diumenge, de maig 22, 2005

Si només són dos


No acaba de fer-se de dia i la nit rebull la sang i la pell esclata, de sentir les mans recórrer camins, de plorar tot just quan res hi ha de trist, de trobar les mans que rompen el crit, de besar ses ulls,d’esperar l’albir.
Quan tot es remou, quan tot es desig, d’olorar els llençols on ha jagut el consol,on s’ha perdut la raó, on ella és ell, on ell s’ha fet ell, on només són plecs, ni tal sols això, només un alé, només un alé.
I tant s’hi valdrà quin cos és el teu, quin cos és el seu, si només són dos, dos ànimes més que cercaven què.
Què caldrà mai dir, si aquest amor que és cosa d’ells ens fa restar muts.
Mentre ix la llum i obrin ses ulls i la veu diu:

Ne me quitte pas
Il faut oublier
Tout peut s'oublier
Qui s'enfuit déjà
Oublier le temps
Des malentendus
Et le temps perdu
A savoir comment
Oublier ces heures
Qui tuaient parfois
A coups de pourquoi
Le coeur du bonheur

Ne me quitte pas
Ne me quitte pas ...

Moi je t'offrirai
Des perles de pluie
Venues de pays
Oÿ il ne pleut pas
Je creuserai la terre
Jusqu'après ma mort
Pour couvrir ton corps
D'or et de lumière
Je ferai un domaine
Oÿ l'amour sera roi
Oÿ l'amour sera loi
Oÿ tu seras reine

Ne me quitte pas
Ne me quitte pas ...

Je t'inventerai
Des mots insensés
Que tu comprendras
Je te parlerai
De ces amants-là
Qui ont vu deux fois
Leurs coeurs s'embraser
Je te raconterai
L'histoire de ce roi
Mort de n'avoir pas
Pu te rencontrer

Ne me quitte pas
Ne me quitte pas...

On a vu souvent
Rejaillir le feu
De l'ancien volcan
Qu'on croyait trop vieux
Il est paraät-il
Des terres brulées
Donnant plus de blé
Qu'un meilleur avril
Et quand vient le soir
Pour qu'un ciel flamboie
Le rouge et le noir
Ne s'épousent-ils pas

Ne me quitte pas
Ne me quitte pas...
Je ne vais plus pleurer
Je ne vais plus parler
Je me cacherai là
A te regarder
Danser et sourire
Et à t'écouter
Chanter et puis rire
Laisse-moi devenir
L'ombre de ton ombre
L'ombre de ta main
L'ombre de ton chien

Ne me quitte pas
Ne me quitte pas...

A tots aquells i aquelles per qui estimar només té un mot i cap adjectiu.


39 comentaris:

Anònim ha dit...

Maremevamaremevamaremeva, joan... la cançó... aquesta cançó... i un diumenge a la tarda... I aquest text sobre l'amor i el desig, i la recança infinita que em deies abans... Mira, per més dolorós que sigui, per més patiment que hi hagi, crec que el sentiment d'estimar, de desitjar, d'esperar i de donar-ho tot a una persona no té preu, és de les coses més grans i més perfectes que podem sentir. Que, després, el resultat no ho és, de perfecte? Moltes vegades és la imperfecció en l'estat més pur, sí, i tant. Però ja ningú no ens podrà treure mai el plaer d'haver-lo sentit i viscut.
Ne me quitte pas, joan...

Anònim ha dit...

Touché, Joan. Com que sóc persona que no sap fer, segons quines coses alhora, aquí deixo el meu comentari. (És que he pitjat a l'enllaç, i estic escoltant Ne me quitte pas...)

JoanAlbor ha dit...

je ne te quitte pas cher amie Isnel parce que tu est dejà pars de mon coeur. Il ne faut pas oublier parce que les amis n'obluient jamais les heures comparties.
Bisous soirés :)

JoanAlbor ha dit...

