diumenge, d’octubre 16, 2005

Regirant el temps

Sempre he cregut que la poesia és el lloc exacte de l'amor. Potser perquè mai he trobat l'amor que voldria en altre lloc que no fos la poesia, fins i tot en aquelles estances on s'hi assemblava més.
Potser també per això quan era jove escrivia poesia. Ara en llig i em delecte en la perfecta comunió de les formes i le substàncies infinites.

"La poesia és un acte d'amor, és la forma més intensa de l'erotisme.Energia és passió, la
tendressa relaxant abans de l'amor i després de l'amor" . Salvador Jàfer.



Ai amor, si et trobava i no eres miratge de l'ànsia.
Et promet tan cert com et bese, que seré forma i no paraula,
que com el fang de l'escultor canvia, segons desig, anhel o tristesa,
canviaré jo amant-te, ja suau, ja fort, bellíssim com la rosa.
Regirant el temps. Primavera de 1985

53 comentaris:

Jacqueline ha dit...

Què difícil això de saber si l'amor és amor o és miratge de l'ànsia.

"Seré forma i no paraula", l'amenaça més dolça...

Joanaina ha dit...

No m'agrda gaire la poesia. Suposo que fins i tot en l'amor m'agrada parlar les coses clares...

Joaquim ha dit...

Penso que l'amor és miratge de l' ànsia...i la paraula poètica en vol donar forma.
Una gran satisfacció trobar aquest bloc. Salutacions

martí ha dit...

Interessant reflexió, Joan.
He trigat molts anys en arribar a la poesia, i ara vaig veient que és una eina excel.lent per expressar la intensitat d'un sentiment, com l'amor, per exemple.
Malgrat tot, la segueixo veient com un repte inextricable.

vigilant ha dit...

Mmmm, Jonaina, em deixes glaçat. En la línia del que exposa Joan en el seu post, puc dir-te que la poesia, bona part de la seua raó de ser, ve donada pel fet d'expressar a altres persones allò que amb les paraules "normals", les de tots els dies, les que són tangibles i serveixen per emplenar formularis, no podem expressar. És a dir, existeix en el sentit d'anar més enllà i reflectir la matèria de què estan fets els sentiments, perquè certes coses no poden ser expressades amb paraules normals i llavors...bota la metàfora. Perquè certes coses que sents només poden ser expressades amb metàfores...

frederic ha dit...

No llegeixo gaire poesia perquè quan ho faig, ho de fer en veu alta i no tinc ganes que em prenguin per boig. Però la teva poesia la llegiria en veu alta a l'ascensor per que tots els veïns l'escoltessin.
I perquè no continues escrivint?

Moonsa ha dit...

M'agrada molt la poesia, llegir-la, i escriure-la. Se que és un gènere poc llegit, però com molt bé dieu tant tu com el Vigilant, expressa tot sovint el sentiment de la millor manera, és més, crea aquest sentiment. Tot sovint el poeta, enamorat de l'amor, s'enamora de les seves pròpies paraules, siguin de dolor o de joia, estima en elles, mor en ellas, plora en elles. És clar que això no vol dir que la poesía sigui sempre bella, hi ha de tot, com en tot. Però en general te alguna cosa d'especial molt difícil d'explicar (si no fos recorrent també a la metàfora ;) )

tt ha dit...

Estirik ha dit...

un altre addicte

Gemma ha dit...

Per a mi la poesia no és sols el lloc exacte de l'amor, si no també la reivindicació de l'èsser, del sentir individual o col.lectiu, una proclamao, és també el lloc on paraules prenen força i raó d'existir.

Una abraçada!

Ismene ha dit...

hola...passant a saludar...sols vaig a dir q la poesia se me dóna fatal,tan fer-la com parlar d'ella,és una cosa q me csta d'entendre :S...així que per a no quedar més mal,no comente res...:),excepte que,de vegades,he fet una cosa semblant a poesia i ajuda molt a alliberar sentiments,si q és de veres :).

Besets ii abaraços

joan ha dit...

aiixx , sí Jaqueline ben difícil destriar si ho és en realitat o només respon a una necessitat teua a un anhel perpetu abocat al fracaç. ja veus ni els anys van donant-me la mínim certesa per saber destriar-ho bé ;) una abraçada

joan ha dit...

