dilluns, de maig 09, 2005

Sobre la bellesa ( I )

venus.jpg Posted by Hello

Si fem una ullada a través de la història i observem com els canons o models de bellesa han anat evolucionant o canviant sobretot en les societats anomenades desenvolupades, perquè en les dites no desenvolupades els models segueixen mantenint-se, el primer que ens crida l’atenció és que aquests són multiples i variats pel que fa a la dona. En canvi pel que fa a l’home només ens trobem a un model i en tot cas amb un contramodel.

Si analitzem una miqueta més a fons encara resulta més curiós que els models de bellesa establerts en cada societat o època pel que fa a les dones no vénen donats per la dona sinó per l’home. És a dir, per allò que atrau a l’home, per allò que resulta atractiu a l’home. I aquest punt de vista es manté fins i tot en el model de bellesa masculí, que respón més a allò que també atrau a l’home o que l’home creu que li atrau a la dona.

Fem-ne una ulladeta doncs.

Comencem per aquells models de bellesa menys coneguts per nosaltres. Per exemple a Birmània la bellesa femenina es mesura per la llargaria del coll que pot adquirir la dona en anar posant-s’hi ars de metall al coll. Les dones tuaregs s’ajusten més als canons de bellesa pel nombre de “mitxelins” que hi puguen anar acumulant a la panxa, mentre que a Papúa les dones són considerades més belles quan més caiguts tinguen els pits.

A les societats occidentals els canons de bellesa s’establiren a partir dels models grecs o hel·lènics. Un models clarament masculins on les proporcions degudament mesurades donen com a resultat la perfecció de les formes. Com tothom sap el pilar de la societat grega és exclusivament masculí, un model atlètic , perfecte i viril que s’aplica fins i tot als models femenins.. Fixeu-vos si més no en l’esteriotip de model femini grec: la Venus de Miló no deixa de ser un cos amb proporcions clarament masculines.
Aquest model de perfecció té el seu punt culminant en la figura d’Antinoo , amant de l’emperador Adrià i divinisat després de la seua mort com al Deú Amable. Antinoo és la imatge de l’efebo, jove, ros, amb tirabusons, melancòlic, amb trets claraments femenins (això de metrosexual és una cosa moderna? ).
Ara bé, si ens fixem bé no resulta una miqueta contradictori que el model de bellesa femeni tinga trest masculins i el masculí de femenins? No respon açò més bé a allò que atrau als homens? Em pregunte jo, simplement em pregunte.

En tot cas i ja amb una observació més actual, el culte a la perfecció del cos no para de mostar-me homes que volen semblar-se més a Antinoo, dónes que volen donar proporcions masculines al seu cos, i en tot cas una contraresposta de tipus més bé ultramoralista d’alguns homes d’allunyar-se el més posssible d’aquest model que els pot fer dubtar de la seua heterosexualitat.

No acabe de veure enlloc quin és el model de bellesa de les dones, i em referesc a aquell model que no és el resultat d’allò que elles creuen que pot agradar a l’home sinó el que elles creuen que és la bellesa femenina des de la seua pròpia concepció. Em sembla que una de les moltes assignatures pendents del moviment feminista és crear o establir els seus propis models o canons de bellesa.

Ara bé quan parlem de bellesa, d’una persona bella, parlem d’Antinoo, parlem de la venus de Milo? Això és clar ho deixe pel proper post. Aquest només és refereix al cos, a l’aspecte exterior. Resta potser la part més important .Quan diem que una persona és o ens sembla bella? . Per al pròxim.





43 comentaris:

Aurembiaix ha dit...

Joan, quan parlaves d'Antinoo m'has fet venir al cap la imatge d'en Tadzio a "La mort a Venecia" de Visconti...i sobretot el fotograma del final.
Hi ha tantes belleses "físiques" com persones que ens agradin per "dins", no trobes?
Un petonet bell de bona nit.

El Pensador ha dit...

