diumenge, de setembre 18, 2005

Amics o amants?


Havia escoltat que en el món animal també hi havía relacions homosexuals. No obstant les úniques explicacions que també n’havía escolat eren que la manca de parelles del sexe contrari per un període de temps llarg portava als animals a mantenir relacions esporàdiques amb altres membres del mateix sexe.

Hui veient un doculmental de la cadena Odissey m’he quedat totalment sorprés de la quantitat i diferents espècies animals que mantenen aquest tipus de relacions i a més amb uns comportaments que impliquen una gran complexitat més enllà del simple fet de la descàrrega de feromones.
Les parelles i relacions homosexuals entre animals és un fet documentat des de fa gairebé 200 anys però totalment obviat pels científics. Una vegada més és l’home qui gira el cap davant la realitat que l’envolta perquè els animals van a la seua i poc els importa el que en puguen pensar els hòmens.
Així hi ha exemples de realcions homosexuals tant en exemplars mascles, com femelles, des d’elefants, pingüins, lleons marins, bongos, dofins, orques, abelles o mosques i per descompat entre els primats. Abunden les realcions bisexuals, és a dir molts animals tenen relacions tant amb animals del mateix sexe com del sexe contrari sense cap problema, o bé individus amb parella del mateix sexe adopten actituds heterosexuals amb fins reproductors.
Però allò que més m’ha cridat l’atenció no és el fet que mantingueren relacions purament homosexuals sinó que molts animals arriben a mantenir una realció estable durant anys i fins i tot durant tota la seau vida i el que encara m’ha sorprés més que solen ser fidels a la seua parella mentre estan units i fins i tot adopten i crien altres criatures de la mateixa espècie que han quedat orfes.

Hi ha una anècdota molt interessant sobre uns pingüins de Humboldt (una espècie en perill d’extinció) del zoo de Bremerhaven al nort de Alemania. Hi havia 14 pingüins, 10 mascles i 4 femelles. Es van formar 7 parelles, 4 parelles heterosexuals I 3 parelles homosexuals.
La directora del zoo en veure açò va fer portar 4 femelles més per així persuadir als pingüins mascles de la seua diguen-me “elecció forçada”, però la sorpresa va ser ben gran quan els 6 exemplars que havien format parelles homosexuals obviaren la presència de les femelles. Algú podria pensar que aquesta conducta bé determinada pel cautiveri però s’ha comprovat que també ocorre quan els animals estan en llibertat.

Els Macacos japonesos són una comunitat on les relacions de parella entre les femelles (cosa prou normal també entre les lleones) són força comunes i segons els darrers estudis aquestes relacions no s’estableixen per la manca d’individus mascles ni per cridar l’atenció dels mascles o per mantenir un estatus de defensa més alt sinó simplement per plaer.

Els Monobos són uns primats més propers encara a la espècie humana que els ximpanzés. Viuen al Zaire i s’han fet famosos perquè practiquen “l’amor lliure” tenen relacions a totes hores i indistintament amb exemplars del mateix sexe o del sexe contrari, de major o menor edat i a més copulen cara a cara (és l’unic animal que ho fa a banda de l’home), hi ha que canvien frenèticament de parella sexual i hi ha altres que mantenen llargues relacions de parella. Normalment quan més activitat sexual hi ha en un grup és quan manquen els aliments. Els monobos cerquen menjar i ho fan d’una manera ben curiosa. Fan l’amor amb l’exemplar que té menjar, li donen plaer i aquest comparteix després el menjar amb el company, és a dir davant d’un conflicte (la manca de menjar) “fan l’amor i no la guerra”.

També és freqüent que parelles homosexuals de monobos adopten i crien els fills orfes i sobretot fan una cosa (igual que els altres grups d’animals on també hi ha de parelles homosexuals) que hauriem de fer els humans, no es discriminen.En la mateixa comunitat conviuen homosexuals, bisexuals i heterosexuals sense que els importe gens qui fa l’amor amb qui.

37 comentaris:

koffee ha dit...

Mi gata lo dice: siempre tenemos algo que aprender de los animales. En cuanto a los de la foto.... creo que son más amigos que amantes, porque sonríen mucho.

donot ha dit...

Dels pingüins aquests ja n'havia sentit parlar, però de tots els altres no.
Que maco, no?
A veure quin dia n'aprenem tots plegats!!

Aether ha dit...

