divendres, de novembre 11, 2005

Existeix la matèria gris?

L’expresident de la meua comunity (1) quan parla té no sé ben bé si un tic o una mania. A cada paràgraf hi apareixen aquestes dues paraules : “nacionalistas y radicales”.
La conjunció copulativa unix diferents categories gramaticals, en aquest cas els mots emprats poden ser adjectius o noms. Per tant si els mots emprats pel meu expresident són adjectius afirma que tots els nacionalistes són a més radicals i si els empra com a substantius vol dir que tant nacionalistes com radicals són de la mateixa “ralea” (com diuen al meu poble). Doncs bé aquest personatge polític crec que sap molt bé diferenciar que és un nom d’un adjectiu i per tant utilitza els dos mots perquè per a ell si ets nacionalista (no espanyol, clar) ets radical i a més tant si ets nacionalista com radical ets roin. El que sembla no saber és que la radicalitat no és unidireccional, es pot ser radical cap a la dreta o cap a l’esquerra, cap avant o cap arrere, fins i tot es pot ser radical sense moure’s. Hi ha res de més radical que els axiomes? (2)
La radicalitat no existeix. Com totes les paraules que defineixen conceptes abstractes pertany al món de l’abstracció, és una altra dimensió, el món de les idees. Existeix , en el sentit de realitzar una acció o un fet ,“ser radical en.” Jo puc ser radical en l’amor, en la pintura, en el cinema, en la forma de vestir-me o en el pentinat. I en això estàrem tots d’acord que cadascú és lliure d’estimar, dibuixar, vestir-se o pentinar-se com i quan vulga o quan puga.
Jo almenys no em ficaré amb ningú que li abellisca desdijunar a les 4 de la vesprada, ni l’acusaré d’intentar destruir i imposar el seu horari de desdijuni al meu ritme de vida. Però tanmateix potser que aquesta persona que desdijuna a les 4 de la vesprada amenace i coharte el meu forner perquè faça els croissants només per la vesprada impedint-me que jo puga desdijunar al matí amb els croissants que tant m’agraden, només perquè ell considera que desdijunar a la vesprada és el que ha de fer tothom simplement perquè ell ho fa.
Aleshores esdevé un fet perillós, un es fa l’amo d’un concepte de l’imaginari col·lectiu, esdevé propietari de la radicalitat, és llavors quan un deixa de ser “radical en” i esdevé “radical”. Mantenir-se inamobible i imposar els teus actes i pensaments sobre els altres, això sí és “ser radical” i el senyor Zaplana sí ho és. Ha realitzat una proesa que ni tan sols Plató va aconseguir, ell només la va intuir, mutar de matèria a concepte. El senyor Zaplana ha esdevingut concepte: “la radicalitat”.

(1) Comunity: eufemisme radical per anomenar territoris on habiten ciutadans amb trets identificadors pròpis i sentiments de pertanyença a una col·lectivitat o poble.
(2) Axioma : enunciat o proposició inicial d'un sistema deductiu, no demostable dins el mateix sistema.

30 comentaris:

El Pensador ha dit...

Jo crec —o potser hauria de dir millor— jo penso, que ésser radical —políticament parlant— tampoc és tan dolent. Al menys, si ens cenyim a l'accepció que diu Radical: Membre d’un dels diversos partits seguidors del radicalisme; per enllaçar amb Radicalisme: Corrent de pensament polític que propugna, d’una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l'estat. Sempre, clar està, subratllant la paraula democràcia. Potser, doncs, no va tan desencaminat el Sr. Zaplana, en dir que els nacionalistes (no espanyols, per supòsit) són radicals; puix, no es pot aconseguir aquest somni, sense fer primer uns quants canvis substancials. El problema de l'esmentat senyor, és el que té precisament amb la subratllada paraula.

Giorgio Grappa ha dit...

