divendres, de febrer 15, 2008

Poelingüé

De todas las cosas que amé , sin recuerdo, aún puedo amarlas.
Mis manos que supieron acariciar con ternura y sin esperar beneficio,
sin ocultar su deseo ni esconder su placer.
Mis labios que aprendieron a besar por si sólos,
como alas de un primerizo pajaro,
inocente y asustado, orgulloso cuando voló,
valientes cuando besaron.
De todas las cosas que amo olvido a menudo su nombre.
Por no llamarlas a unas las pierdo o se me van,
otras en cambio se quedan, quizas porque también yo
alguna vez fuí amado, quizas porquè aún me siguen amando.

PD. La millor manera d'evidenciar que aquells i aquelles que tenim una llengua pròpia diferent al castellà, amb la qual vivim, llegim, estimem, escrivim normalment i que el coneixement i l'ús normal d'aquesta no impedeix que pugues utilitzar-ne també d'altres és estimar-les. Estimar la llengua , eixe món meravellós de signes i unions, d'efectes i connexions, eixe món meravellós on tot és possible i la realitat és només el teu desig.
Aquest text el vaig escriure directament en castellà sense cap necessitat de traduir mentalment. Tal vegada si volgués podria dir que no sóc capaç d'escriure o parlar en castellà sense esforç. Estaria mentint, el que hauria de dir és que no l'estime o pitjor encara que l'odie.
Aquest poema doncs va dedicat a tots aquells que afirmen sense vergonya que els xiquets que s'ecolaritzen en català a les escoles no saben parlar castellà.

20 comentaris:

Ramon Aladern ha dit...

Intenten fer-nos perdre la memòria, saber qui som i d'on venim. Ells saben que el més fort que ens uneix és la llengua, que no és ni millor ni pitjor que totes les altres, però és la nostra, la que ens fa dir, sentir, estimar les coses. Per això no ens poden vèncer.

Hannah ha dit...

Bien dicho, Joan. Sólo alguien muy nacionalista español, muy fanático, muy cerril, muy ignorante y muy avieso -por más que quieran abrir colegios públicos que escolaricen en catalán, en Madrid, que se necesita tener morro después de todo lo que han soltado y sueltan-, puede decir disparates como los que los dirigentes del PP dicen, e ignorar la riqueza que supone la diversidad cultural lingüística y el derecho de los pueblos a su identidad y a su lengua vernácula.
Un abrazo amigo.
Hannah

FFFF ha dit...

joan... he tornat... als mons virtuals, veig que encara ets per aquí!

bentrobat.
ex-esquiu.

fiorella ha dit...

Me gustò y mucho tu poema. Un beso

JoanAlbor ha dit...

Ramon és així malauradament és així. Quan allò vertaderament important i allò de què s'hauria de fer pedagogia és a estimar les llengües i és clar la d'un mateix i gaudir-ne plenament d'ella/elles perquè són el millor instrument que tenim per a acpnseguir tantes i tantes coses bones i boniques. Una abraçada amic.

Hannah justo ayer daban la notícia que el castellano ésj la segunda lengua más hablada después del arabe creo , no sé de donde viene esa estupidez que convivir con normalidad con otra lengua pueda suponer un peligro para el castellano, si no es por lo que tu dices exactamente , por un descaro que raya la estupidez y el peligro de crear enfrentamientos esteriles e inutiles para las personas. Un abrazo , amiga

JoanAlbor ha dit...

Ostres! ffff, ex-esquiu quina alegria retrobar-te i que hages tornar a escriure, t'enllace i et llig :)))) una abraçada ben forta.

fiorella muchas gracias, por tus visitas y por lo que escribes ebn esa maquina de dar patadas .. tus poemas tambien me gustan , algunos mucho :) y gracias por gustarte especialmente este , te he de confesar que a mi personalmente tambieén me encanta :) un abrazo i besets

Maite Fruitós ha dit...

Hola Joan

Crec que amb la teva ànima de poeta, ets capaç d'expressar bé en qualsevol llengua, és preciós el que has escrit! Trobo, però, molt coratjosa i encertada la teva manifestació i la comparteixo totalment.

Quina mena de por, d'enveja o de ràbia, els mou a tenir aquesta menyspreable actitud? Se'm fa difícil entendre...

El que sí em sembla, és que la seva ànima seria incapaç d'expressar ni una petitíssima espurna de bellesa...

Una abraçada

Moonsa ha dit...

Fa temps vaig veure un documental al 33, crec que fet per alemanys, en el que parlaven de països bilingües, i posaven Catalunya com un exemple a seguir, de debó. Era curiós, i gratificant, al menys per mi, veure com en un bar entrava gent i el cambrer anava canviant d'idioma segons el client fins i tot començant una frase en català i acabant-la en castellà o a l'inrevés. Els que diuen que "per culpa de..." el castellà es perdrà... en fi sense comentaris!!!
I la gent civilitzada i tolerant, ho és a tot arreu, tinc amics d'arreu d'Espanya, començant per madrid, que respecten el català, em diuen "adeu" quan es despedeixen de mi pel telèfon o pel msn, riuen quan senten el meu contestador en català i em deixen missatges força divertits i benintencionats, fins i tot tinc una amiga sevillana que adora ballar sardanes (cosa curiosa, a mi no m'agrada gens, i ara el meu marit (rus!!) toca en una cobla!). I hi ha molta gent de la resta d'Espanya que viu aquí, i no se senten pas discriminats per l'us administratiu i escolar del català ni res d'això. Per finalitzar, tinc una amiga extremenya que porta anys vivint aquí i es d'allò més catalanista, tot i que de vegades se li barreja l'accent tancat de la comarca de la Selva amb algunes paraules de collita pròpia amb aromes del sud jajaja. El que vas escriure és realment bonic, i saps, jo de vegades escric poesia en català, i de vegades en castellà. Fins i tot hi ha cops que em dona per l'anglés o el francés. Ser bi, o tri, o "n" lingüe es una riquesa a tots els nivells. Però sempre hi haurà gent de ment tancada. Hosti feia temps que no passava i quina parrafada eh! Una abraçada Joan!

vafalungo ha dit...