Bon dia, Joan. Veig que acabes discernint entre la bellesa exterior i la interior. Aurembiaix, segueix insistint en el mateix. Jo, no vull pas trencar la línia. Per seguir-ne el fil, a mi se'm acudeix que la bellesa interior, és més important qualitativament parlant, mentre que la exterior, ho és més a nivell quantitatiu. I és normal que així sigui, doncs, per posar un exemple, tots hem gaudit de moltes més façanes que no pas d'interiors d'edificis.

mad ha dit...

Tens molta raó, com habitualment, no hem trobat encara el nostre model, estem perdudes i lluitem pel que no som ni podrem ser, contra nosaltres mateixes.
Suposo que abans hem de tenir el poder, per decidir per nosaltres mateixes i per mirar-nos amb els nostres propis ulls.
Són molts segles de desavantatge.
Besets, guapo per fora (per dins, en el proper post;) )

Giorgio Grappa ha dit...

Doncs jo també espere impacient i amb impaciència la segona part: la més important --bé, al menys, per a mi.
Sembla que els cànons de la bellesa física femenina, definits pels homes, són una qüestió cultural, s'aprenen, no són innats... però, atenció: els cànons de la bellesa femenina definits pels homes, vistos pels homes.
En canvi, els cànons de la bellesa física masculina definits pels homes semblen "universals".
Passaria el mateix si aquests dos cànons hagueren estat definits per les dones? Cada societat hauria generat un cànon sobre la bellesa masculina diferent --vista per les dones--, però sempre el mateix cànon per a la bellesa femenina --vistes per elles mateixes--?
El que no entenc, Joan, és per què haurien de ser les feministes les úniques "responsables" de determinar aquests cànons paral·lels o complementaris o oposats; sembla com si les dones no feministes no pogueren tindre cànons propis, sinó que estigueren "condemnades" a acceptar els cànons d'origen masculí; com si ser "dona no feminista" implicara alguna classe d'immaduresa estètica. (La lectura entre línies és meua: és un vici del que no em puc sostraure, ho sent!) Crec, en canvi, que seria molt interessant poder comparar aquests possibles "dos cànons femenins" amb els "cànons masculins imperants": segur que n'aprendríem moltes coses.

(Mare meua! i açò només amb la bellesa física! Feredat em fa la segona part!)

Giorgio Grappa ha dit...

Perdò per l'extensió... però la culpa és teua, Joan, per proposar temes tan interessants! :)

frederic ha dit...

Aquest tema donaria per fer unes xerrades molt extenses i no arribariem a cap conclusió clara perque la bellesa és totalment subjectiva segons la cultura i segons la persona. A mi, particularment m'agrada més la Victoria de Samotracia que la Venus de Milo, és subjectiu. Ara que per cànons de bellesa, els hel.lenics masculins. (Ai quines estàtues!)

NADA ha dit...

Pues no sé Joan, yo puedo hablar de la belleza que a mí me atrae, y en ningún caso pasa sólo por lo físico... Sé que aquí es esto lo que estás considerando, pero, personalmente es la suma lo que me importa.
Decía Krishnamurti que la belleza es el sentimiento de lo esencial.

La belleza puede estar en un cuerpo armónico, pero también en una mirada, en una sonrisa, en una frase dicha con dulzura.

Sé que me voy por las ramas. ¿Qué modelo de belleza tenemos las mujeres? Sigo pensando que es subjetivo, pero sería algo que tuviera que ver con la estética por dentro y por fuera...

Si tuviera que poner un ejemplo de mujer bella, diría que Jane Fonda lo es, o Merryl Streep, pero seguramente si fuera un hombre el que opinara elegiría a otras mucho más exuberantes...

Espero la segunda parte...

Besets

Tristany ha dit...

Joan, m'has enfonsat!!!. De totes les característiques que atribueixes a Antinoo com a definitories de la perfecció i la bellesa masculina, jo només tinc la que no es veu: la melanconia :(((. Estic desolat.

isnel ha dit...

