dissabte, d’octubre 13, 2007

Bàsicament...Buffff costa!

molt més que la primera vegada, fins i tot les mans suen i notes quelcom paregut al pànic escènic. Però bàsicament el fet és que tens ganes de tornar, bàsicament el fet és que et fas major i un se n'adona que la vida és un constant punt d'encontres i desencontres, on segons vas fent camí decideixes quins cal guardar-se i mantenir, curar i estimar i quins cal deixar que el temps els disperse , confonga i diluesca. Bàsicament tenia ganes de tornar en aquest lloc on hem sent bé i a gust. Bàsicament tenia ganes de retrobar sensacions, carícies, reflexions. Bàsicament és això ganes de comprendre, de cercar, de dubtar...
Bàsicament proveesc el meu cos dels aliments necessaris,
la meu ment de paraules amanides d’ací i d’allà i
el meu cor de records i il·lusions més o menys factibles.
A la meua edat bàsicaments sóc això, absurd,
com les ones que cerquen instintivament abraçar la platja.
i un cop i un altre acaben eixugant-se en la sorra
o bé retornen al primitiu origen,
inconscients de si és el seu desig qui les mou o l’atzarós vent qui les espenta.

22 comentaris:

estic i ric ha dit...

hola, j. sóc viu, simplement no escric des de fa molt, enlloc. no són bons temps, tornaré. he esborrat completament esquiu, fos.

el pensador ha dit...

Estimat, joan, entrar a casa teva altre cop amb les portes obertes de bat a bat, m’està produint un cúmul de sensacions, que necessitaria de la teva destresa amb les paraules per poder-les descriure. Per tant, seré parc d’elles i em conformaré només amb dues: un plaer.

Brisa ha dit...

A veces una pequeña luz es capaz de alumbrar la más grande estancia, sobre todo si muchas pequeñas luces se van encendiendo a partir de ella. Esas pequeñas cosas, que pueden parecer tan básicas...... me llegan como algo increíblemente complejo y rico y a la vez me regresan a la sensillez más elemental, esa que nos hace reencontrarnos con nosotros mismos.

Me encanta eso de que sigamos viajando en el mismo tren, disfrutando de un mismo trayecto. Re-bienvenido :)

Un peto-net petit, quizás por eso sea increíblemente grande.

Brisa

joan ha dit...

Hola Estiric moltes gràcies per passar, espere que passe aviat eixe temps emboirat i que tornes prompte a escriure...està bé si el cos i la ment necessta reposar del que siga, no obstant sé que tornaràs a escriure, hi ha gent que quan la lliges saps que per a ells és com un xarop, m'agradaria que fos així per a tu , una abraçada amic i esper veure't aviat.

joan ha dit...

Estimat Pensadorjo tampoc sabria dir les paraules que calen per descriure la sensació de tornar a trobar-te per ací...de fet ara quan estic escrivint sent com si no hagués passat el temps però ho sent d'una manera diferent , més pausada, més tranquil·la, potser i tu també ho saps perque també te n'aanares i tornarés , la volta té un sabor diferent, com en tot també ací és nota :) no vull que l'ímpetu de la primera vegada arribe en algun moment a "ofegar-me" una mica com em passà abans , ara sé millor que mai que un dels sentits principal que fa especial és saber assaborir-ho amb paciència i amb el temps que li correspon :) una abraçada amic

joan ha dit...

Brisa 1,2 i 3 :) y apareces :))) la terecera luz en este reinicio , si es verdad las pequeñas luces que alumbran nuestra estancia son los amigos y aquellas personas con las que compartimos momentos en lugares y espacios diferentes pero que todos tienes algo en común, hacerte sentir bien y feliz, asi de simple, la felicidad siempre es simple y ne hace feliz emprender de nuevo eñ viaje en este lugar y en este espació y por supuesto contigo :) un beset :)

sirte ha dit...

Jo simplement vaig i vinc i a voltes m'entretinc!

arsvirtualis ha dit...

Estimat Joan, que bo fa trobar-te de nou i saber de tu un altre cop. Temps passat, temps superat, no?
Un plaer tenir-te entre nosaltres, encara que no havies marxat del tot.

Déric ha dit...

Aquest lloc és un aliment per l'ànima

Hannah ha dit...

Básicamente tienes toda la razón. Los encuentros nutritivos ayudan a crecer y a caminar más ligeros.
Un abrazo entrañable
Hannah

joan ha dit...

