divendres, de setembre 23, 2005

Transparències (VIII) A cabotades


Què fas quan després d’un any reps una telefonada d’un número que et sona i resulta que és l’ex.. amb veu de borreguet ofegat que et diu:

-Hola sóc X... volia felicitar-te pel teu aniversari...-

Aleshores el primer que et ve al cap és dir-li:

-Perdona però t’has equivocat i encara falten unes setmanes...- i penjar-li el telèfon.

Però resulta que no li ho dius i deixes que seguesca parlant amb eixa veuta de borreguet degollat...

-Com estàs? Espere que estigues bé.Com et va el treball?. Què has fet aquestes vacances? Jo he estat no sé on .bla, bla, bla...-

I tu amb un somriure estúpid mentre comença eixir-te cada vegada més fum per les orelles i vas transformant-te en un dimoni emplomat et sorprens contestant amb la mateixa veueta de borreguet ofegat:

-Bé estic bé. M’alegre que et vaja bé. Bla.bla.bla....-

I després de gairebé 10 minuts sense escoltar ni parlar el que voldries parlar i dir, arriba el moment en que pots tallar amb un ganivet les ones electromagnètiques del mòbil i un silenci minuscul pesa tant com la matèria negra i finalment escoltes:

-Bé.M’ha agradat molt escoltar-te i parlar amb tu.-

I aleshores el fum que t’ixia per les orelles ja és un foc que et crema el cabells i llances xispes pels ulls i penges, i amb el telèfon a la mà , tot agarrotat , i ja definitivament transformat en un dels més roïns diables, explotes i et llances corrents a cercar la primera pared ben grossa que trobes per pegar-te de cabotades fins que la pared puga amb tu o tu amb ella.

Agggggggggg...Quiero ser un bote de colon y salir anunciado por la televisión......

:-) podeu riure-vos perquè si veiéreu com ha quedat la pared :)))

25 comentaris:

mad ha dit...

Joanot, Joanot!
Vina't a Barcelona que estem de festes, ballarem i ruirem i la paret ja la netejarem a la tornada...
T'estimo, i si vols et truco i t'ho dic per telèfon

Houdini ha dit...

...llamadas que lleguan tarde y ante el "cómo estás" uno no tiene más respuesta que "más viejo, gracias..."
No te des cabezazos, no vale la pena manchar la pared por eso...

Un que passava ha dit...

En Houdini té raó. Ara hauràs de pintar de nou la paret... i com explicaràs el nyanyo que et sortirà? :P

Ferran

Gatopardo ha dit...

Lo que siempre me pregunto en estos casos es dónde está la ternura que hubo alguna vez, qué extraño maremagnum nos hace odiar hasta la voz de quien amamos apasionadamente, y aún no he logrado saberlo.
Gracias por apoyar a la maravillosa Tautina. Es genial.

tt ha dit...

Vine a dejarte mi agradecimiento por tus letras y por tu rastro hasta aquí. Por cierto, una idea genial lo del blog bilingüe, ya temía que no me iba a enterar de lo de la llamada incómoda de tu ex, un texto muy divertido.
Un amistoso saludo.

Ismene ha dit...

Aix,quines ocurrencies tens (ho dic per lo del bote de colon)...esle x em pense q no fan altra cosa q molestar,bé,no sempre...però casi sempre.

no creus que telefonades d'ixes en tenim moltes? Telefonades "falses" per dir-ho d'alguna manera...d'ixes q,iclús fs gestos desagradables i àixò q no et veuen...bé,no tampoc està mal deixar parlar a l'altra persona i saber q és el q realment l'ha mogut a telefonar-te...sempre i quan no te lie :)

Besetssssssssssssssssssssssssssa montons

joan ha dit...

Madjo també t'estime i molt ;) jajaja ..ai sempre m'ha agradat Barcelona , hi pujaré i tant i a més ara que sé que hi ha una "sociedad pajaril" amb elefantes.. gràcies ... mira que n'ets de bonica molt besets balladors :)))

joan ha dit...

Houdini jejej tengo la cabeza más dura de lo que me pensaba , aunque el corazón sigo teniendolo bastante débil incluso con el paso de los años, pero prefiero tenerlo así, nunca me gustaron los callos ;)
me apunto la respuesta por si acaso vuelve a sonar el tf..:)
Un abrazo :)

joan ha dit...

Ferran jajaja que va...mira per aquests casos el millor és agafar un poc de sigi (aii en standard no recorde el nom, és una èspecie de greix animal que es gasta al PV per fer dolços) i te'l poses on t'has pegat el colp amb un moneda (que no siga ni del rei, ni de franco ;) ) i amb un mocadoret t'ho nugues al cap i no ix cap nyanyo :P

joan ha dit...