Deben ser esposos, ni se miran a la cara :D
Lo que me resulta curioso es la obsesión de esta época por el tema de la homosexualidad; en un tiempo más aceptaremos que lo que pasa entre dos es cosa muy suya, supongo. Quizás se procure entender por sus dos partes, placer y procreación; en todo caso, me voy porque cada quien se sienta felíz y eso la sociedad no puede regirlo. Besitos de sol ;)

Aether ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
aina ha dit...

si és que ens hem de fixar més amb la natura! encara que ens intentin amagar el que realment hi passa.. gràcies joan per il·lustrar-ho: jo no en tenia ni idea..

Houdini ha dit...

...yo quiero un amigo como el de la foto... que me mire y sonría un poco estupidamente, como si fuese mi amante

GreGori ha dit...

Existeixen diversos documentals al respecte, alguns més interessants que altres, però tots igualment reveladors, tant sobre la natura dels animals com sobre la de l'home...
Besets!

joan ha dit...

Tu gata Koffee és muy inteligente y los animales inteligentes suelen vivir con personas que tambien lo son.
però XD quieres insinuar que los amantes no sonríen? :) El amor con humor suele ser mucho más duradero y no sé por que una relación siempre se toma como algo muy sério, quizás sea por eso que suala terminarse demasiado pronto. Hacer el amor riendo de vez en cuando une mucho :))

joan ha dit...

Donot saps hi eixien escenes vertaderament boniques. Hi havia una en que dos dofins es feien jocs amorosos, era com un ball sota l'aigua pegant voltes i fregant-se i la imatge de lleones acaronat-se el cap i el cooll i llepant-se era preciós. En canvi era curiós veure com una lleona després de fer el coit amb un lleó immediatament li pegava una manotada que si l'agafa bé el mata, hehehe
Jo espere que sí que algun dia aprendem i per això hem de posar tots de la nostra part :) abraçades

joan ha dit...

jajaj Aether XD jajaja
Tienes razón que la sociedad nunca podrà regir que dos personas se sientan felices si se quieren el tiempo que sea y de la manera que sea, pero la sociedad también pude hacer infelices a quien es feliz sólo en determinados lugares y momentos, sin libertad d'expresión de la felicidad esta no existe y comporta estados de trsiteza que acaban acarreando problemas. besets , te debo un mail en blanco y negro ;)

joan ha dit...

Aina jo tampoc , va ser de casualitat que vaig veure el documental i em vaig quedar totalment sorprés. Supose que investigar els comportaments animals i comprovar que són naturals suposaria un trasvals més a aquells que afirmen que les relacions homosexuals no són naturals, per això s'ha mantingut ocult tant de temps com tantes altres coses .

joan ha dit...

jajaja Houldini yo también, jajaja cúando miramos o nos miran un poco estupidament...uiii quina por :))))

joan ha dit...

Gregori doncs com deia al principi del post no n'havia vist cap , ni havia llegit res al respecte, una vegada més la realitat s'imposa a la difamació i a la intolerància. Els animals sorprenen i a més ensenyen però només a aquells que volen saber, els humans ténen la capacitat d'ignorar les evidències per por o per conveniència. Besets de cobai ;) isqué bé la prova? t'arribà bé el mail?

vell artista ha dit...

Avui he après coses noves Joan, merci. De fet és que la naturalesa és molt sàvia el que passa és que a vegades hi introduïm idees i mecanismes bastant artificiosos que ho compliquen bastant tot plegat. I has fet una reflexió que comparteixo del tot, l’amor amb humor és millor, sens dubte molt millor.

elisenda ha dit...

crec que hauries d'enviar aquest post al carrer génova. potser hauran de dur aquests animalons a la consulta d'aquell gran home amb un nom més gran encara (aquilino polaino) o els declararan anticonstitucionals.

omar ha dit...

I després diuen que els humans som els intel·ligents! Està clar que hauríem d'aprendre més dels animals. I recolzo la proposta de l'Elisenda, a risc que el PP també proposi anticonstitucionals els dips, blogs o com es diguin.

Gatopardo-l'agüela ha dit...

