dissabte, de juny 18, 2005

HUI MÉS QUE MAI

Posted by Hello

25 comentaris:

Anònim ha dit...

Joan, ens deixaran viure en pau d'una puta vegada? Oi que jo no em manifesto al carrer si volen tenir 10 fills o no fan servir el condó? Doncs perquè collons m'han de dir a mi que no em puc casa amb el meu nòvio? Quina "divina" raó tenen? Són tots plegats uns fills de la gran puta! I com pots veure estic molt indignat! I sobretot disculpa els exabruptes, però ja n'estic fart de callar! Demà al meu ordinador de la feina onejarà una gran bandera gai!

pentesilea ha dit...

...i tot és perquè hi ha gent intolerant, curta, profundament insensible, i en el fons amb una gran por. (Frederic, trob que tu has expressat millor que jo el que són)
No tenen cap raó; el que ells diuen "raons" són un gran "nonsense" sense fi que fa plorera.
A mi no m'agraden les banderes, però sempre tinc l'arc de Sant Martí damunt la taula de la feina, al tassó dels llapis, només faltaria!

Anònim ha dit...

Joan, sí, avui més que mai, i SEMPRE. I és que un cop llegit el teu anterior post i un cop visualitzat aquest, ja no tinc res més a afegir...

Anònim ha dit...

A mi em va deixar amb la moral pel terra, el veure les imatges de la mani d'ahir.
Quan ens deixaràn en pau?
De fet ara acabo d'escriure un post sobre aixó: Busco Vestit De Núvia. Em vull casar.

JoanAlbor ha dit...

Frederic és que és això el que no entenen una cosa tan simple, tan senzilla, o tal vegada ho entenen massa i elq eu passa és que no volen deixar viure els altres sinó és com viuen ells. És tan simple i tan estúpid alhora que fa pena, molta. Però nosaltres tenim una cosa molt important, sabem que significa estimar de veritat, sense restriccions ni murs, estimar en el sentit més àmpli i generós de la paraula. Un bes

JoanAlbor ha dit...

Pentesilea a mi tam`poc m'agraden les banderes, i t'ho dic de veritat, o almenys m'agradaria que les banderes forem com els pòsters o els quadres , per penjar-los i mostrar-los perquè t'agraden sense que foren armes. Malahuradament i ja ho vaig dir en l'anterior post no estic disposat a quedar-me mut i per això les he penjat avui.Com em recordava l'Omar: I no creiem en cap bandera que no es digui llibertat, la llibertat de vida plena, que és la llibertat del meu company". besos

JoanAlbor ha dit...

Aurenbiaix espere que algun dia, algun dia no tinguem que traure-les per demanar viure en llibertat i en tranquilitat, pau i estima. Mentre si cal les tornarem a traure sense que ens paguen un entrepà i un autobús i sense coharcitar ningú. Però que sàpiguen que no estem disposat a callar. Besets bonica.

JoanAlbor ha dit...

Donot he llegit el teu post, magnific, i espere que si arriba la boda ens avises a tots per celebrar-ho virtualment. Un bes ben gran :)

Quico Ventalló ha dit...

Carai tu, he fet cas de les enquestes a peu de urna i va hi faig un post, la mar de maco, celebrant la derrota del Fraga i ara resulta que no, que no perd...vaia merda!...la foto i el comentari era molt graciosa i ara mira...delete i apa :(
Que poc dura l'alegria a la casa del pobre.

pentesilea ha dit...

...i fas ben fet, Joan :-)

Anònim ha dit...

això deu ser el quart misteri de fàtima: com pot ser que continuï guanyant fraga? és tan lamentable... però com deia la meva àvia, no hi ha res etern i tot s'acaba, tard o d'hora. i malgrat "ells", el món no deixa de girar.

Anònim ha dit...

Ja no estic emprenyada... Ara em sento desesperada... I una mica trista... I cansada... Com si, després d'arribar a una muntanya molt alta pensant que era l'última de la carena, veus que se n'aixeca una altra al fons, retallant l'horitzó amb una prepotència esfereïdora.
M'hauré de comprar figues, cacauets i ametlles, que són molt energètics i van bé per pujar muntanyes altes.
Una abraçada.

Anònim ha dit...

¡Te adoro!

Anònim ha dit...