M'encanta la reflexió de Giorgio. Molt encertada, molt.
A mi, els homes, m'agraden tots (o gairebé)Però és normal que tingui unes preferències (parlant de l'aspecte extern, s'entén, que encara no hem arribat a la segona part!!!)
Que quines preferències són? Ui, això ho deixo per a un altre dia... Però no són gens rares, gens ni mica...
(Joan, un petó, rei... Va bé la setmaneta?)

elisenda ha dit...

el llibre Historia de la belleza d'Umberto Eco comença amb un repàs visual en petites estampes de l'evolució del concepte de bellesa femení i masculí, tant vestits com despullats, els prínceps i les princeses. és un llibre tan i tan bonic i tan ben pensat... la reflexió inicial sobre el que és bo i el que és bell ja és decisiu per acabar comprant-lo. és car, però val la pena, de debò.
petó bonic :)

acollida ha dit...

Caram, quin debat més interessant!
He llegit amb molta atenció tant el teu text, joan, com tots els comentaris i, la veritat, no se m'acudeix ara mateix res que sigui un pèl sucós per afegir-hi.
Només et volia dir... ehem!... ja sé que el tema no va d'això, però... és que no ho puc resistir: Quan he vist la fotografia de la Venus, el primer que m'ha vingut al cap és allò que diu que "la Venus de Milo fa cara de tenir molt bones mans".
En fi... No em facis massa cas...
Un petó.

el Grumet ha dit...

Jo esperaré la segona part del tema, per opinar.
No per res... És només que, a un servidor, els envasos buits no li diuen res.
Salut, joan! I fes el favor de portar els teus mapes al vaixell! No em deixis sol muntant la ruta, que no sé pas si me'n sortiré sense tu!

el Lloro ha dit...

Joaaaaaaaaaaaaaaan!!!
A mi la senyora de la foto no em diu reeeeeeeeeeeeees!!!
I l'Antinous tampooooooooooooooc!!!
És greuuuuuuuuuuuuuuu???

pentesilea ha dit...

m'alegra que es parli d'aquest tema, perquè encara hi ha dones, joveníssimes, que creuen que el cos de l'home no és estètic. Sí, sí, ho heu sentit bé. Jo ho vaig sentir fa un parell de dies i encara me'n faig creus.
Per a mi el cos nu (masculí o femení) té una bellesa innata

joan ha dit...

Molt bona resposta Aurembiaix, i a més has obert el camí cap al proper post ja que amb la teua afirmació respóns a la pergunta que em feia jo al final: Quan diem que una persona és bella? va per a mi, estimada amiga. Besets bells també per a tu :)

joan ha dit...

Bona nit Pensador. Comencem a incloure nous conceptes qualitat i quantitat. En l'aspecte exterior jo això ho veig prou clar, però no és per portat-te la contraria estimat amic, però no ho cabaé de veure clar en la interior. Et deixe una pregunta , és més bell qui posseïx poques qualitats amb molta quantitat, o poques quantitats de moltes qualitats? Açò també ho podem aplicar en els dos casos i en seria un altre tema de debat, no creus? I en la última part del teu comentari. gaudir de moltes més façanes qyue no pas d'edificis interiors (bella i explicita imatge ) sí m'estic d'acord, però a la fi un gaudi és un gaudi i ací sí que pesa i molt la qualitat al meu entendre. :) una abraçada amic.

joan ha dit...

I a mi m'agradaria molt, moltíssim, estima i bella Mad que les dones dugueren a terme la revolució necessària per complimentar tantes i tantes coses que han quedat coixes en tots els camps des que es desterrà la concepció i la visió de la dona a tot arreu. Crec que si hi ha alguna possibilitat de canviar els models de societat i de convivència que hi tenim, l'únic lloc des d'on poden eixir noves realitzacions és des del retrobament de la dona com a ésser amb entitat pròpia, i a partir d'ací construir. No cal destruir, tot és moldeable i flexible, però les directrius masculines crec que no donen més de si. Besets reguapísssima, t'estime , no ho oblides ;)

joan ha dit...

