dimecres, d’abril 06, 2005

Transparències ( III ) Post dedicat

Aquesta nit he visitat els amics i amigues , he llegit alguns post nous i n’he rellegit alguns anteriors, en alguns casos només he mirat la confecció de les pagines, els colors, els enllaços, les formes, la distribució però no he fet cap comentari, ha estat una cosa estranya, volia estar-hi una miqueta en casa vostra com si hagués arribat a fer-vos una visita i mentre em preparaveu un café he observat els detalls, cosetes que d’una forma o altra diuen moltes coses de les persones que han anat fent la casa.

El 6 de gener de l’any 2005 de nostre senyor els reis d’orient recorrien els carrers amb sacs plens de joguines.
En una cambra no importa on, algú començava a pintar un full de vidre del Word amb signes. Un mes abans havía enllestit unes parules encadenades que havien d’alliberar-se i així anaren a parar a una estació, un lloc agradable i anòmin, indret de trobades i acomiadaments.
D’esde aquell 6 de gener, des de l’estació s’han travessat deserts, escrit cartes d’amor mai enviades, jugat amb trobadors, s’han fet falles i s’han cremat ninots i fantasmes, ens hem tombat sobre l’herba, comunicat amb extraterrestes i hem jugat amb els colors de les transparències.

El 6 d’abril de l’any 2005 de nostre senyor, fa ja tres mesos , qui anava a dir-m’ho?, l’estació , aquesta que vaig anar construint amb reserves, dubtes i pors és un espai en constant expanció que no para de sorprendre’m, aquesta estació és el meu cor i des d’aquest lloc tan inestable però sincer us vull donar les gràcies a totes i tots que heu creat amb mi aquesta gran , misteriosa i afectiva estança.

Aina per dur aquesta Mitjanit que se sent, escolta, parla i llig.
Aliena pel Mestissatgelingüístic tan enriquidor.
Arsvirtualis pel teu divà tan confortable i sabi.
Bertaijo, per haver-te deixat endur pel meu somni.
Chirio pels teus textos tan ben enllaçats que desperten la curiositat.
Claraboya per la calidesa de la Brisa que em fa pensar de vegades tant i tant.
Omar per eixe Balcó tan bònic i amb eixes vistes hermoses compartides.
Rufus pels abismes siderals d’extrema lucidesa.
Acollida per eixos informes incleïbles, per eixe vaillex i eixa tripulació tan meravellosa i enyorada ( un bes especial pel moment delicat que sé que va per bon camí)
Tristany, per fer-me somriure, riure i gaudir els teus papers tan preats.
Pensador pels teus curts-i-llargs que ens fan gaudir la vella i necessària dialèctica.
Etéreo amb dos “e” per la lliure intimitat.
Isnel per eixes gotetes que acaronen tna suau i plàcidament.
Van pel teu glamour, la suau tristesa i per eixes sabatetes de claqué que fan ballar el cor.
Gregorigen pel començament i el missatge en la botella ;)
Tina per les teus crítiques tan encertades.
Elisenda per saber tan bé el significat de la pell des d’on s’emanen els sentiments.
Marcel·lí per la debilidad de las cosas saladas per les quals des del principi sentí una debilitat especial.
Losagne pour ta presénce et tes mots aussi belles.
Lluneta pels ragets de llum que deprens
Mad per la força i vitalitat d’eixa Sociedad Pajaril la Auora, estimada i valenta.
Mon por tus piedrecitas que nos hacen volvernos más humanos.
Marmi per eixa Muralla tan arrelada a la mare terra, màgica i acollidora, i oberta als oceans.
Nada por todo lo que das que desborda de sensibilidad y amor cualquier cuenco.
Nafthy per les teues cartes prohibides d’un coret jove que s’expandix dia a dia.
Odalys por tus comentarios tan cercanos que no saben de fontreras.
Odyseo por tus disparos que abren la imaginación
Pentesilea per l’agossarada aventura de descobrir les terres i les mars, les grutes i els vents.
Rafa pel teus pensament esperançadors.
Sirte pels teus jardins i les emprentes tan certeres mirant-la-mar.
Frederic per eixos Salts al Món tan valents i pròxims.
Ferran per ser “un que pasava” tan especial i únic.
Aurembiaix per la teua curiositat cercadora i els teus cometaris que desprenen tan bons aromes.
Oscaribus per la teua visita i l’empremta valenciana del ¡xe!

