dijous, d’abril 14, 2005

Fantasiejar reanima

Chagall Marc.jpg Posted by Hello

L’altre dia vaig anar a cal Guassu, Las aventuras de un fantasma en busca de hogar, http://blogs.ya.com/guasubuscahogar/ . Les festes que hi fa són extraordinàries i els convidats que hi arreplega ho són encara més. Doncs bé, l’altra nit hi estava Marc Chagall fent de les seues per allí, i mentre mirava al·lucinat les seues pintures em va vindre al cap un post de l’amic Frederic, Un salt al món, http://www.lamevaweb.info/post/671/19512 en que parlava sobre la fantasia i la imaginació i els comentaris que n’isqueren a partir del llibre “la história interminable”.

Em va vindre al cap com eren abans les fires. Jo era encara molt molt menut, i els canvis en aquells anys foren velocíssims. Fou una època en què la societat, aquella en què vivíem canviava d’un dia a un altre de forma brutal. La ciència i la tecnologia ha fet que tot canvie a una velocitat vertiginosa.
El progrés en la ciència sempre ha estat així , com tot canvi, aporta cose bones, sobretot en allò que recau en els avanços necessaris i bons en la medícina, les comunicacions o altres camps de la vida real. I vull remarcar això de “real”, perquè ací és on em vaig quedar pensantiu.

Recorde que la meua iaia no es va creure mai que l’home haguera viatjat a la lluna. Per a ella la lluna, va ser quelcom màgic i misteriós fins que es va morir. Allò que ens és desconegut sempre comporta un exercici d’imaginació, de fantasia. Per a la nostra generació la lluna mai serà el mateix que per a ella , però encara ens quedava Mart. Per a les nostres generacions Mart és ja només un planeta pedregós amb certs components químics i previsions científiques. Els marcianos donsc s’han traslladat en tot cas a galaxies molt més llunyanes, i no sé que tardaran en predre’s ja en la boira a mesura que avancen les exploracions intergal·lactiques.

Les fires de quan jo era menut, a més de haver-hi un carrussel, els cavallets (de fusta i no els poltres vius que hi solen haver ara, que l’únic que fan es fer-me patir quan els veig) i les cadiretes volants, hi havia uns barracons on podies veure “l’home serp”, “la dona barbuda” o l’home amb cinc braços”. Tot ,per descomptat ,eren muntatges perquè l’home serp era una caixa de vidre al mig de la qual un home treia el cap amb un turbante indi I se li afegia una cua de serp enllaçada entre plecs de tela. També recorde una barracó ple d’espills en diferent posicions que quan hi entraves i veies a les altres persones que hi eren distorsionades i reflectides amb el rostre més llarg , les cames curtes o llargues i tot era tan màgic i irreal com la nostra pròpia imaginació.

Quan el progrés i la ciència ha avançat tant que ja no deixa lloc a poder imaginar mons intergal·lactics, éssers que viuen al fons de la terra o al fons dels oceans, quan els viatges intel·lestelars són gairebé una realitat, poca cosa queda per a la imaginació.
Per això tendim a fantasiejar i imaginar en els temps passats, en civilitazcions dessaparegudes perquè el futur com a font de fantasia està ja hipotecat.

Em preocupa si més no que cada cop més la imaginació i la fantasia desapareguen de la ment de l’home i el monstre del “no-res” de la història interminable, acabe per engolir-nos a tots.

A pesar de tot queda un reducte crec que infranquejable, la nostra ment, i confie que aquesta en siga prou forta per mantenir la fantasia i la imaginació, la curiositat i la invenció perquè tots aquests conceptes els trobe necessaris i bàsics per viure.

20 comentaris:

Anònim ha dit...

Joan, ets fantàstic! I és clar que sí que la nostra ment serà prou forta i prou valenta per mantenir la fantasia, la imaginació, la curiositat i la invenció, si més no, nosaltres ho fomentarem.
I si arriba un dia en que Fantasia comença a desaparèixer, nosaltres (i em refereixo als que tenim aquesta sensibilitat dins del món dels blogs), la farem renèixer creant noves històries.

pentesilea ha dit...

totalment d'acord amb el darrer paràgraf. Jo també tenc esperances...

Anònim ha dit...

Moltes vegades m'han preguntat per a què serveix la fantasia. I jo sempre dic el mateix: per ser més savis, més valents, més lliures, més intel·ligents, més curiosos, més segurs, més persones, per tenir més recursos a l'hora d'enfrontar-nos als problemes diaris i quotidians...
Pot semblar un contrasentit, però no ho és gens, gens ni mica.
Un post molt interessant, joan. Ah! I "La història interminable", un llibre de capçalera.
Una abraçada.

Anònim ha dit...