Demà continue parlant i comentant amb tots i totes , però porte una setmana amb molt de treball i estic massa cansat com per no poder dedicar-vos el temps que us mereixeu. Així que demà ho intentaré. :) Bona nit a totes i tots i besets.

joan ha dit...

Al contrari Giorgio grappa pots estendre't tot el que vulgues i més. benvingut i encantat d'escoltar-te. estic totalment d'acord amb tu, i per decomptat m'agradaria i crec que com també li deia a Mad aquests és un desl punt importants que hi manquen pel que fa a la construcció d'un nou model de societat, Construït des de la igualtat i sense imposicions. Si cite al moviment feminista no és perquè crega que només aquelels que hi pertanyen han de ser necessariament les uniques que ho face, però en qualsevol avanç o revolució sempre hi ha un grup un col·lectiu que és el motor dels canvis. En aquest cas no podem obviar que el moviment feminista ha sigut l'impulsor de molts canvis de costums i d'aconseguiment de drets, és en aquest sentit amb el qual sense cap tret d'exclusió de totes les dones en faig la proposta.

omar ha dit...

Per fi... Estava desesperat perquè no podia deixar un comentari. Era com si l'accés a la bellesa (la del teu escrit) no em fos permesa. si vols serà un tòpic, però la bellesa per fora és insulsa i estèril si no l'acompanya la bellesa interior. Però estem tan influenciats pels cànons de bellesa actual, que la mirada se'n va primer a l'exterior i, sovint, no deixa pas a descobrir la bellesa interior, que embelleix qualsevol embolcall. No deixa de ser trist i pobre.

omar ha dit...

Per tot arreu on vaig, descobreixo la teva petjada, anunciant a tothom que avui és el meu aniversari! Ets, ets, ets... ETS FANTÀSTIC!!! Moltes gràcies per omplir-me el dia de somriures.

joan ha dit...

:) Frederic, que no més són estàtues eh!!!, jejeje. No estic totalment d'acord en què la bellesa física siga del tot subjectiva. una cosa és l'atracció perquè a u li poden paréixer més atractives certes formes, però els cannos de bellesa crec que estàn molt definits. parlant és clar de l'exterior.

joan ha dit...

En efecto Nada e incluso yo iria más allà la belleza interior és la que nos hace ver la exterior y ya adelanto pués algo de lo que queria escribir en le segundo post. No obstante cuando vemos un cuadro o una pintura o escuchamos una música la harmonia de las formas, las línias o las notas nos hace percibir algo de la belleza, por lo tanto ocurre lo mismo con un rostro o un cuerpo, que puede ser bello por sus línias. Por suepuesto a mi una línia ondulada puede parecerme más bella que una recta y a ti lo contrario. però si hay unos modelos establecidos por la cultura y sociabilizada y està creo que se ha concebido simepre des de un punto de vista masculino.
por ejemplo a mi Merryl Strepp la encuentro atractiva , siíscamente, interesante, después si le sumo todo lo que me transmite la cosa canvia claro. Besets. :)

joan ha dit...

Tristany,Antinoo és una mistíficació, un munt d'estatues i com tu ben bé saps, de les estatues gaudim mirant-les i prou. Com ja parlarem més endavant la malenconia pot fer-te a ulls d'altres terriblement bell. Tu per exemple series el model de Byron, becquer, Shiller... :)

joan ha dit...

