diumenge, de gener 20, 2008

No em faces preguntes

Cent vint-i-tres mil cabells són el camp
per on he passejat tantes vegades.
Tant els he acaronat, un a un, que
de tots conec el frec i la textura,
la humitat i el pes , l’olor i la carícia.
Cent vint-i-tres mil vegades
t’he esguardat en silenci
i t’he cobert de cent vint-i-tres mil besos.
Aquest és el meu secret de tu
que mai sabrás ,
allò que podria descobrir com t’estime
si per casualitat de nit em pillares
contant els teus cabells.

26 comentaris:

Maite Fruitós ha dit...

Em meravelleu els poetes! Que preciós, Joan!

Segur que se sent estimada sense descobrir-li aquest secret carregat de sensibilitat, però si per atzar ho fes, per ventura se sentiria la dona més estimada del món...

Una abraçada i que gaudeixis d'una nit dolça amb els seus cabells :-)

Anònim ha dit...

Impressionant

vafalungo ha dit...

Acaronar els seus cabells, un a un, és una imatge tan bella que ben bé sembla que acaronis els cent vint-i-tres mil reflexos de la seva ànima.
Una abraçada

Hannah ha dit...

Precioso poema.
Un petonet
Hannah

Anònim ha dit...

Vaya que si es una belleza esto que has escrito, una belleza... UNA BELLEZA...

Te dejo un fuerte abrazo, lleno de cariño y mi admiración....

Con Sal en los Labios
http://consalenloslabios.blogia.com

Marina Culubret Alsina ha dit...

El poema és preciós, Joan. Però ostres, la meva part més científica ja anava fent càlculs pel seu compte amb això del cent-vint i-tres mil...catxis! ;-)
Una abraçada!

JoanAlbor ha dit...

myt moltes gràcies. Una abraçada :)

sense soroll moltes gràcies tambe a tu i benvingut a aquesta estació.

vafalungo el teu comentari és també un bell poema. Gràcies amic, una abraçada

JoanAlbor ha dit...

hannah moltes gràcies sbretot pel beset :) un altre per a tu amb tot el carinyo :)

con sal en los labios ostras cuanto tiempo y que alegria verte de nuevo por aqui. te usqué cuando reabrí el blog però perdí todos los enlaces. me encanta volverte a encontrar. Una abraçada.

Marina hehehe els cisntifics i en especials les científiques dueu la ment a més revolucions que les persones que la resta dels mortals ;) una abraçada i gràcies :)

Anònim ha dit...

es precios, de debo

Ramon Aladern ha dit...

Llàstima que no versifiquis més sovint, Joan, perquè amb la teva sensibilitat ens deixes bocabadats.
Una abraçada, company!

Deric ha dit...

què bonic!

Anònim ha dit...

Es bonic, i tendre, és important per a mi que sigui tendre, perquè la gent tendeix a anar-li donant cada cop menys importància a aquestes coses, i són l'essència... Un petó!

JoanAlbor ha dit...

Mercé moltes gràcies i benvinguda.

benvolgut Ramon gràcies a tu també i sobretot això venint d'una persona com tu la sensibilitat és mútua. gràcies a tu per versificar :) una abraçada amic

JoanAlbor ha dit...

Dèric tu si que ets bónic :))) una abraçada... aixx vaig una miqueta liat últimament i no puc visitar-vos com voldria

Moonsa ostres m'encanta el que dius. M'encanta que la tendresa siga important per a tu, per algú, per a nosaltres. Un beset :) .. aixxtambé fa temps que vull visitar ca teua , la nova, vaig veure de passada que havies obert un altre blog en català però no he tingut temps de passar i comentar-te .. aviat a vore si el temps em permet gaudir de tots vosaltres . Una abraçada :)

Anònim ha dit...

Me has emocionado amigo, tanto, que no me queda ninguna pregunta para hacerte, solo me atrevo a sentir a través de tus bellas palabras, que me acarician con su cálida ternura, mientras la mirada de mi corazón, se posa entre tus dedos y su cabello, justo al lado de tus besos....

Muchos besitos Joan.. y gracias....

fiorella ha dit...

Cuanto amor,un beso Joan.

Deric ha dit...

tens un regal a casa meva

arsvirtualis ha dit...

He estat pensat què podria dir-te i el que voldria no es pot reflexar en paraules: és un silenci vingut de l'emoció després d'haver-me passejat pel teu poema.

mar ha dit...

bon dia, joan
És un poema preciós, d'aquells que em deixen muda i llavors no sé que comentar...
però en el meu silenci guardo la sensació i el sentiment que regalen els teus versos.
Fas de les paraules, versos,
i per això t'he deixat un regal entre els brisalls
un petó suau

OhCapità ha dit...

mmm, ... un poema per gaudir plenament, ... sempre passejo per aquí aprenent i experiementant bones sensacions,

us he deixat un petit regal al meu espai.

una abraçada,

Lluna ha dit...

Qui no voldir que s'amagat li contessin els cabells...
M'encanten els teus poemes, m'alegren el dia :)

JoanAlbor ha dit...

Brisa preciosa, aixx hace algo de tiempo que no hablamos, me apetece mucho auqnue voy algo liado y además tengo algunos "problemillas" por casa que ocupan la mayor parte de mi tiempo. Moltes gràcies per passar-te, per estar i per estimar-me :) jo també, tot , ho saps eh ! :) besets

fiorella muchas gràcies por pasarte por aqui y dejar tu huella de amor y por el beso :) otro para ti, besets :)

JoanAlbor ha dit...

Deric bonic , he arreplegat el regalet i t'he deixat unes paraules, una abraçada , perdon'am qu no et visite més a sovint estivc una miqueta liat últimament.

Arsvirtualis ostres i a mi m'encanta "sentir" el teu silenci per ací, una abraçada ben forta.

Mar gràcies pel regalet , t'he deixat un comentari i l'he arreplegat :) però a banda del que et dic en el comentari el millor regal és llegir-te i sentir-te des del darrere d'aquest pastalla :) besets

JoanAlbor ha dit...

ohcapità moltes gràcies per les teues paraules i pel regal , també t'he deixat un comentari. Una abraçada amic.

somiantlalluna benvingut/da encara no he pogut visitar-te per això pose els dos gènere :) gràcies per les teues paraules , Una abraçada

Unknown ha dit...

hola joan, he visitat la teua estació. Molt moderna. I en canvi amb uns tens clàssics com l'amor, la poesia, la bellesa...que són el millor que hi ha.

JoanAlbor ha dit...

hola Ximo gràcies hehehe per això de "moderna" supose qu et refereixes a la plantilla hehehe..quan vulgues llançar-te a aqusta aventura dels blogs ja saps ;) una abraçada