Joanaina :) n'estàs segura d'això? la poesia no és només retòrica i figures literàries, també és un sospir o una esgarrifança simplement canvien els llenguatges i per tant també els signes però quan hi ha amor, passió hi ha sempre poesia :)

joan ha dit...

Joaquim benvingut. Supose que és eixa ansietat de nosaltres mateixos, de trobar-nos reciprocament en altres personss i en altres coses les que ens mou a sentir-nos enamorats de.. si l'ànsia és complementària i recíproca aleshores les relacions esdevene poesia, una poesia perefecta,. també quan és solitària sdevé poesia però en aquest cas només assumeix la plenitud quan és copsada i sentida pels altres. també crec que la paraula poétca és aquella de la qual ens podem refiar més. Un plaer també trobar el teu blog. Fins aviat

isnel ha dit...

La poesia em sedueix una barbaritat. És tot alhora (intel·ligència, cultura, sentiment) i, a més, es vesteix amb vestits preciosos. És dels plaers més delicats i íntims que existeixen. M'agradaria saber escriure poesia...

muralla ha dit...

Querido Xanciño, tamén poeta...
Petons. Marmi.

pentesilea ha dit...

m'agrada la condensació de la poesia, on tot és substància i res accident, on amb les mínimes paraules es diuen tantes coses.

i jo encara et veig jove, i en un moment creatiu ideal per fer poesia; fins i tot et diria que el teu blog en destil·la ;)

joan ha dit...

gràcies a tots i totes pels vostres comentaris. Estic de feina fins al coll i hauria de penjar un cartellet de "tancat per treball".Només puga us conteste un per un i us visite :) joan.

gracias a todos i todas por vuestros comentarios. Estoy de trabajo hasta el cuello y tendría que poner un cartelito de 2cerrado por trabajo" En cuanto pueda os contesto uno por uno y os visto :) joan.

arsvirtualis ha dit...

Poesia, conversa íntima amb els nostres sentiments, pensaments, sensacions, tot el que som i esdevenim, i amb una força especial que no vol trencar el silenci que ens interioritza ho transpuem i ho deixem fluir amb mots. Un bes, per a tu.

koffee ha dit...

No leo poesía especialmente, pero me apasiona ver el reflejo escrito del sentimiento. En mi caso cada vez que intentaba un poema, me salía la vena cómica pues la sensibilidad rimada es un placer que a veces hiere, no te ocurre?: hoy por hoy no puedo concederme esa licencia. Más no.
El texto me ha dejado “bocabadada” y creo que deberías retomar ese aspecto rapsoda que ha llegado a emocionarme.... es preciòs!!
Por problemas indescriptibles por lo irrisorio de su causa, desapareció tu link de mi página. Que no me aclaro, vamos!. Pero ya te he recuperado!.

El Pensador ha dit...

No és que la poesia sigui el meu fort, però, tot i així, i un cop fet aquest aclariment, m'agradaria igualment donar la meva opinió... Així començava el meu segon comentari en el teu blog; concretament en el post Space Oddity. Ara, en retornar, segueixo trobant poesia. Per a mi, amic Joan, sempre seràs el poeta.

Begonya Mezquita ha dit...

Què te'n podria dir, Joan? Ara i ací sobren les paraules. No és poesia també el silenci?
Per cert, crec que Salvador Jàfer és un dels nostres poetes més bons i més oblidats. Gràcies per recordar-lo.
Paciència amb la feina!

Atlante ha dit...

Yo también creo que se te da bien esto de la poesía. Yo veo la poesía como un modo de desarrollar la palabra que una vez perfeccionado, puede provocar las más bellas emociones, ensoñaciones o imaginaciones.

Ramon Aladern ha dit...

L’amor és expressió del cor, i la poesia és un crit de l’ànima, que no es contradiuen, sinó que es fonen en l’abraçada. Hi ha amors que no poden expressar-se en paraules.

Tanmateix la poesia també té la seva part prosaica: “seré forma i no paraula”.
Gabriel Ferrater ho deia de forma més descarnada:
... La carn més pura ja somnia.
Vol carn, sense l’empelt de la memòria
d’una altra carn, senil. No vol més verb.

Brisa ha dit...