Isnel la reflexió de Giorgio és molt encertada. I Isnellll!!!!! tots? gairebé tots!!!! ui, ui, ui, que no m'esperava això ;)
Sí va bé carinyet, molt atarfegat però bé. Besets molts i bells :)

joan ha dit...

prenc nota Elisenda no l'he llegit, i l'afegisc a la llista. he lelgit algunes coses de'll referents a la sema`natica i crec que en alguns pasdsatges en parla també de la bellesa, però fa temsp que el vaig llegir. rebuscaré ;) besets.

joan ha dit...

jajaja Acollida, saps és ben curiós però la majoria d'estatues hel·lèniques es falten les mans o els braços no se si serà dels colps que han rebut al llarg de la història o si resulta que tindre bona mà és més profitós que ser bell o bella :) besets.

joan ha dit...

Senyor i amic Grumet coma home sabi que sempre l'he considerat fa vosté bé. Els encvasos buits tal vegad per l'única cosa que serveixen són per a reciclar i això significa fer-ne de coses noves o omplir-los de... així que fas molt requetebé. No et preocupes amic meu, ara passe a veure com va tot ;)

joan ha dit...

Lloro rebonico que va , d'això res, res de greu al contrari, si total ni tenen color. On hi hagen unes plomes ben colorides i uns ullassos com els teus ja poden parir venus i antinouuuuus :) Picadetes ;)

joan ha dit...

Supose que això Pentesilea té més aveure amb certes restes de reperssió. De oir coses per ahí jo n'he sentit de molt grosses com que veure besar-se dos homes o dues dones els dona "asco". En fi ... L'estetica d'un cos nu és bella per si jo també ho crec així, i cada cos té unes proporcions adients a la seua configuració. Ara bé és clar que al llarg de la història els cannon i les mesures de perfecció es mantenen i existeix una espècie de dictadura de les mide i formes que s'han de considerar belles. L'art no obstant també s'encarrega de crear altres cannons per exemple quan va eixir el moviment "kish" era donar-li la volta a els coses . Allò que fins ara havia estat considerat lleig, passabva a ser bell.
Besets.

joan ha dit...

No del tot amic Omar, no del tot. pensa que quan comencem a veure bell o bella a algú és quan comencem a sentir-la bella. cerc que és aleshores quan comencem a copsar "la bellesa" en tot el seu significat, però d'això en parlem després, d'acord?

SI ENCARA NO HO SAP ALGÚ HUI FINS A LES DOTZE ÉS L'ANIVERSARI D'AQUEST XICOT TAN BELL :) FELICITATS

Odalys ha dit...

Bonito o bonita me resulta aquella persona que es feliz como es, que sabe lo que quiere y se mira al espejo con una sonrisa.
Llevo unos dias pensando en este post; ciertamente nuestros parámetros de belleza están marcados por el gusto ajeno como si ser bello o bella dependiera de otros ojos.
No todos gustamos del físico de todos pero con los años hay cosas que se moldean. En mi caso por ejemplo, cuando miro a otro, me gusta pensar que su cuerpo es apenas una envoltura, algo que protege el tesoro que se esconde adentro; una belleza que descubro en lo que me hacen sentir a través de una voz, una mirada, el contacto de la piel. A lo mejor es que me estoy poniendo vieja, pero me gusta sentirlo así.
Besitos.

PD: Aún no lo he visto pero me han leído el mensaje en la botella. Me hará felíz saber que llega a unas manos, aunque no sean las mías, seguro que serán las manos que las necesitan. Ha sido un precioso regalo, gracias :)

arsvirtualis ha dit...

Modes, tendències, filosofies, estils... tots han teoritzat i discutit sobre el seu model de bellesa i la seva estètica (aquesta n'és una altra!). El més curiós, i sense que potser s'hagin posat d'acord, és que la majoria d'elles té un punt comú: la ambigüitat; aquest "confondre" com mena de fusió entre els dos sexes trencant o congeniant, matisant o difuminant, segons vingui al cas, aquesta dualitat que totes les persones tenim, fins i tot exteriorment i que conscientment, uns cops, inconscientmet d'altres manifestem amb el nostre llenguatge corporal.

