divendres, de setembre 23, 2005

Transparències (VIII) A cabotades


Què fas quan després d’un any reps una telefonada d’un número que et sona i resulta que és l’ex.. amb veu de borreguet ofegat que et diu:

-Hola sóc X... volia felicitar-te pel teu aniversari...-

Aleshores el primer que et ve al cap és dir-li:

-Perdona però t’has equivocat i encara falten unes setmanes...- i penjar-li el telèfon.

Però resulta que no li ho dius i deixes que seguesca parlant amb eixa veuta de borreguet degollat...

-Com estàs? Espere que estigues bé.Com et va el treball?. Què has fet aquestes vacances? Jo he estat no sé on .bla, bla, bla...-

I tu amb un somriure estúpid mentre comença eixir-te cada vegada més fum per les orelles i vas transformant-te en un dimoni emplomat et sorprens contestant amb la mateixa veueta de borreguet ofegat:

-Bé estic bé. M’alegre que et vaja bé. Bla.bla.bla....-

I després de gairebé 10 minuts sense escoltar ni parlar el que voldries parlar i dir, arriba el moment en que pots tallar amb un ganivet les ones electromagnètiques del mòbil i un silenci minuscul pesa tant com la matèria negra i finalment escoltes:

-Bé.M’ha agradat molt escoltar-te i parlar amb tu.-

I aleshores el fum que t’ixia per les orelles ja és un foc que et crema el cabells i llances xispes pels ulls i penges, i amb el telèfon a la mà , tot agarrotat , i ja definitivament transformat en un dels més roïns diables, explotes i et llances corrents a cercar la primera pared ben grossa que trobes per pegar-te de cabotades fins que la pared puga amb tu o tu amb ella.

Agggggggggg...Quiero ser un bote de colon y salir anunciado por la televisión......

:-) podeu riure-vos perquè si veiéreu com ha quedat la pared :)))

diumenge, de setembre 18, 2005

Amics o amants?


Havia escoltat que en el món animal també hi havía relacions homosexuals. No obstant les úniques explicacions que també n’havía escolat eren que la manca de parelles del sexe contrari per un període de temps llarg portava als animals a mantenir relacions esporàdiques amb altres membres del mateix sexe.

Hui veient un doculmental de la cadena Odissey m’he quedat totalment sorprés de la quantitat i diferents espècies animals que mantenen aquest tipus de relacions i a més amb uns comportaments que impliquen una gran complexitat més enllà del simple fet de la descàrrega de feromones.
Les parelles i relacions homosexuals entre animals és un fet documentat des de fa gairebé 200 anys però totalment obviat pels científics. Una vegada més és l’home qui gira el cap davant la realitat que l’envolta perquè els animals van a la seua i poc els importa el que en puguen pensar els hòmens.
Així hi ha exemples de realcions homosexuals tant en exemplars mascles, com femelles, des d’elefants, pingüins, lleons marins, bongos, dofins, orques, abelles o mosques i per descompat entre els primats. Abunden les realcions bisexuals, és a dir molts animals tenen relacions tant amb animals del mateix sexe com del sexe contrari sense cap problema, o bé individus amb parella del mateix sexe adopten actituds heterosexuals amb fins reproductors.
Però allò que més m’ha cridat l’atenció no és el fet que mantingueren relacions purament homosexuals sinó que molts animals arriben a mantenir una realció estable durant anys i fins i tot durant tota la seau vida i el que encara m’ha sorprés més que solen ser fidels a la seua parella mentre estan units i fins i tot adopten i crien altres criatures de la mateixa espècie que han quedat orfes.

Hi ha una anècdota molt interessant sobre uns pingüins de Humboldt (una espècie en perill d’extinció) del zoo de Bremerhaven al nort de Alemania. Hi havia 14 pingüins, 10 mascles i 4 femelles. Es van formar 7 parelles, 4 parelles heterosexuals I 3 parelles homosexuals.
La directora del zoo en veure açò va fer portar 4 femelles més per així persuadir als pingüins mascles de la seua diguen-me “elecció forçada”, però la sorpresa va ser ben gran quan els 6 exemplars que havien format parelles homosexuals obviaren la presència de les femelles. Algú podria pensar que aquesta conducta bé determinada pel cautiveri però s’ha comprovat que també ocorre quan els animals estan en llibertat.

Els Macacos japonesos són una comunitat on les relacions de parella entre les femelles (cosa prou normal també entre les lleones) són força comunes i segons els darrers estudis aquestes relacions no s’estableixen per la manca d’individus mascles ni per cridar l’atenció dels mascles o per mantenir un estatus de defensa més alt sinó simplement per plaer.

Els Monobos són uns primats més propers encara a la espècie humana que els ximpanzés. Viuen al Zaire i s’han fet famosos perquè practiquen “l’amor lliure” tenen relacions a totes hores i indistintament amb exemplars del mateix sexe o del sexe contrari, de major o menor edat i a més copulen cara a cara (és l’unic animal que ho fa a banda de l’home), hi ha que canvien frenèticament de parella sexual i hi ha altres que mantenen llargues relacions de parella. Normalment quan més activitat sexual hi ha en un grup és quan manquen els aliments. Els monobos cerquen menjar i ho fan d’una manera ben curiosa. Fan l’amor amb l’exemplar que té menjar, li donen plaer i aquest comparteix després el menjar amb el company, és a dir davant d’un conflicte (la manca de menjar) “fan l’amor i no la guerra”.

