dilluns, de setembre 05, 2005

Oficis i beneficis. Tòpics.

Com últimament n’estic avorrit de la política i els (des)amors he decidit seguir el camí traçat pel meu amic Tristany a qui d’ara endavant consideraré el meu mestre virtual i he decidit calfar-me el cap en coses molt més interessants.

Així que mentre encamine la tornada a la feina i intente deixar de fumar, bé millor dit pense intentar deixar de fumar, he anat a l’estanc del meu barri i una de les dues senyores que regenten l’establiment m’ha regalat una samarreta d’un roig escadalós amb la inscripció en lletres arial negres i ben grans que diu “Les estanqueres del Raval”. Mentre veia la samarreta que no pense posar-me perquè no m’agrada el roig per a vestir i a més han fet talla única XXL on poden cabre 4 o 5 joans junts, m’ha vingut al cap aquella peli del Eloy de la Iglesia.


I pensant, pensant he arribat a la conclusió que la majoria d’estancs estan regits per dones. I a més dones de trets físics prominents I una miqueta descarades com diuen al meu poble.
I pensant, pensant, també he arribat a la conclusió que una de les activitats més agradables i que més efectuem al llarg del dia és lligar. Clar , ara ja no, però si pensem en no fa molts anys enrrere la majoria de la clientela d’un estanc eren homes. O bé l’estanquera era un reclam per vendre més o bé l’estanquera utilitzava el seu treball per poder trobar un bon partit o un bon amant mentre treballava.
Clar que si açò fos cert aleshores els homes tindrien com a treball més considerat i en gran nombre el de despatxar en una tenda de roba íntima de dones, però en realitat conec poques tendes de roba íntima femenina regentada per homes.
Ara que fins fa poc un dels treballs més preuats pels homes d'questes terres era treballar d'encarregat d'un magatzem de taronges, on s'hi trobava rodejat de nombroses i joves xiques. D'amors, amants i drames hi ha per fer-ne un fum de telenovel·les.

Seguisc pensant... i ara si pense en l’homosexualitat i en concret la masculina , el treball que desenvolupen un major nombre de gais masculins sol ser el de perruquer (sempre segons el que es diu). Però mireu per on solen ser perruquers de dones i no de homes, cosa que no m’acaba de quadrar, ja que sí ho entendria si fora una dona gai.

En fi a banda d’aquest tòpics no podem obviar que els humans no deixem de tenir instints puraments biològics molt marcats. El fet de la selecció natural com en totes les espècies animals pot dur-nos inconscientment a cercar una feia on les nostres possibilitats de triar entre un major nombre de possibles parelles siga més probable i menys competitiva. Si no perquè un gai s’apunta a l’exercit o a las juventudes del pp?

Hi ha per tant treballs més marcadament masculins o femenins? Cerquem un treball dintre de les posibilitats, que a més d’un benefici econòmic ens permeta poder escollir entre un major nombre de possibles parelles?

I ja sabeu la dita a qui no té treball, el dimoni li’n dóna... i sí és el dimoni....

31 comentaris:

Gemma ha dit...

Jajaja, molt bona reflexió Joan, però hi he de rumiar-hi. Per cert, de què treballes?

elisenda ha dit...

joan, vols dir que et prova gaire tornar a treballar? en defensa del gremi, diré que sóc exestanquera! fa molts anys, quan encara anava a l'institut i fins als 20 anys vaig treballar en un estanc i era divertit. el fet és que abans, els permisos per obrir estancs es donaven a dit a filles o viudes de militars, directament, i per això hi havia tanta dona. però al voltant del "meu" la resta eren tots estanquers, rancis i antipàtics, amb la qual cosa, el nostre sempre era el que tenia més cua :)
i jo no sé per què és, però quan estudiava a la facultat, el pati de lletres era aclaparadorament femení. el de ciències, masculí (però lamentablement, tots eren molt rarets; no hi va haver mai gaires intercanvis)

joan ha dit...

uiii gemma t'assegure que el meu treball no té res a veure amb la inconscient selecció sexual..de com vaig acabar treballant en el que treballé va ser qüestió d'atzar o del destí, deixe-m'ho així val? :)) besets

joan ha dit...

