dilluns, de juliol 25, 2005

Un.dos,tres..de cara a la paret


No hi ha dies sense sol encara que aquest jugue amb els núvols. Un, dos, tres ...de cara a la paret.
Sempre està al calaix aquella samarreta que tan t’agrada i que et senta tan bé.
De sobte et despertes quan ja els raigs de llum s’endinsen a la cambra a través dels clivells de la persiana, com quan eres menut i els dissabtes al matí podies romadre una estoneta més al llit assaborint la deixadesa.
El carrer despertava més tard i els ocells cantaven d’una altra manera. Les dones anaven a comprar el pa mentre els homes prenien el vermudet als bars, tot amb el soroll apaivagat i tranquil que anunciava el cap de setmana on no hi ha res a fer i el temps passa amb la mesura correcta.
Encara lleganyós t’alces mig ensopegant amb la tauleta i tambalejant et deixes acaronar per l’aigua de la dutxa. Et veus a l’espill i t’adones que fa setmanes que no et veies. Et passes la mà pel rostre i et fregues la barba de dies. T’afaites i et poses aquell perfum que et comprarés . Nu com ets, com sempre has sigut, com sempre seràs, intentes conéixer aquell cos i aquell que hi mira. Només són uns segons, saps que després el teu cap tornara a les cabòries de sempre, i si ja no hi són en buscarà d’altres .
Fa calor, amb els cabells mullats et desdijunes amb el diari al costat i l’olor de café.
Des de la distància veus la samarreta que tan bé et sentà, els pantalons i les sabates. Cal elegir el vestuari adequat per a cada obra. No sabem viure sense déus ni sense mites. Ens calen rituals i cerimonies.
Et mires de nou a l’espill. T’agrada. I somrius. I penses: sí, em senta bé aquesta samarreta. Veus la paret i t’acostes : un, dos, tres...de cara a la paret.. i de sobte et gires i res s’ha parat. Les dones van a comprar el pa, els xiquets juguen al carrer, uns homes xarren al cantó i fins i tot hi ha ocells que canten tan bonic.






46 comentaris:

mad ha dit...

Tenia ja ganes de que tornessis...
Malgrat sembli que podem viure "en pausa", la vida mai s'atura.
Moltíssims petons de retrobada

omar ha dit...

Que bé que l'estació torni a funcionar. T'hem trobat a faltar, a la pantalla i, també, aquest cap de setmana. Una abraçada. Sí que et senta bé la samarreta, sí ;)

elisenda ha dit...

que bé que hagis tornat, joan :) tot i que jo també he estat "fora" uns dies, m'he posat al dia de tots ràpid.
ara surt tu a jugar al carrer. beset

joan ha dit...

Hola Mad :) jo també hi tenia ganes, encara que mai me n'he anat del tot. Us he anat visitant i llegint encara que no deixava comentaris, però no cregues quan us llegia era com fer descans en un oasi. besets guapa :)

joan ha dit...

Omaaarrrr jo també, no cregues, però ja saps que no ha pogut ser, vaig pensar en vosaltres aquest dissabte...Una abraçada ben forta amic meu :)

joan ha dit...

Elisenda espere que hages estat "fora" per alguna cosa bona :) Jo també vaig a posar-me al dia encar que no sé si podré tan ràpid com tu ;) Un beset bonica

Joanaina ha dit...

Quin gust no saber d'on has tornat, però saber el bé que et senta!
Un petó de retrobament!

Tristany ha dit...

Això és una mica allò de : "qui dia passa any empeny", però la em sembla bé...es tracta de empenyels amb gràcia, potser, es que no sé, perquè si ens posem a pensar massa potser la caguem...i ben tornat, eh ;)

Tristany ha dit...

On posa: "però la em sembla bé" a de posar "però ja em sembla bé", perdó.

Ismene ha dit...

Que ganes que tornares mareeeeeeeeeeeeeeeee!! xDD.

M'agrdadaria veure eeixa samarreta que tan bé et queda :),jaja.
Res no ha parat,tot contínua...m'agraden dies com ixos.

Besossssss

frederic ha dit...

És curiós això de preparar-nos cada matí per sortir a la vida a fer teatre, i és ben cert. mai seràs tan tu mateix que quan et mires nu davant del mirall.
M'agrada tornar-te a veure actiu! Besets

Brisa ha dit...

Que ilusión me ha hecho volver a sentir tus palabras :) ¿Has visto que guapo estas? Creo que es la sonrisa :)

Muchos besitos amigo!

Tristany ha dit...

Quant més calor passo més m´agradaria ser l'aneguet de la foto :P

isnel ha dit...

