dimarts, de novembre 20, 2007

Em preocupa

Em preocupa que un desaprensiu òmpliga d’insults, degradacions i li fota de patades a una xica que seia tranquil·lament en el metro i aquest tipus acabe convertint-se en una icona mediàtica i que a més algú intente excusar aquest comportament delictiu, antisocial i vilonet sota el llençol de la marginació que sofreixen alguns joves perquè no tenen feina, perquè provenen de famílies desestructurades etc.

Em preocupa que algú diga en mitjans públic i privats que per culpa dels anticonceptius i del dret a l’avortament no han nascut “els milers d’espanyolitos” (paraules textuals) que calia per poder ocupar el llocs de treball que necessita l’estat i que per això vénen milers i milers d’immigrants i que al mateix temps aquest diguen que no són ni racistes, ni xenòfobs i que només aboguen per una immigració controlada i com déu mana tal com van fer els espanyols quan se’n van anar a Alemanya o altres països i que el públic aplaudesca. Em preocupa, això de la immigració controlada, se m’antoixa una manera encuberta d’esclavitud. Portem treballadors, obrers, mà d’obra controlada , esclaus per treballar , que treballen , mengen, dormen i que després se’n vagen ben calladets i agraïts.

Em preocupa que es convide a programes a personatges que fomenten la violència i l’odi i proclament lliurement i amparats per la benevolència de la constitució i la llibertat d’expressió les seues proclames clarament feixistes i a més se’ls acabe aplaudint.

Em preocupa el fet que després de tants anys de lluita pel reconeixement legal i social dels drets civils de gais i lesbianes i d’haver hagut de lluitar contra el fonamentalisme religiós del catolicisme (no parle de creences, ni de dogmes de fe que cadascú és lliure d’assumir i complir segons el seu lliure albir) ara se’ns presente una altra batalla contra altres fonamentalismes religiosos que sense cap contestació pública diuen lliurement en programes d’alt nivell d’audiència que el fet que “seguesca eixint molta gent de l’armari significa que la fi del món s’apropa” i no se’ls conteste clarament perquè la persona en qüestió és un immigrant i pertany a una altra cultura i religió, no siga cosa que caiga sobre nosaltres la sopita de la xenofòbia. No tampoc és això, tampoc.

Em preocupa que es convertisca en un tema d’estat i de màxima perillositat pel benestar de la nostra societat que algú creme una foto del rei, que es condemmne públicament en tots els mitjasn i per tothom i que se’l perseguesca, es detinga i se’l jutge amb una rapidesa extrema i en canvi ni es denuncie, ni es perseguesca ni la societat es manisfeste contra les agressions, pallisses i assassinats de persones normals i corrents que simplement passaven, passajaven o estaven en un lloc i la casualitat ha fet que cinc o sis nazis la veieren i l’atacaren per la seua pell, la seua forma de vestir, la seua forma de caminar o qualsevol absurditat que aquests assassins creuen incorrecta.

Em preocupa que la violència gratuïta s’haja convertit en un entreteniment tant visual com verbal i que ni les lleis, ni l’estat democràtic i encara molt menys el conjunt de la societat , nosaltres, que som qui hem de construir la societat en què volem viure, fem res, o en tot cas només mirem de reüll pensant que cap d’aquestes coses pot afectar a les nostres vides. Sí em preocupa.

19 comentaris:

fiorella ha dit...

Hay muchos a los que nos preocupa lo mismo que a vos,aunque vivamos en distintos lugares de este ancho mundo.Soluciones?El accionar diario de cada uno no mirando para otro lado y buscando tambièn el conjunto,a los otros para intentar tambièn en pequeños logros colectivos,accionar.

Princesa ha dit...

Claro que me preocupa todo eso.

Como también me preocupa que haya gente que no quiera que a su hijo se le enseñe que, por ejemplo, una madre con un hijo sin padre conocido, sea una familia.

O que todavía esté en el Constitucional algo tan importante como el matrimonio homosexual, un derecho que ha costado mucho conseguir.

Hannah ha dit...

A mí no me "preocupa", me inquieta, me indigna, siento que es necesario pasar a la acción y lo hago. Porque de "preocupados" están los "infiernos" llenos, y la gente preocupada es el mejor terreno cultivado para que crezcan los gobiernos totalitarios y dictatoriales, las policias arrogantes y asesinas, y todos los males que nos han aquejado hasta hoy. La ciudadanía debe dejar de "estar preocupada" y pasar a una acción ponderada, reflexionada, sistemátizada y eficiente contra todo esto. No hay que "preocuparse" pero sí hay que ocuparse y mucho. Una forma de "ocuparse" es denunciarlo con la máxima difusión posible, como por ejemplo tú en este blog, pero también hay otras, y son muchas las cosas que se pueden hacer.
Una abraçada molt forta, Joan.
Hannah

vafalungo ha dit...

