dijous, de juny 23, 2005

Besos

M’agrada acaronar-te de nou quan ja no estàs, ser-ne irreverent, inconscient, salvatge, dolç, irrespectuós, dòcil, pallasso, profundament tendre, tímidament masculí, sorprenentment intel·ligent, agossadarament irresponsable.

Hui mentre m’empenyies fort contra la pared i els teus llàvis buscaven àvidament els meus, t’he dit totes eixes coses. Has fet un intent de migsomriure mentre intentava escapar-me. Tu ets més fort, això ho sé, jo només jugava a fugir-ne. Quan he deixat de fer força el teu somriure ha sigut complet i a penes uns mil·limetres de mi el teu alé m’ha dit : I ara, ara què ets?

Ara, ara només sóc tot allò que m’agradaria ser, un bes.


Da mi basia mille, deinde centum,dein mille altera, dein secunda centum,deinde usque altera mille, deinde centum.Dein, cum milia multa fecerimus,conturbabimus illa, ne sciamus,aut ne quis malus invidere possit,cum tantum sciat esse basiorum.
Dona’m mil besos, i després cent, i després mil més, després una segona vegada cent, després encara mil altres, després cent.Llavors quan ens hàgim abraçat milers de vegades, confondrem els comptes per no reconèixer-los més, de por que un esperit maligne ens pugui llançar el mal d’ull i puga saber el nombre dels nostres besos
Càtul.

45 comentaris:

Anònim ha dit...

quines besades!
(i com m'agrad catul...)

Quico Ventalló ha dit...

Les besades que conte Càtul ja les pots fer ben teves. És el meu regal de Sant Joan. Felicitats ! :)*

Anònim ha dit...

ostres.. ser un bes.. m'encanta.. creus que ho podré aconseguir, jo?

ais, per cert: felicitats per demà maco, i bona foguera! abraçades després de tant de temps.. espero ja no marxar més ;)

Giorgio Grappa ha dit...

Bon dia de sant Joan, Joan! Sembla que ahir ja estaves celebrant-ho ;-)

Ferran Moreno ha dit...

«jo només juagava a fugir-ne»... quantes vegade no hi hem jugat, a aquest joc? Bon Sant Joan!

Ferran

Joanaina ha dit...

Això és el que em moro de ganes de ser... agossaradament irresponsable, supèrfluament superficial...

arsvirtualis ha dit...

Assaborir uns llavis, recòrrer amb lenta desesperació la seva textura, perdre's amb insinuació en el seu molsut moviment. Sí, m'agrada besar, irreverentment.

Un altre any sense Sant Joan... :(
Per a tu: Felicitats. Un bes, dels altres, ehem! ;-))

Anònim ha dit...

Cuando ya estoy saturada de leer gente que habla de pasiones que no siente y de describir amores que no vivirá, encuentro otra vez la autenticidad amorosa en este artículo.
Joan: eres tan buen escritor que se te puede perdonar las faltas de ortografía con que salpicas tus textos.

Anònim ha dit...

Quina besada de text!

JoanAlbor ha dit...

nihil est super mi
vocis in ore,
lingua sed torpet, tenuis sub artus
flamma demanat, sonitu suopte
tintinant aures, gemina teguntur
lumina nocte
:) besets Elisenda

JoanAlbor ha dit...

Gràcies Tristany els besos i les abraçades són els regals més bells i que més aprecie. :)

JoanAlbor ha dit...

I tant Aina tots i totes hem sigut, som i serem alguna vegada un bes. Un bes és efimer en el nostre temps, l'huma, però en el seu propi temps és immortal, per això en eixos moments és quan podem dir que ho som.
Gràcies bonica i benvinguda de nou. La foguera va estar màgnífica i màgica a dalt una lluna esplèndida somreia. Besets :)

JoanAlbor ha dit...

Giorgio moltes gràcies. va ser una celebració ben fresqueta, entre els brazos de la mediterrània ;)

JoanAlbor ha dit...

