I què hem de dir quan els dies passen flotant sinó deixar-los córrer com si fossen cèrvols somrients o àguiles de vol suau.Ja no voldria res més que un cel ras com un ull de peix.
Una cefetera plena de besos, la taula parada i algú que em fes l’ullet desde l’altra banda.
Aleshores no caldria dir-te : vols ballar amb mi? No, no caldria.
Et prendria la mà i les finestres volarien, i el sól es desfaria, i les parets floririen i els dies seran només el temps que dure una cançó.I serà prou. No creus?
(Fotografia de Mapplethorpe)
44 comentaris:
DEu ésser lépoca tardoral que empeny a la melangia... Demà podré respirar un xic més.
Una abraçada!
Mappelthorpe és brutal: m'encanten les seves fotos de flors...(però també m'agraden els "altres tipus de fotos").
Creus que en aquest món del capital pot ser que tots busquem el mateix i n'hi hagi per tothom? O potser el preu és massa alt?
No sé, no sé.
Salutacions
Els dies?! Que la vida sencera sigui només el temps que dura una cançó, la nostra.
¿y qué te lo impide? un beso.
Eixos dies existeixen? perque en la meua vida crec q no estan...espere q en la teua apareguen promte.
Molts besos
I tant que en tindrem prou...
(M'agrada llegir-te així)
Milions de petons
i perque no li pots preguntar si vol ballar amb tu? no cal pas esperar , ja que llavors potser aquest ambient magic es recrea sol.
Euuuu! Que bonic! Però, però, però... però eixes coses passen en la vida real? O només en els pel·lícules de Holibú?
em deman allò d'algú que em piqui l'ullet jo també...
ai
Ohhhhh! Què bonic! No sabia que dinar una paelleta amb mi t'inspirès tan boniques paraules...
;)
Prou i de sobres.
:* Un petó que avui també ballaria si les parets florissin!
Jo no voldria res més que ens ho diguéssim tot sense haver de dir res, cossos i sucs barrejats. (En un sopar, l’important és la persona amb qui comparteixes el plat)
realment l'escena és fantàstica.. avui potser somiaré amb alguna cosa semblant, només per poder descobrir que pot existir ;)
És la descripció més maca que mai he llegit d'una sobretaula. Besets dolços per a un poeta fantàstic!!!
t'asseguro que si em diuen algo
així m'hi llençaria de plè,
allà vinc, ...
plaf!
(és una simulació d'aterratge)
un *
I tant que n'hi hauria prou. Què més es pot demanar. Molt maco, Joan, molt maco.
Hola Gemma sí la tardor fa el seu paper, encara que ara mateix l'oratge va una mica desvarat per tot això de l'ozó i eixes coses, però és una època de cert recolliment i per tant de melangia però no trista,no, més bé, una melangia suau i dolça. Això és el que sempre m'ha inspirat la tardor. vinga va respira fons :) Una abraçada
Benvingut aladinsane és veritat el Mappelthorpe és un mestre de la llum i dels contrastos, en totes les seues fotos, que a mi també m'agraden, però és que amb les flors els hi dóna quelcom màgic i especial, no sé, a mi "m'alelen" (me emboban en castellà)no sé com es diu en català estandard :)
Bona pregunta Ferran pe`rò jo crec que la resposta és ben simple almenys jo ho crec així, majoritàriament tots i totes busquem certes coses bàsiques, hi hauré crec que hi ha per a tothom, que estiga ben repartit això ja és un altre cantar i que sàpiguem repartir-ho també :) salutacions
Jacq. veig que has acurtat fins i tot el nom ;) potser per dues coses, espere que per la que crec i vull que siga: que estàs vivint un moment intensament bo :)
Aether no todo, pero sí una parte me lo impide ciertas circunstancias :) claro que podria saltarmelas perefctamente però creoq ue las conseqüencias durarian más que una canción y creo que no serian demasido buenas. Pero incluso así hay momentos únicos y esos si que no me los impide vivir nada ni nadie.besets preciosa :)
;)
En ese tribunal final que la memoria nos reserva, sólo nos podremos arrepentir de lo que no hayamos hecho, de no haber amado, de no haber roto nuestra coraza de miedos, y espero que llegado el momento, la vida nos absuelva y nos sirva de consuelo recordar.
