dissabte, de juliol 02, 2005

El somni de la Història

Hi ha hagut homes i dones que han passat a ser part de la història. Potser per a moltes persones que el seu nom o el seu esperit perdure en els llibres i en les ments dels altres siga la seua meta, l’expressió màxima del seu pas furtiu per aquest vida, la única immortalitat possible.
Aquest és tal vegada el seu destí, o la seua voluntat. La meua, la voluntat almenys, no ha sigut mai aquesta, sinó com més aviat formar part d’un esdeveniment històric que em fes sentir-me orgullós de particirpar-hi.

Fins ara no havia tingut la sensació d’estar participant-hi de cap que albirara un futur millor per als pobles i les persones.

Dijous 30 de juny de 2005 vaig poder copsar per primera vegada aquest sentiment quan al congrés dels diputats el president del govern de l’estat espanyol ,en el seu discurs preví a l’aprovació de la llei sobre el matrimoni civil, deia aquestes paraules:

“No estamos legislando, Señorías, para gentes remotas y extrañas. Estamos ampliando las oportunidades de felicidad para nuestros vecinos, para nuestros compañeros de trabajo, para nuestros amigos y para nuestros familiares, y a la vez estamos construyendo un país más decente, porque una sociedad decente es aquella que no humilla a sus miembros”

Si hi ha alguna cosa per la qual crec que paga la pena lluitar és pels drets humans i en aquests moments em vingué al cap el famós discurs de Martin Luther King "I have a dream".


Hui dissabte 2 de juliol milions de persones eixiran al carrer per celebrar aquest moment històric. No serà cap dia de l’orgull gai, sinó el dia en què a l’estat espanyol milers i milers de persones per voluntat pròpia podran veure realitzat el seu somni. Crec que poder fer realitat els somnis de les persones ,de les minories o de les majories, en una societat és el camí correcte per intentar ser tots i totes almenys una miqueta més feliços.

Hui dissabte 2 de juliol però I have a dream encara. Uns 3.000 milions de persones al món viuen en la pobresa. Una pobresa que comporta la penuria, la marginació, la mort, l’aniquilació de l’estima i de la confiança, el contraban de persones , mutilacions psíquiques i físiques, la destrucció de valors humans, l’esclavatge i la manipulació.
Hui eixiran milers i milers de persones al carrer i cadascuna dirà I have a dream . I tots i totes compartirem el mateix somni. M’agradaria poder també sentir-me part de la consecució d’aquest somni.

Tinc el somni que un dia aquesta nació (món) s’alçarà i experimentarà el veritable significat del seu credo: “Creiem que aquestes veritats són evidents per si mateixes: que tots els homes són creats iguals.” Martin Luther King

PD: Gatopardo ha deixat un comentari en el qual ens informa que a Nicaruaga mantenir relacions sexuals amb persones dels mateix sexe està considerat un delicte penat. L'adreça de recollides de signatures és http://www.es.amnesty.org/actua/nicaragua_jun05/ de moment només s'han recollit 371 signatures.


I és que no m'ha deixat ni acabar el post. Esta xiqueta és així, és un somni, veloç, ràpid, inquiet i infinitament captivador I meravellós. Encara no fa dos dies que estava berrejant i ja ha aprés ha parlar també amb ocells i gossets. :) Aquest somni de hui 2 de juliol és també un somni de dona. FELICITATS MAAAAAAAD !!!!!!!!!!

12 comentaris:

pentesilea ha dit...

és fantàstic quan una coseta comença a canviar, a millorar, perquè sovint en comencen a millorar d'altres, i d'altres...

jo em vull afegir a tots aquests somiadors.

Necessit somiar cada dia que tot pot millorar :-)

JoanAlbor ha dit...

Maddddd jajajaaj, no m'has deixat temps de deixar-te el regal. saps que hui em serà impossible però estaré ahí ballant, cantant, i fent totes les bogeries possibles perquè tingues un aniversari fantàstic. sé que no et mancaran mostres d'afecte i d'estima, i tampoc et mancarà la meua estaré revolotejant amb Maruxo :) Un bes enorme

Anònim ha dit...

