dissabte, de gener 29, 2005

EL Desert

desert.jpg


"El desert és el meu país, la meua ment, els meus somnis, la meua idea de perfecció, la meua aspiració, allò de més humà i més viu que posseesc ara, és tot el meu món, la meua terra promesa, la meu terra de redempció, la cvastitud dels meus desitjos, la calma de les meues tempestes, la immensitat de Déu, els horitzonts del meu cor. Com un miratge de paraules he construït aquest desert perquè el lector es descamine, s'hi extravie, perda el seny enmig de tanta arena, de tanta vida soterrada, de tant de mineral, de tanta pedra magnètica. Hi ha estepes, pampes, tundres, sabanes, erms, ermots, ermassos i solituds. L'acció és fugir, desertar, escapar-se, abandonar-se, ésser pròfug, trànsfuga, atleta dels grans espais, pirata de l'arena. Així és el meu cor: ample, profund i solitari com el més immens desert."

El Desert. Salvador Jàfer i Sanxis. Poesia edicions 96. Carcaixent. PV.


Mai havia pensat en el desert com un lloc viu, ple de vida, en tot cas havia pensat en els oasis. Però els oasis només són un miratge idíl·lic. Un desert pot semblar l'absència, el no res, la buidor però també l'essència de la creació. No hi ha límits, només la llunyania. Una immensitat de claror infinita, una mar sense aigua.
Aquests dies mentre els oasis televisius i periodístics conmemoraven l'extermini nazi, a Irak commemoraven una democratització de morts i d'interessos milionaris , l'església commemorava els milions d'ifectacs per vhi al món i el poder judicial commemorava la degradació de les persones que estimen a altres persones i a les persones que estimen els animals .
Des del meu desert encara puc veure oasis, una fina i dèbil línia d'aigua que s'estén a poc a poc però segura, guanyant camí i fent créixer les plantes i les herbes. Petites fonts on calmar la sed amb un glop d'aigua clara.
Des del meu desert en puc veure d'altres, perduts entre tanta arena, refent o fent noves ciutats i nous camins, llocs on reposar, asseure i parlar una miqueta. Hi ha molts cors grans, immensos, bells, profunds...en aquest desert tan ple de vida.

http://www.blogger.com/edit-profile.do

11 comentaris:

Anònim ha dit...

a mi tambè m.agrada el dessert.........hi ha pau

http://blogs.ya.com/glamourdechocolate
http://blogs.ya.com/suavetristeza

GreGori ha dit...

Un dels posts més bonics que he llegit. Tot i això, m'estime més un oasi. Sóc d'aigua :-) Beset

Anònim ha dit...

hola joan
soy Mon, de Volverse Humano
quiero leerte.
pero no entiendo el catalán.
;(((
pero eso no es excusa para no dejar besos

Thanys ha dit...

El desert. Gran descripció. Mai havera pogut pensar que un desert es poguera comparar amb la inmensitat del cor humà. Salu2

Anònim ha dit...

·El desert, a l'estar buit de continguts aparents i ser el lloc més idoni per als miratges, és la excusa perfecta per a donar ales als nostres pensaments i fantasies.
Post maco.
Per cert, aquí et deixo aquesta link, em sembla que t'agradarà l'article:

http://www.avui.com/avui/diari/docs/index4.htm

Marcel·lí

(http://blogs.ya.com/bohemiachampain)

muralla ha dit...

No he estat mai al desert, però m'han dit què és quelcom especial. Només conec el teu, y m'agrada. Molt. És acollidor i em sento com a casa meva.
Petons. Carminya.

Ismene ha dit...

No deixes de vore mai oasis en el teu desert.

(comentari curt,jeje)

Bsetss!

Anònim ha dit...

Jo, que he estat a dos deserts a la meva vida, t'he de dir que són llocs especials, plens de pau i de violència a l'hora, llocs plens de vida, llocs on tornar sempre que puguis. Mai m'he sentit tan viu com quan vaig passar una nit al desert i vaig descobrir què és la por de la immensitat i de la vida. (Aixó sol ja mereix un post, potser ho faci).
Frederic
www.lamevaweb.info/deric

joan ha dit...

Van: :-) Ballarem claqué al desert? Espere que si. Ens agraden moltes mes coses i totes caben en el desert és tan gras...besets.

Gregori: tan transparent com sempre, com l'aigua que ets, que raja. Gràcies pel teu oasi. :) Besets.

Mon: besets..gracias por todo ;-) por rus desiertos y por tus duchas en medio del desierto.

Iluvatar: ja veus quines coses pensem i on arriba la ment de les persones. Anim en els examens i una abraçada.

Marcel·li: què faríem sense la imaginació i la fantasia, segurament tampoc sabríem de l'esperança :) He mirat el link que m'has deixat i s'obri la pàgina principal de l'avui, no ´se exactament a quin article et refereixes, supose que serà algun de l'apartat d'opinió, faré un repàs general al diari. Gràcies. Una abraçada.

Carminya: Com no vols que siga casa teua.. hi ha una cançó d'en Sisa : "qualsevol nit pot sortir el sol" i diu "la casa vostra es casa meua, la cas meu és cas vostra i és que no hi han cases d'algú". El desert és un lloc preciós i màgic et recomane que hi vages. Besets.

Nafthy: :-) Sempre trobaré oasis, de fet sempre hi han, només cal trobar-los i no deixar-te enganyar pels miratges de l'ànsia. besets.

Frederic: benvingut :-) Jo també he estat al desert i em va impressionar les sensacions que em despertava.Nosaltres que som de vora mar. M'agradrà llegir el teu post sobre el desert quan l'escrigues. Una abraçada.

mad ha dit...

Exacte: una mar sense aigua.
He estat a tres de deserts i són realment fascinants. No et cansen (al menys no em van donar temps a fer-ho) i t'omplen de vida... Com el teu senzill optimisme.
Besets

joan ha dit...

Carminya: és veritat no et cansen i cira que és estrany com poden tindre tanta vida.Besets.