Aparte del caso de apasionado enamoramiento de Don Pio (gato) por don Diego (gato) no correspondido, tengo en algún sitio la correspondencia de Winston Churchil con el Gobernador de Gibraltar en la II guerra mundial, con informes detallados sobre la problemática de los monos de Gibraltar, que desatendían ostentosamente a las monas y sus deberes como reproductores de la especie, por lo que hubo que importar una tanda de monos suplementaria. El caso se tomó con la debida seriedad y rigor, en detallados informes, con las correspondientes preguntas minuciosísimas, y sus respuestas, ya que existe una profecía o leyenda que dice que Gibraltar dejará de ser británica el día que no haya monos ´viviendo allí.
O sea, que sí, que viviendo en libertad, con "oferta" de ambos sexos, hay animales que optan por ser homosexuales.
¿A quién le puede extrañar? Si yo fuera hombre también me gustarían los hombres.

pentesilea ha dit...

coneixia les dades de què parles, Joan. Són el meu argument quan algú em diu que l'homosexualitat és "antinatural" (paraula lletja, lletgíssima). Aleshores li expòs els exemples de la natura i ha de callar...
I sí, encara hi ha gent que diu aquests dois. Santa paciència!

joan ha dit...

Vell artista gràcies a tu per enriquir aquest blog, com més aprenc és amb els comentaris que deixeu.
El do de la paraula sempre ha sigut una arma de dos talls i en això crec que hi ha gent que ha sabut utilitzar-la molt bé al llarga de tota la història.
I totalment d'acord posar-li una miqueta de "sal" "humor" a l'amor li dóna un sabor especial :)

joan ha dit...

hahaha Elisenda molt bona idea però tu creus que aquest home sabria esbrinar de quin sexe són els pingüins? ;)

joan ha dit...

Omar per mi que em declaren inconstitucional perquè la constitució actual que vosl que et diga no m'acaba de convéncer...tot allò que certs personatges diuen que és inquebrantable i innamobible ho trobe imperfecte i sense cap ni peus. Des de quan una document és infinitament vàlid, o un estat o unes fornteres o unes lleis ???? a més crec que ja estem fitxa'ts :)))

joan ha dit...

:))) xD Gatopardo-l'agüela por favor me muero de ganas de saber "toda" la història de Don Pio y Don Diego espero que algun día nos la cuentes detalladamente. Y lo de Gibraltar és buenísimo, lo leo y lo digiero al pie de la letra ;) y si yo fuera Don Pio me gustaria Don diego seguro, los amores no correspondidos tienen un toque especial, amas más ;)

joan ha dit...

Pentesilea jo a partir d'ara també ho usaré com a argument i tens tota la raó del món la paraula "antinatural" és tan lletja com qui la utilitza.
Per cert has trobat alguna investigació sobre els gustos vampirils? ;)

Estirik ha dit...

Hi ha moltes espècies homosexuals encara per debatir. Els Politicus armariatus que tot i ser gais legislen en contra nostra, els Bisbes arquebisbes que fan de les seves dins els seminaris amb noiets joves però després titllen la homosexualitat d'errònia, els Pater familiaris que al bar despotriquen dels marietes i després són al xat per trobar una bona polla que els satisfaci... Ui, la fauna i flora amagada que resta per dur a la llum del dia!

arsvirtualis ha dit...

No sols al carre Gènova com diu l'Elisenda. Aprofita i un altre paquet a la cúria romana. Encara que -i digues si m'equivoco- si no han acceptat les teories darwinistes, com vols que acceptin els estudis sobre el monobos????

Ismene ha dit...

No sabia ni de l'existència dels monobos...:S.

Bé,una vegada més queda aclarit que no hi ha animal més intol·lerant i que utilitze menys el cervell que l'ésser humà...i això que,en teoria,som els únics que que tenim la capacitat de raonament...bé,pot ser me n'he passat,sí que pensem si...encara q parega mentida :)

Crec q deuriem deixar-se de prejudicis i lleis morals i cooses així i soltar eixe instint animal que tenim amagat,pot ser que les coses anarem millor...dic el q he dit alguna vegada,ens queda mot a apendres de la resta dels animals :)

Molts besets

Gemma ha dit...

Vull ser positiva i creure i defensar que també hi han comunitats d'humans en que això també es respecta.
Una abraçada!!!

Kuan ha dit...

Se demuestra una vez más que la naturaleza es sabia, y el hombre con toda su "razón", continuamente roza la sinrazón.

Yo creo que son amantes y agradecidos :)

Besets

isnel ha dit...