Tot això a mi també em preocupa. Semblen els símptomes que venen a demostrar que vivim en una societat cada dia més malalta, més allunyada de la pròpia gent que la forma, més tancada en sí mateixa. Per què quan se'ns apropa un desconegut el primer que fem és desconfiar? La por, el recel i la indiferència ocupen el lloc que haurien d'ocupar la solidaritat, la confiança i l'alegria. Per sort, encara queden antídots que ens permeten creure que no està tot perdut. Un d'ells, aquest blog.
Una abraçada.

Giorgio Grappa ha dit...

Em dóna esperança (farem una mica de contrapunt) veure els meus alumnes de 1r de Batxillerat indignats fins al moll de l'ós perquè volien, demà, fer vaga per poder assistir a les manifestacions de protesta contra l'assassinat feixista de fa pocs dies, i la direcció del centre els ho ha negat. M'ha faltat molt poc per posar-me a plorar de l'emoció i anar-me'n amb ells a la mani.

joan ha dit...

Hola fiorella bienvenida. Por suepuesto creo y gracias a ello podemos tener esperanza que hay muchisima gente a quienes nos preocupan estos temas, aquí, allà, y en cualquier lugar del planeta en que el derecho fundamental de las personas a vivir en paz y según sus creencias y con los mismos derechos. Efectivamente se trata de eso de accionar bonito verbo que a partir de ahora tendré mucho más en cuenta. Un abrazo

Princesa bienvenida otra vez, me alegro muchisimo de verte otra vez por aqui. En efecto parece una estupidez que alguien pueda pensar que una família es un número y no un proyecto de vida compartido en que da igual ser par o impar u hombre o mujer. Y ese es nuestro reto personal y también social vivirlo y luchar porque sea asi con los mismos derechos. Un abrazo muy grande

joan ha dit...

hannah cómo cai siempre volvemos a estar de acuerdo y como casi siempre me contagias tu energia. Tienes razón , la preocupación es la mejor manera de tenernos controlados e inactivos. És verdad pués no se trata de pre-ocuparse sinó de ocuparse en la medida que nos sea posible, con fuerza y con firmeza en los àmbitos y las formas que podamos.
Mira hace unas semanas en un parque cerca del mi lugar de trabajo hay una residencia de ancianos y salen a pasear o a tomar el sol. Una tarde habia dos chavales de unos 14, 15 años empujando, riendose y burlandose de un señor mayor con las facultades mentales mermadas, mientras uno le daba el otro lo gravaba en el móvil, cerca habia dos mujeres con sus hijos que miraban atonitas pero no haían nada ni decían nada, yo les grité y al menos dejaron de importunarlo y se fueron. hay situaciones en que quizas el miedo a que vayan también contra ti te puede paralizar, pero el miedo es como la preocupacion, un infierno-purgatorio para uno mismo.
Una abraçada molt forta

joan ha dit...

Gràcies vafalungo per sort encara més no només queden racons on podem sentir-nos a guts i bé, sinó que hi ha gent que lluita des d'on pot i com pot per denúnciar i per fer valdre els drets dels altres en qualsevol racó del món i crec que d'això en som molts els que ho intentem. Una abraçada amic.

Giorgio precisament anit vaig vore un trosset d'un programa que passen a a3 que parlaven sobre els grups ultres, encara que en aquest cadena i en aquest programa intentaven sempre dirigir el debat sobre els grups ultres amb l'etiqueta "d'esquerrres". Un representant de la policia comença a càrregar contra l'asemblea d'estudiant dient que si havien convidat a xerrades a gent d'HB i coses semblant, sempre volent crear una similitud entre esquerra i eta ... doncs bé el que fins ara jo sé , és que de morts i assassinats només hi ha en l'esquerra o moviments d'esquerra, o en immigrants o en gais, però encara no he vist cap notícia en què algun pressumpte grup d'extrema esquerra haja mort o assassinat algu.
Una abraçada

isnel ha dit...

Em preocupa, m'indigna i m'enrabia, tot això i molt més. Hi ha un grau d'hipocresia molt gran a pertot arreu, de mentides, d'enganys, de missatges subliminals que van calant, calant... I ara que ja ha començat la precampanya per les generals, preparem-nos!
És un escrit magnífic, joan, i penso que és una bona manera de denunciar tot això.
Un bes molt gran!

Myt ha dit...

Hola Joan

El que també em preocupa, és que aquelles pre-ocupacions de les que, inevitablement, no ens en podem ocuparens poden anar convertint en addictes a la tristesa.

No les deixis d'expressar com ho fas, és un gran bàlsam...