Ismene ha dit...

Cànons de bellesa...simple modes que ens fan creure que és el "millor"o com deguem ser per a agradar les persones...i q de vegades porten a les obsesions. Bé,mia he cregut en aquests cànons,més que res perq per a gustos colors...conec a gent q les xiques 90-60-90 (o és al cntrari?)no els agraden gens i prfereixen a una en un poc de "carne",també hi ha q a les morenes ens veuen precioses (de fet ho som,jaja) i d'altres que en les rubies veuen la bellessa,i stan qui la bellesa la veu en aquelles que tenen les mides 90-60-90...i així serà sempre.
Jo no en faig cas,a més,la bellesa està en l'interior...per supost en el primer q em fixe és en l'aspecte però poc a poc això va quedant de bandai es va veient el realment bell. Jo sóc la típica valenciana morena,baixeta,amb ulls obscurs i pell tb morena...i ben orgullosa que estic,i a qui no li agrade ho senc...m'hand e conéixer interiormen... (aix,ja m'he liat,jaja)

Bé,de totes formes jo opte per els morenos (tan de pell com de cabell) ambs els ulls negres,jaja.Ixe és el meu cànon de bellesa exterior.

Molts besets Joan,q feia temps q no em passava (els ditxosos examens :( )

El Pensador ha dit...

Estimat, Joan: Les opinions contràries, són les que en contrastar-les i intentar apropar, ens fan avançar en el coneixement. Tot i així, molt em sembla, però, que les nostres tampoc és que ho siguin –de contràries. Amb el meu comentari, únicament he volgut deixar palès, que l'impacte al que estem sotmesos en quant a la bellesa externa —precisament per ser-ho, d'externa—, és quantitativament molt superior, al que podem arribar a copsar en nombre, a la bellesa interior. La interior, requereix d'un apropament, que implica despesa en temps i ganes de descobrir-la. Això últim, és el que a mi em fa pensar, que de no haver-ne una suficient qualitat, no mereix fer l'esforç. Hauràs vist, per tant, que quan parlo de qualitat i quantitat, no ho faig en l'aspecte de quines traces de bellesa pot tenir o deixar de tenir un individu, sinó, de forma global, abraçant el conjunt de la societat.

joan ha dit...

No es que te estes haciendo vieja :) mi querida Odalys sinó que con el apso de los años vamos trabajandonos entre otras cosas tambien la belleza.Saber envejezer es quizás una de la formas más bellas de vivir, por eso cuando vemos una persona en quien notamos el paso de los años que ha sabido comprenderlo y asumir su lugar en el tiempo nos sorprende su belleza. En cuanto al envoltorio solo es el resplandor de lo que oculta, si aquello que hay dentro es hermoso, su envoltura nos será tambien hermosa porque serà la adecuada :)
PD: gràcias a ti. Sé que un corazón como el tuyo es merezor de un regalo tan grande como es la generosidad, Por eso me hace feliz compartirlo contigo :) Besets.

joan ha dit...

I és que el misteri benvolguda Arsvirtualises un element calu en la concepció de la bellesa. Tots i juguem una miqueta amb ell, l'ambigüitat és un joc que desperta la curiositat, i la bellesa és així, misteriosa, curiosa. M'alegre de veure't altra vegada per ací :) besets.

joan ha dit...

Aiii, la meu valencianeta amb eixos ullassos, m'ho diran a mi! Nafthy el teu cànnon de bellesa exterior no em sorprén, hehehe, la mediterrania marca molt!! i és clar estic totalment d'acord amb tu, sense belessa enterior, la contemplació de l'exterior només és un plaer momentani.
Que vagen bé els exàmens i traquil·leta eh? que et conec :)

joan ha dit...

