De cansament, d'impaciència, de desfici, de massa dubtes. Signes que es redueixen a punts suspensius i d'interrogació. Això vindria a ser un tex així:
... ? ... ? ...? ...? ... ? ...? ...
Això vol dir que el temps em demana reflexió, donar-me respostes, aclarir alguns passos, prendre algunes decissions.
Aquesta Estació, crec que mai es tancarà, sempre hi ha trens que entren i ixen amb mercaderies massa valuoses com per deixar-les perdre.
Quan els punts suspensius i els signes d'interrogació tornen a convertir-se en paraules tornaré.
Mentrestrant seguiré vistant-vos, reposant i gaudint a ca vostra, acompanyant-vos amb veu o en silenci . Una abraçada ben forta.
diumenge, de gener 22, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
26 comentaris:
Moltes nits he passejat silenciosament per aquesta preciosa estació i cada vegada, n'he sortit amb un somriure als llavis, amb un somriure al cor...
Segur que molts seguirem venint a la teva estació, acompanyant els teus moments de silenci, encara que només sigui per fer-te sentir que has creat una estació plena de llum i de sentiments. La teva essència és a l'estació i la seva llum ja no pot apagar-se.
:-)
A vegades cal posar distància, per tal de veure les coses des d'una altra perspectiva.
Molta sort
Dos adéus el mateix dia... Dues absències que es faran sentir... Em quedo sense gotes que perfumen els meus dies i sense aquesta estació que fa poc que he descobert i on m'aturava per veure passar els trens, com quan era petita. Joan, ha estat breu però intens. "Lo bueno, si breve, dos veces bueno". Amb això em quedo. T'envio un bon carregament de bons desitjos i amb l'esperança de tornar-te a llegir...
el descans sempre és merescut... i tot i que a vegades ens pensem que això de la virtualitat ens fa estar sempre presents no tenim en compte que només és virtualitat... bon descans joan, i fins la propera :)
Ei ei que l´estacio no es pot quedar pas abandonada que hi ha molta gent que la fem servir , segur que aquest extrany mon que sembla una roda que no deixa mai de girar aviat et donará motius per dir coses.
tu també? oooooh!
descansa i avança,
una gran abraçada
Sempre hi ha un moment per airejar-se i descansar, és necessari. Malgrat l'absència virtual, tu sempre ens regalaràs la presència real als nostres cors i al pensament. Una forta abraçada i a reveure!
Osti Joan! No m'imitis!!!! (És broma) Seguiré aturant el meu tren a la teva Estació, agafa aire i torna.
Una abraçada!
sembla que tothom es vol acomiadar, no triguis en tornar que et trobaré a faltar!
Espero que només sigui un fins aviat, Joan, i que tornis ben aviat amb les teves paraules (amb signes de puntuació o sense). Fins llavors, una abraçada.
Ferran
Afortunadament, les estacions de tren no tenen portes.
Fins la tornada :-)
Però què passa, aquí??? Ara que l'hivern s'acaba tothom es posa a hivernar! :(
No triguis, Joan!
:)))
No ha estat mai una estació terme.
Però què està passant? :(
Torna ben aviat...
Bé, els del zoo t'estarem esperant, ja ho saps...
I no deixis de somriure, guapasso.
Petons, llepades, picadetes...
Jo formo part del zoo...
T'estarem esperant a l'estació...
Bicos.
yo, esos puntos suspensivos... los tengo cada día.
sé que la estación no estará cerrada... sólo momentáneamente clausurada por desinfección ;))
quiero verte por mi casa!!
besos joan.
Ui, quina ratxa portem els de la colla blocaire!.
Joan, pel bon temps fem una trobada (paella) del gremi a ca teva, ca meva o on sigui?.
Llavors ja estarem tots la mar de bé, serem uns primaveres!, d'acord? ;)
Quan tinguis ganes de tornar a compartir unes paraules amb nosaltres, estarem per aqui, segurament.
Ptonets.
ostres joan
porto dies venint per aquí i no dic mai res perquè no sé que dir
recordo, fa un any, quan jo també vaig tancar el meu blog. Tenia un problema per resoldre i encara no sé si l'he resolt.
Ara he anat a mirar el post que vaig posar aquell dia i m'hi he trobat molts més interrogants dels que mai podré respondre'm.
desitjo que aquests interrogants teus trobin resposta, perquè (i no vull ser egoista) ara que t'he conegut, ja et trobo a faltar.
esperaré el dia en que la brisa em porti, altre cop, el soroll (suau) dels trens d'aquesta estació
un petó ben gran
Joan, he entrado casi esperando esto... y no me digas pq, pero eso no ha evitado en mí una cierta tristeza.. voy a echarte mucho de menos, así que ya sabes, recupera esa energía que tienes dentro de tí, y nos vemos en la próxima estación. Gracias, por tan bellos momentos y me quedo esperando los que se sucedan..
Un fuerte beso.
PD. Me cuesta.. estos días.. parece que haya un virus.. de ausencias..
Esperem que sigui aviat, doncs...
Una abraçada
Querido Joan, ahora es tu tiempo de reflexión hacia adentro, de tomar aire, de recuperar fuerzas; anda tranquilo y sé feliz. Como mismo no dejan de pasar trenes, tampoco deben dejar de existir las estaciones y esta es linda. Me tomé el abrazo y me lo apreté fuerte, ya me avisas cuando te lo devuelvo, vale? Muchos besos :)
Buenas, nuevo blog, para que envieis vuestros cuentos, relatos, poesía... y serán publicados en él, además el texto seleccionado, será publicado en forma de folletín en la revista de bolsillo: Flow Imagen que se editará en la ciudad de Málaga. Y verá la luz a mediados de este mes si nadie lo remedia. Para más información pasar por flowimagen.blogia.com
On aniríem sense la reflexió, sense una pausa a temps per posar les coses al seu lloc? T'estarem esperant, Joan, una abraçada!
Injust.
L'únic que puc dir.
Publica un comentari a l'entrada