dimecres, de març 08, 2006

De vegades se'ns oblida donar les gràcies


Perquè és tan fàcil que em dones la mà, la vull. Perquè és tan fàcil que em faces un bes, el vull. Perquè t’és tan fàcil regalar una llàgrima, la vull. Perquè t’és tan fàcil defendre’m, ho vull. Perquè sé que a tu, de vegades, encara no t’és tan fàcil, et vull. Et vull així, diferent, et vull així, semblant, et vull així, intentant comprendre’t, tal com jo em voldré quan també em trobe.

Gràcies


23 comentaris:

JoanAlbor ha dit...

crec que mai he donat les gràcies a les dones de la "meua vida" que mai gosaria dir "les meues dones" ;), ni mai m'ha agradat que hi hagués cap dia per commemorar que es siga dóna, o homé,o déu sap què.Solc ser molt crític amb aquest invent de la societat occidental, on solen fer-se festes, concursos literaris, striptis masaculins i altres accions pròies d'un parc temàtic. No obstant hui he repassat tot el que m'han donat les dones que han passat i que han estat o estan en la meua vida, la meua iaia, ma mare, les meues amigues, les meues novies,les meues escriptores i també he pensat en tots aquells milions de dones que arreu del món no saben ni de festes , ni de commemoracions sinó de pregar que el sol isca en sendemà. les gràcies són per a totes elles. Per ajudarme a créixer coma persona.

Anònim ha dit...

Gracias también a ti, por tu sensibilidad.

Una abraçada.

Hannah

Anònim ha dit...

Si tots els homes que maltracten arribessin a fer algun cop a la vida aquesta mateixa reflexió, em sembla que hi hauria moltes menys dones que serien víctimes d'aquesta incomprensió... Molt bonic, joan.

AiR ha dit...

És aquesta sensibilitat que et fa ser tan especial.
Gràcies a tu tambè per la teva capacitat d'escriure des de lànima.
Una abraçada!

Anònim ha dit...

No sabia que t’havies perdut, Joan. ;-)
Com sempre, preciós, el que escrius.

Oda ha dit...

Sabes lo que a veces se hace de verdad muy difícil? Reconocer que podemos expresar el sentimiento, sentir intensamente y recibirlo de vuelta. Es hermoso que tomes su mano, un beso, una lágrima y que seas feliz. Besos, besos :)

Anònim ha dit...

gràcies...

per les teves paraules, aquí i allà

... una abraçada des de la confidència

Anònim ha dit...

Joan, ets un sol! Gràcies per la teva llum, company. Una abraçada!

Maite Fruitós ha dit...

Veritablement, sen's oblida masses vegades Joan. Gràcies per recordar-m'ho...
Una abraçada

JoanAlbor ha dit...

Hannah, Bitxo, Berta, Gemma, Pensador, Aether, Aina, Marina, Mit Gràcies a vosaltres una abraçada ben forta ... vaig una miqueta atrafegat de treball i pensaments i sensacions XD quina primavera hi veig nenir aixxx.. un besot

Anònim ha dit...

Hola Joan, leerte me llena de ternura, toda esa que desprendes, hoy te doy las gracias por regalarme esa bonita sensación cada vez que me encuentro contigo a través de tus palabras.

Un abrazo lleno de cariño.

Anònim ha dit...

Joan, a cada post et superes.
La principal de totes elles, la mare, per donar-te la vida. La més important, l'àvia, per donar-te amor desinteressadament. La més lluitadora, la germana, per aguantar els meus mal rotllos. La més soferta, la millor amiga, per aguantar les menjades de "tarro"... i podriem continuar.
Joan, si vols un beset, només cal que me'l demanis! ;)

Mon ha dit...

joan, tesoro
tantas veces te lo dije y va una más:
no permitas que nada ni nadie arrebate esa sensibilidad porque en vos es un DON.
tenés tanta luz.....
estuve mirando tus fotos.... son bellísimas.....
¿las sacaste vos?
porque si son tuyas, quisiera pedirte permiso para (alguna vez) tomar prestada alguna.... y colgarla con uno de mis post.... y así estaríamos como más juntitos jejej
besos amor.

Anònim ha dit...

Gracias por ser quien eres. Gracias por decir lo esencial como nadie más lo haría.
Gracias por descubrirme una parte de mí que desconocería sin tí.
Gracias por usar las palabras con su sentido primigenio.
Gracias, Joan, por existir.

arsvirtualis ha dit...

Hem arribat a un punt que,lamentablement, pensem que moltes coses que ens envolten, moltes persones que conviuen al nostre costat... són òbvies. Com he dit, lamentablement.

Anònim ha dit...

es un text massa bonic per mi.

Mon ha dit...

JOAN PÁSATE POR MI BLOG HAY SORPRESA!!!

mar ha dit...

gràcies a tu, per aquestes paraules que sempre acaronen l'ànima de qui les llegeix

un petó suau i càlid per a vós

(i un tros de pastís de la festa d'aniversari)

JoanAlbor ha dit...

Brisa gracias a ti por tenerte como amiga, sabes que te quiero un beso muy grande :)

frederic Sí vull besets, i no que m'envies eixes coses que fan tanta por com el muntatge eixe del coperfid o com es diga...quina pooooorrrrrr aggggg

JoanAlbor ha dit...

Mon linda vos si que sos bellísima :) os quiero :)

Gato gracias a ti, sin ti no habria princesas ;) un abrazo muy grande :)

arsvirtualis òbviament estimada amiga com sempre tens raó. Una abraçada ben gran.

maifred i ara què dius? Una abraçada

mar què eés això de l'aniversari, m'he perdut algun aniversari??? vaig a veure. Una abraçada perciosa :)

Malayo ha dit...

excelente el posteo de la hmosexualidad en el reino animal

Anònim ha dit...

Ei, he trobat aquesta plana de casualitat. I res, m'ha agradat molt aquest post, ara em ficaré a llegir d'altres per veure si estan a la mateixa altura :).
Besots des de València!

JoanAlbor ha dit...

Grácias Malayo y bienvenido, he pasado un momento por tu blog y he estado leyendo algunas cosas.Interesantes la forma y el contenido. voy con el agua al cuello como decimos por aqui, prometo pasar con mas tiempo y tranuilidad. Un abrazo.

Arantxa benvinguda tu i la casualitat :) Grácies per les teues paraules. No m'has deixat l'enllaç al teu blog si és que en tens per poder visitar-te .. espere veure't sovint per ací sempre seraàs ben rebuda. Besost des de la Ribera :)