I a tots i totes els que heu passat alguna vegada i heu deixat alguna pedreta.

Us estime molt a totes i a tots. Gràcies i besets i abraçades a manta :)


100_02071.jpg Posted by Hello

33 comentaris:

Anònim ha dit...

Com és l'onomatopeia del petó? No la sé, i no sé com fer-te'l... :( Però te'n faria un, i de molt gran. I una carícia també; ja saps que jo toco molt :) I la teva pell sap agrair-ho.
Besets, tots.

Anònim ha dit...

Ostres tu! Quina passada!! Has trobat una paraula amable per tothom eh ;)!
Avui amb 8 paraules m'has robat un gran somrís :)!
No penso deixar de visitar el teu cor, que m'agrada molt i m'hi sento acollida ;)!
Besets!!

Ferran Moreno ha dit...

Felicitats per aquests tres mesos, Joan! Ànims i endavant, que tenim ganes de continuar llegint-te.

Especial i únic? Aix, uix, quines coses de dir-me :P

Ferran

Anònim ha dit...

A tí gracias por este sitio que invita a tomar aire en mitad del camino. Un abrazo y un beso.

Anònim ha dit...

Gràcies, joan, per aquestes paraules tan tendres, per treure'm el davantal a la cuina i per compartir el bany de sals perfumades. Quin encant d'estació que t'has muntat! ;)

Quico Ventalló ha dit...

Veus, primer ens retrates a tots i després et retrates tu, tal com cal. Les fotos amb digital, davant el mirall, s'estan convertint en els retrats standarts del segle XXI :).
La teva estació està oberta a totes hores...(osti, ara no sé com rematar aquesta frase...comença bé, però no trobo la "moraleja" ni el missatge...no passa rès oi? ) :)))

pentesilea ha dit...

enhorabona per aquests tres mesos, Joan!
I gràcies pel post, ha estat una sorpresa molt molt i molt agradable.
Tot un detall, un honor, una sort...
Gràcies :-)

Anònim ha dit...

Joan Gracias, hemos caminado por la misma senda y siempre me has regalado desde tu generosidad muchos momentos dulces, me alegro de que hayamos coincidido. Sigue escribiendo, y por cierto eres muy buen fotografo ;) Un beso de una brisa que renace a cada nuevo amanecer.

Anònim ha dit...

Gràcies a tu Joan, i felicitats per aquests 3 mesos de camí dels teus trens que tant dolçament comparteixes amb nosaltres. Un petonet i encantada de veure't:-)

JoanAlbor ha dit...

Marmi: tu si que ets guapa, guapa, i t'estime molt un beset ben gran i gràcies per veure'm amb eixos ulls tan tendres però has anat últimament a l'oculista???? estic quedant-me pelatttt!!!! jejejejeje . bicos Marmi, muaaaaaac!

Elisenda: Doncs no ho sé. Però alguna cosa així com ummmmmmmnyuuuuu, o muuuuuuiny , o muaaac, però en toc cas n'és igual m'ha arribat i la carícia també, m'encanta que m'acaricien sobretot si és una dama com vos, jo sempre estic tocant als meus amics i amigues a vegades em diuen que sóc un empalagós heheehe ;) besets bonica :)

JoanAlbor ha dit...