Ferran moltes gràcies per passar-te :)
Uii un xic tan seriós i educat com tu també jugasser?? ;)
Bon Sant Joan també per tu :)

JoanAlbor ha dit...

ehem! besets irreverents Arsvirtualis ;), hehehe, nooo, només ha estat una picadeta , hehehe, aiii el foc de Sant Joan.
No t'entristesques encara que no estaves per ací alguns i algunes ens hem recordat de tu quan botàvem la foguera i ens banyavem a la mar :)

JoanAlbor ha dit...

Pido humildemente perdón por ser tan despreocupado e irreberente con la lengua Gatopardo, no hay excusa posible, peró es que ni siquiera repaso lo que escribo y claro luego pasa lo que pasa: acentos donde no hay , v por b, j por y aiiiii. Mis disculpas más respetuosas.
Muchas gracias por tus palabras salpicadas de de autenticidad :) besets.

JoanAlbor ha dit...

Isnel, Isnel.. preciosa i estimadíssima Isnel, tu si que ets tota una besada, de paraules, de poques i moltes paraules, d'efluvis de tendressa de vegades mab gotetes de malenconia, però sempre, sempre tan bella com la lluna d'anit que mai et canses de veure. Mil besos :)

JoanAlbor ha dit...

Joanaina Perdo preciosa pel vot que he fet, és que de tant botar la foguera ara l'havia fet una miqueta massa llarg.
M'agrada això de supèrfluament superficila i ho afegisc al post.
Ei! si en tens ganes endavant, hem de ser allò que volem ser en cada instant i si ho podem realitzar no hem de dubtar en ser-ho, després ja tindrem de nou temps de tornar a ser responsables, profunds, seerés.. hi ha moments per a tot i crec que no és qüestió d'anar perdent-ne. Besets :)

JoanAlbor ha dit...

A veure, dijous a la nit, em vaig banyar a la mar i vaig botar la foguera. Vaig demanar desitjos i anhels com toca, com sempre ho he fet, a la Mar, a la Lluna, al Foc, i també els vaig demanar per tots vosaltres, els meus desitjos de felicitat per a tu:

JoanAlbor ha dit...

Isnel,Omar, Frederic, Ferran, Aina, Elisenda,Tristany, Marmi, Mad, Brisa, Gregori, Arsvirtualis, Mon, Pensador, Marcel·lí, Gonçal, Donot, Joanaina, Acollida, Grumet, capità, Llorooooo, Canari, Aether, Gatopardo, Atlantis, Nada, Ocapi Auerenbiaix, Vaaannn,Lluneta, Perejoan, Giorgio, Rufus, Tina, Nafthyyyyyy, Silenci,Selenita...aiii crec que no em deixe ningú..a a tots els de la Paraula és nostra ...i si em deixe algú després ho pose ..ABRAÇADES A TOTHOM I TOTADON

pentesilea ha dit...

quina cita més bonica, Joan
quina besera que fa el teu text
quines idees em vénen al cap ;-)

molt eròtic, l'intent de migsomriure, per fondre's...

(i molts d'anys per ahir, Joan!!!)

JoanAlbor ha dit...

Ho sabia, ho sabia que m'oblidava d'algú..... també per a tu : Pentesilea i per Sirte, i per Losagne i Odyseo...

I clar Pentesilea és que no pares! clar sempre cavalcant, per muntanyes i serralades, de castell en castell, xerrant amb fantasmes i esperits....aiiii UN bes ben ben gran i senyals de llum amb la flama del Canigó, des de València a ses Illes :)

Anònim ha dit...

Joan: uno de los mejores escritores españoles de este siglo me dijo más serio que un obispo que la ortografía no era cosa de literatos sino de correctores de pruebas (un oficio que tiende a desaparecer en las editoriales). Y para demostrarlo solía poner veinte o treinta faltas de ortografía por folio.
Ni cien faltas de ortografía impiden que un texto sea una joya. Y de todas formas, si compruebas la ortografía hace 300 años verás que las normas han cambiado, y por lo tanto, cambiarán: algún día tus faltas de ortografía quizás sean norma ortográfica.

