dijous, de juny 23, 2005

Besos

M’agrada acaronar-te de nou quan ja no estàs, ser-ne irreverent, inconscient, salvatge, dolç, irrespectuós, dòcil, pallasso, profundament tendre, tímidament masculí, sorprenentment intel·ligent, agossadarament irresponsable.

Hui mentre m’empenyies fort contra la pared i els teus llàvis buscaven àvidament els meus, t’he dit totes eixes coses. Has fet un intent de migsomriure mentre intentava escapar-me. Tu ets més fort, això ho sé, jo només jugava a fugir-ne. Quan he deixat de fer força el teu somriure ha sigut complet i a penes uns mil·limetres de mi el teu alé m’ha dit : I ara, ara què ets?

Ara, ara només sóc tot allò que m’agradaria ser, un bes.


Da mi basia mille, deinde centum,dein mille altera, dein secunda centum,deinde usque altera mille, deinde centum.Dein, cum milia multa fecerimus,conturbabimus illa, ne sciamus,aut ne quis malus invidere possit,cum tantum sciat esse basiorum.
Dona’m mil besos, i després cent, i després mil més, després una segona vegada cent, després encara mil altres, després cent.Llavors quan ens hàgim abraçat milers de vegades, confondrem els comptes per no reconèixer-los més, de por que un esperit maligne ens pugui llançar el mal d’ull i puga saber el nombre dels nostres besos
Càtul.

divendres, de juny 17, 2005

BEN CLAR

Posted by Hello
No tinc ni idea de la gent que hi puga anar demà a la famosa i última “mani electoral” que s’han muntat. Sí, mani electoral, però segons “qui” , mani legal; es veu que les manis promogudes per la societat civil en un estat democràtic són il·legals segons “qui”, i també segons “qui” es veu que encara no s’han assabentat que la base d’un estat democràtic és la societat civil. Però bé, Ni sé quanta gent anirà, ni m’importa.


Però no puc deixar-me de dir, és més, vull dir, algunes cosetes.


Em declare Lliure de besar els llavis que,quan i com vulga sempre que aquests vulguen que els bese.

Em declare Lliure d’avantposar la vida de les persones a la de les nacions, o estats o qualsevol línia geogràfica que els homens s’hagen inventat .

Em declare Lliure de creure i sentir-me part d’una col·lectivitat o d’un poble amb qui compartesc una història, uns costums, unes tradicions i una llengua sense que açò supose aniquilar-ne el poble veí.

Em declare Reclamant d’allò que m’ha sigut robat i lliure de compartir-ho quan qui m’ho demana ho necessite.

Em declare Lliure de poder banyar-me en el riu que vulga i tombar-me a l’ombra de l’arbre que vulga perquè hi ha coses que no tenen amo, ni el naixement dóna cap dret particular sobre la terra.

No obstant em declare en Rebel·lia a qui ofegue un riu o un bosc per poder jugar al golf o nadar en una piscina quan hi ha milers de morts perquè no poden beure ni plantar llavors per conrear les terres.

Em declare en Rebel·lia contra qui em vol fer creure que algunes persones moren per accidents involuntaris mentre els responsables de vetlar pel benestar dels ciutadans s’omplin les butxaques, se’n van de sopars i no fan la feina que els toca.

Em declare Rebel contra qui amb el nom d’un déu, el que siga, permet que els fills d’eixe déu, el qui siga, no puguen viure en salut i els deixà morir lentament.

I per últim em declare Sord ( per una orella m’entra I per l’altra m’ix, com diuen al meu poble) però No Mut, contra tots aquells que només volen viure ells i que a qui no combrege amb la seua forma de vida els destina i obliga a l’esclavatge, físic, sentimental, cívil, legal, espiritual o ideològic.

BEN CLAR I BEN NÉT.

dimecres, de juny 15, 2005

me, me, me,me ... què?

A veure després que http://sirte.blogspot.com/ i Frederic http://www.lamevaweb.info/671 m’hagen passat el testimoni del o de la “meme”, el nom no tinc ni punyetera idea què vol dir, ací d’eixe la meua:

10 àbums de música.. aii no sé però pose aquests:

Ziggi Stardus del David Bowie perquè amb ell hem vaig fumar el primer porret de la meua vida
Corpo Iluminato de la Cristina Branco perquè em fa plorar d’emoció la seua veu
Les Cerfs Volants del Benjamin Violay perquè enèstic enamorat
Naturaleza Muerta de Fangoria perquè m’encanta posar-me’l i ballar
Geografia del Lluís Llac ufff aquest perquè sí
Postrof de Dusminguet per les espècies, el safra, els aromes i el ritmes
Debut de Björk pels sons, encara que de vegades la veueta em posa una miqueta histèric
Tenement Symphony de Marc Almond perquè té una veu increïble i me’l descobrí la meua novia anglesa :)
Miguel Hernandez del Serrat perquè seguiré sent sempre una miqueta rebel.