Tu texto es un prodigio de síntesis.
Ismene :) clar que si que existeixen i de segur que en la teua també. De vegades cal posar-li un poquet de la nostra part també perquè siguen així. El que també sol passar és que quan estàs vivint-los no n'ets del tot conscient i és després des de la distància quan pots copsar tota l'explendor d'eixos dies :) Felicitats i molts besos
Mad quines ganes tinc de fer una passejada amb tu :) una abraçada ben ben tendra i rasa com el cel
Doncs és així Mikel eixos moments màgics ho fan ells tot sol. De fet i en realitat em va passar una vegda, no vaig haver de preguntar si volia ballar, ens posarem a ballar sense dir res i al mateix temps :) salutacions
jajaja Giorgio d'on creus tu que els guinistes de Holibú han tret i tauen els guions..de quan vénen per ací a la Ribera ;) Una abraçada..escolta que hem de parlar ara quan passe una miqueta tot el tafec d'aquest més val ? :) Aquest cap de setmana vull anar a veure la peli del teu ídol ja et diré que m'ha semblat :)
Pentesilea m'encanta perquè et quedes en els punts claus ;) per a tu
Frederic no fue entre el humo de la paella cuando rompiste mi corasón sino cuando te vi salir de la piscina con el pelo mojado y ese tatuaje a la espalda , jejeje
Una abraçada ;)
Aiii se m'oblidava frederic ahir vam tornar a a nar de paella i a l'estany hi havia una manad de'anecs i "cisnes" i vam anar a donar-los pa i si hagures vist com van vindre tots fent una cua un darrere l'altre a menjar va ser més xulo...em vaig recordar de vosaltres us haguera agradat :)))
Joanaina ja saps em deus un ball i un bes, jo m'ho apunte ehhhh ;)
Ramon Alarden i tant que sí, i sobretot "comparti-lo" de veritat aleshores tot ix sol..és la màgia amic meu, eixa màgia tan dolça que ens fa somriure :) Una abraçada...t'he d'escriure
Aina existeix i tant que existeix, no sempre i tant com voldríem o desitjaríem però existeix, de segur :) besets bonica
Isnel hui quan m'he alçat he parat taula per desdijunar, dos plats amb formatges, pa torrat amb oli d'oliva, dos sucs de taronja, dos cafés, dos cigarrets i un bes ben dolç...espere que t'haja agradat el desdijuni :)
Namaga jajaja mira que em fas riure ets increïble :) Un beset preciosa
Omar :) una abraçada ben gran
Ui que bé, que bé la mar m'ha fet l'ullet ;)
Gatopardo como siempre me dejas sin palabras, sabés por qué? porque me encanta "escucharte". un abrazo :)
piscina? pelo mojado? tautaje? Estas segur que era jo????
Ah! Sí que hauria estat bonic veure l'estany amb els ànecs... però quin estany?
Joan veig que estàs més content que un gínjol! Me n'alegre i admire aquests mots, aquesta foto, aquest moment. Una abraçada i gràcies pel my way de la Simone, mmmmmmmmm...
xexgirl siii com va? tu també escrius a relats en català? dis-me tu com et dius allà..jejeje , no jo no hi escric però entre de vegades hi ha coses interssants. Una abraçada ..només puga passe per ca teua :)
frderic aixxx ara ja no ho sé perquè crec que era ros els cabell ...i tu no ets ros veritat???? ;) jejejeje
L'estany és el llac on vam passejar una estona per la vesprada ..aixxx estàs en Bàbia, hehehe .Una abraçada :)))
Begonya hehehe, m'encanta això d'estar content com un gínjol :) sempre no, però hi ha monentets que sí. Una abraçada ben gran... ara passe a veure le súltimes notícies per ca vostra :)
La nina simone és que sempre serà la nina simone :)
Publica un comentari a l'entrada