La llengua és la manera com canalitzem els sentiments, i si ho podem fer en diversos idiomes, tant millor. I no n'hi ha de primera i de segona, i el problema dels xics no és que no sàpiguen parlar en castellà, sinó, per exemple, que llegeixin poc (en català, en castellà o en tadjik, tant m'és). Una poesia preciosa, per cert. Una abraçada!

isnel ha dit...

El poema, una delícia. El post, també. Quin artista que estàs fet, joan! Un petó molt fort!

JoanAlbor ha dit...

Myt ostres moltes gràcies pel que em dius, gràcies de veritat :) i tens raó aquesta gent tal vegada no diuen res de trellat i tot el que diuen és groller, laintencionat i ofensiu precisament per això perquè no tenen ni la més mínima idea de la bellesa i per tant de la dignitat. Una abraçada

Moonsa quina alegria veure't per ací. És cert que a tot arreu hi ha gent sana i normal i boba, perquè en la normalitat està veure i comprendre les coses normals i jo també conec moltíssima gent que en el dia a dia fan seua la llengua i la cultura del lloc on vieun , jo ho veig normal i enriquidor, sobretot enriquidor perquè el que fas és fer-te més bo, més bell, més savi. L'absurditat resulta ja agressiva a més d'estúpida quan aquests altres afirmen sense cap vergonya ni seny que aprendre català porta a l'oblit del castellà XD però només ho diuen del català, es veu que deu ser la única llengua del món que conté algun tipus de veri abstracte que afecta al cervell... o potser són ells uns verinosos i no tenen més cervell?
Una braçada ben forta

JoanAlbor ha dit...

vafalungo és clar que si amic meu, el problema no és una llengua o una altra , els problemes són d'altres que influeixen en fer i ensenyar a estimar una llengua o dos o tres i comprendre el profit i tot el que pots gaudir-ne d'elles. Y el problema més greu és intentar sentir-se superior o amb més drets d'uns sobre altres perquè parlen una llengua que creuen superior o que fins i tot estiga recolzada per lleis. Una abraçada amic,

Isnel ostres hui fa una tarda de diumenge grisa .., de xocolata i panous, o de bufes (rosses) i cacauet torrat ... et trobe a faltar ja ho saps... de vegades m'encataria passar ua vesprda així amb vosaltres :) un beset molt gran i ostres a l'oleguer que ja deu estar fet tot un xicot hehehe :)

Princesa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Princesa ha dit...

Poema precioso, Joan.

Como tu lengua, y la lengua y compartimos.

Hoy he tenido que escuchar que comparaban enseñar a masturbar a niños de once años, con enseñar el castellano o español, como prefieras... en un medio de comunicación, por un periodista.

Ni me parece que hablar de la masturbación a los once años sea algo malo, ni entiendo comparación entre el sexo y la lengua. Pero andamos faltos de respeto por nuestros semejantes.

JoanAlbor ha dit...

hola princesa yo tampoco entiendo aquells personas que ven algo malo en lo que es natural, en lo que són los sentimientos y los deseos, por supuesto simepre que lo que produzacan no sea pernicioso o pueda causar dolor a los demás, por lo tanto no entindo cuando alguien dice que es malo hacer o hablar o decir o escuchar algo que te hace feliz o te hace sentir bien. Y en cuanto a la comparción que hace este peridita solo es entendinble en un nivel al que por supuesto yo no pienso rebajarme. Un abrazo muy grande :)

Deric ha dit...

és que les llengües no tenen la culpa dels irresponsables que volen imposar-la, només a causa d'ells podem odiar un idioma.
A mi m'agrada molt aprendre llengües noves, trobo que és molt enriquidor.

isnel ha dit...

Jo també et trobo a faltar, joan. Tots et trobem a faltar i hem parlat moltes vegades de baixar a veure't si tu no puges. Ja quedarem, perquè això no pot ser. Un bes molt i molt fort, avui amb un gust de pluja que enamora :)

JoanAlbor ha dit...

deric tu sí que saps d'estudiar i d'aprovar , m'algre molt pel que has aconseguit, una abraçada

isnel ostres saps he estat a punt de pujar aqust dies passat, de fet volia fer-ho per a falles i així fugir una miqueta de tant de tro i tanta fallera, hehehe, però al final no ha pogut ser perquè el meu germà a marxat de vacances i jo m'he hagut de quedar amb els papas... a veure si tot ix bé i més endavant puc fer una escapadeta ..jo també tinc moltes ganes de veure-vos :) un beset molt gran

Hannah ha dit...

Hola Joan, ¿qué te pasa? Posiblemente andas tan ocupado que no tienes tiempo de subir alguna de esas buenas palabras a las que nos tienes acostumbrados. Bueno, deseo que todo te vaya bien y seguiré esperando.
Un gran abrazo
Hannah

JoanAlbor ha dit...

Hola Hannah muchas gracias por pasarte y por dejar tu siempre grata visita :) la verdad sí algo ocupad o pero también con algun altibajo de esos en que te dejas llevar o que se llevan incluso las plabras :) el post que he escrito habla un poco de eso , de esos moemntos en que no sabes muy bien en donde estas o en donde te encuentras o al menos intenta hacerlo.. baches...ondas.. no sé algo parecido :) una baraçada ben forta :)