Anònim ha dit...

Felicidades, Joan y gracias por esos abrazos.

La poesía de Cátulo, genial. Sabía de él pero no había leido apenas nada suyo, esta mañana me he dedicado un rato a buscar información sobre él y me han encantado algunas de sus poesías, con otras me he reído y con otras más alucinado. Gracias de nuevo.

Ferran Moreno ha dit...

I tu d'on has tret que els xics seriosos i educats no pueguin ser juganers, entremaliats i, fins i tot, dolentots? :p

Ferran

Anònim ha dit...

ais joanet que bonic recordar-te de nosaltres ;) de ben segur que, amb aquest desig, anirem ben servits! abraçades lluminoses

JoanAlbor ha dit...

Gatopardo estoy de acuerdo y sé que la ortografia, la gramàtica en general no es más que un convencionalismo, pero la verdad es que por mi trabajo no puedo permitirme hacer cosas así XD ;) jejeje. Se de las diferentes gramaticas sobretodos en hispanoamerica que existen con más o menos acuerdos, y seria un tema muy interesante abordar, no ya sólo en el castellano sino en todas las lenguas. Los grandes escritores pueden permitirse qualquier desliz, del tipo que sea :) abrazos.

JoanAlbor ha dit...

Imagine molt benvingut i moltes gràcies per la felicitació, tinc encara coca de llimona guardada així que en tens un trosset ;) Senzill, senzill, tan senzill, la senzillesa és un do meravellós i únic, preciós com el teu camp de rosselles que has regalat a la teua mare. De segur que un cor com el teu rebrà no una sinó mil caricies perquè és ben bonic. Abraçades. :)

JoanAlbor ha dit...

Atlante Gràcias a ti por tus visitas y tus escritos. Sí Càtulo, sorprende, hace llorar, reir y alucinar. La verdad és que leyendo a los clàsicos griegos y romanos te das cuenta que no hay mucho por descubrir, fueron unos grandes maestros y en muchos caso yo los llamaria artesanos de la literatura.

JoanAlbor ha dit...

Ui, ui, ui :P juganer, entemaliat i fins i tot una miqueta dimoniet potser si, però dolentot? no això si que no m'ho crec :) Una abraçada

JoanAlbor ha dit...

Aina de veritat que us ho desitge a tots i totes peque sou preciosos i precioses i únics i uniques :) Per cert anit passí per ca teua i no vaig poder deixar-te un comentari, despreés provaré... però hi sonaven campanes de prometensa O-O hehee? besets.

JoanAlbor ha dit...

¿Cómo puede llegar tarde alguien a quien simepre llevas en el corazón? :) Yo també t'estime Marmi Bicos. Tan fàcil i bonic que és donar un bes i no sé perquè hi ha gent que es calfa el cap en impedir-ho.
Espere que aquesta nit puguem repartir besos per l'estimada i nova Galícia :)

Anònim ha dit...

Joan, siempre me pongo al día con mis lecturas en tú blog, leerte es como un regalo para el corazón. Creo que sabes que me encantan los besos todo, yo también sé lo que es SER un BESO, yo soy beso muchas veces, ahora mismo mientras deposito éste beso lleno de ternura y cariño en tu mejilla me hago beso para tí, pq creo que ese es el beso único beso que podría darte :) Llego tarde para felicitarte estuve fuera pero ahora te felicito por tu santo y por ser como eres :) Muchos besitos y continúa escribiendo así de bonito y gracias por acordarte de mí también :)

Anònim ha dit...

El gran Bukowski deia que, per a ell, un petó era molt més íntim i important que un coit.
I tenia tota la raó...

Anònim ha dit...

La besada té perfum i el coit té ferum: cal escollir.

JoanAlbor ha dit...