Sirte ostres quan de temps..anem , bvenin i de vegades ens entretenim , és cert :) ..l'entreteniment un gaudi potser de avegdaes oblidat menysvalorat, però que de sobte tornes a trobar-li el valor quan el gaudeixes amb amics :) me na'legre moltíssim de veure't per ací.

PD. he perdut els enllaços de molta gent perquè al canviar la plantilla no vaig tindre el coneixement de guardar-les , sóc un desastre. No sé si has tornar a obrir blog , t'he picat al nom i no se m'obri res :(

joan ha dit...

No, és cert benvolguda amiga :) no havia marxat del tot..segueix sent sorprenent com no acabes mai de trencar eixos lligams tan "inusuals" que es formen als blogs, de fet malgrat que estigues callat durant un temps de tant en tant sempre fas una visita per saber d'algú, que ha escrit, com està... és una altra experiència, silenciosa però també molt bonica :) Una abraçada arsvirtualis

joan ha dit...

deric les coses que alimenten l'ànima i el cor és sentir-se estimat i estimar amics com vosaltres :) aixx no vegs com vos he tingut i vos tinc presents :) una abraçada

joan ha dit...

Hannah básicamente me alegro muchisimo de verte de nuevo y poder hablar contigo, auqnue cómo he dicho antes no he dejado nunca de visitaros en silencio pero siempre ha ido un encuentro nutritivo , diferente , pero provechoso. Un abrazo :)

Hannah ha dit...

Querido Joan, no necesitas erscribirme en castellano, hablo, entiendo y leo perfectamente el catalán y el valenciano; de hecho jnací en Barcelona, pero pertenezco a esa generación a la que nos estaba prohibido hablar en nuestra lengua y mucho menos estudiarla, así que no lo escribo, pero no abandono la idea de aprender a escribirlo algún día.
Te he vuelto a enlazar en mi blog en tus dos modalidades "catalán y castellano", y espero que el contacto persista y sea enriquecedor.
Un abrazo y gracias por tu comentario en mi Blog -que nunca estuvo cerrado, sólo pasó un tiempo sin producción propia por motivos de salud.
Hannah

aina ha dit...

bàsicament, saps que m'alegro moltíssim de tornar-te a llegir per aquest món tan estrany que construïm en la virtualitat menys fictícia de totes :) abraçades joan

vafalungo ha dit...

Fa uns mesos vaig passar per aquesta estació. Estava tancada, però el que vaig poder entreveure a través de les portes i finestres em va encantar. Així que ara que torna a anunciar la sortida de trens passaré sovint per aquí per iniciar viatges que, com les teves ones, cerquen eixugar-se a la platja.
Si no et fa res, poso un link al meu blog per si algun despistat cau per allí no es perdi una visita a l'estació.
Una abraçada.

joan ha dit...

Hannah ja saps que no hi ha cap problema en això, al contrari :) Sabes muy bien que para mi las lenguas són fuente de enriquecimiento personal e intento que no sean de confrontacion social, que es dónde radica el problema.
Sin duda nuestro "enlace" siempre ha sido enriquecedor y lo seguira siendo.
Un abrazo :)

joan ha dit...

Aina bàsicament saps que també me na'legre moltíssim de trobar-te de nou per ací, de llegir-te i de compartir aquests moments tan bons i enriquidors per a mi :) una abraçada :))

joan ha dit...

vafalunfo benvingut i moltes gràcies per les teues paraules i per haver tornat a passar per l'estació. Estem connectats també mitjançant la mar i les ones :) una abraçada

Myt ha dit...

Quina llum més preciosa torna a lluir ací!

Jo també he vingut més d'un cop, silenciosament, a passejar per la teva estació.

Vas saber-hi deixar aquell just punt de llum que transmet serenitat i pau, un silenci que embolcallava els moments de solitud, a voltes necessàris.

És però una alegria immensa tornar a sentir l'onada de les teves paraules acaronant-nos. Gràcies per tornar

Una abraçada

joan ha dit...

Myt per a mi també és una alegria immensa retrobar-me ací i amb vosaltres :) com tu ben bé saps tot és necessari, fins i tot la solitud i el silenci com també la paraula.tant de bo trobem sempre la mesura almenys necessària per poder gaudir i aprendre del que ens demana cada moment. Un plaer trobar-te de nou Myt. Una abraçada