Para mucha gente sigue siendo un delito mantener relaciones sexuales consentidas entre adultos: por favor, firma por los homosexuales nicaragüenses, que van a prisión por ello:
http://www.es.amnesty.org/actua/nicaragua_jun05/
Hasta el momento sólo hemos firmado 365 para que se deroguen las leyes represororas, que atentan contra los derechos humanos.

JoanAlbor ha dit...

veritat que sí? Pentesilea com és de bònic sentir això que les coses van canviant a poc a poc però a millor..quina sensació més bònica et deixa :) besets.

JoanAlbor ha dit...

Jo també t'estime Mad guapa, més que guapa!!!!!

JoanAlbor ha dit...

Marmi con personas como tu es con quien el mundo da esos pequeños pasos. Beixos, muitos beixos :)

JoanAlbor ha dit...

Gracias Gatopardo por recordarnos que este sólo és un avance pequeño y que siguen existiendo paises donde querer sigue siendo un delito y se sigue encerrando personas por amar, hombres y mujeres, que aman a personas de su mismo sexo o de diferente, porque aún sigue habiendo paises en que la mujer no pude mar libremente. Ya he firmado, en cuanto he visto tu comentario , ya somos más 371. Un abrazo muy fuerte.

arsvirtualis ha dit...

Avancem, avancem, els humans avancem. A peus lents i barrats però sense aturar-se. Si això implica que l'aconseguit sigui sòlid i perduri, endavant!

Però que pesada és aquesta lentitud moral d'alguns, quina visió més pobra d'esperit i de vida, tant limitats i determinats i quina preocupació més insana defensen.

Estic contenta, perquè un somni s'ha fet una mica més realitat. Ara falta completar-lo. Un bes.

Ismene ha dit...

Aix Joan,cada vegada que te lligc o parle amb tu tinc la sensació de tindre't més apreci...si tots foren com tu,tingueren el teu cor,la teua amabilitat,el teu sentit de la solidaritat,la teua bellessa,els teus ideals,els teus somnis...auqest món seria,per fí,un món just,un món tolerant sense persones oposant-se als drets civils.

Però encara falta molt per fer,no perque tots siguen "joans",simplement per fer que tots-es entenguen la paraula igualtat queda molt de camí,massa per al meu gust...però sé que amb gent com tu aquest camí es farà un poc més curt :).

Per cert,moltes persones anónimes han passat a la història sense nomenar-les,persones q han donat molt pls seus ideals...han lluitat pel q creien just,però moltes persones desconeixem l'identitat d'aquestes persones (no sé si m'entens,jiji)...i espere q em permitisques des d'ací donar una forta abraçada als meus avis (l'altre dia va fer 29 anys q va faltar un)per lluitar com lluitaren i dir que,per a mi,els meus pares passaran a la història per ser els millors...ja m'he posat sentimental :).
Pensaràs que perq he de dir açò ací,al teu blog...no ho sé,m'ha eixit,tenia la necessitat,que coses més rares faig :S (Nafthy fa cara d'avergonyida).

Molts besots i abraçadessssssssssssss!!!!!

Anònim ha dit...

Ha estat una gran notícia, sens dubte.
Ara em començo a creure que això va de debò!!
Una abraçada (i un ball d'estiu)...

Begonya Mezquita ha dit...

Tot i que encara ens queda un llarg camí difícil de recórrer, crec que ja era hora!!!
És un bon presagi del que podem aconseguir, amic joan. Bon estiu i una abraçada

JoanAlbor ha dit...

Arsvirtualis, Nafthy, Marcel·lí, Begonya gràcies i perdoneu que no us conteste un per un però en aquest moments el meu cor i la meua ment s'hi troben en un lloc desapacible i fosc, mantenint l'esperença per un amic molt volgut i que es troba en una situció greu. Besets i Gràcies.