Amic Joan, hui, que les banderes onegin en el seu pal més alt. I demà, i demà passat, i l'altre... perquè pertanyem a una espècie d'efímera memòria, i per tant, cada dia ens cal recordar allò que elles signifiquen.

Ismene ha dit...

No sé si és la meua curta edat,q encara no sé res de la vida o qué és,però la meuau ment no arriba a entendre que en aquest país la gent siga capaç de fer una manifestació en contra d'un dret. Em senc avergonyida,hui i tots els dies...avergonyida de veure q hi posen obstacles per a que la gent s'estime o faça de la seua vida.

Realment,s'ha de ser subnormal,i perdó x l'espressió,per no acceptar els ideals,principis,llibertats...d'un altra persona mentre q no faça mal a ningú... què collons els importa en qui es gite algú??
I a veure si açò ho entenc...ens hem de tragar que milers de persones moren en mans de la SIDA per no gastar un simple condó perq això és un assassinat,o que fins q et cases no disfrutes d'un dels grans plaers de la vida,o q es predique l'humiltat i l'amor al pròxim mentre que duen roba o viuen en cases amb els diners de les qual podrien ajudar més gent,que prediquen el ser hipòcrita i dogmes...i en canvi no poden soporta q dos persones es casen,siguen del sexe q siguen??
Jo em claves en el q diuen? en la seua vida? No,doncs q ells tampoc ho facen,ni en la meua ni en cap vida.

Des d'ací els dóne les gràcies a aquelles persones q acudiren a la manifestació per fer q em senga avergonyida i per tallar les ales a allò que anomenem llibertat i retornanr-nos poc a poc a aquell món en q els drets eren casi inexistents.Moltes gràcies.

I bé joan...a tu moltisims besosssssssssss!!!! :)

JoanAlbor ha dit...

Tristany espere que tingues guarda't el post perquè dilluns que ve espere que ho puguem celebrar.

JoanAlbor ha dit...

Penstesilea :) Hui també les hauré de traure, hi ha un acte de protesta a la plaça dels Furs de València per demanar un estatut digne pel PV i això vol dir també unes lleis que siguen iguals per a tots i totes.

JoanAlbor ha dit...

I mentre gire nosaltres farem tot el posssible perquè gire el millor que es puga Elisenda. Jo tampoc m'ho explique, però sembla que al final acabarà perdent. Galicia sembla ser ara mateix l'estat de Florida en aquelles eleccions famoses on va guanyar el Bush, esperem que ara siga al contrari. besest.

JoanAlbor ha dit...

Isnel una mica cansats i trists, sí, jo també, però desesperats no, i desesperançats mai. Un bes ben gran bonica, compartirem fruits secs per pujar les muntanyes que calguen.

JoanAlbor ha dit...

Ocapi Com les estrelles mai. res fet per l'home podra ser mai com les estrelles. Però mira els homes de vgades necessitem d'unes coses que es diuen símbols,. Eixos dibuixets que amaguen els nahels de llibertat i justicia i que en ser coses tan abstarcates les hem de representar en dibuixets. Benvingut i ànims en aquesta aventura que comences :)

JoanAlbor ha dit...

Gatopardo Un beso muy grande i gràcias por ponerme rojo O-O ;)

JoanAlbor ha dit...

Us recomane que llegiu el post de gatopardo "Transbordo". Fet des de la realitat, la serenitat i la placidesa. Tota una lliçó de savoir fer i d'integritat
http://gatopardo.blogia.com/

JoanAlbor ha dit...

Ai amic Pensador quanta raó tens quan dius això que pertanyem a un èspecie d'efimera memoria. Una abraçada amic meu.

JoanAlbor ha dit...

Nafthy No sap quina alegria més gran i quina força em dona comprovar una vegada més que la gent més jove segueix sent l'esperança d'aquest món. Amb gent com tu no podem fer altra cosa que afgafar més forces per guanyar cada vegada més drets i més igualtat per a tothom.
Ara no t'alteres ehhh!! que a mi m'agrada veuret contenta i feliç i no perocupada. U bes ben gran perciosa :)

JoanAlbor ha dit...

Mad jo també, jo també tinc eixe presentiment.celebrarem tots i totes junts eixa "nuova Galicia", perquè s'ho mereix, i la coca de fruites dolces o d'herbes olorores de les muntanyes gallegues, o de formatge i sobretot de besos :)