dijous, d’agost 25, 2005

FOCS

Quan de menuts jugàvem amb el foc recorde que les persones majors, sobretot les nostres mares o àvies ens deien : No jugueu amb el foc que us pixareu al llit.

Espantat pels continus i desastrossos incedis que estan produint-se, la major part dels quals són provocats, no he pogut estar-me d’intentar almenys saber per què hi ha gent que incedia boscos. Ës clar que hi ha casos (potser més dels que arribem a saber) que són provocats intencionalment per interessos econòmics però un gran nombre d’ells els provoquen persones. I què els mou a fer aquests actes?

Pixar-se al damunt és un acte, un impuls incontrolat. Pel que sembla cremar també ho és, o almenys així ho diuen els experts.

La piromania és un transtorn mental que els experts inclouen dintre de les manies esquizodepressives, juntament amb altres trantorns impulsius con la ludopatía o la cleptomania.
Una mania es caracteritza per una hiperactivitat física que produeix un alt grau de satisfacció i eufòria extrema. Sempre segons els experts en salut mental els piròmans solen ser persones melancòliques, sicòpates, esquizofrènics, paranoics i fins i tot poden ser persones epilèptiques.

La fascinació pel foc és un fet normal però com en quasi totes les coses una fascinació placentera pot arribar a desenvolupar una fascinació malaltissa, desenvolupar un descontrol repetitiu de l’impuls de provocar un incendi que acaba convertint-se en una conducta patològica.

Els piròmans estan molt interessat no només per produir el foc sinó també per com extingir-los, per això sol ser normal que aquests acaben sent descoberts ja que se’ls veu repetidament en tots els incendis que provoquen. En països on hi ha cossos de bombers voluntaris és freqüent que el mateix piròman siga un dels voluntaris del grup, fins i tot el més interssat , el més disposat.

Em pregunte si en països menys desenvolupats, on les societats són menys ocioses que les nostres i existeix una vinculació més directa amb la natura i els problemes diaris, on el temps de cada dia té un sentit primordial existeixen piròmans. Em pregunte si, com en moltes altres manies i coses per l’estil, els piròmans no són res més que el producte d’una societat malalta que no fa res per reconduirse i reflexionar sobre el que produeix.

36 comentaris:

koffee ha dit...

Opino que el pirómano padece una de las desviaciones mentales, ésas que andan a caballo entre la enfermedad y el placer.
Hablas de ocio... no creo que en sí se trate de sociedades menos ociosas que la nuestra. Fíjate que el poder pagar la hipoteca implica que poco tiempo te quede para disfrutar de tu familia, o de tus hobbys. Así que poco nos queda para la “cultura del ocio”.
Pienso más en el fatídico aburrimiento mental, ése que provoca la sociedad de consumo (“madre de todos los vicios”) y al llegar ahí, “con la iglesia hemos topado”!. Cómo cambiamos este chip, Joan???.
Un saludo.

Tristany ha dit...

Per una persona amb conflictes greus d'identitat, adonar-se que és capaç de produir un fenomen tant impresionant com un incendi, deu ser com una teràpia, una manera de sentir-se poderós.
Joan, nosaltres l'unic foc que calarem és el de la barbacoa de ca la Isnel, el dia que ens convidi...( jo embolico la troca aviam què passa ) :)

donot ha dit...

Crec que és un problema d'aquesta societat.
No us animeu a venir a dinar el dia 4?

xexe ha dit...

mmm
es que el foc i l'escalfor proporcionen una sensació única
quan de cop una flamarada s'enlaira, o de cop l'aigua de la dutxa passa de tèbia a cremant (versió menys perillosa) el cos tremola, de la punta dels dits del peu a l'ultim fol.licle capil.lar.. es un orgasme tèrmic !! una canya

frederic ha dit...

Reconec que el foc crea una fascinació malaltisa. Pensa sino, quan et quedes encantat mirant una llar de foc... Però d'aqui a cremar un bosc ple de vida, hi ha un pas abismal. Quan es crema un bosc i més si és a prop de casa, com ha passat aquest estiu, tens una sensació d'impotència brutal i, cada dia, quan veus aquells arbres cremats, alguna cosa també se't crema al teu interior.