He he he! Em fa gràcia veure que el nostre president actual, el senyor Camps, encara no és gens conegut fora de la Comunity, i que persones ben informades, com l'amic Pensador, continuen pensant que encara patim al senyor Zaplana com a president. La qual cosa, per cert, deu voler dir que aquest darrer tampoc va calar massa com a ministre, que va passar desapercebut. A no ser que es tracte d'un lapsus linguae, també podria ser.

Ai, Joan, jo que em pensava que t'anaves a posar a parlar de la teua comunitat de veïns... El disbarats dialèctics (?) del Camps són quasi tan divertits (?) com els de don Federico Jiménez Losantos (per cert, algú sap perquè tots els seus contertulis s'entesten a plantar-li el "don" quan es refereixen a ell o quan s'hi dirigeixen?).

A veure si ens veiem un dia d'aquests, Joan ;-) .

El Pensador ha dit...

Ah! no? Ja no teniu a en Zaplana de President? Serà, que com no havia notat cap canvi... Quin lapsus, no? Ho sento.

Moonsa ha dit...

Molt bona la comparació dels croissants, i especialment la teva definició de "Comunity". Quan es parla d'aquestes coses crec que res millor que la ironía i la intel·ligència, com en el teu post. Quant a Zaplanas y otras hierbas, penso que darrerament hi ha un munt de polítics en aquest país que s'està quedant literalment amb el cul enlaire, lo fotut és que hi ha una pila de ciutadans "de a pié" que hi combreguen, però no perdo l'esperança ;)

Estirik ha dit...

Ai las! Ser radical! Jo vull ser-ne encara més. Llençar-me al carrer radicalment i cridar "que bo que estàs cabró" al primer cepadot que passa. I estripar totes les camises que encara hi ha a l'armari i mai em poso i sortir per la tele i no tenir por de cagar-me en viu i en directe amb la gent que ens estafa, ens humilia i ens vexa, això, això, visca la radicalitat. Quant a la matèria grisa... cal que estigui activa, un encefalograma que saplana no és bona senyal...

frederic ha dit...

em fa molta llàstima tot plegat perquè els valencians no us mereixeu els polítics que us ha tocat en sort ja que estan destruint la convivència de tots els habitants dels Paisos Catalans.
Suposo que en Saplana té matèria gris... però sense neurones, allò que diuen encefalograma pla.

joan ha dit...

estimat Pensador jo també pense i a més crec que és bo ser radical i per descomptat amb la política. Com tu ben bé deixes clar el radicalisme és una via perfectament democràtica i a més vàlida per almenys colpejar els engranatges pesants de les estructures polítiques i socials d'un estat i almenys així fer que és menegen i almenys proporcienes vies per a canviar i avançar. Al que jo e referesc i em fa por és a l'inmovilisme com a idea i estat permanent. El no baixar-te'n de l'ase fins a imposar les teues idees sobre els altres coma úniques vàlides en una societat porta a la dictadura, d'un senyoy, de l'oligarquia i fins i tot de la mal anomenad dictadura del poble. ser radical suposa una dosi d'inteligència , convertir-se i mantenir-se en la radicalitat és dictadura pura i dura. Aixi almenys o veig jo :) Una abraçada

joan ha dit...

Giorgio jo crec que el nostre amic Pensador com et respón de manera ràdical ( és a dir amb una pregunta innocent) :) sí s'ha assabentat ben bé del que passa per ací..i tu crec que també no? Tenim un o dos presidents? El Saplana ja no és presindent nostre? segur? .... el Asnar ja no és president del PP?..segur? :)
Per cert Hi ha un manifest ciutadà contra el Jimenez aquest a la següent adreça per si t'interssa sumanr-te:
http://www.royo-villanova.net/firmas/

i sí a veure si ens fem un cafenet i xarrem que estem els dos a la Ribera , tu a l'alta i jo a la baixa i no per qüestió d'estatus socials, jejeje :) t'escric només puga i ja et conte contes :)

joan ha dit...

