dijous, de desembre 22, 2005

Regal de Nadal

Hui hem tingut berenar de nadal. Tinc la sort de treballar amb amics. Alguns que ja coneixia, d’altres que han anat fent-se amics. Ara ja fa gairebé 5 anys que treballem junts, en una feina que ens agrada , en la qual ens sentim cómodes i en un projecte que ens il·lusiona. Treballem a gust perquè vívim a gust les hores que passem junts I que en són moltes al llarg de la setmana, també amb diferències que solem arreglar amb només dos minuts, un somriure, un bes o una abraçada.
Hui després de dinar hem anat corrents a arreglar-ho tot. No ens hem fet regalets del tipus “amic invisible” i eixes coses, però en un moments determinat la Fani m’ha dit:

- Us he deixat un regalet a casdascú.El teu, el tens a la teua taula.-

He anat i m’he trobat amb el meu regalet: un full de paper que acabava d’escriure. L’he llegit i li he dit que el penjaria ací.

“Una vegada la vida em va fer saltar i una vegada la vida em va fer estimar.
La vida que s’esmuny i esmicola allò que no sé dir i és com el llum petitó dels estels, dia rere dia, mentre tu, jo, ell, tots, rodem pel temps sense esbrinar-lo, sense mirar com s’allunya; dintre quatre parets, dintre quatre caixons, i que tu, i que jo, tan diferents busquem per saber, per viure. “

Mai he parlat del meu treball ací, ni dels meus companys de feina. Però aquest regal que pot semblar tan simple, està escrit des del cor. Com tot allò que jo escric de vegades en aquest blog, com tot allò que m’escric jo mateix, com tot allò que escrívim ací o en la nostra ment i que és tan senzill.Viure.
He tingut la sort de trobar amics a qui estime en aquest espai. He tingut la sort de treballar amb amics a qui estime. Aquest regal és doncs per a tots, un regal de Nadal , per tots i totes vosaltres que sou els meus amics i pels meus amics amb qui treballe, Fani, Glòria, Elvira, Gemma i els dos Fernandos (hehehe, hi ha dos) .
Potser podria viure sense diners o sense amants però no podria viure sense amics.

Gràcies per estar-hi i per ser tan diferents però tan propers.

17 comentaris:

pentesilea ha dit...

ets molt afortunat, Joan :)

Giorgio Grappa ha dit...

Mmmmm... No sé si es podrà viure sense amics; el que tinc clar és que no paga la pena.

Una abraçada!

Mikel ha dit...

Suposo que ets conscient de que la teva situacio es la somiada per tothom!!! poder disfrutar de la teva feina!!!!
FELICITATS!!!!!!!

Anònim ha dit...

Poder treballar del que t'agrada i estimar-se amb els companys ,amics, de feina; és un regal que no té preu. (jo també puc dir el mateix, per sort...)
Una abraçada i bones vacances!

Anònim ha dit...

Crec q no hi ha res més valiós que treballar en allò que vols i estar amb els teus,de fet és el que jo sommie quan acabe d'estudiar (d'ací molts,molts anys xDD).

Cuidals i cuida eixe regal,regals així te'n trobaras pocs ;).

Besets

namaga ha dit...

una abraçada i tenen molta sort els teus
companys que fan la feina ;)

Anònim ha dit...

No hi ha res millor que els amics. Són el millor d'aquest món...

Bones festes, Joan!

Anònim ha dit...

El mestre escrigué: hi ha amics, coneguts i saludats —distinció, que jo trobo molt encertada. Per a ell —en puritat—, jo no t’hauria saludat mai; ni tan sols podria dir que ens haguéssim conegut; però, no saps com m’omple, cada cop que em permeto d’anteposar la primera d’elles al teu nom. Bon Nadal, amic Joan.

Begonya Mezquita ha dit...

Doncs, ara que ho dius, jo també tinc sort de treballar amb gent que estime i que m'estima. Bones festes, Joan, que entres amb bon peu al 2006, amb molta, molta alegria!

lil ha dit...

Es precioso Joan, Me ha encantado.. Eres muy afortunado por tener a tu lado, en un trabajo que te gusta, gente como Fanni y tus otros compañeros que también son amigos. Yo tampoco podría vivir sin amigos.
Bueno, yo venía a desearte toda la felicidad que puedas abarcar en todos los átomos de tu ser, no sólo para esta época de fiestas sino para siempre
Besets amic :-)

Anònim ha dit...

S'acaba un any que, per diferents camins, m'ha fet arribar uns quants regals dels bons, dels de debò, dels que perduren. I saps? Un d'ells té un nom molt bonic: Joan. Que siguis molt feliç. Una abraçada i un petó :)

Anònim ha dit...

Jo sempre he dit que no tinc ni un duro, però que tinc molta fortuna, perquè sóc ric en amics. La meva fortuna és tenir amics com tu. Una abraçada immensa.

JoanAlbor ha dit...

Pentesilea et trobarem a faltar. Un bes molt gran amazona :)

Giorgio Pssa-ho d'allò més bé per terres romanes. T'esperem a la volta.

Mikel en sóc conscient, en sóc :) Moltes felicitats a tu també i bon any :)

Marina me n'alegre molt per tu també. Bones festes i una abraçada :)

JoanAlbor ha dit...

Ismene Així ho espere precisoa,. Bon nadal i bon any. Un bes ben gran :)

Namaga, namagueta :) Bones festes també per tu i bon any preciosa :)

Pensador amic meu :) una abraçada ben forta.

Donot ja ho pots dir "amiga" :) Una abraçada i bones festes i bon any per tu també :)

JoanAlbor ha dit...

Begonya et deisitge el mateix, passet a passet però ferm i benhaurat, plens de joia :)

Kuan un abrazo bien grande con toda mi estima :) besets amiga

aiixx la meua Isnel no saps , bé si que ho saps, però t'ho dic de nou com t'estime aixiiiiiiiiiií

Omar aixxx ets preciós , t'estime a manta. Una abraçada :)

AiR ha dit...

Aquests són els millors regals!

Una abraçada Joan

JoanAlbor ha dit...

Ho són Gemma, una abraçada ben gran per tu també i els meus millors desitjos amiga :)