Quantitat de música baixada al meu ordinador:

Ni idea, sóc un desastre i no sé en quantes carpetes la tinc, i encar no acabe d’entrnedre això dels megues i el gibes i eixes coses

Últim CD comprat

Crec que l’últim que vaig comprar va ser el de Everything But de Girl “temperamental”

Última cançó que he escoltat abans de publicar aquest post:

“Samson” interpretat per Regina Spektor

5 llibres per a llegir aquest estiu: Els que estic llegint-me valen no ?

L’esclau de Mercandal de la Dolors Garcia i Cornellà
La Caverna de José Saramago
El meu amor Sputnik d’ Haruki Murakami
Seis propuestas para el próximo milenio d’Italo Calvino
La leyenda del santo bebedor de Joseph Rhot
(perquè ve abalat per dos bons amics dels qui no dubte gens de la seua visió literària, la Mad i el Ferran )


A veure, passe el testimoni (sense cap compromís) i espere que el passe a qui no li’l hagen passat ja J

A l’elisenda http://la_pell.lamevaweb.info/post/943/27701 a veure que amaga entre eixa pell tan dolceta.
A la Nafhty http://cartasprohibidas.blogspot.com/ perquè és més jove que jo (cosa que no és dificil jajaja) i així ens enterem què llig i escoltat el jovent.
Al Lloro http://www.lamevaweb.info/637 què sempre resultarà interessant aprendre d’altres espècies
Al Tristany http://tristanydepinos.blogspot.com/ perquè vull saber que escolta mentre planta tomaqueres
A La paraula és nostra http://laparaulaesnostra.blogspot.com/ perquè en són un fum i així més varietat i més joc :)

divendres, de juny 10, 2005

Transparències ( V ) Heures

De bon matí com si surara pel terra m’alce del llit. Omplic la cafetera mentre escolté el soroll de l’aigua que raja de l’aixeta. Obric el pot de vidre on guarde el café i l’aroma m’emvermellix les galtes adormides. Amb calma hi pose la mesura adequada i amb la cullereta estreny i allisse el café fins que queda finament acoblat. Encenc el foc i prepare la tassa de porcellana blanca, una tassa gran. Trac el sucre de canya i m’assec a escoltar el xup-xup del bull. Aviat eixira l’oloreta del café fet que a poc a poc omplirà la cuina.

És un fet quotidia sense importància, gens especial. Però el meu cos se n’ha acostumat. També el meu cor. I si algun dia no pogués ja prendre café sentiria com un buit a l’ànima. El café i jo mai hem establert pactes, la nostra convivència sempre ha estat lliure i tots dos sabem que en qualsevol moment algú pot deixar l’altre.


Els lligams més forts i profunds no són aquells que es parlen o que es pacten sobre una taula o en una conversa, sinó tot el contrari .Les dependències més fortes són aquelles que van arrelant-se amb silenci, amb carícies que es fan més llargues i sentides dia a dia, amb mirades més profundes i amb gestos que t’estremixen només de pensar-los.
Posted by Hello
Et fas gran, et fas en alguns casos més fort, et fas més comprensible, et fas més raonable, però de res et serveixen aquestes eines per construir murs que puguen protegir-te. Les heures de l’amor, de l’estima, del desig, s’enfilen i crivellen qualsevol obstacle i malgrat adonar-te’n no fas res per tallar-les.

Les heures han començat a traspassar aquests murs. Ho sabíem. I ara també sabem que les haurem d’arrancar d’arrel; i sé que esperarem fins a l’últim moment quan més coste tapar el buit i curar les ferides.

dijous, de juny 02, 2005

Alguns apunts sobre els dies de 25 hores

Un amic em comentava l’altre dia una exageració d’eixes que solen ser certes per se-ne precisament tan impossibles.
El ritme de vida que portem du en alguns casos a situacions inverosimils. El treball de vegades es converteix en una droga dura. A mode d’exemple em deia que en un empresa es trobaren amb què un treballador feia tates hores extres que en traure el comput total hi havia dies en què havia treballat 25 i 26 hores.

Aquests darrers dies m’he trobat en eixe cas tan absurd que fins i tot els dies de 25 hores se’m quedaven curts. Entre d’altres coses per la feina, treball per altra banda en el qual cada vegada em trobe més a gust i més satisfet i que en cap cas em reporta cap benefici econòmic. Ma mare i els amics sempre m’han dit que sóc un idealista passat de moda. Però fa temps que he comprovat que les satisfaccions que he obtés malgrat l’esgotament han valgut la pena i que després de la tempesta temporal he gaudit amb tranquil·litat dels resultats.
A banda d’això seguesc creent-me que la tasca particular o de grups aïllats i que abasten àmbits xicotets repercuteixen d’alguna manera a una escala més important. Sense el treball dessinteressat d’aquests col·lectius n’estariíem pitjor del que estem, d’això no en tinc cvap dubte.
Doncs bé això és el que ha fet que tingues una miqueta oblidats el blog i a vosaltres.
Entre d’altres coses m’agradaria parlar-ne de dues.