Moonsa tens tota la raó del món, allò perillos és que hi ha 9 milions de votants que els legitimiten a dir i fer el que diuen i fan. Anit a cabal 33 oer exempel en un programa no recorde el nom un dels contertulians deia referint-se a les grans manifestacions del Pp i la Conferència: Quan van fer aquella de la "família" era la primera vegada que en un estat demovcràtic eixia una gent al carrer "no a demanar drets" sinó a impedir que altres ciutadans pogueren tindre els mateixos drets qu ells i això és molt perillos. Igual passa amb la mani d'ahir a banad de si la LOE és bona o no, la gent que va anar a la nmanifestació només anava per la ditxosa assigantura de religió i els concerts amb l'escola privada, quan el dret d'elecció d'ensenyament religiós i privat està totalment garantida..i la meu opnió personal al respecte me la guarde ..no vull ser radical diumenge al matí ;)

joan ha dit...

Estirik això no és ser radical, almenys la primera part, això és ser valent :) jejeje..jo és que mab iaxò tinc dos defectes..sóc bastant tímid i a més no m'entere quan vaig pel carrer , normalment estic gairebé sempre pels núvols :) Pel que fa a les altres opcions en què s'ha de ser radical totalment d'acord amb tu :)

joan ha dit...

frederic el que heu de fer , bé , no vosaltres , sobretot els politics però també la societat civil del principat és assumir clarament quina part de responsabilitat teniu en la construcció i el manteniment de la cultura, la història i la identitat catalana. hi ha dues vies , una és que catalunya siga només el Principat i prou, l'altra que el principat , les illes i el PV vagen junts, per tant les responsabilitats són de tots i cadascú hem d'assumir-les des de la pòpia realiata que vívim ara mateix en cadascun dels territoris. Una abraçada

Ella ha dit...

Evito hablar de política, pero ha sido un buen post.

Mon ha dit...

joan!!! dulce!!!
tenía mal tu enlace... entraba y aparecía un cartelito de "sitio no encontrado"..... y encima cambiaste el nik ;))
bueno, que te vi en casa de odalys.... te dejé besos, arreglé tu enlace, aquí estoy para dejarte más besos..... Y CAMBIA MI ENLACE...... PLIS :))

mjesus ha dit...

des de que llegeixo els blocs de vilaweb, ha crescut en mi una ignorància i astorament total sobre el fet diferencial valencià, que el creia més proper a Catalunya, que a València, som els catalans bé vull dir els polítics catalans que tenen realment molt a dir amb la seva actitud "negligent"?. No sé si ho entenc.

Mikel ha dit...

Molt bona aquesta reflexio , sobre el que ha dit el pensador , potser la definicio de radical es bona tal i com molt be ens has explicat , pero la paraula ha agafat un significat dolent al carrer , sovint sentim: m´agrada el futbol pero no soc radical eh? , m´agrada la politica..pero no soc radical eh??
No se...realment esta molt mal vist ser radical digui el que digui el diccionari.

muralla ha dit...

Si hay una cosa en este mundo que consigue sacarme de quicio son esos señores sin materia gris, por supuesto.
Del Zaplana ya prefiero no comentar. Su geta creo que no tiene parangón.
Bicos. Muralla.

mad ha dit...

Hi ha radicals i integristes de la pela, bàsicament, com en Zaplana. Perque en definitiva, no ens enganyem, tot té a veure amb això. Com bé dius, la mani de dissabte va ser per això, per no voler renunciar al concert amb les escoles privades... I sempre es generen mentides que algú es traga. Lamentable.
Un petó esperançat

ferrancab ha dit...

Tant de bò tinguéssis raó! Ja ens agradaria que Zaplana esdevingués concepte puix que la característica principal del concepte és que no es capta per els sentits. Si no el sentíssim, el veiéssim o l'oloréssim (jo no, però algú del seu voltant deu ensumar l'olor a ranci que emana no?) no afectaria com ho fa al nostre sistema nerviós.

el Rabosa ha dit...

València, Catalunya? País Valencià home! Jo estic a favor dels Països Catalans però fins a arribar a eixe punt de dir a tot "(Gran) Catalunya".

Ismene ha dit...