Ella ha dit...

Y yo aun no había descubierto esto..

isnel ha dit...

Jo també penso que són persones malaltes que busquen una mena de recompensa personal en forma de satisfacció, ja que són incapaces de trobar cap altra cosa que les ompli i les motivi.
De totes maneres, a part de les malaltes, hi ha les negligents: les que tiren burilles enceses, les que encenen barbacoes, les que cremen marges, les que tiren brossa al bosc. I no sé qui és més culpable.
Jo també, com en Frederic, passo sovint per un bosc cremat aquest estiu. I fa venir esgarrifances. En poques hores, un indret ple de vida es va convertir en un autèntic cementiri. Pobre planeta! I pobres de nosaltres!

Kuan ha dit...

Sí, Joan, un pirómano es un enfermo, pero me pregunto en qué categoría se puede encuadrar a los irresponsables... A aquellos que tiran un cigarrillo al suelo y no cuidan de apagarlo, a los que hacen fogatas en el monte y no se ocupan de ver si están bien apagadas cuando terminan su barbacoa; a los que abandonan desperdicios susceptibles de arder...
Mientras tanto, cada vez está todo más desertizado con el peligro que esto supone para la vida. No nos damos cuenta y estamos atentando contra nosotros mismos, contra nuestro medio de vida, contra el ser vivo que es nuestra madre tierra. Eso por no hablar de aquellos que ostentan el poder y que no se ocupan de poner los medios para prevenir...En fin...quizá algún día.. Si no es demasiado tarde..

besitos Joan :)

Ismene ha dit...

El foc sempre m'ha encantat,em fa sentir realment bé,pot ser siga l'element que més m'agrade,però alhora d'agradar-me em crea respecte. És d'eixes coses que has de saber utilitzar-les,perquè sinó es tornen en contra teua.
Pel que fa als incendis,els piròmans poden tindre un poc de disculpa,que no estic excusant-los...però es pot arribar a entendre que són malalts...però els que no tenen disculpa són aquells que es posen a encendre un foc al mig d'un bosc,o els que tiren el cigarret per la finestra del cotxe,o simplement els que no tenen mirament i deixen els plàstics en terra...eixos no tenen perdó,i eixos són els que fan que un element tan bell com és el foc es torne en contra i creme tantes i tantes hectàrees com vol,i deixe que el paisatge més bonic es quede en un desert de terra.
Quants boscos ens quedaran el província de València? Pocs,molt pocs...i ara,amb el del Saler menys encara. No sé,el foc seria el nostre amic si l'utilitzarem sols per a cuinar,calfar-se i per a fer focs d'artifici i falles :),pot ser així,i amb mirament,tornara a estar amb nosaltres i es portara bé de nou...no sé,pot ser sols són divagacions meves.
Tot i això,el foc contínua semblant-me bell.

Molts besets de xocolate (Q són dolços) :)

mad ha dit...

El tema dels focs és veritablement esgarrifós. Mirant tot el que ha cremat a Portugal o a Galiza se'm posaven els pels de punta.
De totes meneres, tinc entés, pel que vaig veure en un reportatge fa pocs dies, que el tema de l'enriquiment rere el foc és difícil. Sembla que les comunitats autònomes tenen prohibit la requalificació de terrenys que hagin patit un incendi, i també que està prohibida la compra-venda de fusta cremada. Llavors, on és el negoci? (això no ho van dir)
Besets, guapo

joan ha dit...

Tienes razón Koffe quiza´s lo que en realidad pretendia decir iy pensava en el momento de emplear la palabra ócio quería referirme a la falta metas no-materiales en nuestra sociedad, precisamente por ee aburrimiento mental al que lleva una sociedad incansable de comsumo y vacia de valores personales. ¿Como cambiamos este chip Koffee? ojala lo supiese pero supongo que mepieza por uno mismo y hacer participes a los demás de tu forma de vida , no aparatdo de donde y en que vives però si con otros métodos y otras formas. Una abrazo .

joan ha dit...