Una abraçada

joan ha dit...

isnel ho sé, ho sé, que ens preocupa i ens irrita i ens trasbalsa aquestes coses a molts de nosaltres i com tu dius som nosaltres els primers que hem de fer front en el dia a dis, parlant, denunciant i enfrontant-nos , fer pedagogia constantament ... i bé la precampanya que no s'acaba ens portarà totes aquestes coses i de segur de barbaritats més grans. Ahir vaig vore un rètol que em va fer riure i plorar al mateix temsp, el senyor Rajoy amb cara de seminarista arrepentit amb el lema : llegar a fin de mes con rajoy es posible ... XDDD em vingué la imatge d'anar de la maneta amb el senyor rajoy cada fi de més ...aggg ... besets guapa :)

Myt com sempre tens la facilitat innata de donar forces i per descomptat amb la teua companyia gairebé és impossible que la tristesa s'instale, ben al contari l'alegria i la pau que transmet sempre t'empenta. :) una abaraçada amiga :)

Brisa ha dit...

Lo peor de llegar un poco tarde es que hay muchas cosas que ya están dichas y aportar algo se hace más complejo, lo mejor de llegar un poco tarde es que te puedes enriquecer de todas las aportaciones que han hecho los otros, sentir una vez más que hay muchas más cosas que nos asemejan, que, que nos diferencian.

Cuando leí el mail el primer día (no tenía tiempo en ese momento para comentar) pensé, que "preocuparse" era el paso previo para "ocuparse" si no fueramos capaces de ver, de mirar todas esas cosas, de sentirlas, es seguro que sería como si no existieran, pero existen, existen porque somos capaces de verlas o quizás porque muchas veces no hacemos nada para evitarlas, algo tan sencillo como gritar, puede hacer que alguien desista de una acción como la que comentas en el parque y quizás ni siquiera sería necesario gritar, nuestros pensamientos, nuestra actitud, nuestra manera de ser, influyen más de lo que pensamos en los demás, de alguna manera somos responsables de todas las cosas que suceden en nuestro universo. Si tomáramos conciencia de eso, creo que ya estaríamos pasando a la acción, hacer la paz es una clara manera de evitar la guerra.

El antídoto de lo que nos preocupa quizás sería lo que nos gusta y con lo que nos sentimos afines.

Muchos besitos Joan :)

Brisa

el pensador ha dit...

Em preocupa que la realitat en despertar, no em permeti donar pas als somnis.

joan ha dit...

Brisa ya sabes que ese antídoto me encanta , y además creo que a parte de ser precioso es eficaz puesto que la felicidad , el estar bien, el sentirte querido y querer aumenta las defensas , la energía y las fuerzas para ocuparte de lo que te rodea y para ello hay que empezar por "gustarte" algo, alguien, alguna cosa :) un beset preciosa

Pensador i ben segur que és una gran preocupació amic meu, sense somnis quan estás despert no seria gens fàcil sobreviure. Amb els somnis , amb les ganes i el desig de realitzar-los o almenys intuir-los, anhelar-los és una manera de lluitar per viure i conviure. Una abraçada amic. Gràcies per deixar un pensament tan bonic i coratjós.

Oddmoa ha dit...

M'alegre de vore que has tornat joan, nomes volia comentar-li a giorgio que posiblement per a un alumne de 1er de Batxillerat siga mes important entendre el que esta pasant, vore que encara que en algun moment en aquest pais no hi havia forma de donar a coneixer el pensar o el sentiment respecte al govern de ta casa, avui ja no es el cas, avui hi han mecanismes per a donar i fer valdre la teua opcio.
Tambe crec que aquestos alumnes deuen de preocuparse mes per la convivencia entre ells, cada vegada hi ha mes violencia entre alumnes, aci on visc jo ja han hagut massa casos sobre ser un poble menut, segurament un d'aquestos alumnes que esta indignat quan surt de l'escola li fot un ostia a un company pel fet de dur ulleres, crec que aço es mes important que el fet que s'indigne per algo que no pot solventar.

Deric ha dit...

Salutacions!

Moonsa ha dit...

Preocupada em deixes, també, que jo ja ho estava, però al llegir-ho en el teu post, tot junt... La veritat és que és la tercera vegada que el llegeixo i no se qué dir :S és molt, molt preocupant, i MOLT trist.

joan ha dit...

oddmoa molt benvingut i moltes gr�cies per deixar la teua opni� i punt de vista interessant�ssim. Una vegada m�s m'algre en comprovar que sempre hi ha esperan�a perqu� segueix havent-hi gent com tu. salutacions.

joan ha dit...

deric bonic!!!! saluatcions i una forta abraçada , vaig una miqueta liat últimament gairebé com sempre, hehehe

Moonsa spas, és preocupant però al mateix temps és bo i esperançador vore que en som molta gent a la qual ens preocupen eixes coses i que anem fent camí com podem perquè aquestes coses desapareguen i puguem viure en una societat més just i humana. Una abraçada amiga .
PD. per cert he vist que t'has multiplicat la feina blogaire :) només puga passe a escodrinyar :))))