1. La manifestació http://www.levante-emv.com/default.jsp?pNumEjemplar=2804 promoguda per la platarfoma Xuquer viu http://www.xarxadelaiguaclara.org/PXV/PXV_index.htm contra el trasvassament Xuquer-Vinalopó. Infraestructura aprovada el 1997 i inclosa el el PHN del 2001. Un trasvassament igual, o m’atreviria a dir, molt més catastròfic que el de l’Ebre ja que des de fa anys que el riu Xuquer a l’altura d’Antella (Ribera Alta) es troba totalment mort, sense cabdal ecològic. És a dir el trasvassament deixa sense cap possibilitat de regeneració el riu per tota la comarca de la Ribera Alta i Baixa del Xúquer L’especulació urbanística que ha reviscolat en els darrers anys al llarg de tota la costa valenciana i amb major virulència des del sud de València fins a Alacant agreuja un problema que ve arrossegant-se des de fa anys, amb tanys permanent de subministrament d’aigua a la població i l’extermini total dels termes agricoles. Els nous PAIS que estan presentant-se arreu de molt municipis com ara Cullera, Pego, Dénia etc. Amb la inclusió de camps de golf i que poden arribar a triplicar la població d’aquestes ciutats resulta totalment aterrador. D’on eixirà l’aigua per a proveir tots els edificis, camps de golf, jardins, piscines etc? Jo la veritat no ho sé.

2. X Fira del Llibre en valencià del col·lectiu la Becerola. Sí malahuradament cal fer fires del llibre en “valencià”. Al País Valencià la llengua pròpia seguix sent una raresa., de vegades sembla com si forem una reserva índia. De tot el que va significar al començament el col·lectiu al poble ara només seguim fent la fira. Tots i totes tenim moltes coses a fer i portar a terme les activitats que hi feiem al començament ens resulta gairebé impossible. No obstant hem seguit promovent la fira esperant que noves generacions prenguen el relleu.

No hi ha millor manera de mesurar les coses a nivell sociologic que escoltar sense que se n’adonen que escoltes. Vegeu si més no algunes curiositats que van arreplegar les meues orelles durants aquest dies de la fira:


  • Dues xiquetes d’uns 9 o 10 anys s’apropen on estaven els llibres infantils i juvenils, la converça que vaig escoltar va ser la següent:
    - Mira “la caputxeta perversa” te acuerdas cuando lo leimos en clase?
    - Sí si me acuerdo. Mira este “Laia i Pau se’n van d’excursió”, a ver... Laia i Pau són dos germans bessons. Laia és una xiqueta inquieta i alegre I el seu germà Pau encara que.....” .Les dues xiquetes lligen perfectament en valencià sense cap problema, entre elles però es comuniquen en castellà. Quasi segur que també poden llegir de la mateixa forma en anglés. Les enquestes que es donen sobre el coneixement del català al País Valencià són totalment bones pel que fa al seu coneixement. Però conéixer una llengua no vol dir que s’use. Fa uns quants anys escoltar els xiquets comunicar-se en valencià era d’allò més normal. Actualment va cami de ser un fet excepcional.

  • Un xicot ben plantat, guapot i musculat s’apropa , comença a mirar els llibres, pense que farà una ullada ràpida i se n’anirà. Passen els minuts i el xic continua mirant llibres i llegint les contraportades i fullejant-los. Comence a estranyar-me. Al final el xic compra dos llibres de Fuster i Els Borja. Per a la meua grata sorpresa encara que per altra banda confirme que no estic lliure de pecat comprove que les dites tenen raó: les aparences enganyen.

  • Dues parelles de jovens s’acosten però no massa, un dels xics li diu a l’altre :
    - Mira llibres! I no mosseguen!


  • Per últim una dona major em ve directament i sense més preambuls em pregunta:
    - ¿Tienen libros de chistes?
    - No, no senyora, no hi han.
    – Li dic jo.
    - ¿Y para el colesterol?
    - No, tampoc , tampoc en tenim. – Amb aquesta pregunta us he de dir que ja cmençava a desbaratar-me
    - Bueno ¿y de cocina para adelgazar o de régimen?
    - No tampoc en tenim senyora.
    - Entonces de que tienen? Em diu amb cara ja de pocs amics.
    - Doncs en tenim de pomes, de menta, de maduixes......-clar per a mi els llibres poden ser així amb sabor de...- però sembla que a la dona no li fa massa gràcia i a la fi li dic – hi ha alguns de cuina tradicional però estan en valencià.
    - Ah entonces da igual no quiero nada.
    - Bon dia senyora . Vuelva cuando quiera
    .

    Ja em poden donar enquestes i estudis sociològics avalats per universitats i estudiosos però no hi ha millor forma d’adonar-te de com és la societat on vius i de quines mancances o avantges hi compta que eixir al carrer i parar-te a escoltar què diu la gent quan creu que ningú l’escolta.

PD. Seguesc amb les 25 hores diàries i el que més enyore es poder visitar-vos i llegir-vos com m'agrada fer-ho. No obstant us tinc ben present i no puc estar-hi amb vosaltres tal com voldria. Espere que aviat Cronos tinga a bé rebaixar-me l'horari i puga retornar-me a la tranquil·litat necessària. Perdoneu si els meus comentaris són més escassos i espaiats però com us conec bé sé que sabreu comprendre-ho i us deixe com sempre una abraçades i besos amb tota l'estima.