Touche aussi mon ami Pensador c'est un plaisir.
Gràcies per compartir la música. Jo també estic escoltant els bells acords de la guitarra que has deixat en el teu enllaç. :)

pentesilea ha dit...

ara has estat tu qui m'ha deixat sense alè, i no de por... Quin ritme a les primeres línies...! ;-)

Joanaina ha dit...

Au! Quin mal al cor... :(

Sóc d'aquelles qui pensa que d'estimar... hi ha moltes formes...

Anònim ha dit...

De qui és aquesta cançó? Em sona moltíssim...

Anònim ha dit...

Des paroles familières qui semblent être suspendues à perpétuité au-dessus de toi. Nous ne sommes que des instants présents qui s'évaporent quand ils se transforment en souvenirs...

Tout de même, j'ai souri à la fin du texte.

:-)

Bisous

Ismene ha dit...

T'agrada més el francés q l'anglés eh? Ho senc molt però a mi el francés com a q no...jo sóc més de l'anglés,jaja.

cançó preciosa (Xq es una cançó,no?).

Qué dir-te? Quantes vegades he desitjat estimar i quantes vegades he fracasat...estimar és tant difícil i tan fàcil a l'hora,no sé,és un sentiment força estrany per a mi,perq t'ho pot donar tot però també te pot llevar massa...em pense q ja comnence a desvariar...necessite dosis de café per espavil.lar-me!!jaja...tin compasió de mi,estic en examens jaja,d'ahi les meues incoherències :). (pot ser no siga excusa,però m'he d'aprofitar dels examens tot el q puga,jaja).

Total,q realment estime a la meua família,que és el més important...l'altre tipus d'estima és un altre cantar,jaja.

Molts besos i perdona la meua ausència.

Abraços molt forts.

Anònim ha dit...

Jo m'estic adonant darrerament que la manera més fàcil d'acabar amb l'amor més intens i joiós, apassionat, tendre, juganer i sensual, és entestar-se en que, una de dos, o ha de ser així sempre, o bé només és així uns messos i després "se acabó". Si ens donem temps per a tenir moments normals, i una vida pròpia que no inclou a tothora la nostra parella, ve quasi com rodat el poder crear de tant en tant moments màgics que sempre es retroben amb desig renovat. Ais en Brel...saps, he cantat molts cops aquesta cançó, i l'he ascoltada a altres cantants, però és un d'aquests temes musicals que perden la seva esséncia si no els interpreta la persona idònia, per molt bé que ho faci, i en Jaques Brel amb la seva especialíssima veu, era la persona idònia en aquest cas. Me'n vaig a escoltar-la, gràcies:*

Anònim ha dit...

Estimar només accepta adjectius que expressin com de meravellós és aquest verb. No tolera cap que el vulgui encotillar, ni controlar, ni definir segons uns cànons, o unes normes estblertes. Llegint-te em vénen unes ganes boges d'estimar, en francès, en anglès, en xinès o en qualsevol idioma amb què parli el cor.

Anònim ha dit...

Siento en la piel la canción y me dejo arrullar por tus palabras y por la música. Un besito agradecido. :)

arsvirtualis ha dit...

Estimar i ser estimat, la perfecció aconseguida en la comunicació entre dues persones.

La cançó et deixa el sabor agredolç del què has gaudit però no pogut mantenir. Sempre he tingut sensacions ambivalents quan l'he sentit. D'altra banda sols qui ha estimat intensament pot patir amb tanta esfereidora profunditat una pèrdua.

JoanAlbor ha dit...

Gràcies Pentesilea. És díficil trobar el ritme a les paraules. de vegades ocórre i ho fa de manera gairebé inconscient, com en aquest cas, escoltant la cançó :)

JoanAlbor ha dit...

Joanaina sí és això com un "ai al cor". Ets una persona sensible sens dubte. Jo també crec que hi ha mil formes d'estimer i moltes més. El que no m'agrada és etiquetar la paraula i els adjectius solen fer-ho. Estimar sempre és estimar, d'una o altra manera.