Hola Joan:

Tengo tanta imaginación, que a veces pienso que lo que imaginamos todos, existe en otras realidades a las que accedemos por puertas dimensionales diferentes a las conocidas. Todo existe, y esas "escapadas" nuestras nos posibilita poder aprehendarlas a través de eso que llamamos imaginación, que no es tanto una creación de imágenes mentales sino una conexión con esas realidades diferentes....

Mientras tanto, como la imaginación es libre y nos estimula y amplía nuestras posibilidades vitales ¿Seguimos imaginando?

Una forte abraÇada :))

Me gustaría saber catalán... Pero mientras tanto... :)

Anònim ha dit...

Me ha gustado mucho este post, pareciera que con tanto adelanto ya no nos quedara más que soñar con el pasado porque "todo" está descubierto y sin chance a imaginar nada.
Me gustaba cuando las muñecas no hablaban y se podía jugar con ellas, más que las de ahora que parecen artículos de colección, cuando jugar en la tierra y corretear en el parque no dañaba los zapatos nuevos porque siempre estaban viejos y es que, para mí, la felicidad nace de lo simple.
Prefiero mejor imaginar la luna que visitarla y por eso sueño con mundos paralelos y otros planetas donde quizás alguien vuele papalotes echos en casa, con varitas de bambú, hilo de pita y lacitos de trapo. Besos :)

Ferran Moreno ha dit...

No crec que la ciència limiti la fantasia, ni tan sols l'imaginari de la ciència ficció, com diu en Gregori. Per moltes certeses que la ciència ens posi al davant, l'home sempre serà capaç, espero, d'imaginar altres realitats, altres mons. Almenys, així ho espero: que el no-res no se'ns empassi mai la fantasia.

Ferran

Anònim ha dit...

Mira yo creo que la imaginación siempre caminará a nuestro lado, sin ella una parte de nuestro mundo desaparecería mientras existan los niños seguirá existiendo la fantasía. Y mientras guardemos un poquito de esa niñez en nuestra sonrisa, seguirá existiendo en nosotros, nada ni nadie podrá impedirnos soñar y jugar con la fantasía es lo que pone un pelín de chispa a la vida, y solo hay que comprobarlo ;)

Molts petonetsssss Joan!

JoanAlbor ha dit...

Tu també Frederic i saps que ho dic amb la mà al cor. I és clar que mentre hi haja algú amb el desig de fantasiejar, un xiquet o un menys xiquet Fantasia sempre estarà protegida. Així que també li demane que aviat la teus "fantasia d'escriure" done els fruits que es mereixen. Ina abraçada ben forta.

Pentisilea: Ufff i tant i a més tens una imaginació inesgotable i sorprenet. Besets :)

JoanAlbor ha dit...

tens raó Gregori en què la ciència dirigix la imaginació cap a altres contrades i mons. però el que intentava dir és que moltes de les soses que abans eren fantasia o ciencia-ficció ja no ho són, quan descobreixes quelcom deixa de ser misterios i per tant crec la fantasia ja no hi té res a fer. Per descomptat jo també crec que hi ha molts mons, infinits que no depenen de la cieència sinó de les nostres ments, i menter elles estiguen obertes Fantasia sempre existira. :)

JoanAlbor ha dit...

Isnel estic totalment d'acord amb tu, i crec que no és cap contrasentit sinó bmés bé al contari és potser el seté o huité sentit que ens fa viure més plenament les coses. Besets bonica :)

JoanAlbor ha dit...

Nada ,jajaja :) besets quina il·lusió! Mira con solo tres palabras ya has hecho muchisimo más que personas que viven aqui hace decenas de años y no han hecho ningun esfuerzo por al menos entender alguna palabra en catalàn. Agradezco tu interés puesto que amo mi lemgua como amo tantas otras cosas que forman parte de mi y tu gesto es precioso. pero ante todo quiero que sepas que para mi hay un hecho mucho mas importante que se llama "comunicación" y ella no entiende nio de lenguas ni de fronteras, solo de sentimientos :)
Es muy interesante lo que dices , esas escapadas a otras realidades. estoy totalmente de acuerdo porque eso se compruba cada dia cuando la percepción de mi realidad sobre algo és totalment diferente a lo mejor a la otra persona que ve o oye lo mismo pero lo percibe como otra realidad. No hay una sola realidad, sinó muchas y para viajar a traves de ellas tenemos nuestra imaginacion. Un abrazo muy fuerte :)))

JoanAlbor ha dit...

Odalys comparto lo que dices y has captado muy bien lo que queria decir. Mi reflexión iba por ahí, como antes con un palo o una caña nuestra imagianción podia convertirnos en viajeros,capitanes o brujos, un gorro de papel en pilotos de vehiculos impossible o las burbujas de jabón se convierten en estrellas. Si la felicidad nace de lo simple y nuestra imaginación hace que ello sea autenticament maravilloso. Un beso :)

JoanAlbor ha dit...

