Cent vint-i-tres mil cabells són el camp
per on he passejat tantes vegades.
Tant els he acaronat, un a un, que
de tots conec el frec i la textura,
la humitat i el pes , l’olor i la carícia.
Cent vint-i-tres mil vegades
t’he esguardat en silenci
i t’he cobert de cent vint-i-tres mil besos.
per on he passejat tantes vegades.
Tant els he acaronat, un a un, que
de tots conec el frec i la textura,
la humitat i el pes , l’olor i la carícia.
Cent vint-i-tres mil vegades
t’he esguardat en silenci
i t’he cobert de cent vint-i-tres mil besos.
Aquest és el meu secret de tu
que mai sabrás ,
que mai sabrás ,
allò que podria descobrir com t’estime
si per casualitat de nit em pillares
contant els teus cabells.
26 comentaris:
Em meravelleu els poetes! Que preciós, Joan!
Segur que se sent estimada sense descobrir-li aquest secret carregat de sensibilitat, però si per atzar ho fes, per ventura se sentiria la dona més estimada del món...
Una abraçada i que gaudeixis d'una nit dolça amb els seus cabells :-)
Impressionant
Acaronar els seus cabells, un a un, és una imatge tan bella que ben bé sembla que acaronis els cent vint-i-tres mil reflexos de la seva ànima.
Una abraçada
Precioso poema.
Un petonet
Hannah
Vaya que si es una belleza esto que has escrito, una belleza... UNA BELLEZA...
Te dejo un fuerte abrazo, lleno de cariño y mi admiración....
Con Sal en los Labios
http://consalenloslabios.blogia.com
El poema és preciós, Joan. Però ostres, la meva part més científica ja anava fent càlculs pel seu compte amb això del cent-vint i-tres mil...catxis! ;-)
Una abraçada!
myt moltes gràcies. Una abraçada :)
sense soroll moltes gràcies tambe a tu i benvingut a aquesta estació.
vafalungo el teu comentari és també un bell poema. Gràcies amic, una abraçada
hannah moltes gràcies sbretot pel beset :) un altre per a tu amb tot el carinyo :)
con sal en los labios ostras cuanto tiempo y que alegria verte de nuevo por aqui. te usqué cuando reabrí el blog però perdí todos los enlaces. me encanta volverte a encontrar. Una abraçada.
Marina hehehe els cisntifics i en especials les científiques dueu la ment a més revolucions que les persones que la resta dels mortals ;) una abraçada i gràcies :)
es precios, de debo
Llàstima que no versifiquis més sovint, Joan, perquè amb la teva sensibilitat ens deixes bocabadats.
Una abraçada, company!
què bonic!
Es bonic, i tendre, és important per a mi que sigui tendre, perquè la gent tendeix a anar-li donant cada cop menys importància a aquestes coses, i són l'essència... Un petó!
Mercé moltes gràcies i benvinguda.
benvolgut Ramon gràcies a tu també i sobretot això venint d'una persona com tu la sensibilitat és mútua. gràcies a tu per versificar :) una abraçada amic
Dèric tu si que ets bónic :))) una abraçada... aixx vaig una miqueta liat últimament i no puc visitar-vos com voldria
Moonsa ostres m'encanta el que dius. M'encanta que la tendresa siga important per a tu, per algú, per a nosaltres. Un beset :) .. aixxtambé fa temps que vull visitar ca teua , la nova, vaig veure de passada que havies obert un altre blog en català però no he tingut temps de passar i comentar-te .. aviat a vore si el temps em permet gaudir de tots vosaltres . Una abraçada :)
Me has emocionado amigo, tanto, que no me queda ninguna pregunta para hacerte, solo me atrevo a sentir a través de tus bellas palabras, que me acarician con su cálida ternura, mientras la mirada de mi corazón, se posa entre tus dedos y su cabello, justo al lado de tus besos....
Muchos besitos Joan.. y gracias....
Cuanto amor,un beso Joan.
tens un regal a casa meva
He estat pensat què podria dir-te i el que voldria no es pot reflexar en paraules: és un silenci vingut de l'emoció després d'haver-me passejat pel teu poema.
bon dia, joan
És un poema preciós, d'aquells que em deixen muda i llavors no sé que comentar...
però en el meu silenci guardo la sensació i el sentiment que regalen els teus versos.
Fas de les paraules, versos,
i per això t'he deixat un regal entre els brisalls
un petó suau
mmm, ... un poema per gaudir plenament, ... sempre passejo per aquí aprenent i experiementant bones sensacions,
us he deixat un petit regal al meu espai.
una abraçada,
Qui no voldir que s'amagat li contessin els cabells...
M'encanten els teus poemes, m'alegren el dia :)
Brisa preciosa, aixx hace algo de tiempo que no hablamos, me apetece mucho auqnue voy algo liado y además tengo algunos "problemillas" por casa que ocupan la mayor parte de mi tiempo. Moltes gràcies per passar-te, per estar i per estimar-me :) jo també, tot , ho saps eh ! :) besets
fiorella muchas gràcies por pasarte por aqui y dejar tu huella de amor y por el beso :) otro para ti, besets :)
Deric bonic , he arreplegat el regalet i t'he deixat unes paraules, una abraçada , perdon'am qu no et visite més a sovint estivc una miqueta liat últimament.
Arsvirtualis ostres i a mi m'encanta "sentir" el teu silenci per ací, una abraçada ben forta.
Mar gràcies pel regalet , t'he deixat un comentari i l'he arreplegat :) però a banda del que et dic en el comentari el millor regal és llegir-te i sentir-te des del darrere d'aquest pastalla :) besets
ohcapità moltes gràcies per les teues paraules i pel regal , també t'he deixat un comentari. Una abraçada amic.
somiantlalluna benvingut/da encara no he pogut visitar-te per això pose els dos gènere :) gràcies per les teues paraules , Una abraçada
hola joan, he visitat la teua estació. Molt moderna. I en canvi amb uns tens clàssics com l'amor, la poesia, la bellesa...que són el millor que hi ha.
hola Ximo gràcies hehehe per això de "moderna" supose qu et refereixes a la plantilla hehehe..quan vulgues llançar-te a aqusta aventura dels blogs ja saps ;) una abraçada
Publica un comentari a l'entrada