divendres, de març 28, 2008

Ones

Sóc moderadament feliç. Això em deia l’amic Ramon en una carta.
Me n’he alegrat moltíssim. No m’ha dit sóc immensament feliç, estic molt feliç, o fins I tot sóc feliç.
Els excessos igual que les afirmacions lapidàriares dites amb una seguretat que esborrana mai són certes. És com els polítics quan afirmen impúdicament certes coses com si la seua visió fos tan clara i superior a la de la resta dels mortals que sense vore les coses se les creuen.

Si alguna cosa és la felicitat n’estic segur que aquesta es troba en la moderació. En eixe estat oscil·lant entre l’alegria i la tristesa que entre pujades i abaixades manté un espai de gaudi suficientment estret però prou ample per poder sentir el pas dels minuts i de les hores sense angoixes o nervis. La moderació però no s’ha d’entendre com a submissió als esdeveniments, la rebel·lia és el contrapunt necessari que timba les ones i obri l’espai perquè càpiga la felicitat.

No sóc un expert en felicitat , ni tan sols en tristeses que sembla una cosa més fàcil. Normalment passem la major part dels dies sense adornar-nos què sentim ni què produïm. Tampoc sé si hi ha algun mètode que ens permeta mantenir eixe estat de moderada felicitat quan hi ha tantes coses que ens afecten i que poden ampliar o estretir eixe espai tranquil i apacible: es pot ser moderadamanet feliç amb un refredat? Una cosa tan simple com un refredat de vegadas ens pertoba tant que immediatament ens omplim d’analgèsics i tota mena de fàrmacs. Tinc amics que diuen que un refredat s’ha de passar com totes les coses de la vida, també sense excessos. I l’ànima de vegades també es refreda i el cor. I què hi fem aleshores? com tractem eixos refredats?
Personalment jo solc caure en un estat de bloqueig , d’absolut bloqueig, en certa messura deixe de ser, o millor dit faig per no ser fent I actuant de manera contraria a la que sé que hauria d’actuar. En això no sóc gens moderat .
Per exemple si sé que no puc fumar perquè en aquests moments fumar em fa més mal que de costum, el que faig és fumar més, i així m’allunye cada vegada més de la moderació , de la quantitat justa en què fumar sí pot ser un plaer i per tant aportar-me una moderada felicitat.
Per descomptat fumar és una metàfora, cadascú en cada momet de la seua vida ha d’usar el mot adequat ,el que toca, i aleshores aquella famosa dita de “fumar és un plaer” potser acaba sent certa de veritat.


12 comentaris:

marina ha dit...

amb la felicitat tinc tendència a fer com les onades, ara hi vaig, ara en torno..però això sí, sempre amb els peus dolçament mullats.
Joan, t'envio un bes volador...... :-*
A reveure,

Ramon Aladern ha dit...

Avui toques un tema difícil de definir, amic Joan. Normalment ens costa molt explicar què sentim i per què ho sentim, vull dir explicar-ho objectivament, bandejant els tòpics i les frases fetes. Amb tot, les teves reflexions són prou interessants i tenen la virtut de capbussar-se en l'íntim. I com podem saber tot el que amaga aquesta fondària tan pregona? És quan deixem la superfície de les coses (i dels sentiments) que trobem les aigües més calmes i més clares, aquella quietud i discernament que sovint ens manca. D'aquest pou íntim brolla, no el desig de l'immediat, sinó la clarividència del real. Llavors, instal·lar-te en el terme mig no és cap esforç, al contrari, és una manera natural de "ser".
Una abraçada.

Hannah ha dit...

He sentido mucha alegría al poder gozar de nuevo de la lectura de tus escritos.

Felicidad, que gran palabra. Me ha gustado como lo has enfocado. Yo, pienso que la felicidad es más un estado que una emoción; algo así cómo un saber conservar la serenidad a través de todo y pese a todo que ayuda a sentir contento, alegría y satisfacción por todo aquello que lo induce, y que nos permite también mostrar tristeza, descontento y desagrado, por todo lo que nos lo produce; y que podamos reacxcionar adecuadamente a cada cosa sin caer en un estado de exaltación ni de manía, lo cual no es fácil, y esa sabiduría, esa serenidad tanto en el gozo como en el disgusto, puede que sea la felicidad... Lo de fumar es un placer, sí, pero para mí, he tenido que cambiar drástic amente el verbo: fue. ¡No somos nada! ;-)
Gracias por tu paso por mi humilde morada, Joan, y perdona este ladrillazo de comentario mío.
Una abraçada molt forta, tambe per a tu.
Hannah

fiorella ha dit...

Joan, un placer leerte.La felicidad para mì es un estado de plenitud,donde soy sin tensiòn,sin tires y aflojes.Es un lugar donde se puede sentir todo,la melancolìa,la tristeza,llorar,pensar,sin por eso dejar de sentirse afin a la vida, al contrario, te reafirma.Un beso y sì, me tomarìa un cafè contigo.Un beso

Myt ha dit...