Holaaa Elisenda benvinguda de nou :)...doncs no pel que sembla no he començat bé la tornada.. veig que he tornat a clavar la pota , hehehe...
No sabía això que els estancs és donaren a fills o vidues de militars..tabacalera tenia alguna cosa a veure amb l'exercit?
de totes maneres les estanqueres solen ser després falleres majors ...així que si t'animes de segur que series la fallera major més guapa de tot lo regne :D

Buit d'Estels ha dit...

Déu meu, quantes coses s'aprenen visitant-te. Mai m'havia fixat en que les estanqueres eren majoritàriament dones, i molt menys sabi que eren fills o viudes de l'aparell militar... De fet de tòpics hi han molts, i de mentides unes quantes... però, ara que hi penso, no sé si les estanqueres del meu poble (unes iaies cascarrabies) a la seva joventut debien lligar gaire... Ho preguntaré. ;) Una abraçada.

Ismene ha dit...

Aix benvolgut Joan,els teus post fan qué pensar...i jo d'ací poc començe les classes i no deuria fer ixe esforç :))))),jaja.

Ara serietat :),el meu poble com és "la ciudad sin ley" (com diem les meues amigues i jo) va i resulta que sols hi ha dos estancs i regentats per hómens!! poques vegades he vist a les dones treballant...això sí,le dos dones treballen en el famós magatzem de tatonja que hi ha al meu poble,més conegut com "la taronja" :). No te dic jo,el meu poble va al revés del món!! Així hem eixit els seus habitants...
He de dir una cosa;estic farta del tòpic dels perruquers gays...jo si ho són o no,no ho sé,ja q la seua vida íntima poc m'importa...però em dóna molta ràbia que quan vaig a la perruqueria em diguen "ja vas a veure el gay del teu perruquer" jo afirme que és "afeminat" però qui no ho seria treballant rodejat de dones? és com la dona soldat,exteriorment serà més dura que la que treballa en la taronja...però a l'interior les dos seguixen sent dones i heterosexuals...de vegades,clar.

Bé,jo em quede amb el refrany de "donde tengas la olla..." perque això de buscar feina en el treball,no sé...com a que no (sí,ja sé que no sé explicar-me :p)

Per cert,em queda dir que jo sóc veïna del Raval del meu poble (bé,el q abans era el Raval),jaja...informació prescindible si,però em feia il·lusió dir-ho :).

Ara sí,molts besets i un abraç d'ixos que casi te tallen la respiració :)

Ismene ha dit...

Aix,q remec estic...volia dir que buscar la parella en el treball...perq trobar feina en el treball és lògic i estúpid dir-ho,així sóc jo...:).

Besus

Moonsa ha dit...

No hi solen haver dependents de roba íntima femenina perquè en general hi hauria molts tios que els faria vergonya treballar d'aixó, que fa "maricón", i a més perquè la gran majoria d'homes, de roba íntima femenina, tret d'algun conjunt "megasexy" que han vist a una revista, no hi entenen un borrall :D. Fa temps vaig escriure sobre la indignació que em produeix comprovar el sexisme flagrant que hi ha als anuncis de juguets per Nadal, i és clar, si ja de petitets s'ens "encamina" tant discriminatória i descaradament, després quan som més grans passa el que passa. Hosti tu m'he posat com a reivindicativa no? :D

koffee ha dit...

Por lo que yo sabía, efectivamente, años atrás facilitaban la titularizad de un estanco, o una administración de lotería a viudas y huérfanos de militares, heridos de guerra, a algún que otro “adicto al régimen”, a ex – militares, ex – combatientes, ex -... maridos?... Oh, no!... por eso me sonaba su cara cuando hice la primitiva!!!.

frederic ha dit...