Gatopardo la ternura siempre está, después de ese momento de subida , aparece de nuevo porque lo fue en su momento. No se creo que nunca he llegado a odiar a nadie , creo que no...aunque si ha habido momentos en que le hubiera dado un buen guantazo , jejeje ;)
Ha sido bonito para el corazón saber de Tautina, aunque triste la història, escuchar palabras amigas siempre ayuda a vivir mejor, tanto a quien las dice como a quien las recibe. Un beso :)

joan ha dit...

tt Bienvenida. No tienes que agradacerme nada en todo caso a la Gato que va dejando miguitas de pan como en los cuentos.
Lo del blog bilingüe lo decidí hace tiempo, auqnue mi lengua natural y con la que me expreso mejor és el catalàn intento que no se tarte de una mera traducción, a pesar de las faltas de ortografia :)
Y bueno simpre intento afrontar las cosas con humos, la verdad és que me ayuda mucho, auqnue se que hay veces en que resulta imposible aplicarlo.
Un abrazo :) seguiré visitandote si me lo permites, me envanta leer entre línias :)

joan ha dit...

Ismenejejej, lo del bote de colon és un cançó d'Alaska y los pegamoides, jajaja
pel que fa als/les ex- doncs si sembla que normalment tenen eixa tendència a molestar de tant en tant, sobretot quan no són el suficientment adults per saber que les coses de dues persones no són com vol una d'elles, sinó els dos.
Clar sempre està el dubte de per què et crida i també de per què no m'he canviat jo el número de telèfon.. així que el factor masoca també està una miqueta present, per això m'agrada pegar-me cabotades contra la pared ;)
besetssssssssss rebonica :)))

Laia ha dit...

Llavors és quan te'n adones, que encara no l'has deixat d'estimar.
Per dins sents ràbia, però en el fons l'estimes...
Ja veuràs com tard o d'hora l'oblidaràs :) Es qüestió de temps

muralla ha dit...

És trist comprovar com essers que han format part molt important de la nostra vida ens resulten estranys i ens posen dels nervis; però la vida és així i hem de procurar recordar d'ells només els bons momentes i...el temps farà el que ha de fer...
Sort i petons, queridiño. Marmi

xexe girl ha dit...

això dels 0 kgs de pes ho he tret de la pel.lícula de Princesas ;) és maca..

aqueta que dius de hierro3, o algo així, de qui és, o qui surt, o de quan és? m'han vingut ganes de veure-la, però nose si és actual o antiga .. si me dius alguna cosa més, miraré de trobar-la, tinc ganes de veure-la.

Vaig entrar a una botiga de joguines, a Holanda, buscant un mòbil per penjar, de papallones. Però no n'hi havia, i ja anava jo pensant que et respondria aqui al blog dien-te que per allà, de aquestos animalons pocs, quan em giro a mig carrer i en veig una d'enorme en un vidre xD hi penjat la foto al blog, si tens curiositiy :P

petonets

Ella ha dit...

Quan s'estima de debò, es difícil tornar al 0.
Parlar d'aquestes coses em tortura.

Cuidis.

Estirik ha dit...

Ex! Jo m'ultracongelo i em converteixo en una bossa de pèsols Frudesa. Al final es cansa de parlar amb la meva versió requetefreda i penja. No ho puc evitar, encara em fa mal i un s'ha de protegir.

xexe girl ha dit...

pufs
ja m'agradaria a mi convertir-me en pèsol congelat
lo d'explicar el nyanyo no és tan greu. Pitjor és explicar el copdepuny que em va fotre ma germana. Que no sé quina cara posar quan la gent em pregunta per aquesta nova i blavosa banya..

rAnita nOe ha dit...

jo cantaria una canco famosa...

soy una pastilla de jabon, todo me resbala, todo me resbala..

joan ha dit...

aix laia benvinguda...no volia dir-ho , no volia dir-ho però sí en realitat és així---però no vull dir-ho :) deixe¡m al temps que faça la seua feina. Una abraçada :)

joan ha dit...

Marmí bonica gràcies per les fotos, m'encanten , t'escric no més puga i igual puc dir-t'ho i tot cara a car i donar-te una forta abraçada que mira que en tinc ganes :) besets

joan ha dit...

xexe girl aixxx ja em temia jo alguna cosa... només puga passe a veure què t'ha passat ..vinga compartim els glaçons ;)

joan ha dit...

Estirik no em puc creure que sigues fred o que pugues fer-te així de fred perquè amb la passió que hi poses en els teus escrits és impossible.. protegir-se? ummm la veritat és que no sé si vull protegir-me ho hauria de rumiar bé això. Una abraçada

joan ha dit...

Ranita nOe benvinguda, jajaja m'apunte la cançó, la gravaré perquè jo no sé cantar, i si de cas tornara a cridar , li la pose directament :)))

koffee ha dit...

Ponte en remojo, Joan. No es de extrañar que en breve llegue otra llamada y entonces telefonearás a sus amigos pidiéndoles por favor que le echen una manita, que está "en un pou" y no ve la salida. Unos meses más tarde te enterarás de que está saliendo con "la ayuda". Que te lo digo yo!.
Molts petons!!.