JoanAlbor ha dit...

Hola Marcel·lí, amic. La cançó és del Jacques Brel, de segur que la coneixes. És una de les cançons més belles i més apassionades i ala vegad tràgiques que s'han fet mai. Si piques en l'enllaç de la primera línia de la cançó pots escoltar-la. Una abraçada

JoanAlbor ha dit...

Etereo sans h. la familiarité c'est quelqu'un qui reste dans les souvenirs. Ces instants présents qui ne s'evaporent pas parce qu'ils restent avec nous et toujours ils peuvent retourner présents. Je souris avec toi :) Bisous.

JoanAlbor ha dit...

Nafthy és una cançó, si vols pots escolatr-la si punxes en l'enllaç de la primera línia de la cançó, la que està subratllada.
:) M'agarada el que dius després de la teua reflexió total, que realment estime la meua família, que és el més important. L'estima de la família i dela amics pot ser una de les més agraïdes i de les més constants. L'altra sempre resulta més complicada.
Un bes molt gran i que vagen bé els exàmens. No tens perquè disculpar-te dona, jo també vaig de cap i a penes tinc temsp de res. Gràcei per passar-te i fes-ho quan pugues o vulgues.Sempre és un paler tindre't per ací :) besets.

JoanAlbor ha dit...

Hola Moonsa m'alegre de veure't. Saps, jo també cada vegad més pense com tu, amb el temps vas donant-te compte d'eixes coses, i a més cada vegada ho crec amb més convicció. la llibertat des de la confiança amb la teua parella, propicia eixos moments màgics. Esta-ne massa pendent pot arribar a crear un àmbient massa claustrofòbic que acabad ofegant fins i tot eixos moments màgics.
Pel que fa a l'interpretació del Brel compartisc amb tu la debilitat per la seua veu i el sentiment que li posa.

JoanAlbor ha dit...

Omar amic meu, tu mateix o dius i era això el que volia dir quan no li posava adjectius al mot "amor" perquè moltes vegades encara que l'adjectiu faça més bonic el mot o tinga qualitats bones, no deixa de limitar-lo i l'amor mai pot ser limitat, un moment serà així i un segon després d'una altra manera. Amb idiomes, dons sí, amb tots jajaja. Una abraçada ben forta.

JoanAlbor ha dit...

Brisa otro igualmente de agradecido y especial para ti. :)

JoanAlbor ha dit...

M'agrada el mot que has emprat "agredolç" Arsvirtualis és els sabor perfecte quan parlem d'amor i en escoltar la cançó a mi també em passa el mateix igual sempre m'emociona però no sabria descriure ben bé com. Abraçades.

Anònim ha dit...

Qué bonito tu escrito, Joan, lleno de amor, de sentimiento..

La canción me encanta, pienso que es una de las mejores de Jacques Brel. Por otra parte, el francés tiene una musicalidad especial para expresar el amor.

Muchos besitos

Anònim ha dit...

Qué precioso Joan! Me gustaría pensar que el amor puede tener un nombre "amor" pero no un nombre de persona hombre o mujer para no quedar anclada a un recuerdo para sentir que el amor está aún por tocar a la puerta, en lugar de buscar su olor entre sábanas vacías que se hacen muy grandes.
¿Y qué tal si brindamos por el amor, por el nuevo, por el otro, por el que toca a nuestra puerta y debemos estar atentos para no dejar ir?
Muchos besos, solecito :)

Anònim ha dit...

No crec que hi hagi adjectius ni paraules per definir el sentiment de l'amor, tot es queda curt a l'hora de copsar la idea o de posar exemples, tipus: l'amor és com un capvespre al mar...
Ne me quitte pas, Jean

Anònim ha dit...

¡Perfecto!
¡Y sigo sin saber si me gusta más en castellano o en catalán!

Anònim ha dit...

