diumenge, de gener 22, 2006

Signes

De cansament, d'impaciència, de desfici, de massa dubtes. Signes que es redueixen a punts suspensius i d'interrogació. Això vindria a ser un tex així:

... ? ... ? ...? ...? ... ? ...? ...

Això vol dir que el temps em demana reflexió, donar-me respostes, aclarir alguns passos, prendre algunes decissions.

Aquesta Estació, crec que mai es tancarà, sempre hi ha trens que entren i ixen amb mercaderies massa valuoses com per deixar-les perdre.

Quan els punts suspensius i els signes d'interrogació tornen a convertir-se en paraules tornaré.

Mentrestrant seguiré vistant-vos, reposant i gaudint a ca vostra, acompanyant-vos amb veu o en silenci . Una abraçada ben forta.

28 comentaris:

Myt ha dit...

Moltes nits he passejat silenciosament per aquesta preciosa estació i cada vegada, n'he sortit amb un somriure als llavis, amb un somriure al cor...

Segur que molts seguirem venint a la teva estació, acompanyant els teus moments de silenci, encara que només sigui per fer-te sentir que has creat una estació plena de llum i de sentiments. La teva essència és a l'estació i la seva llum ja no pot apagar-se.
:-)

cosespetites ha dit...

A vegades cal posar distància, per tal de veure les coses des d'una altra perspectiva.

Molta sort

bitxo ha dit...

Dos adéus el mateix dia... Dues absències que es faran sentir... Em quedo sense gotes que perfumen els meus dies i sense aquesta estació que fa poc que he descobert i on m'aturava per veure passar els trens, com quan era petita. Joan, ha estat breu però intens. "Lo bueno, si breve, dos veces bueno". Amb això em quedo. T'envio un bon carregament de bons desitjos i amb l'esperança de tornar-te a llegir...

Berta ha dit...

feliç descans, amigüito.

I fins aviat.

aina ha dit...

el descans sempre és merescut... i tot i que a vegades ens pensem que això de la virtualitat ens fa estar sempre presents no tenim en compte que només és virtualitat... bon descans joan, i fins la propera :)

Mikel ha dit...

Ei ei que l´estacio no es pot quedar pas abandonada que hi ha molta gent que la fem servir , segur que aquest extrany mon que sembla una roda que no deixa mai de girar aviat et donará motius per dir coses.

namaga ha dit...

tu també? oooooh!
descansa i avança,
una gran abraçada

marina ha dit...

Sempre hi ha un moment per airejar-se i descansar, és necessari. Malgrat l'absència virtual, tu sempre ens regalaràs la presència real als nostres cors i al pensament. Una forta abraçada i a reveure!

Gemma ha dit...

Osti Joan! No m'imitis!!!! (És broma) Seguiré aturant el meu tren a la teva Estació, agafa aire i torna.
Una abraçada!

frederic ha dit...

sembla que tothom es vol acomiadar, no triguis en tornar que et trobaré a faltar!

Un que passava ha dit...

Espero que només sigui un fins aviat, Joan, i que tornis ben aviat amb les teves paraules (amb signes de puntuació o sense). Fins llavors, una abraçada.

Ferran

martí ha dit...

Afortunadament, les estacions de tren no tenen portes.

Fins la tornada :-)

aladern ha dit...

Però què passa, aquí??? Ara que l'hivern s'acaba tothom es posa a hivernar! :(
No triguis, Joan!
:)))

arsvirtualis ha dit...

No ha estat mai una estació terme.

Joanaina ha dit...

Però què està passant? :(

Torna ben aviat...

mad ha dit...

Bé, els del zoo t'estarem esperant, ja ho saps...
I no deixis de somriure, guapasso.
Petons, llepades, picadetes...

Muralla ha dit...

Jo formo part del zoo...
T'estarem esperant a l'estació...
Bicos.

Mon ha dit...

yo, esos puntos suspensivos... los tengo cada día.
sé que la estación no estará cerrada... sólo momentáneamente clausurada por desinfección ;))
quiero verte por mi casa!!
besos joan.

Tristany ha dit...

Ui, quina ratxa portem els de la colla blocaire!.
Joan, pel bon temps fem una trobada (paella) del gremi a ca teva, ca meva o on sigui?.
Llavors ja estarem tots la mar de bé, serem uns primaveres!, d'acord? ;)

donot ha dit...

Quan tinguis ganes de tornar a compartir unes paraules amb nosaltres, estarem per aqui, segurament.
Ptonets.

mar ha dit...

ostres joan
porto dies venint per aquí i no dic mai res perquè no sé que dir

recordo, fa un any, quan jo també vaig tancar el meu blog. Tenia un problema per resoldre i encara no sé si l'he resolt.
Ara he anat a mirar el post que vaig posar aquell dia i m'hi he trobat molts més interrogants dels que mai podré respondre'm.

desitjo que aquests interrogants teus trobin resposta, perquè (i no vull ser egoista) ara que t'he conegut, ja et trobo a faltar.

esperaré el dia en que la brisa em porti, altre cop, el soroll (suau) dels trens d'aquesta estació

un petó ben gran

delice ha dit...

Siguis on siguis...troba el que busques, somia el que somiïs, viu el que viuràs...somriu el que somriuràs...però sempre siguis feliç...
Jo com tu, tambè marxo de viatge a un altre lloc, ja no puc estar-hi més aquì, no me queda res...anirè a veure i coneixèr altres llocs.

petons,

Brisa ha dit...

Joan, he entrado casi esperando esto... y no me digas pq, pero eso no ha evitado en mí una cierta tristeza.. voy a echarte mucho de menos, así que ya sabes, recupera esa energía que tienes dentro de tí, y nos vemos en la próxima estación. Gracias, por tan bellos momentos y me quedo esperando los que se sucedan..

Un fuerte beso.


PD. Me cuesta.. estos días.. parece que haya un virus.. de ausencias..

Chat ha dit...

Esperem que sigui aviat, doncs...

Una abraçada

Aether ha dit...

Querido Joan, ahora es tu tiempo de reflexión hacia adentro, de tomar aire, de recuperar fuerzas; anda tranquilo y sé feliz. Como mismo no dejan de pasar trenes, tampoco deben dejar de existir las estaciones y esta es linda. Me tomé el abrazo y me lo apreté fuerte, ya me avisas cuando te lo devuelvo, vale? Muchos besos :)

Saulo Farrugia ha dit...

Buenas, nuevo blog, para que envieis vuestros cuentos, relatos, poesía... y serán publicados en él, además el texto seleccionado, será publicado en forma de folletín en la revista de bolsillo: Flow Imagen que se editará en la ciudad de Málaga. Y verá la luz a mediados de este mes si nadie lo remedia. Para más información pasar por flowimagen.blogia.com

Giorgio Grappa ha dit...

On aniríem sense la reflexió, sense una pausa a temps per posar les coses al seu lloc? T'estarem esperant, Joan, una abraçada!

Ella ha dit...

Injust.

L'únic que puc dir.