Un.dos,tres..de cara a la paret

No hi ha dies sense sol encara que aquest jugue amb els núvols. Un, dos, tres ...de cara a la paret.
Sempre està al calaix aquella samarreta que tan t’agrada i que et senta tan bé.
De sobte et despertes quan ja els raigs de llum s’endinsen a la cambra a través dels clivells de la persiana, com quan eres menut i els dissabtes al matí podies romadre una estoneta més al llit assaborint la deixadesa.
El carrer despertava més tard i els ocells cantaven d’una altra manera. Les dones anaven a comprar el pa mentre els homes prenien el vermudet als bars, tot amb el soroll apaivagat i tranquil que anunciava el cap de setmana on no hi ha res a fer i el temps passa amb la mesura correcta.
Encara lleganyós t’alces mig ensopegant amb la tauleta i tambalejant et deixes acaronar per l’aigua de la dutxa. Et veus a l’espill i t’adones que fa setmanes que no et veies. Et passes la mà pel rostre i et fregues la barba de dies. T’afaites i et poses aquell perfum que et comprarés . Nu com ets, com sempre has sigut, com sempre seràs, intentes conéixer aquell cos i aquell que hi mira. Només són uns segons, saps que després el teu cap tornara a les cabòries de sempre, i si ja no hi són en buscarà d’altres .
Fa calor, amb els cabells mullats et desdijunes amb el diari al costat i l’olor de café.
Des de la distància veus la samarreta que tan bé et sentà, els pantalons i les sabates. Cal elegir el vestuari adequat per a cada obra. No sabem viure sense déus ni sense mites. Ens calen rituals i cerimonies.
Et mires de nou a l’espill. T’agrada. I somrius. I penses: sí, em senta bé aquesta samarreta. Veus la paret i t’acostes : un, dos, tres...de cara a la paret.. i de sobte et gires i res s’ha parat. Les dones van a comprar el pa, els xiquets juguen al carrer, uns homes xarren al cantó i fins i tot hi ha ocells que canten tan bonic.

Comiat

Qui sap la greu partença

d'avui o de demà,

o qui diria encara

una paraula?

Només somric i penso

a destruir el nom

amb el silenci.

Salvador Spriu

..............

Isnel, Donot, Frederic,Pentesilea,Perejoan, Ferran,Joanaina,Atlante,Mad,Aurembiaix,Giorgio, Nafthy,Muralla,Brisa,Begonya...Moltes gràcies a totes i tots pels comentaris, pels mails i sobretot per sentir-vos tan a prop de mi, una forta abraçada de veritat. Deixe l'estació uns quants dies, sabeu que de tant en tant cal fer neteja, fer "apaños", restaurar alguna coseta, canviar monbiliari i fer cosetes que embellisquen l'entorn. Aniré passant per ca vostra perquè fa dies que no us he pogut visitar ,a poc a poc, fins que aviat L'estació estiga el més acollidora possible per rebre de nou tan bons amics. Una abraçada ben gran. Joan.

Esperança

La vida és així, quan menys t'ho esperes et llança una bufeta cruel i desconcertant, tant que ni tan sols pots moure els dits per escriure.
Pensem que ho tenim tot o quasi tot, almenys per poder viure diàriament, però potser sempre manquen coses o tal vegada tot es reduïx a l'atzar capriciós. Aquest dos dies la vida ens ha pegat de ple. Li ha tocat a un amic molt volgut. Ara nosaltres aquest dies només podem estar amb ell, amb la seua família i amb tots els amics, mantenint l'esperança, almenys una flameta que ens done les forces necessaries i el consol mutu. Hi ha moments en què els fets et sobrepassen i no pots. Jo ara no puc. L'única cosa que puc és esperar ."Un àlit de música o de somni, qualsevol cosa que faci quasi sentir, qualsevol cosa que faci no pensar" . I mantenir l'esperança. Però ara no puc, no puc ni tan sols escriure.

El somni de la Història

Hi ha hagut homes i dones que han passat a ser part de la història. Potser per a moltes persones que el seu nom o el seu esperit perdure en els llibres i en les ments dels altres siga la seua meta, l’expressió màxima del seu pas furtiu per aquest vida, la única immortalitat possible.
Aquest és tal vegada el seu destí, o la seua voluntat. La meua, la voluntat almenys, no ha sigut mai aquesta, sinó com més aviat formar part d’un esdeveniment històric que em fes sentir-me orgullós de particirpar-hi.

Fins ara no havia tingut la sensació d’estar participant-hi de cap que albirara un futur millor per als pobles i les persones.

Dijous 30 de juny de 2005 vaig poder copsar per primera vegada aquest sentiment quan al congrés dels diputats el president del govern de l’estat espanyol ,en el seu discurs preví a l’aprovació de la llei sobre el matrimoni civil, deia aquestes paraules:

“No estamos legislando, Señorías, para gentes remotas y extrañas. Estamos ampliando las oportunidades de felicidad para nuestros vecinos, para nuestros compañeros de trabajo, para nuestros amigos y para nuestros familiares, y a la vez estamos construyendo un país más decente, porque una sociedad decente es aquella que no humilla a sus miembros”

Si hi ha alguna cosa per la qual crec que paga la pena lluitar és pels drets humans i en aquests moments em vingué al cap el famós discurs de Martin Luther King "I have a dream".


Hui dissabte 2 de juliol milions de persones eixiran al carrer per celebrar aquest moment històric. No serà cap dia de l’orgull gai, sinó el dia en què a l’estat espanyol milers i milers de persones per voluntat pròpia podran veure realitzat el seu somni. Crec que poder fer realitat els somnis de les persones ,de les minories o de les majories, en una societat és el camí correcte per intentar ser tots i totes almenys una miqueta més feliços.

Hui dissabte 2 de juliol però I have a dream encara. Uns 3.000 milions de persones al món viuen en la pobresa. Una pobresa que comporta la penuria, la marginació, la mort, l’aniquilació de l’estima i de la confiança, el contraban de persones , mutilacions psíquiques i físiques, la destrucció de valors humans, l’esclavatge i la manipulació.
Hui eixiran milers i milers de persones al carrer i cadascuna dirà I have a dream . I tots i totes compartirem el mateix somni. M’agradaria poder també sentir-me part de la consecució d’aquest somni.

Tinc el somni que un dia aquesta nació (món) s’alçarà i experimentarà el veritable significat del seu credo: “Creiem que aquestes veritats són evidents per si mateixes: que tots els homes són creats iguals.” Martin Luther King

PD: Gatopardo ha deixat un comentari en el qual ens informa que a Nicaruaga mantenir relacions sexuals amb persones dels mateix sexe està considerat un delicte penat. L'adreça de recollides de signatures és http://www.es.amnesty.org/actua/nicaragua_jun05/ de moment només s'han recollit 371 signatures.

I és que no m'ha deixat ni acabar el post. Esta xiqueta és així, és un somni, veloç, ràpid, inquiet i infinitament captivador I meravellós. Encara no fa dos dies que estava berrejant i ja ha aprés ha parlar també amb ocells i gossets. :) Aquest somni de hui 2 de juliol és també un somni de dona. FELICITATS MAAAAAAAD !!!!!!!!!!