Estimat Pensador amic meu. Per descompatamb la meu resposta al teu primer comentari volia dir que estigués totalment oposat al que deies, a mmés que com molt assenyadament dius el contrast de pensaments és això que ens fa avançar en el coneixement general i també individual i això en tot cas fa que els lligams entre les persones siguen més forts i sòlids.
És clar que pel que m'expliques en aquest darrer comentari, no havia entés exactament el que volies dir i t'agraïsc les matissacions sobre a què et referies quan parlaves de quantitat i qualitat i en aquest sentit compartesc plenament la teu reflexió. És ben cert que la quantitat de bellesa extrior que rebem diariament és molt superior a l'interior perquè la primera se'ns mostra immediatament i la segona, com tu dius, cal de temsp i esforç. I és ben cert que sense quelcom que ens faça intuir la possibilitat d'implicar-nos potser no paga la pena esforçar-nos i al cap i al afi estem hipotecats pel déu Cronos. Una abraçada :)

Atlante ha dit...

A mí siempre me ha atraído el tema de la belleza y de la forma en que creamos estos ideales. Es algo realmente abstracto y difícil de interpretar. Suelo pensar que el ideal de belleza ha de tener alguna relación con factores sociales. Concretamente, diría que el canon de belleza suele adecuarse en cierta forma con el aspecto que tienen las personas que destacan socialmente o que impresionan socialmente. Entonces, por ejemplo, si se diera la coincidencia de que destacan socialmente algunas mujeres con el cuello largo, se tendería a considerar como bella esa característica.

Respecto a los hombres, destaca el tono de voz grave y las facciones cuadradas porque de transmitir fuerza y decisión. Es curioso observar que últimamente las mujeres atractivas tienen la voz menos aguda de lo habitual, son más altas y tienen facciones más cuadradas, como si ahora que la mujer también tiene peso en la sociedad, se considerara atractivas esas características antes exigidas a los hombres.

joan ha dit...

Hola Atlante bienvenid@, supongo que en la actualidad los canones de bellza esten más ligados a los factores sociales imperantes y por tanto a aquel grupo social que tine un mayor éxito o repercusión social, aunque mantengo mis dudas, ya que para mi serian estos quiens intentan asemejarse a unos canones que más bien viene dados por lobys y empresas. En el mundo globalizado las modas y por tanto los modelos de belleza són el producto de una serie de eintereses economicos más que nada, y además solo responde a una parte de la belleza, a la física. Aún así la belleza sigue escapandose, como toda idea es libre aunque las redes de la sociedad són muy grandes y fuertes y dejan poco espació para lla libertad,tambien la de la belleza. Un abrazo.

Moonsa ha dit...

Personalment conec persones que en quant t'hi acostes, t'adones que són belles, només veient-les alto, no estic profunditzant en allò de la bellesa interior. I en canvi et parlo de persones que moltes vegades no s'ajusten als canons (imposats...) de bellesa física a l'ús. Independentment del que les modes ens marquin, de si ho fan els homes o les dones, tot sovint la bellesa depèn de l'ull que mira. Ara em ve al cap que l'altre dia una coneguda va anar a Barcelona de visita, i em va dir que havia trobat els edificies de Gaudí "horrorosos". Jo els trobo bells, i potser cap de les dues ha de tenir raó per força.

joan ha dit...

Hola Moonsa benvinguda :) És veritat que cadscú, no sé ben bé perq uè ens atrau certs trets físics, a mi em pot agradar o atraure un persona que a un altra li pot semblar més bé lletja. Supose que això teé a veure en què en realitat no podem discernir totalment allò físic sense albirar el que conté. Vull dir que quan algú t'atrau és perquè adivines en el que veus alguna cosa que fa agradables les formes que hi veus. Per tant el models establerts serveixen ben poc. Però si hi ha una série d'elements o coses que per igual ens resulten a tots belles sense profunditzar-hi. I en això també entra en joc l'harmonia de les formes com es diu a l'altre post.Sense obviar que de¡les disonàncies i les discrepàncies també formen part d'una harmonia que les fa belles.Una abraçada :)