Una de les cançons que m'ha emocionat sempre, Ne me qiitte pas...i la veu trencada d'en Brel, única.
Besets Joan.

JoanAlbor ha dit...

Nada,Aether, Frederic, gatopardo, Aurembiaix gràcies pel vosters comentaris, intentaré contestar-vos només puga.

A tothom Em trobe en estat d'esclat temporal-feina, per la qual cosa em resulta quasi impossible traure temps per visitar-vos. Espere que aviat recupere una miqueta de tranquil·litat. Us trobe a faltar a tots i totes. Un bestets ben fort.

Anònim ha dit...

Tranquil Joan, tu fes les teves cosetes, nosaltres t'esperem aqui encantats :*

Begonya Mezquita ha dit...

Nosaltres també t'enyorem. Ja formes part de la nostra web i ens manquen els teus comentaris, sempre tan puntuals i tan delicats...
Bé, doncs, fins la tornada, col·lega!

Anònim ha dit...

Ostres!!! És preciosa la cançó! Als meus pares els encanta, i em porta bons records de veure'ls ballar dolçament abraçats al mejador :)
Gràcies per portar-me a la memòria grans records com aquest ;)!
Un petonàs!

JoanAlbor ha dit...

Nada hola bonita :) Supongo que me estoy haciendo viejo, jajaja, y me vuelvo más sentimental, però me gusta sentir-me así de vez en cuando. La canción es una de la más intensas tanto en contenido cómo en la forma de interpretarla. Y en cuanto al francés siempre he sentido debilidad por esa lengua :) besitos

JoanAlbor ha dit...

Comparto contigo lo que dices que estimada Aether en el amor, con un sólo nombre que puede tener insfinitos significados pero que en el fondo mantiene una esencia la de ser feliz y sentir la felicidad de los otros y de las cosas.Nunca me ha gustado poner adjeticos al amor, profundo, sincero, pasional, qualquier amor és eso y muchas cosas más y al mismo tiempo puede tener qualquier otro matíz diferente. Brindemos pués por el amor, un amor como el sol :) besets.

JoanAlbor ha dit...

Mon cheri ami Frederic tot és curt quan els sentiments són purs i naturals i m'encanta la comparació que hi fas , preciosa, l'amor és com un capvespre al mar. Una abraçada ben ben forta :)

JoanAlbor ha dit...

Gatopardo muchas gracias es todo un alago que lo que dices, puesto que auqnue mi lengua natural sea el catalàn me siento totalmente orgulloso de poder utilizar otra lengua y poder transmitir lo mismo. Muchas gracias de verdad. Ojala supiera hacerlo con más lenguas. :) Una abrazo.

JoanAlbor ha dit...

Si Aurembiaix la veu del Brel és perfecta per aquesta cançó. Hi ha cançons que per molt bé que les interpreten altres cantants formen part d'un autor o autora i només en la seua veu esdevenen perfectes. Una abraçada.

JoanAlbor ha dit...

Begonya ja vaig a poc a poc fent les paus amb el temps. Tu ves preparant els entremesos a veure si puc passar a provar-los ;) Una abraçada.

Lluneta quina alegria! :) veig que tu ja li has pegat dues buefetades al temps o no? encara estàs d'exàmens? Espere que hagen anat o que hi vagen bé. Ah per cert balla-la la cançó tu també su tens ocasió i veuras , és incleïble ballar-la agafat amb qui estimes. Quina imatge més bonica la dels teus pares. felicitats.

Anònim ha dit...

molt maco l'escrit.. pura poesia..
i aquest laisse moi devenir l'ombre de ton ombre, l'ombre de ta main, l'ombre de mon chien.. mais ne me quitte pas... m'ha posat la pell de gallina recordar aqueta poesia..

molts petons i enhorabona

JoanAlbor ha dit...

xexegirlbenviguda i moltes gràcies. Si la cançó del Brel posa la pell de gallina i eixe trosset és fortíssim posa la pell de gallina.