Desde mi corazón
Estraño mis manos
Estraño mi cabello
Estraño mis ojos
Desde mi corazón
Estraño mis labios
Estraño mi piel
Estraño mis dedos
Desde mi corazón, hay veces que me estraño.
Desde mi corazón, a veces, a ti, también te estraño.
(*) El títol és el d'un llibre de poemes de Xavier Casp que li va aconsellar que el posara el seu aleshores amic Joan Fuster
http://www.blogger.com/edit-profile.do
4 comentaris:
Quin poema més bonic :),m'agrada molt.
PEl que fa al títol,crec q em quedaria amb les ales...em trobaria més lliure (encara q realment no ho fóra),no sé,sempre m'ha agradat l'idea de tindre ales i poder volar..sense fronteres...quina imaginació la meua!jeje.
Besetsss
M'ha agradat especialment el detall de l'"a veces a ti también te extraño". A veces.... aquesta és la clau. S'ha de permetre el trobar a faltar algú o un passat concret, però només a vegades.
Joan, fantàstic, com sempre...
Marcel·lí
(http://blogs.ya.com/bohemiachampain)
Nafthy: jo em quede amb les dues coses, amb les ales i les mans, perquè les dues poden ser una cosa o l'altra. Besets.:)
Iluvatar: Bé el poema és meu , el títol és de xavier casp.És un poeta valencià que juntament amb altres escriptors, com Estellés, fuster, Adlert etc. promogueren la normalització del valencià com a eina de transmissió cultural. després aquest home es desmarcà dels seus companys i ha estat una de les principals figures del seccionisme lingüístic o ha estat utilizat no ho sé. El cas és que el títol sempre m'ha agradat.
Marcel·li: :) efectivament la clau està en el "a veces", però eixe "a veces" quan és molt fort costa. Ara bé, tinc clar que mai pot arribar a ser "sempre" :) una abraçada.
La meva mar sempre diu que "les mans són les ales del cor". mirandamar
Publica un comentari a l'entrada