Joan!! Et vaig deixar un comentari i no es publicà!! agggg,q aml :S...bé,tampoc dia massa...q me perdones per la absència (sé q em trobes a faltar,encara q digues q no...jajaja) però estic fins a dalt d'exàmens. I res,q desvinat-me un poc del tema i mesclant coses dic q el Zaplana i la matèria gris es repel·len,q ixe en el cap no sé q tindrà xDDDDD.

Aeuuuuuuuuuuuuuu i besots!!

Begonya Mezquita ha dit...

ei, joan, quants dies, entre pluges i fred i mals de gola... una abraçada des del cap i casal de la COMUNITY. ;)

joan ha dit...

Hola Ella :) yo también lo evito, o al menos lo intento porque la política que en sus inicios estaba muy relacionada con la filosofia era un ejercició más de reflexión. me gustaría poder hablar así de politica. Ahora lo evito porque se ha convertido en un ejercicio de puro disfráz, vació y sin valor, pero hay veces que no puedo callarme ante algunos y algunas que se llaman politicos. Una abrazo. En cuanto pueda paso a visitarte.tengo menos tiempo que los "politicos" :)

joan ha dit...

Mon preciosa ya te he encontrado pero te havías vuelto a ir, esta vez a esa preciosa cabaña que me encantaria ver :) cambiado enlace auqnue me ha costado ehhh cogerte al vuelo ;) molts besets perciosa :)

joan ha dit...

mjesus és un tema complicat. però t'assegure que el fet valencià a hores d'ara no s'assembla gens al fet català. malgrat que als blogs trobes que qui escriu en català des de València és majoritàriament proper diguem-ne a un "catalanisme cultural" la realitat al nostre páís és un altra. I jo particularment sí que crec que és necessari que els politics catalans es mullen més respecte a pv i a les illes, però clar això comporta molts problemes i moltes repercusions sobretot electorals i els politics ja se sap... Una abraçada

joan ha dit...

Marmi hui precisament he estat pensant en tu :) fa dies que no tinc a penes temps d'entrar a internet i mira he estat recordant-vosno sé si la materia gris estarà o no en el cor però jo us tinc allí. :) besets

joan ha dit...

mad saps que em fot? que sempre acabem, bé nosaltres no, però si els polítics en qui deixem els nostres vots, davant de les pressions d'aquesta gent..ja veuras al final se'ls contentarà tant com es puga. crec que sí cal una revisió del sistema educatiu, una revisió que a més vaja lligada a una revisió dels valors cívils i humans. estem convertint les escoles en hospitals siquiatrics i en centres per curar l'esperit i una escola no és això, és ua part més on ensenyar-nos a conviure. se'ns escapem moltes coses i jo també vull que els besos siguen esperançats però últimanet veig cada dia més i més tensió. besets , t'estime.

joan ha dit...

ferran :) tens raó m'he encara no ha rribat a perdre la seua forma física, perquè sí ol, sí, el que ell pretenga convertir-se en concepte que seria el summum no vol dir que ho aconseguesca..XD t'imagines el nom de Zaplana com a entrada dels diccionaris amb "zoofilia" o "zero" ... :)

joan ha dit...

benvingut Rabosa crec que som veïns de comarca. A veure jo crec que no he dit o escrit mai "Gran" Catalunya , no m'agrada l'adejectiu gran acompanyant el nom d'una nació o país, em sona decimonoic i imperialista. No em suposa cap problema dir catalunya perquè l'entenc com un territori ampli i obert...no se´com deia el Fuster és "Qüestió de noms" i els nomes són això noms el que importa és el significat amb que els empres :) salutacions

joan ha dit...

Ismene bonica :) jejeje, em fas somriure sempre. tranquil·la jo també vaig molt enfeinat ..però això d'absent mai :) que ja saps que et tinc molt de carinyet vinga aupaaaaa amb els examens :) besets

joan ha dit...

begonya aixxx si quants dies, entre feines,mal de gola i tot això, jo també fa temps que no passe per ca vostra aggg ..espere que estigues millor..i escolta que m'han dit que ets una gran cantant..oleeeee ;) besets guapa !!!