Roma

Roma és una ciutat fascinant. T’enlluerna, t’envolta, t’abraça i si no vas amb compte fins i tot pot arribar a engolir-te. Si ho penses bé se’t fa difícil compendre com ha pogut eixir tota aquesta explendor d’una “cloaca maxima”. És cosa dels humans.
D’allí me n’he tornat amb ganes de tornar a repassar les classes d’italià, amb els peus desfets, el cor atrafegat i amb moltes ganes de tornar amb temps per poder gaudir amb més tranquilitat. M’he portat cap ací, palaus, fonts, places, villes i temples, i un llibret de poemes. No es pot anar a Roma i no tornar ple de poesia.
Roma è chiusa dai monti
Visibili soltanto
Se il cielo è terso
In tutti e quattro i punti cardinali.
Dall’alto del Gianicolo
Vedo un paesaggio pieno
Di tutti quanti i segni
Dell’esistenza umana sulla terra:
Le case e i monumenti,
Militari in concerto con i fiati,
Le automobili e i camper
Che vendono gelati,
Incontri casuali tra ex amanti
Che non si vedono da mesi.
Di tanto in tanto gli alberi
Le zone d’ombra e i boschi
Di questa mia città da dentro a fuori.

Carlo Carabba. Gli anni della pioggia.