Ya se que te encantan los besos Brisa sobretodo entre provadores ;) jejeje, (es una bromita). Cómo tu bien sabes hay infinitas formas de amar, del mismo modo hay infinitas classes de besos, però en el fondo aquello que imporat és mar de una u otra forma, sentir conmás o menos deseo con más o menos cariño, las cantidades se reparten segun los casos pero si el sentimiento és sincero el mismo sabe que cantidades repartir, con los besos pasa la mismo. Así que recibo tu beos con la misam alegria y satisfacción que me hace sentirte mi amiga y te mando otro igual :)

JoanAlbor ha dit...

Hola Marcel·lí :) em sent totalment identificat amb el que diu l'admirat i gran Bukowski, i et faré una confidència. Sé que mai podria besar algú per qui no sent alguna cosa especial, en canvi tenir una relació sexual esporàdica i consentida crec que no em supondria cap problema. Sempre he considerat el fet de besar com una de les relacions més íntimes que hi poden haver, almenys així ho crec jo per la meua banda.
Una abraçada.

JoanAlbor ha dit...

Maaaadddd Gañamos toudos, muitos beixos per toudos os galegos e galegas. Salut guapíssima, que Galícia e´s pose tan bella com tu :)

JoanAlbor ha dit...

Dafnis benvingut/da. És cert que el és com un perfum,. però m'has fet pensar... potser que el coit tinga ferum en alguns casos però tot depén d'on i perquè, de les necessetitats, del mutu desig, del compartiment dels desitjos. Crec que la dicotomia entre bes i coit no ha de ser taxativa per naturalesa. Caldria parlar-ne més a fons sobre el tema. Gràcies per la teua visita i aportació i benvingut/da. :)

Anònim ha dit...

mmm m'ha vingut una poesia de Martí i Pol en llegir això dels besos..

"Tot és concret, i nu, i elemental,
No tinguis por de penetrar el secret
d'aquest tendríssim jo que tens als dits.
Cofon-te amb mi
com jo em confonc amb tu"

.. no preguntis per què.. però me l'ha recordat ;)

besets

Anònim ha dit...

Ostres, quina frase: "ara només sóc tot allò que m’agradaria ser"
la de coses que implica! Que això t'ho faci sentir una altra persona es pot dir que és amor de veritat!

Anònim ha dit...

Ei joan, quant temps sense saber res de tu. I quantes coses han passat... Felicitats amb molt de retard... Érem a Barna, a la platja, amb els nens i nenes i els petards i la lluna i la màgia del solstici.
És preciós el poema de Catul, gràcies per recordar-lo. Crec haver-lo llegit a la fac, oi? ah, els Carmina de Catul, desvetllant-nos tantes coses belles.
Gràcies sobretot, benvolgut Joanet, per tenir sempre en compte el nostre grup de la paraula és nostra. Sense tu no seríem el que som.
Bé, un bes molt fort i fins aviat!

JoanAlbor ha dit...

Xexe no em preguntes per què, però no saps com n'és de bonic poder confirmar que tot és concret, i nu, i elemental,.. i que sempre hi ha akgú que ho pot dir amb paraules molt més belles que les d'un mateix. :) abraçades.

JoanAlbor ha dit...

Frederic tu creus? no séjo últimament dubte cada vegada més sobre què és l'amor de veritat i si no és tracta d'una quimera inventada per l'home com tantes altres.. no sé hi ha temporades en què m'ho plantege tot altra vegada fins i tot coses que creia tenia ja assumides i sabudes :) Una abraçada.

JoanAlbor ha dit...

Hola Begonya gràcies bonica. Sií vaig passar l'altre dia per ca vostra i vaig veure que havíeu fet uns escacs gegants a Bcn,m'hi passaré a veure quines novetats conteu. Potser sí begonya el vam llegir a la fac a Càtul però la veritat jo tampoc ho recorde molt bé. Un beset ;) Com es van quedar els entremesos? :)