Lluneta: Ala doncs ja ho saps que hi ha per tots i si són estels lluminosos com tu millor :) Sort en el exàmens enginyera estel·lar ;)

Un que passava: Gràcies Ferran, tot això ho dic perquè em convides a una nit d'Opera al Lyceu quan hi puge ;) hehehe , és broma, ho dic deveritat. Una abraçada.

JoanAlbor ha dit...

Odalys: Gràcias a ti por contar con tu presencia para apreciar el aire en ese descanso, siempre será bonito respirar juntos :) Un beso

Gregori: No si al final resultarà que si existeixen els extraterrestres mai sé molt bé per on pares i en quants llocs estàs :) Només una cosa, la foto?, el vi? sempre m'has inspirat i segueixes fent-ho, què? ho deixem a l'atzar, o dins d'una botella amb missatge llançada a les mars que navegàrem :) BS

JoanAlbor ha dit...

Isnel: Vine que t'abraçe i et done un bes ben dolç, gràcies a tu per les teues gotetes, vaig guardant-les com si fossen perles en una caixeta, ja veuràs que bòniques són. Un beset bonica :)

A veure el meu Tristany, hehehe, sí és la típica del segle XXI aquells que som més bé deixebles del XX ens hem hagut d'anar adaptant ;) La meua estació està oberta a totes hores sobretot pels bons amics com tu per si volen vindre a pensar en la "moraleja" (però això no és una urbanització on viuen les folcvloriques i altra gent de "mal vivir"? ) Ai Tristany sempre acabes marenjant-me ;) Una abraçada ben forta.

JoanAlbor ha dit...

Pentesilea: Gràcies a tu, que conste que et tinc vigilada des de la meua muntanya puc albirar les teus costes ;) un beset.

Brisa: Desdel primer momento siempre te he llevado en mi corazón y para generosidad la tuya que me ha abrazado, me ha mecido y me ha cuidado siempre. Un abrazo muy grande de los que perduran en ela aire y en el corazón :)

Aurenmbiaix: Gràcies per passarte per aquesta estació ja saps que també es teua, y gràcies a ella estic coneixent persones tan meravelloses com tu. Un beset i a veure quan et desideixes a obrir el teu espai blogger,a molts ens agradaria :)

Anònim ha dit...

Felicidades.

A través de la lectura de tus artículos y tus comentarios he podido ir conociéndote por dentro, lo que me ha resultado muy agradable. Ahora conozco tu sonrisa y tu mirada, que también lo son.

Te dejo una sonrisa y un besito

RUFUS ha dit...

Gràcies per la par que em toca.
¿extrema lucidesa?
jur jur ¡quin caxondu!

Anònim ha dit...

Ole pels tres mesos i per la foto, guapet...una abraçada.

Anònim ha dit...

Joan...gràcies de nou! el meu espai blogger ja està obert per a tots vosaltres des de fa tot just 3 dies :-). No sé si funciona l'enllaç clicant a sobre del meu nom, per si de cas: http://www.lamevaweb.info/1725.
Un petonet de ponent.

Anònim ha dit...

Ai! T'havia posat un commen i no ha sortit!

Anònim ha dit...

Ets tan dolç, Joan, que una llàgima ha aflorat al meu ull.

Anònim ha dit...

Joan, ets una persona brutal.

M'enrecordo d'aquella carta d'amor no enviada... Jo la vaig enviar (citant la font, es clar) a un amor perdut...

Gràcies per ser-hi.

JoanAlbor ha dit...

Nada: Gràcias, yo tambien he ido conociendote a través de tus escritos y comentarios, que al fin y al cabo es aquello que nos hace ver a las personas tal como son, y tu eres una de esas personas bellas,. Grácias a ti pues por tu serenidad y tu luz. besets.

Rufus: Caxondu jo!!!! però que no m'has vist bé la cara, si semble un frare carmelità o un integranmt de village people, hehehe, però no la persepció que seguesc tenint de tu i els teus post són les mateixes :)

JoanAlbor ha dit...

