dimarts, d’octubre 04, 2005

Merci

Fa anys vaig anar a Grècia, a Atenes .Un impuls de trobar no-sé-què. Després d’una llarga setmana vaig tornar amb una estranya buidor intentant esbrinar les pedres sota les pedres.

Ara només han estat quatre dies per terres gironines i no ha calgut escarbar cap pedra.Torne amb un pastís de xocolata al cor, dolç , molt dolç.

Han estat a penes quatre dies, plens, ben plens, de passejades, de pluja, de boscos, de pedres, de mar, d’accents i de paraules, també de trucades i veus amigues i estimades a qui no he pogut veure però sí escoltar i sentir-les igualment properes. També de retrobaments esperats i inesperats i fins i tot de nous i agradables coneixences.

M’he sentit a ca meua, perquè així m’ho han fet sentir. Una casa que no és un un espai físic sinó una estança de somriures i de caricies. M’he sentit acaronat per la companyia. He descobert que una família és aquella que tu tries o aquella que et tria a tu. He aprés que un rentaplats és un gran invent. Que els amics mai arriben tard o d’hora, que arriben quan han d’arribar i això ho notes de seguida i que per estimar no cal gran cosa, simplement fer-ho.

Les ciutats i els llocs viuen quan els vius amb algú. Sé que Girona és també casa meua perquè així me l’han feta sentir i així l’he viscuda.

M’asseuré només una miqueta amb el peus penjant i em deixaré acaronar de nou . Amb les sabates negres que miren des del penyassegat la mar brava avui serena , tranquil i feliç, molt feliç perquè sé que mai em quedaré sense cobertura.


35 comentaris:

Quico Ventalló ha dit...

Joan, dius que la terraceta de casa teva es petita, però, perquè la vols més grossa si a la València del Nord i tens un pati inmens obert per tu...sense panys, ni portes, ni cap tanca que et barri el pas

Anònim ha dit...

jo tambe vull de tot això!

Anònim ha dit...

Llegint aquest post, tot escoltant la música que hui ens regala l'estació, hom se sent —en veure-hi la foto que hi penja— qual ocell.

Anònim ha dit...

mmmmmm, sona molt bé tot això que expliques. m'alegro que hagis estat tan a gust per girona. beset

Anònim ha dit...

El plaer va ser nostre, no ho dubtis.
Sempre tindrem cobertura i recordaras un aniversari ben especial!

AiR ha dit...

Hola Joan!
Girona té quelcom de màgic... I si a més a més t'ha passat tot això que expliques has d'estar carregadissim d'energia possitiva!
... Si fa vint que ens tens vint, no són pas tants.
Una abraçada!

Anònim ha dit...

doncs felicitats.. altra vegada! però aquesta per haver vist que tot el que ens envolta ens pot fer sentir allò que ha de ser la felicitat.. me n'alegro maco, cuida't molt!!

Anònim ha dit...

Moltíssimes felicitats, guapasso. Desitjo que hagis reservat una miqueta de cava...
Salut!

Anònim ha dit...

Potser només han estat quatre dies, però quatre dies per descobrir que teníem un amic que encara no coneixíem (en persona). Esperem que aquesta parada a "l'estació de Girona" sigui la primera de moltes que vindran i que també n'hi hagi moltes a "l'estació de Cullera".

Realment ha estat un plaer guadir de la teva companyia!

pentesilea ha dit...

Molts d'anys, Joan... I que passis molts aniversaris com aquest, i de millors :)

JoanAlbor ha dit...

Tristany tu ja coneixes casa meua i saps que si no es d'estiu al emnjador no hi cabem tots i a la terrssa doncs una miqueta apretadets ,però sí ,tens tota la raó a la valència del nord tinc la sort de saber que tinc una casa ben gran i a més un jaguar ;) abraçades

JoanAlbor ha dit...

Maifred a la propera marxarem tots i totes a París i ens has de fer una ruta d'eixes tan extraordinàries que tu saps. Me n'alegre molt de veure't per aci altra vegada feia temps que no sabíem res de tu i ens tenies preocupats,però ja he llegit que tornes aviat a Barna no? :)

Chatnoir ha dit...

Potser està malament que ho digui jo, però no és mal lloc per un aniversari, no ;-)

Anònim ha dit...

Me alegro de que lo disfrutaras, la foto final me encanta porque me recuerda a mi lugar más favorito y secreto (que no te contaré)
Un saludo amistoso.

Anònim ha dit...

Ha estat un autèntic plaer veure arribar el tren del sud, per fi... Una abraçada ben gran, joan!

