de fa hores, no hi pots connectar. A tu t'he pogut trobar al Google només posant "joan estació". Gràcies per fer-nos companyia en aquesta hora fosca...Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9985891.post-1111304762628310042005-03-20T08:46:00.000+01:002005-03-20T08:46:00.000+01:00També et veig a tu, joan, una persona serena i tra...També et veig a tu, joan, una persona serena i tranquil·la, plena de filosofia d'aquella que s'entén i que, pel que dius, ja gairebé vas néixer amb ella posada. Però això no és el més important. El més important és que ho dius i que ho transmets amb unes paraules plenes de música i amb el gran poder de l'evocació: ens ho fas viure!!! Una abraçada des d'un tros de terra que encara conserva per sort una mica d'herba, un cel estirat i ample al damunt i, entremig, algun ametller florit i quatre abelles encara mig adormidetes. Ah! I les orenetes, que van arribant...Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9985891.post-1111304444289291502005-03-20T08:40:00.000+01:002005-03-20T08:40:00.000+01:00Amb aquest post ja demostres quina gran categoria ...Amb aquest post ja demostres quina gran categoria de persona ets.<BR/>Quan, al final de la nostra vida, estiguem davant del creador o de qui ens va parir, li hauriem de demanar explicacions de perquè no vam poder fer, en aquesta vida, el que realment ens hauria agradat de fer.<BR/>Per cert, jo vaig anar a cercar escorpins una nit i no en vaig veure cap, ara bé, hauria corregut molt de trobar-me un (fugint, s'entèn)Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9985891.post-1111185980062607052005-03-18T23:46:00.000+01:002005-03-18T23:46:00.000+01:00Pensador: Saps amic des que comencí a conéixer-te ...Pensador: Saps amic des que comencí a conéixer-te sempre t'he intuït una perosna serena i placida, i ara amb aquest comentari em trobe amb tot el plaer unbon company. A mi també eés el tros essencial del que volia transmetre i del que desitge ara mateix. Una abraçada, naturalment. :) <BR/><BR/>Pentesilea: Demà seguirem fent-nos una miqueta més grans, com cada dia, però la bellesa que sempre ens acompanyarà ens fa que el temps siga un estimat amic més de viatge. besets de bon matí :)JoanAlborhttps://www.blogger.com/profile/02023756944145844299noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9985891.post-1111166168132767432005-03-18T18:16:00.000+01:002005-03-18T18:16:00.000+01:00Aether: Me alegro mucho de verte de nuevo. Gracias...Aether: Me alegro mucho de verte de nuevo. Gracias por tu compañia. En eso estamos en intentar ser no siempre porque es dificil por no decir impossible pero si la mayoria de veces uno mismo. Seguro que a ti tambien te gusta tumbarte sobre la hierba, así que tines un huequecito reservado :) Un abrazo.JoanAlborhttps://www.blogger.com/profile/02023756944145844299noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9985891.post-1111165667327255542005-03-18T18:07:00.000+01:002005-03-18T18:07:00.000+01:00Elisenda: D'això es tracta de no perder els somnis...Elisenda: D'això es tracta de no perder els somnis que ens han fet i poden encar fer-nos feliços, encar que només sihuen somnis. Besets. <BR/><BR/>Tristany: Esteu molt líric vos últimament, encara que en el fons sempre acaba aixint eixe xiquet que s'escapava de cas cada dia ;) amb les seues amigues les formiguetes del Milà , hehehe, i no patiu no, vos encara que que parleu o no com les formigues sempre feu sompanyia :)JoanAlborhttps://www.blogger.com/profile/02023756944145844299noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9985891.post-1111094211151654592005-03-17T22:16:00.000+01:002005-03-17T22:16:00.000+01:00...i després d'aquest text tan bell i aquesta imat......i després d'aquest text tan bell i aquesta imatge plena dellum, qui té ganes de fer-se gran demà al matí?<BR/>:'(pentesileahttps://www.blogger.com/profile/05517100033220422959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9985891.post-1111091153615584202005-03-17T21:25:00.000+01:002005-03-17T21:25:00.000+01:00Jo sempre he sigut de ciutat, i per tant, de peti...Jo sempre he sigut de ciutat, i per tant, de petit no se m'hagués acudit mai dir: de gran seré pagès. És precisament ara, ja de gran, quan subscric tot el que dius. Sobretot aquest tros, que em permeto transcriure: <I>"Alçar-se de bon matí, només amb l’horari que marca el sol i la lluna, descansar al migidia i fer-se el dinar i al capvespre tornar a casa al costat de la llar fins que li entrara la son i el reconfortés per al dia següent"</I>. Una abraçada de natura, Joan.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9985891.post-1111090352414328452005-03-17T21:12:00.000+01:002005-03-17T21:12:00.000+01:00Y sabiendo que en cualquier parte sigues siendo tú...Y sabiendo que en cualquier parte sigues siendo tú y que estás contigo y nada te impide hacer lo que sientes, ya sea plantar un árbol como tumbarte en la hierba a servir de refugio a las hormigas.<BR/>Precioso texto Joan :)Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9985891.post-1111081598608196652005-03-17T18:46:00.000+01:002005-03-17T18:46:00.000+01:00Darrerament veig que la cosa va de turonets, m'agr...Darrerament veig que la cosa va de turonets, m'agrada. Un turonet permet tocar el cel sense moure els peus de terra, ens ofereix experiències minimalistes molt interessants. El meu turonet tenia formigues negres amb cap vermell, com si fossin del Milan, pinyons calents amb gust de rèina que m´alimentaven quan m'escapava de casa (cada dia)...i ademés les formigues no parlen, sempre et donen la raò, et deixen jugar amb elles i et fan companyia,les formigues són una bona teràpia pels agobiats del món...ai, no sé que m´enrollo :)Quico Ventallóhttps://www.blogger.com/profile/17954753114988634930noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9985891.post-1111075586228522662005-03-17T17:06:00.000+01:002005-03-17T17:06:00.000+01:00Ai, Joan, si de petits ensuméssim el que ens esper...Ai, Joan, si de petits ensuméssim el que ens espera de grans, seria terrible... Però tornant a mirar els núvols i jugant a reconèixer-hi formes, sentint les formiguetes com córren pels dits o l'olor de l'herba fresca podem recuperar durant uns instants aquells dies en què tot era més fàcil.<BR/>Que bonic que ho dius sempre, xiquet!Anonymousnoreply@blogger.com