T'anava a dir lo de les vídues però se m'avançat l'Elisenda.
T'has fixat també que hi ha més funcionaries que funcionaris? En el meu departament som cinc dones i jo, per això si alguna parla en plural en femení i, adonant-se, canvia al genèric, li dic que no ho faci, que són majoria i és normal que parli en femeni.
Per cert, Joan, a mi sí que m'agrada el color roig per vestir, el Raval és un barri preciós de Barcelona i la talla XXL m'anirà gran però no massa, només em sobra una X... Ho dic perquè si no saps què fer amb la samarreta...

joan ha dit...

jajaja Buit d'Estels quan ho apigues això de les estanqueres del teu poble feru-nos-ho saber que per ací som una miqueta xafarders ;) Jo tampoc sabia això de le vidues i dels fills...però en aquells temps les coses funcionaven així pel que es veu. Una abraçada :)

joan ha dit...

jajaj Ismene els magatzem de taronges de la nostra comarca i veïnes són tot un cas ;)
I pel que fa al comentari del teu perruquer gai igual és afeminat però no és gai , de fey jo conce un xic que és molt afeminat i n'està fart que li diguen que es gai quan no ho és, però escolta en això qui tinga ganes de calfar-se el cap que se'l calfe, cadascú és com és, bo, dolent, simpàtic o el que siga independentment de amb qui li agrade gitar-se.
Aiii i a més Ravalera com jo jejeje si és que som el milooorrrrsss!!!
bona tornada al cole hehehe aixxxx quines poques ganes que tinc jajaja.beseeetssss

Tristany ha dit...

Ui, que aqui menten la bitxa (jo) jeje
Dius que vols ser deixeble virtual meu???
doncs ja pots anar buscant una foto d'algun Fiat 1300 blau cel amb el sostre blanc , una vegada en vaig veure un i em va encantar i pel Google no hi ha manera de trobar-lo...
I no et pensis que trobar un Panhard P17 de color negre sigui una cosa fàcil, però le trobat !...
La veritat es que si vols seguir el meu sistema el que et pot passar es que comencis un post parlant dels trabucaires de Solsona i acabis baixant fotos de la Bells Fargo Company jejeej
Però mira...jo és que no em puc concentrar en una mateixa cosa :)
Fins aviat per ací la València del Nord, sí oi?

joan ha dit...

jajaja Moonsa no estàs sent un poc dura amb la "nova i estrenada sensibilitat metrosexual" dels hòmens??? Un beset guapa..si em decidesc a posar una botiga de roba íntima femenina el primer modelet "megasexi" que regale serà per a tu :D

joan ha dit...

jajaja Koffee però te tocó o no te tocó la primitiva? XD lo que da de si los estancos me estoy quedando alucinado :D

joan ha dit...

Saps frederic jo tenia una amiga a l'institud molt molt feminista de tal forma que quan esàvem en grup sempre parlava en femení estigués qui estigués i era divertidíssim perquè al final resultava totalment normal per a nosaltres però per a la gent que no ens coneixia i ens escoltava es quedava al·lucinada :D
Escolta que jo guarde la samarreta i me l'enduc cap ahí ehh? Ara t'avise que com el que sol passar per aquestes terres en qüestió de llengua , com mai han estudiat valencià, doncs sol passar que fan faltes i en realitat posa "les estanqueres del Arrabal" és una cosa així com més castís no? però jo te l'a porte i si t'agrada ja és teua :) per cert quan marxeeessss????? Una abraçaad ben gran :)

joan ha dit...

jajaja tristany ho tinc desidit sé que si algú és capaç dobrir les aigües de la mediterrania només pots ser tu..així que intentaré trobar la foto del Fiat 1300 blau cel amb el sostre blanc ..a veure... ah i encar que açò semble una secta, no ho és i a més no es paga cap tipus de quota :)))
És clar que sí em de fem un bon sopar per les valències del nord ...a veure ..a veure si es pot fer aviat. :)

joan ha dit...

ahh i frederic sí el Raval de Barcelona és tremendament encantador, he tingut el paler de recórrer els seus carrers :))

Kuan ha dit...