Mirandamar: Gràcies guapa, cuida bé el teu jardí que és ben bonic, una abraçada ben forta :)

Aurembiaix: Si si que funciona, ja he passat, que bé hem coincidit en el 3 hehehe, Una abaraçada en eixa torres dels vents :)

JoanAlbor ha dit...

Frederic: que "tonto" ets :) tu si que ets bonic. Una abraçada ben ben forta :)

Marcel·lí: Com me n'alegre que l'hages usada, em fa molt feliç això, tens una sensibilitat aclaparadora . Gràcies a tu per regalar-me la teua confiança des del primer moment. Una abraçada ben forta :)

Ismene ha dit...

Gràcies? al menys a mi no has de donar-me les gràcies...jo tan sols escric el q em passa i de vegades es convertix en escrits d'una jove histèrica,jaja.

Les gràcies te l'hes he de donar jo;gràcies pero no oblidart-te mai d'ixe blog q escric,gràcies per les cnverses que tenim de quan en quan,gràcies pels teus savis consells,gràcies per fer-me sentir bé,gràcies per donar calidessa amb les teues paraules,gràcies per tindre eixe cor tan bell,gràcies per aguantar les meues incoherències inmadures,gràcies per saber que estic ahí...gràcies per ser Joan i haver-te trobat en aquesta magnífica estació que em convida a passejar-me per ella,llegint posts que sols poden eixr d'una persona tan gran com ho ets tu...gràcies Joan.

Per cert,la foto és molt mona!!!!jaja. "Autoretrato"jaja ;).

Molts besos!!

Anònim ha dit...

De part del Guasu i L'odrie, i jo, t'estimeme molt en aquest poquet temps que ens coneixe'm, i ens agradaria que la vida et somriguès,tal com la teva poesia senzilla i tendre ilumina el nostre cor

JoanAlbor ha dit...

un beset molt gran Nafthy, d'incoherències res i immadurs, doncs sempre en som encara que creguem que ja em caminat molt, simplemet és un miratge parcial de la vida.

Moltes gràcies Guasu amb tu em somriu sempre l avida, les teus festes són innobidables i s'està tan be i a L'Odrie, donsc que vols tinc una debilitat especial per ella, és com la nineta dels meus ulls :)

arsvirtualis ha dit...

Jo per si de cas sempre deixo la porta oberta, mai se sap... i seria una veritable llàstima no aprofitar el divà per fer un intercanvi de pensaments, sentiments, sensacions.. ja saps, tot el que ens mou a viure. Un bes :-)

JoanAlbor ha dit...

Arsvirtualis , tu deixa-la , deixa-la que els vampirs només entren si els deixes la porta oberta ;)
És un tot un plaer intercanviar peces d'aquest motor tan delicat i immens alhora :) Un beset ben gran

Anònim ha dit...

osti! últimament sempre arribo tard, però avui encara em fa més ràbia anar sempre tant desajustada.. em fa moltíssima il·lusió haver descobert aquesta estació on se'ns cuida tan bé amb la teva companyia i la multitud de paisatges que s'hi descobreixen.. igualment que em fa il·lusió que et trobis tan acollit a la mitjanit.. un plaer que és nostre, meu. una gran abraçada maco!!

JoanAlbor ha dit...

Aina: els amics mai arriben tard, sempre és una alegria quan vénen, siga de nit o de dia o a deshores, així que no et preocupes tenia guardat un cafenet per a tu :) Besets bonica

tina vallès ha dit...

Segur que no arriben mai tard?? Bé... Gràcies, Joan. I a seguir!

JoanAlbor ha dit...

Tina clar que no. Tu millor que jo saps que mai s'arriba tard per aquest llocs i encara menys un aeroplà que sempre esà volant i aterra quan i on li ve de gust, això no vol dir que no hi passe i a mi m'agrada mirar el cel i veure els aeroplans, encara que de vegades tampoc hi deixe cap comentari ;) gràcies a tu Tina. Una abraçada :)