Anònim ha dit...

Qui va a Girona i no li agrada té el or de marbre.

Anònim ha dit...

Qui va a Girona i no li agrada té el or de marbre.

koffee ha dit...

Tú lo has dicho: por aquí no te quedarás sin cobertura. Yo sé que nunca.
(Ouf, voy corta de sueño y falta de horas!, esta BCN me está matando). Una abraçada!.

Oda ha dit...

Hermosa vista y muy chulitos esos zapatos :)) Felicidades, Joan, me alegra que lo pasaras tan bien. Un abrazote y muchos besos.

JoanAlbor ha dit...

Hola pensador quina alegria eure't de nou per ací. Sé que aquesta cançó t'agrada molt.Seria molt bònic poder ser un ocell i veure el nostre petit país des del cel, hi ha tants contrastos, tants paisatges bells.
Vas estar present també en les nostres veus per allà dalt...hi ha amics i amigues que segueixen tenint-te ben present :) una abraçada

JoanAlbor ha dit...

Elisenda la grata companyia fa molt, no obstant Girona em va sorprendre i crec que m'he enamorat d'ella , no hi havia estat mai. A barcelona per exemple sí he estat moltes vegades però quan torne a pujar de segur que també la veuré diferent. besets :)

JoanAlbor ha dit...

Frederic aixxx una abraçada ben ben gran guapetasso i també a LL :)

JoanAlbor ha dit...

Aiii i a lÀlex :))))))

JoanAlbor ha dit...

Gemma jajaja no la veritat és que ja havia perdut el compte exacte però per allà dalt es veu que hi ha faccions inflitrades del FBI gironí que ho van descobrir.
Ha estat una experiència meravellosa i sí amb força energia positiva. besets bonica :)

JoanAlbor ha dit...

Aina mai saps si és l'atzar o el destí o tal vegada els anys però hi ha moments en què tot flueix d'una forma tan natural i tan senzilla que et fa sentir feliç.Pot ser també que quan escrivim als blogs ens és dificil mentir, podem dissimular, amagar unamiqueta, però acabes coneixent molt bé a les persones i clar no és el mateix quan les tens al davant però saps qui´"és" i als pocs minuts sembla fins i tot que et conegueres de tota la vida :) Gràcies preciosa :) besets

JoanAlbor ha dit...

Maddddd he reservat no una miqueta de cava sinó tota una partida sencera. no va haber-hi temps i si alguna cosa m'entristeix una mica del viatge és no haber-vos pogut abraçar, a tu, a Marmi, a Brisa ... però ja arribarà el dia ja ;) molts molt besets guapíssima

JoanAlbor ha dit...

aiiiii els meus xiquets :) Kijaçaps i Omar us estime molt ja ho sabeu... i ja sabeu on aniré a viure quan em jubile ;) jejeje però abans espere que hi hauran moltes més visites...ara no pense torna a besar-li el cul a un o una lleó/na jajajaja

JoanAlbor ha dit...

pentesilea feia molt de temps que no celebrava l'aniversari. aquest ha sigut molt especial, per tot, per mi, per la gent que m'envoltava i també pels qui estèveu per ací a l'estació... igual algú que ho llija i no estiga acostumat als blogs no cabe d'entendre-ho del tot , però és així. Un beset bonica

JoanAlbor ha dit...

Chatnoir jejej ho pots ben dir i no està gens malament. A la propera però estudiaré millor l'anglés per a saber com es diu cibada i com cireres ;)

JoanAlbor ha dit...

Isnel t'estime, t'estime, t'estime. Sé que no ho faràs perquè és impossible. No canvies mai :))) besets molts per a tu per al grisu i tota la colla :)))

JoanAlbor ha dit...

Muralla :) aiii saps que t'estime. Mentre passava per BCN amb el tren anava llançant trossets de coret.hauré de tornar doncs a cercar-los ;) una abraçada ben dolça :)

JoanAlbor ha dit...

El Substitut gràcies per recordar-m'ho dues vegades :) Girona és preciosa. benvingut.

JoanAlbor ha dit...

Gràcies koffee bona nit o bon dia ;) Una abraçada

JoanAlbor ha dit...

Aether Muchas grácias preciosa. A que si? a que són xulos los zapatos? jejeje, los vi i me los compré ensegida. Molts besets hoy hece un sol precioso :)))

JoanAlbor ha dit...

xexe girl que bé..quina terra més bonica..que hi vaja bé i que tingués també un bon pastís de xocolata esperant-te :))) besets