dimarts, de gener 25, 2005

Ales o Mans



Desde mi corazón

Estraño mis manos
Estraño mi cabello
Estraño mis ojos

Desde mi corazón

Estraño mis labios
Estraño mi piel
Estraño mis dedos

Desde mi corazón, hay veces que me estraño.
Desde mi corazón, a veces, a ti, también te estraño.



(*) El títol és el d'un llibre de poemes de Xavier Casp que li va aconsellar que el posara el seu aleshores amic Joan Fuster
http://www.blogger.com/edit-profile.do

6 comentaris:

Ismene ha dit...

Quin poema més bonic :),m'agrada molt.

PEl que fa al títol,crec q em quedaria amb les ales...em trobaria més lliure (encara q realment no ho fóra),no sé,sempre m'ha agradat l'idea de tindre ales i poder volar..sense fronteres...quina imaginació la meua!jeje.

Besetsss

Thanys ha dit...

Ey Joan, que tal tio???
Respecte al teu poema, no he sentit mai res d'eixe escritor encara que diu coses interessants. Per cert, els còmics són manga i el anime es dibuix manga però en dibuixos ;) Els còmics tb me molen. Gràcies per el teu comentari del temps. Que te pareix el que me ha dit l'Andrea??? Tindrà collons la cosa??? Jeje. Salu2

Anònim ha dit...

M'ha agradat especialment el detall de l'"a veces a ti también te extraño". A veces.... aquesta és la clau. S'ha de permetre el trobar a faltar algú o un passat concret, però només a vegades.
Joan, fantàstic, com sempre...

Marcel·lí

(http://blogs.ya.com/bohemiachampain)

joan ha dit...

Nafthy: jo em quede amb les dues coses, amb les ales i les mans, perquè les dues poden ser una cosa o l'altra. Besets.:)

Iluvatar: Bé el poema és meu , el títol és de xavier casp.És un poeta valencià que juntament amb altres escriptors, com Estellés, fuster, Adlert etc. promogueren la normalització del valencià com a eina de transmissió cultural. després aquest home es desmarcà dels seus companys i ha estat una de les principals figures del seccionisme lingüístic o ha estat utilizat no ho sé. El cas és que el títol sempre m'ha agradat.

Marcel·li: :) efectivament la clau està en el "a veces", però eixe "a veces" quan és molt fort costa. Ara bé, tinc clar que mai pot arribar a ser "sempre" :) una abraçada.

muralla ha dit...

No sabría quines triar, perque les mans poden ser tan meravelloses, acariciant, fent multitut de coses...i les ales, què dir de les ales? Fins els àngels les tenen...
El poema és preciosós.

Petons, Xoanciño.Muralla.

Anònim ha dit...

La meva mar sempre diu que "les mans són les ales del cor". mirandamar