Hola Joan!, que bonic!

Ai que insegures i maldestres són a voltes les nostres passes cercant l'equilibri...

M'agrada gronxar-me en aquesta rebel.lia que timba les ones, a la que fas referència. A vegades m'obre el cor i d'altres me l'encongeix, però siguin quines siguin les sensacions, em fan sentir plena de vida.

Una tendra abraçada

joan ha dit...

Marina bona manera de viatjar amb la felicitat de sobte t'he vist com una deessa grega amb aletes al turmells i volant per damunt els oceans ;) ups! ja l'he agafat :) gràcies t'he n'envie un altre

Estimat amic Ramon n'estic totalment d'acord amb tu. De les teues paraules extrac que només desde la quietud i la calma podem copsar el que som mentre que el que sentim només ho podem analitzar-ho o rumiar-ho o raonar-ho perquè sentir no deixa lloc a cap altra activitat mental.
El terme mig , eixe desitjat terme mig però a mi personalment em costa moltíssim de mantenir, tal vegada si també cregues que crec que en els astres diria que és a causa del meu signe astral , la balança que mai s'està quieta :) una abraçda amic

joan ha dit...

Hannah hay ladrillos que pueden sr bellos y por supuesto útiles. La construcción también és un arte siempre que no se utilice para la especualación y la destrucción como suele pasar a menudo y como estamos tan "malacostumbrados" a permitir por este orilla de mar. El tuyo aunque lo laces no duele sinó todo lo contrario :)
Me parece que segun vamos haciendonos "mayores" jejeje vamos asociando felicidad con serenidad y me parece que és el camino justo y natural puesto que como tu bien dices són los estado de exaltación y descontrol loq ue nos hacen sentir justamente m´´as paratdos de ella. Y sí, la felicidad no tiene tiempo así que yo tambieén espero decir algun dia "fumar fué un placer " :) una abraçada

Hola Fiorella coincidimos y sobretodo comparto plnamente contigo que en la felicidad cabe todo incluso aquello que podria parecerenos contraio a ella como la tristesa e incluso el dolor. Se puede ser feliz sintiendo dolor? yo creo que sí, sí si sabemos apreciar què és lo que nos està aportando de la vida ese sentir, saber que eso tambien es vida. Aunque a veces ese otro sentimiento sea tan fuerte que no padamos concebirlo como tal y tenga que ser el tiempo y el reposo elq ue nos de su verdadero valor.
En cuanto al café habrá de ser descafeinado, jejeje, cómo le pasaba a hannah, para mi degraciadamente tomar un verdadero "café" fué todo un placer jejeje, però siempre se puede hacer una excepción o cambiarlo por una infusión jejeje ..un beset :)

Myt hola preciosa m'encanta escolrate y llegirte , ja ho saps, sempre m'has transmet yi seguiexes fent-ho i sé que no només a mi sinó a tots i totes els qui et llegim eixa alegria de viure i de assaborir la vida... és tot un plaer i una mica més de felicitat gronxar-se en les teues paraules. Un beset :)

Deric ha dit...

què és la felicitat? existeix? es pot ser moderadament feliç? D'acord que els excessos s'han d'evitar però les moderacions tampoc existeixen i menys en la felicitat perquè no n'estic segur que existeixi. Hi ha moments que et sents bé i et pot semblar que ets feliç, però són moments concrets, no estats d'ànim.
D'altra banda estic totalment d'acord que normalment no som conscients del que sentim fins que ens parem a escoltar-nos a nosaltres mateixos. Passa igual que amb les manies, no n'ets conscient que les tens fins que hi penses.

joan ha dit...

benvolgut deric jo no sabria ben bé dir-te si la felicitat és un moment o un estat i que és ben dificil mantenir una línia o un camí o una vida més menys constant, i que pot ser eixa constància potser fins i tot puga resultar avorrida, de tant en tant cal alguna coasa que et sobresalte, t'esborrone i et sacse no? però crec que si es pot intentar mantenir un estat d'equilibri més o menys fluctuant en què un es troba bé, prou bé per poder dir que és moedarament feliç. Una abraçada :)

Ferran ha dit...

Saps què penso que és la felicitat, sense gaire opció a tenir-ne dubtes? (per mi): viure de manera coherent amb el que penses. Per mi, aquest és l'objectiu a assolir. I mentrestant, miro de ser feliç caminant cap al meu destí.
Salut.

Deric ha dit...

:)

joan ha dit...

Ferran n'estic totalment d'acord amb tu, però saps què, la meua vida està sovint plena de peròs, hehehe, de vegades em costa o simplement em deicxe endur per les ciircumstàncies i no en sóc de coherent amb el que pense i amb el que vull , però n'estic totalment d'acord que lamenys s'ha d'intentar. Una abraçada

deric com ha nat sant Jordi? uns abraçada amb una rosa :)