Jo he viscut sempre amb gats i fa molts anys que els observo relacions homosexuals. De vegades, quan ho explico, hi ha persones que no em creuen. Però ara mateix tinc l'Aulet, que és un mascle preciós, que tant va amb femelles com amb altres mascles. A més, és molt amic d'una gateta més petita, orfe, i deixa que la gateta li xucli un mugró, com si busqués la llet de la seva mare absent. Es poden aprendre moltes coses, dels animals, segurament moltes més que de segons quins humans.
Un post interessantíssim, joan.
Una abraçada!

joan ha dit...

Estirik benvingut. Totalment d'acord amb tu i amb els noms de les espècies :) i fins i tot endinsant-me una miqueta més en la varietat hi ha un altre tòpic que segueix mantenint-se, i és el de posar dins d'un mateix model els/les homosexuals i que encara que sol ser positiu, és a dir que els gais són persones sensibles, bones, simpàtiques etc.. suposa una manera més de marginació.. és totalment idiota voler dir com és un persona per la seua orientació sexual, de'homosexuals imbècils, maleducats, intolerants i fatxes hi han tant com hi han entre els heteroxuals. Passa una mica com en el català, no sé per què ha de ser una llengua només "culta" i només s'han d'escriure obres de gran valor en català.La normalitat suposa la diversitat tant en una lelngua com en les relacions .

joan ha dit...

Arsvirtualis la cúria roman no accepta ni la relalitat que li colpeja a la car dos per tres. Els exemplars que anomena Estirik més amun´t en són un bon exemple. I si els proves que una cosa és natural aleshores tiren mà de la racionalitat i si els proves que es raonable aleshores tiren mà de les coses divines i si els proves que també poden ser divines a leshores només els resta el misteri de la fe. falta saber en què tenen fe. Abraçades

joan ha dit...

Ismene no no te n'has passat. Capacitat de raonar en tenim tots els éssers humans , el que passa és que alguns prefereixen no fer-ho perquè això els suposa predre un status de poder que han mantés molts anys. Al cap i a la fin només estracta d'això, de mantenir quaotes de poder d'uns humans sobre altres.
besets bonica :)

joan ha dit...

Per descomptat Gemma hi han, hi han, i encara més no només es respecta sinó que simplemnt ni es planteja. Mira sorprenentment la gent que defensa amb espasa la seua heterosexualitat és la que menys herterosexual és, perquè el fet de enamorar-te o tindre una relació sexual amb una persona del mateix sexe no suposa que sigues homosexual. En canvi aquelles persones que tenen clar quins són els seus gustos majoritaris no tenen cap problema en mostrar-se a gust amb persones que tenen diferents gustos sexuals. Una abraçada :)

joan ha dit...

Kuan ya ves cuando se puede que el hombre con muchas más posibilidades a su alcanze para comprendrer y aceptar la naturaleza debería tenerlo más claro y lo que suele hacer és liarlo más.
:) por lo visto no nos ponemos de acuerdo ni en eso..unos decis que no pueden ser amantes porque sonrien demasiado y otros que si precisamente por eso :))
besets amiga

joan ha dit...

Isnel es sorprenent comprovar com els animals no solen ser egoïstes sinó que solen trobar-se satisfets amb les satisfaccios dels altres companys i companyes de l'espècie,... és clar que no sempre és així, però si ho fan molts i fins i tot també alguns animals ho fan amb els humans. Quin nom més bonic "Aulet" :))
besets

muralla ha dit...

Está claro que formamos parte de la naturaleza y como ella nos comportamos.
Sólo los "superiores" y "cínicos" de nuestra especie mantienen lo contrario, con el agravante de que muchos de ellos mantienen conductas que reprochan a los demás.
Doloroso y triste, pero es así,queridiño...
Bicos. Marmi.

joan ha dit...

Marmi Jo no sé quin és el motiu que porta a certes persones a sentir-se superiors. No entenc ni he entés mai quines gratificacions poden sentir-se éssent poderós. Sempre he pensat que les persones que passen per adamunt de les altres en el fons són molt desgraciades perquè de veritat em costa pensar que es puga sentir-se bé fent mal als altres. Però com tu dius la realitat és així i malauradament ho comprovem diàriament. però al mateix temps també veus i et topes amb moltíssima gent que pensa el mateix i que es bona, fins i tot infinítament bona i això et fa sentir bé. Molts besets carinyet :)