No saps com m'alegra veure't de nou per aquí, joan! Ja saps que t'hem trobat a faltar. El que no entenc és això de la samarreta... No hi veig cap samarreta, jo... :(

joan ha dit...

I quin gust retrobar-vos a tots i totes per ací de nou Joanaina un beset ben bonic per tu :)

joan ha dit...

Tristany el teu bagatge popular no deixa de sorprendre'm ;) ara el que no em sorpren gens que ara vulgues ser un anec :) Una abraçada ben forta.

joan ha dit...

Nafthy bonica aiiiii mareeeeeé la meua xiqueta , hehehe, moltes gracies. Un bes ben gran .

joan ha dit...

Frederic potser quan men ys teatre fem és quan escrivim i per això agafem lligams tan bonics per aquest mitja, perquè escriure és una manera d despullar-te. Un bes ben gran amic meu :)

joan ha dit...

Tu si que estás guapa :) Brisa y la sonrisa me la poneis vosotros y vosotras. Me encanta sonreir cuando la sonrisa és mútua y franca. Muchos besos amiga :)

joan ha dit...

Isneeeeeelllllll aiii crec que el Lloro està fent escola, ens fa cridar a tots ;) Jo no us he trobat a faltar perquè us he tingut mb mi tots aquests dies, uns o altres moments. La sobretaula ´com deia el Perejoan és també tot un plaer i un goig esperar-la. :)
saps tinc una samarreta que m'agrada molt, no se´si a tu t'ha passat alguna vegada amb una peça de vestir, però eixa en concret m'agrada molt i quan me la pose em trobe guapo (hehehe, tot el que puc) és com un ritual posar-te allò que et senta bé, quan tu et veus bé és quan et veuen els altres, per això me l'he posada per agafar energies , ja la veuras :) un beset ben ben gran :)

Un que passava ha dit...

Ostres, que no ho sabia! Ben tornat, Joan! Que bé que tornis a ser per aquí!

atoep ha dit...

I love your photographs. Excellent.

aina ha dit...

i tant de bé que ho dibuixes amb les paraules...

benvingut de nou!

Ismene ha dit...

Gràcies? no entenc perq m'ha de donar les gràcies... :).Si la samarreta et qda bé,doncs et queda bé...i si em dones les gràcies per altres coses,no te les accepte,jaja.

Besotssssssssssssssss

pentesilea ha dit...

m'agrada molt llegir-te de bell nou, Joan :)
jo avui m'he despertat d'una manera semblant a la que tu contes: la llum per la persiana que em recorda aquell dia concret d'estiu en què a ca meva feien una paelleta, el temps aturat... I m'he posat una camiseta que, no és que em faci guapa, però em recorda algú que m'agrada mooooooooolt.
;)

Brisa ha dit...

Petonets con sabor a vacaciones ;)

acollida ha dit...

Els rituals són necessaris. El Petit Príncep ja ho deia. Molts petons, joan!

el Lloro ha dit...

Qui ha creat escolaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa???
Joooooooooooooooooooooooooooo???
Acollidaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Ho has sentiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiit??? "Jo" he creat escolaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Tu noooooooooooooooooo!!!
Només creen escola els mestreeeeeeeeeeeeeeeeeeees!!! Toma yaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!

acollida ha dit...

Hosti, Lloro, no cridis a aquestes hores de la nit, coi de bèstia!

el Lloro ha dit...

Què passaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa???
Jo dic el que penso sigui l'hora que siguiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!
A més, la noche es joveeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeen!!!
Tu, ets vellaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Més vella que el cagar arrupiiiiiiiiiiiiiiiiiiit!!! Bruixaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!

acollida ha dit...

Mira, Lloro, que et faré un llaç al bec!

el Lloro ha dit...

Ah, síííííííííí??? Com si fos un regal de Nadaaaaaaaaaaaaaaaaal???
I una merdaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Cursi, que ets una cursiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!
Puja a buscar-me, si t'atreveixeeeeeeeeeeeeeeeees!!! Tiiiites, tites, titeeeeeeeeeeees...!!!

joan ha dit...

Hola ferran gràcies, ja he passat per ca teua i he gaudit una de les teues fabuloses nits d'opera, l'última d'aquesta temporada :) però esperarem la propera que crec comença amb un plat fort no? . Una abraçada amic

joan ha dit...

AtoepThank you for having visited my page and for your comment. I have to tell you that the photography|picture is not mine, I am not so good fotograf but a lover of her.:)

joan ha dit...

Aina gràcies bonica, Un bes ben gran ple de paraules boniques com les teues :)

joan ha dit...

nafthy :) jejeje, doncs bés si no acceptes les gràcies et donaré gracietes que són més xicotetes ala! i besets :)

joan ha dit...