Donot m'encantaria anar-hi però ncrec que no podrà ser de moment...ara de segur que ho cremàvem tot però d'una altra manera ;) besets bonica

joan ha dit...

hehehe Xexe vés amb compte!! existeix una variant que és diu "combustío espontània" però mentre siga la que crec que penses tu i la que pense jo, benvinguts els orgasmes tèrmics ;)

joan ha dit...

Frederic jo crec que és com totes les coses desconegudes i sorprenets, fascinen, també passa amb les persones de qui pots acabar fascinat, però em de saber trobar el punt on la fascinació s'acaba convertint en una obsessió i això és lo mal. Sí quan es crema part de la natura es crema una part nostra. Una abraçada guapoooooooooooo!!!!!! :)

joan ha dit...

Ella bienvenida , espero que el descubrimiento haya sido placentero y te hayas encontrado a gusto, ya se que te gustan las estaciones de tren, aqui puedes bailar como quieras con total libertad :)

joan ha dit...

Saps Isnel joq ue sóc fumador, fa anys quan anava en el cotxe tirava les burilles a fora fins que em vaig adonar que efectivament podía provocar un incendi.No estava conscienciat i no ho pensava que en podia ser el causant. Potser sí com en moltes altres coses gfan falta mçés campanyes perquè la gent se n'adone veritablement que amb un descuit tximple pots provocar una catàstrofe.
Fa moltes ganes de plorar quan veus com queden els boscos després d'un incendi, és molt trist. Besets preciosa .Muaaaaccccc.

Anònim ha dit...

Great Blog! If you have time see my ##MLM## related site. enjoy! It pretty much covers ##MLM## related stuff.

joan ha dit...

Kuan supongo que todo entra en ese mecanismo globalizador de que todo es perefcto y de que no pasa nada.hemos llegado a un punto en que las personas no son conscientes de aquello que les rodea si no és un mobil de ultima generacion o un supercoche o una camisa de armani, objetos a los cuales cuidan con un esmero infinito. De lo que les da vida pues eso ya lo cuidarà alguié, el estado quizas? tambien tiene su responsabilidad. En cuanto a los irresponsables vuelvo a repetir lo mismo hace años yo tiraba las colillas desdel coche , no era consciente de lo que podia provocar, después me di cuenta que por mi culpa podia provocar un desastre..falta de información y conscienciacion. besets amiga.

joan ha dit...

Nafthy el problema dels que tiren burilles o fan focs per barbacoes o tiren fem a les muntanyes és un problema que es pot abordar tan contundent,e¡ment com les infranccions de trànsit. Jo no entenc perquè s'han de fer torrades al bosc, que les prohibisquen i au! i que hi posen vigilància per qui tira burilles o fem i a les escoles ensenyar els xiquets en quin món viuen i que necessitem per viure. besets festereta :)

joan ha dit...

Mad no sabia d'eixa llei, deu ser de no fa molts anys i si l'han feta és perquè efectivament passava. de totes maneres hi ha moltes formules de recalificar terrenys no urbanitzables i això per desgracia al País valencià ho sabem molt bé.
Amb lo bonic que és cremar-se veient un ullassos com el teus :) besets.

Houdini ha dit...

Y los especuladores... qué enfermedad tienen??

Joer, me hacía ilusión escribir en valenciano, pero vistas mis faltas de ortografía, he decidido cortarme un pelo.

Moonsa ha dit...

Jo poso la ma al fo (i mai millor dit) que totes aquestes manies psicològiques són fruit directe del tipus de vida que "l'estat del benestar civilitzat i occidental" ens porta a viure. La insatisfacció, jo crec, és la malaltia que més afecta la gent, i d'aquí surten moltes d'aquestes patologies mentals en les que un sent que te un domini sobre una cosa, una persona, un animal, un lloc, una situació... però com molt bé diu en koffe, ara com canviem el xip de tot això? Jo crec que es pot, però fent una feina individual, voluntària, diària, perseverant i totalment dessinteressada de la que amb sort colliran els fruits els nostres nets, no una feina de publicitat, de prevenció d'incendis i d'extinció, que també cal, si no una feina de vida....

