"La primera llum de l'any té una força molt especial. Veure-la arribar, tot caminant entre la solitud i el silenci d'aquella primera hora, pot semblar poc més que un símbol, però és magnífic"
I tens tota la raó Martí, sobretot quan eixa solitud és tan plena :)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
25 comentaris:
No ho sé...
Realment, és una manera ben diferent de veure-la, lluny de les tòpiques escenes d'aquesta nit de gresca exagerada, de disfresses de coloraines i de cava a dojo. De totes maneres, on hi hagi un bon amic... Besets ;)
I avui la llum a lluït com mai !!
(serà el vent de mestral..., o la nostra mirada???)
:-O6
El lugar más hermoso del mundo para recibir cualquier primer minuto,qualsevol llum: la mar, sempre la mar...
Bicos, amic meu.
Jo és que la primera llum de l'any no acostumo a veure-la, quan em desperto ja hi ha la cinquena o la sisena o vés a saber tu quina!
entre l'escrit d'en martí i aquesta imatge... bufff, m'he quedat sense paraules
Ups... quina sorpresa! :-)
M'alegra molt que t'hagis volgut acompanyar d'un pensament tan planer a l'hora d'encapçalar aquest nou any.
IUna abraçada,
Martí
Gemma els punts suspensius diuen molt :) Una abraçada gran de llum
Isnel ja saps què pense d'aquestes festes ;). un/a bon/a amic/ga és com eixa primera llum :) besets
alarden jo crec que les dues coses a la seua manera , el vent ajuda però sobretot és la mirada ^_O Bon any amic :)
Berta ací i Berta allà.. et toi aussi belle que la lumière absente (ho he escrit bé? aixx el francés acabarà amb nosaltres ) :) Bon any i besets a les dues :)
Muralla tu saps molt de mars, oceans i de petxines i perles :). Bicos de mar.
Frederic hahaha ... si ja ho sabia jo això.Per què creus que he fet la foto? M'he dit: com el Frederic no acostuma a veure-la..doncs mira vaig a fotografiar-la per a ell :) Una abraçada i bon any .. aixx et mereixes un estiró d'orelles ;)
mar a què és preciós el que ha dit el Martí? ... és que té mirada de poeta..no l'he vist mai, però ho sé. Bon any bonica . Una abraçada.
Martí i tant que em va acompanyar. Ja veus el desfici que tenia aquells dies i quan vaig llegir el teu comentari, de seguida em va tranquilitzar.Ha estat una experiència innoblidable.
Bon any :) Una abraçada.
Les paraules justes ;) Molts petons i bon any!! :P
No desvetllo cap secret, en comentar que sóc persona de llevar-se d’hora. I, aquest —per a mi— bon costum, fa que n’hagi gaudit de moltes primeres llums amb la mar perdent-se a l’horitzó; la majoria des de l’Alba de la Costa Brava; algunes, coincidint també amb el començament de l’any. És quelcom, tan..., que no m’afartaré mai de fer. Convertir els punts suspensius en paraules, t’ho deixo a tu, poeta.
No té mai la sensació de que els díes a vegades van a contratemps?
Silenci companya de vaixell ;) Bon any i gràcies per passar-hi. Besets :)
Pensador potser aquest costum tan bo com tu dius fa que tingues aquest pensaments que ens regales a tots. No jo no m'atrevisc a posar-li les paraules. Hi ha coses a les quals sempre li mancaram o li sobraran paraules ;) Una abraçada
Ella sí moltes vegades, com si fossen onades que t'empenyen a tu o al temps :) Una abraçada i bon any.
Joan, que totes les llums, de tot l'any, et siguin com aquesta, la primera :)
Gràcies Tristany i tant de bo puga compartir-les mab amics com tu :) una abraçada
Ke bonito no?
Hola anonimo :) bienvenido/a sí, la verdad es bonito :)
Publica un comentari a l'entrada