Me ha parecido me ha parecido tu post. No había observado lo de las estanqueras, y es cierto, o lo era hace un tiempo...Desde luego un hombre en una tienda de lencería estaría bastante despistado, aunque todo se aprende.
Yo quisiera dejar de fumar, pero :(

Muchos besitos Joan

Kuan ha dit...

Quería decir que me ha parecido muy interesante jeje.. Es que acabo de despertarme

Mas besitos

isnel ha dit...

L'estanquera del meu poble ha de passar dues vegades perquè la veiem. Per tant, fuig totalment del "tipus estanquera" que tu definies i que s'assemblaria més a l'estanquera d'Amarcord, oi?
Pel que fa a això de la feina, ostres! M'has deixat ben parada. Mai, mai, mai, se m'havia acudit triar estudis o feina en funció del "plan" que hi pogués trobar. Ja m'ho diuen, ja, que de vegades sembla que baixo de l'hort...
Un post molt interessant: en Tristany fa molt requetebé la seva feina de mestre virtual (jejejejeje)
(però, vaja, joan, sense mestre anaves també a tota pastilla i la mar de bé, les coses com siguin, eh?)
Un beset d'aquells tan dolços, amb ganes de veure aviat la samarreta roja al cos d'en Frederic (je).

Brisa ha dit...

Amigoooo que creo que se te da de perlas eso de pensar ¿eh? que voy a ponerme yo también a ver si saco la mitad de ideas q tú, y ya me pasaré a ver a tú amigooooo a ve como piensa él :) Petonetsssssssss

frederic ha dit...

Fet!
Marxo dissabte 17

joan ha dit...

Kuan buenos días :)))) XD a que horas te levantas? si la hora que pone al comnetario es la real yo estoy aún en brazos de morfeo durante algunas , bueno bastantes horas más ;) jejeje
Espero que conforme hays ido despertando el día haya sido lleno de luz...aunque haya habido humo de cigarrillo por medi ;) aii tenemos que dekar de fumar ehhhhh.
besets amiga :)

joan ha dit...

jajaj Isnel l'estanquera d'Amacord és una passada :))) i no et preocupes jo també vaig sempre perdut i no me n'adone de quasi res sobretor quan té alguna cosa a veure amb mi.. no em fixe i ja puc tindre algú a punt de menjar-me-se que ni així me n'adone, jejeje.
besets ben dolcets per atu també Isnel..la samarreta lja la tinc guardada per al Fregeric , ara que quan torne del senegal ell ja estarà ben ben roget :))

joan ha dit...

Holaaa Brisa jajaja.. va que aunque hayas estado de vacciones yo se que tu cabecita no para... si te pasas por ca el tristany te lo pasarasás en grande és un canya :)
Besets :)

joan ha dit...

frederiiiicccc estàs ja en plena forma? segur? has fet tots els exercicis? Molt bon viatge amic meu a veure si quan tornes puc escoltar directament totes les aventures :) Una forta abraçada

GreGori ha dit...

Creus realment que hi ha una relació directa? Si fóra així, els treballs estarien encara més classificats per gèneres que hui en dia...
A més, pel que tinc llegit, la diversitat en la reproducció és una tendència masculina. Segons els entesos, les dones es conformen amn un sol amant, però que estiga ben plantat ;-)
Beset

joan ha dit...

:) creure , creure alguna realment certa , crec que mai l'he creguda ni la creuré Gregori però sí hi ha certs fets purament bilògics que tal vegad insconscientment ens fan actura d'una o altra manera i l'espècie human no es salva d'un fet tan natural com el de la selecció dels amants o els7les possibles parelles. Gregori vols dir que els homes no es conformen amb un/una sol/a amant ben plantat/da? Aiiixx que de vegades la visió ens juga males passdes :))))
besets :)

Catalina ha dit...

Estic ben d'acord!
...Únicament per això vaig triar fer enginyeria;-)

joan ha dit...

jajaja benvingudaCatalina encara com que algú ho té clar, pensava que només havía sigut jo ;)