El Pensador ha dit...

Amb un excés de focs i una manca d'aigua, acabem aquest rar estiu, amic Joan. Quins dos elements més fascinants i contradictoris, més necessaris i destructius alhora, més relaxants i pertorbadors, més inquietants, més... com jo, que estan sense ser-hi, m'he dit: anem a casa el poeta. I aquí estic. Saludant.

Begonya Mezquita ha dit...

Massa aigua i vent per un costat, massa foc per un altre... Què en quedarà, de tot plegat? Un desert, em dic.
Parlant amb un company, vam arribar a la conclusió que tot està encerclat i trucat, que els piròmans són pagats pels que apaguen el foc, ja que cobren per hores de treball als boscos amb la mànega i els hidroavions i ja els convé, que es creme el bosc! És duríssim!
Joan, una abraçada, de tornada de les vacances (enguany per Euskal Herria, precióssssssss) ;)

acollida ha dit...

Vivim en una societat malalta, sí. Això és: plena de malalts. Perquè els altres, els que actuen merament per interessos econòmics, em penso que són els més malalts de tots. Vull dir que la seva malaltia no hi ha psiquiatre que l'adobi.

el Lloro ha dit...

Joaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan!!!
A mi no m'agrada el fooooooooooooooooooooooc!!!
Em posa malaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaalt!!!

Gemma ha dit...

"Pare, digueu-me que li han fet al bosc que ja no canta,
a l'hivern no tindrem foc
ni a l'estiu lloc on deturant-se.
Pare, que el bosc ja no és el bosc,
pare, abans de que es faci fosc,
omplim de vida el rebost"
Ja ho deia en Serrat, d'una manera o altra ens el carregarem del tot.

joan ha dit...

Houdini benvingut..pots escriure com vulgues no hi ha cap problema i no cal que te talles cap pèl ;) els especuladors tenen potser una de les pitjors malalties d'aquesta societat l'avaricia i la superbia

joan ha dit...

Moonsa estic totalment d'acord amb tu, la insatisfacció personal és el cau de gairebé totes aquestes patologies de les quals ningú estem totalment sans i estalvis, el que hem de fer és intentar no caure en elles...una feina de vida, tu ho has dit. Una abraçada.

joan ha dit...

Osters Pensador quina alegria més gran, amic meu :) bufff estàs, estàs no ho dubtes , l'altre dia la Isnel parlava en un post sobre alguns amics dels blogs i com els arribes a enyorar. Quna vulgues i quan pugues ja saps que ets a ca teua :) una baraçada ben gran.

joan ha dit...

Begonya ostres em deixes astorat el que dius, bufff això potser ja una perversió totalment horrible, però la veritat és que no m'estranyaria gens, ufff.
I benvinguda ...EuskalHerria jo també vaig estar-hi fa uns anys ..sí és preciós aquest país :) Una abraçada que ja queda poc per començarc ;)

joan ha dit...

Acollida aquest no són malalts són simplement criminals i no no és qüestió de psiquiatres sinó de llei. Una abraçada bonica ...aiii tu sempre amb la granera...quan tire a a braçar-te ja estàs volant ;)

joan ha dit...

Lloro ja sé que atu t'agrada l'aigua, bussejar i nedaramb els dofins, cosa que tampoc m'explique gairé perquè els Llorooooossssss com s'ho fan per respirar sota de l'aigua????? :)

joan ha dit...

Gemma crec que va ser la primera cançó del serrat que vaig escoltar fa milers i milers d'anys , heheee, i em va marcar molt. Una abraçada :)

el Lloro ha dit...

Jijijiiiiiiiiiiiii!!! Jajajajajaaaaaaaaaaaaa!!!
Molt bo, això de l'acollida i la graneraaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
Molt boooooooooooooooooooooo!!!

joan ha dit...

jajaja Lloro si la meua iaia et coneguera diria que ets el dimoni emplomat :))))
Acollida no faces cas que tu saps que t'etime (amb granera o sense) ;)