Y tu me lo preguntas...? poesía eres tú :) por cierto la poesía tiene muchas formas no escritas, a veces la poesía deja de serlo cuando se plasma en letras...

Molts petonets amic Joan¡

joan ha dit...

Martí jo entenc la poesia com una forma de viure, per tant inextricable? sí , de vegades, gairebé moltes vegades. Potser alguns i algunes a més de treballar la tècnica, com en totes les arts i artesanies, són més propensos a una o altra eina. No obstant com més avall diu brisa la poesia també es manifesta per altres mitjans. Un repte? clar..lavida és sempre un repte constant i nosaltres hem de decidir com l'enfrontem o com l'acompanyem.Per a mi la poesia sempre ha sigut un bon camí :) salutacions amic.

joan ha dit...

Vigilant molt ben vingut. Sobre el que diu Joanaina a mi no em deixa glaçat sinó que em sorpren perquè des que la visite els seus textos estan plens de poesia. Tal vegada confonem l'essència amb la forma, i la poesia té infinites formes de transmetre. Estic d'acors amb tu..en part..perquè també la poesia pot usar de paraules quaotidianes o normals. Les paraules moltes vegades van massa carregades de tòpics culturals que hi pesen. De vegades dir "t'estime " és menys poètic que dir "arrapa'm". Com en tot depén del context, la força, la menera de dir i comprendre les coses i també per tant les paraules. Ens llegim :)

joan ha dit...

Frederic hehehe no crec que en l'ascensor et senta algú veí ;) però t'agraesc molt les teues paraules. Ara per favor no ho faces que en sóc molt vergonyos...esperem el teu llibre per qui no ho sàpiga Frederic està en camí de publicar el seu primer llibre !!!! per poder llegir-lo :) una abraçada ben gran

joan ha dit...

moonsa compartesc la teua opnió igual que la de vigilant. És cert aixo que dius que el poeta normalment caba enamorant-se de les seues paraules, però jo et faria una pregunta. Pot ser un poeta sense ser un enamorat de les parules? ;)

joan ha dit...

tt :) precioso poema. ja ves un sólo . todo lo que puede llevar dentro y expressar.

us recomane que visiteu la pàgina de tt...escriu..bufff

joan ha dit...

estirik no parlem d'adiccions ok? ;)

joan ha dit...

gemma totalment d'acord, no afegesc ni un punt ni una coma al teu comentari. Una abraçada :)

joan ha dit...

Ismene com diu la gemma poesia no és només donar forma bella a les parules sinó tota una reivindicació de ser. Podem entendre de tècniques més o menys, però tots i totes fem i usem la poesia dia a dia. besets bonica :)

joan ha dit...

Isnel ara em desconcertes....ets tuuuu?????? a veure la Isnel de les gotes? Però si cada goteta és un poema :) besets , molts :))

joan ha dit...

pentesilea gràcies..és que el retrat fa anys que no l'he canviat ;) és un espècie de Dorian Gray :)))
Crec que saps perfectament viure la poesia :) una abraçada

Buit d'Estels ha dit...

Els romàntics nostàlgics portem sempre la poesia dintre del cor. I treure-la no es qüestió d'edat, ni de sexe, ni de religió, només és qüestió d'amor. Quan ens enamorem tot és poesia al nostre entorn, perquè sabem que tot és possible, i sí, aleshores ens adonem que ha valgut la pena ser tant perseverants en aquesta batalla contra la buidor que deixa l'amor quan no es converteix en un poema de dos.

Ets un poeta i tens molt amor per donar Joanet, només deixa'l sortir.

Tristany ha dit...

Potser la poesia ens explica inexplicable .

joan ha dit...

Marmicarinyet t'havia botat ..aixxx com m'agrada quan em parles en gallec :)n'he d'aprendre precís precís precís, bicos :))

joan ha dit...

Arsvirtualis i com de necessària i profitosa és eixa conversa íntima amb els nostres sentiments. Eixa conversa és l'única capaç de trencar els silencis , de convertir els silenci en mots. un bes

joan ha dit...