Potser Ferran jo també crec que l'home sempre serà capaç d'imaginar altres realitats i mons, però em referia també a l'imaginaria col·lectiu. Creus que algun escripitor o director faria cap obra on la lluna per exemple fos un lloc fantàstic, ple de msiteris? Ningu s'ho creureia. Vull dir que quan algun lloc ja ha estat descoberts perde el misteri i per tant la fantasia, quan hi ha una explicació científica per a certes coses aquestes deixen de ser també misterioses i fantàstiques. Amb això no estic dient que siga dolent o no s'haja de'investigar i descobrirs , però clar cada vegada queden menys llocs i menys coses per descobrir.

JoanAlbor ha dit...

Brisa por suepuesto que sí, siempre habrà niños y padres y tios que vivan la fantasia y la transmitan, pero claro jo haora veo a la mmayoria de niños jufando con movils i playsstation o como se llame y antes con qualquier cosa eramos miles de seres y teniamos miles de objetoxs màgicos, és quizas eso lo que me preocupa. Ahora que siempre abrà chispa, claro, nuestra mente es`tà para eso para lanzar chispas de imaginacions. Besetsssss :))))

Anònim ha dit...

Primer de tot, dir que no m’he llegit cap dels comentaris, segurament ho faré després d’escriure el meu, o demà al mati, però no volia que influïssin en els sentiments/sensacions que m’ha despertat el teu post.
La meva àvia, s’ho creia tot. Assimilava el que li passava al seu voltant potser millor de com jo ho assimilo. Una dona que va venir d’Almeria abans de la guerra civil i es trobar que ningú parlava el castellà. Els canvis per a ella van ser llei de vida. N’hi ha per escriure un llibre sobre el tema.
L’important d’aquesta vida, és que segueixi quedant lloc per a la imaginació....És igual si creiem que imaginem el passat o el futur. Potser el futur és un retorn al passat, potser tanta tecnologia ens explotarà un dia a la cara i pffffu... tornem a començar.....
L’important és no perdre la capacitat de somiar, és ha dir, d’imaginar.
ptonets...

Ismene ha dit...

La imaginació sempre restarà en la nostra ment,pot ser que cada vegada s'amague més i més,però sempre estarà ahi...esperant que algú la cride.
Els avanços tecnològics han fet que aquesta cada vegada siga menos utilitzada...l'exemple més calr es el del televisor,abans les películes se les creaven en al ment...tot ia ixò,la gent (sobretot els menuts) no deixen d banda el seu poder per a crear-se les seues pròpies històries.
Per altra banda,jo tampoc crec q hagen anat a la lluna...he naixcut en plena era tecnològica per tant sóc inmune a les noves invencions ia les coses tan estrafalàries q es fan :),però el de la lluna no m'ho crec.Pense q és una estratagema dels EEUU per a fer-nos creure el gran poder q tenen...si no són capaços de trobar Espanya en un mapa,com van anar a la Lluna??jaja.
Ey,aquestes fires jo no les he conegut,jo conec les de la montanya russa,el simulador,els cotxes de xoque...massa coses,jaja.Millor les d'abans,segur :).

Molts besets i abraçades megafortes :)!!

JoanAlbor ha dit...

Compartïsc amb tu Donot en què allò important é no predre les ganes d'maginar i sonmiar. La teua àvia per exemple va haver dimaginar-se un país en un altre país que pensava que no existia. saps Donot les àvies són sempre molts especials i tal vegada aquelles persones que més imaginació ens han regalat. Bestets.

JoanAlbor ha dit...

Mad veig que el passeig pel cel de la Rambla ha estat important, ha sigut un passeig d'eixos que diem decissiu. Espere que t'haja aportat la serenitat i força que et mereixes guapíssima. Un bes molt molt gran.

JoanAlbor ha dit...

hahaha :) nafhty m'encanta el que dius això de la invenció dels EEUU, hahaha, i que no saben on està Spain en un mapa però t'oblides que ara està el senyor assnar impartint classe, ara que aquest crec que tampoc sap molt bé ni on estav ni que era on estav ni on està ara :) I això de qu ets immune a les noves tecnologies em sembla fantàstic. Un beste ben gran

JoanAlbor ha dit...

JO també Muralla així ho crec i així ho espere, a més n'estic segur com també deia el Frederic que havent-hi persones mab la sensibilitat necessària per crear nous mons i noves sensacions el món de Fantasia mai s'acabara i tu n'ets una preciosa mostra d'això. Besets bonica meu :)