També és freqüent que parelles homosexuals de monobos adopten i crien els fills orfes i sobretot fan una cosa (igual que els altres grups d’animals on també hi ha de parelles homosexuals) que hauriem de fer els humans, no es discriminen.En la mateixa comunitat conviuen homosexuals, bisexuals i heterosexuals sense que els importe gens qui fa l’amor amb qui.

dimecres, de setembre 14, 2005

Mentides i dubtes

Quatre anys després de l'11S seguim sense saber què va passar exactament i qui va dur a terme aquell atemptat que ha marcat un abans i un després en l'ordre mundial.

Us recomane la lectura del post de Gatopardo "EX MINISTRO ALEMÁN DE DEFENSA AFIRMA QUE LA CIA ESTUVO IMPLICADA EN LOS ATENTADOS DEL 11-S"

i el post de Nihilismo Innecesario "¿AL QAEDA NO EXISTE? "

Val la pena llegir-los detingudament.

divendres, de setembre 09, 2005

Una immensitat de mar

Una immensitat de mar.
Una immensitat que oprimeix sense causar dolor només pot ser la gravetat del dies.Quan t’alces de matí i vas flotant al lavabo i camines pels carrers coneguts rodejat de gent desconeguda i de sobte et trobes amb aquell banc del parc del teu barri on t’asseies esperant l’amic o l’amat.
T’asseus de bell nou a un cantó del banc mentre acarones els vius records d’un somriure.
Una immensitat de somriure.
Una immensitat de sabors dintre d’una mesura de paper plena de llepolies només pot ser un poema.
Mires el cel i respires l’aire bullint que arriba als pulmons a trevés de les fulles dels arbres mudant-se al groc.
Una immensitat de cel.
Una immensitat de cel només pot ser xicotets cristalls que reflecteixen oasis. Els miratges deliciosos de l’ànima quan es sent lliure.
Més enllà, sobre els penyassegats, escoltes les ones que remouen corrents submarines que criden a cau d’orella els mots primerencs d’un adormit origen.
El far solitari és només la referència que entre tu i la mar hi ha una falsa solidesa.
Res és real sinó versemblant. Només cal fer el primer pas, posar un peu sobre l’aigua, després l’altre i caminar, caminar sobre la mar.
I sentir.
Una immensitat d’escuma, una immensitat de mar.


dilluns, de setembre 05, 2005

Oficis i beneficis. Tòpics.

Com últimament n’estic avorrit de la política i els (des)amors he decidit seguir el camí traçat pel meu amic Tristany a qui d’ara endavant consideraré el meu mestre virtual i he decidit calfar-me el cap en coses molt més interessants.

Així que mentre encamine la tornada a la feina i intente deixar de fumar, bé millor dit pense intentar deixar de fumar, he anat a l’estanc del meu barri i una de les dues senyores que regenten l’establiment m’ha regalat una samarreta d’un roig escadalós amb la inscripció en lletres arial negres i ben grans que diu “Les estanqueres del Raval”. Mentre veia la samarreta que no pense posar-me perquè no m’agrada el roig per a vestir i a més han fet talla única XXL on poden cabre 4 o 5 joans junts, m’ha vingut al cap aquella peli del Eloy de la Iglesia.


I pensant, pensant he arribat a la conclusió que la majoria d’estancs estan regits per dones. I a més dones de trets físics prominents I una miqueta descarades com diuen al meu poble.
I pensant, pensant, també he arribat a la conclusió que una de les activitats més agradables i que més efectuem al llarg del dia és lligar. Clar , ara ja no, però si pensem en no fa molts anys enrrere la majoria de la clientela d’un estanc eren homes. O bé l’estanquera era un reclam per vendre més o bé l’estanquera utilitzava el seu treball per poder trobar un bon partit o un bon amant mentre treballava.
Clar que si açò fos cert aleshores els homes tindrien com a treball més considerat i en gran nombre el de despatxar en una tenda de roba íntima de dones, però en realitat conec poques tendes de roba íntima femenina regentada per homes.
Ara que fins fa poc un dels treballs més preuats pels homes d'questes terres era treballar d'encarregat d'un magatzem de taronges, on s'hi trobava rodejat de nombroses i joves xiques. D'amors, amants i drames hi ha per fer-ne un fum de telenovel·les.

Seguisc pensant... i ara si pense en l’homosexualitat i en concret la masculina , el treball que desenvolupen un major nombre de gais masculins sol ser el de perruquer (sempre segons el que es diu). Però mireu per on solen ser perruquers de dones i no de homes, cosa que no m’acaba de quadrar, ja que sí ho entendria si fora una dona gai.

En fi a banda d’aquest tòpics no podem obviar que els humans no deixem de tenir instints puraments biològics molt marcats. El fet de la selecció natural com en totes les espècies animals pot dur-nos inconscientment a cercar una feia on les nostres possibilitats de triar entre un major nombre de possibles parelles siga més probable i menys competitiva. Si no perquè un gai s’apunta a l’exercit o a las juventudes del pp?

Hi ha per tant treballs més marcadament masculins o femenins? Cerquem un treball dintre de les posibilitats, que a més d’un benefici econòmic ens permeta poder escollir entre un major nombre de possibles parelles?

I ja sabeu la dita a qui no té treball, el dimoni li’n dóna... i sí és el dimoni....