Pentesilea moltes gràcies saps que a mi també m'encanta llegir-te (encara que me faces por alguna que altra vegada ;) i crec que tu et poses la samarreta que et poses de segur que estàs ben ben guapa. Aiiii eixes asamarretes "especials" que deuen tindre senyooorrrrrr!!!! besets bonica :)

joan ha dit...

Brisa que bien, ya de vacaciones ehhhh!!!! ;) me alegro. Disfrutalas te mando tota mi amistad y muchos deseos de sol, agua salada y mucha brisa fresquita :) besets

joan ha dit...

Acollida bonica quina alegria vore't per ací, Un besot ben, ben gran :)

Llorooooooooooo aiiii jajajaja, ets tot un mestre. M'encanta com em fas riure i m'omplis d'alegria quan et llig de blog en blog, t'estime a manta pegatina de taronges navel, pelailla d'Alcoi, suc de magrana dolça, llacet de garba de cebes :)
però escolta no tractes així a l'Acollida, osti, no serà "un amor de hombre" això que tu sents en el fons per ella? :)

GreGori ha dit...

Un, deux, trois, petit poisson rouge No sabia de què parlaves fins que he arribat al final del post.
És impossible mirar el que passa al nostre voltant i mirar-nos alhora a nosaltres mateixos.
Per això quan no estem desconnectats d'una cosa, semblem estar-ho de l'altra.
I en el fons, tot està sempre igual.
Jo, tu, ell, la resta.
Besets

el Lloro ha dit...

Què has dit, joaaaaaaaaan??? Amor de hombreeeeeeeeeeeeeee??? Joooooooooooooooo??? Miraaa... No em facis parlar, no em facis parlaaaaar!!!
Jo només estimo la Trastoooooooooo, i el Canariiiiiiiiiiiiiii, i la isneeeeeeeeeeeeeeel, i... espera, esperaaa... ah, sí, i la Silenciiiiiiiiiiii, i l'Omaaaaaaaaar, i en Frederiiiiiiiiiiiiiiiic, i... i... i l'iniiiiiiiiiiit, i la Niiiiiiiiiiiiiit, i el selenitaaaaaaaaaaaaaa, i el perejoaaaaaaaaaaaaaaan i el giorgioooooooooooooooo, i... i... me'n deixo, me'n deixooo... ah! i a tuuuuuuuuuuuuuuu, flor de tarongina, aroma d'espígol, perfum de pinassa a la tardor, flaire divina de la mar saladaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!

el Lloro ha dit...

Apa aquí! Ja ho tenim tot ben perfumat! Lloro, ets un cas...

acollida ha dit...

(Perdó. El comentari d'abans era de l'acollida, com es pot suposar. És que aquest cony de Lloro se m'escapa pertot arreu)

el Lloro ha dit...

No calia que ho diguessiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiis!!! La teva escriptura fa pudor de socarriiiiiiiiiiiiiiiiim, com tuuuuuuuuuuuuu!!! I pudor de sofreeeeeeeeeeeeee!!! Agafa totes les teves andròmines i vés-teeeeeeeeee'n!!! Fora d'aquííííííí!!! Va, agafa-ho tot, que és tard i vol ploureeeeeeeeeee!!! L'escombra no te la deixiiiiiiiiiiiiiiiiiiis!!! Aiiiiii, miraaa... Que no ho veus que has perdut el mirall retrovisor i et fotràs una nataaaaaaaaaaaaa, amb els núvols que corren avuiiiiiiiiiiiii??? Per què no canvies l'escombra per una canya de pescaaar, i així ja estaràs preparada per la plujaaaaaaaaaaaaaa???
Bruixaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!

joan ha dit...

:) he d'estudia més francés, he d'estudiar més francés :), és bonic el nom del joc en francés Gregori. Potser tens raó amic meu , no potden ser les dues coses alhora i ens cal el temps suficient perquè arribe el moment de reflexionar sobre tot el que ha significat i t'ha produït en el teu interior un fet exterior. Sí en el fons tot està sempre igual, és com un biorritme en el qual hi ha moments de pujada i d'altres d'abaixada.
Encara dus els cabells llargs? ;)
besets d'estiu :)

joan ha dit...

Lloro flor de gessami, espigol de sobretaula, xupito de rom...t'has deixat al Guix, eixa coseta tan bonica... però tingues bona cura d'ell eh!!! que encara és menudet i tu ets capaç de d dur-lo de seguida a fer cabrioles amb els dofins.. fes-li primer un tratge de bucejar per favor :)

(Xiuxiuuejant perquè no ho escolte el Lloro) Acollida no et preocupes que si plou a l'estació pots aixoplugar-te tota l'estona que vulgues :) besets. :)