Koffee gracias. la poesia no es sólo de quien la escribe sinó tambien de quien la lee . Quizás la forma más bella de entenderla es precisamente cuando la hace suya quien la recibe.
En cuanto a la vena cómica..a mi particularmente me gusta mucho la poesia satírica y es una tecnica más , un arte má, des de los trobadores donde puedes encontrar "sirventés" perfectos en su configuración a la escuela satírica valenciana hay poemas de una maestria espectacular , todo un trabajo de artesania, la poesia tambien lo és.
Me alegro que me hayas encontrado de nuevo, de todas formas yo no te habia perdido :) besets.

joan ha dit...

pensador ets una persona entranyable i no hi ha poesia més bella que la amistat.des de sempre he sentit això cada vegada que t'he llegit, que he aprés i que he gaudit dels teus comentaris, ací i allà com vertaderes converses apacibles i grates . Una abraçada.

Chatnoir ha dit...

M'encanta això de ser forma i no paraula :)

joan ha dit...

totalment d'acord begonya el silenci també és vida , una forma més de viure i sentir i per tant poesia. Hi ha qui hi viu sense i d'altres amb :)
pel que fa al Jàfer tens tota la raó, a més no és simplement algú que escriu poesia, per a mi és un "poeta" en el sentit que jo entenc aquest mot i crec que tu també. Abraçades

joan ha dit...

gracias Atlante auqnue sé perfectamente de mis limitaciones y lo digo con toda la satisfacción del mundo porque creo que debemos estar satisfechos con lo que hacemos porque creemos en ello sea más o menos bueno si eso te hace aprender sobre ti mismo y sobre los demás. Y sí para mi la poesia también és soñar, imaginar y jugar :)

joan ha dit...

Ramon Alardern bufff gràcies pels versos del ferrater un poeta que admire i per les teues encertades paraules. Hi ha amors que no poden expressar-se en paraules almenys no en aquest llenguatge però sí en altres que també són poesia. Una abraçada

joan ha dit...

Brisa tu sonrisa és poesia así que te respondo igual :) con la sonrisa . besets amiga :)

joan ha dit...

buit d'Estels és qüestió d'amor, sí, és amor, i no té res a veure amb cirscumpstàncies d'edat o qualsevol altra cosa.Tots i totes som poetes en moltes més ocacions de les que ens adondem. Gràcies . Un beset i a veure si acabé aviat amb la sobrefeina i puc visitar-vos que fa dies que no ho fais a alguns de vosaltres.

joan ha dit...

tristany la poesia s'assembla molt als conjurs i a les f´rmules màgiques, amb el joc de paraules s'ha intentat al llarg dels anys explicar allò inexplicable, la poesia també és màgia..tens tota la raó del món. Una abraçada

joan ha dit...

Chatnoir quina alegria vore't de nou per ací.. aixx nomé spuga vaig a ca teua..per cert m'he baixat un munt de cançons dela la marianne fait.. aii no sé escriure el nom, però es fantàstica.
Ummmm els comentaris començaren amb aquest mateix vers "seré forma i no paraula" casualitats ?? ;) Una abaraçada :)

namaga ha dit...

en temporades més complicades
és quan més la necessito llegir,
tancar els ulls i visualitzar les imatges
que em van regalant ...
Es com tornar a dibuixar amb un llapis
i abandonar els pinzells, el mouse i escolar aquelles
cançons tant teves i buscant disfrutar petits-grans moments

Jo em resguardo així :)
amb la poesia (la que a mi m'agrada, és clar!)

t'envio un somriure així de GRAN pel teu post i per a tu
besets

Chatnoir ha dit...

Marianne Faithful, i si, és fantàstica.
Baixa-te'n també de la Holly Williams i de la Regina Spektor, que completen els top three.

Ah! i molts records de la xicoteta que ens va fer companyia el dia dels pintxos... que avui també corre per ací. ;-)

joan ha dit...

namaga benvinguda :) quina manera més bonica de resguardar-te. Dibuixar de nou amb un llapis que bonic!! aixx m'enrecorde quan ho feia de menudet . Un somriure ben gran i un beset també per tu i el teu blog tan fantàstic i fresc :)

joan ha dit...

Chatnoir abraçades a tu i al xicoteta ;) tenim pendent una nit de bones cerveses i converses per aquestes terres tan boniques ;)
La regina Spektor ja la tinc completa la vaig descobrir fa uns mesos , m'apunte la que em falta per la trilogia :)