dijous, d’abril 21, 2005

BI

bi.jpg Posted by Hello

Les llengües no són boniques, dolces, aspres, sonores o de colors. Les llengües són comunicació, i les persones en usar-les segons el to, la intenció, el contex, la cadència o el sentiment que hi posem en produir un seguit de sons que anomemen paraules les fem sentir així, dolces o esquerpes. Dir que una llengua és lletja és una barbaritat, és com dir que un home o una dona com a representació de la espécie humana és lleig o lletja per ser home o dona en si mateix.

Ser bilingüe té una avantatge: (re)conéixer la riquesa i la vàlua de qualsevol llengua, independentment del nombre de parlants o de la seua dimensió social. Per descomptat sempre pots estimar o tindre debilitat per una en especial, aquella que t’és més pròxima, la que has escoltat de menut en boca dels teus pares, en els jocs d’infantesa amb els amics, o en el botiguer i el farmaceutic. Però que tingues debilitat per una cosa no vol dir que menysprees el valor i la riquesa de les altres coses.

Un home no té perquè ser més o menys dolç que una dona perquè siga home, ni més o menys orgullós, o esquerp o trist o bell. Una dona no té perquè ser més o menys sensible o el seu cos ser més o menys voluptuós que el d’un home simplement pel fet de ser dona. Cada home o dona, com cada llengua, despertarà desitjos, delicadeses, rebuig o complaences segons la dispoció en què es trobe el receptor o la receptora. Les persones som com missatges, igual que un missatge verbal, però amb més signes que els fonètics, simplement això, missatges.

Els missatges també poden ser distorcionats, malinterpretats per l’estat d’ànim del receptor o receptora o pel contex. Una converça en un banc d’un parc on els elements externs que distorcionen són mínims és més comprencible que en una estació de metro, o en una avinguda transitada. De la mateixa manera la visó d’unes línies o unes faccions més rectes o anguloses poden resultar més belles depenent de com t’has alçat eixe dia en què una corba et sembla més bonica que una línia recta o el roig més atractiu que el verd.

Per descomptat tots tenim unes preferencies, un gustos que van desenvolupant-se i adquirint major força al llarg de la nostra vida. A mi particularment m’agrada més el francés que l’anglés, però mai diré que l’anglés és lleig o pobre, simplement em trobe més a gust parlant o escoltant francés que anglés i m’agraden més les taronges que les pomes. Però clar hi ha cançons en anglés que m’encanten i m’agrada escoltar-les i pomes tan bóniques i saboroses que no puc evitar fer-ne un mos.

Crec que el prexif BI- és un bon prefix, personalment el preferisc a d’altres que no m’agraden massa com ara UNI-, CONTRA-, ANTI- ,PRE- ...


..............................................

PD.

Acabe d'escriure el post i mentre dine i veig les notícies de canal 9, a Xàtiva, ciutat de papes i valencianoparlant un xic ha estat detingut i dut a comissaria per no portar DNI (aplicació de la llei Corcuera) però en realitat el que ha passat és que en eixir de l'institut dos policies li demanen que s'identifique, el jove diu que no porta el DNI i els diu el seu nom i adreça en valencià, els policies (funcionaris públics de l'Ajuntament o de la Generalitat Valenciana, tant s'hi val) diuen que no l'entenen i que els parle en "cristià", una professora ix i parla amb els policies per identificar-lo com a alumne. Els policies li tornen a dir que s'identifique en "cristià", el jove torna a fer-ho en valencià. Resultat se l'emporten a comissaria. Any 2005. Em pregunte si aquest xic hagués parlat en anglés, què hagueren fet aquests funcionaris, l'hagueren detés ? hagueren intentat entendre'l i posar en pràctica el seu anglés bàsic? o tal vegada li hagueren portat un traductor o traductora i se n'hagueren anat tots junts a prendre un café? En sabeu la resposta? Jo sí. Us ho dic val paga la pena ser BI.

28 comentaris:

Ferran Moreno ha dit...

De prejudicis contra les llengües sempre n'hi ha hagut, i suposo que en continuarà havent mentre hi hagi gent que pensi que és millor que els altres. I així és com gent molt preparada diu barbaritats com que no es pot escriure física quàntica en una llengua, que, d'altra banda, va ser la primera llengua romànica usada per escriure sobre filosofia. No obstant, és veritat que tenim preferències per una o altra. L'única manera de deslliurar-se dels prejudicis i obrir la ment és conèixer allò que ignorem. Tot i que hi ha vegades que no hi ha curiositat...

Ferran

Anònim ha dit...

Això, simplement és ser (i perdona per l'expressió) gilipolles! Sembla mentida que a l'any 2005 encara hi hagi contractada gent tan estúpida! Ara bé, si dius que eren funcionaris municipals o de la generalitat, la cosa encara és molt pitjor perque, enganxant-lo amb lo de l'altre dia, com volen reinvidincar el valencià si des de l'administració valenciana passen coses com aquestes?

Anònim ha dit...

Per cert, a mi passant per la frontera de la Jonquera em va parar un policia "del Estado" i em va dir: "Sabe que lleva un adesivo con las letras c, a, t, en la matrícula?" Jo em vaig quedar perplex, què volia dir c-a-t? Desprès vaig caure: Cat! Era el cat de Catalunya! Resposta: "Sí, lo llevo pero no està en la matrícula, està al lado, en el parachoques" I encara vaig ser idiota de contestar en castellà!

Anònim ha dit...

A mi el català em sembla una llengua molt dolça :)! Les esses sonores, el so G, les vocals obertes i tancades... és molt maco,tu! jejejeje
És maco i ric; amb totes les seves variacions depenent de la geografia...
M'agrada el català jejejeje!

I sobre el prefix "bi" a mi no m'agrada, li he agafat mania per culpa del càlcul i el maleït "vector biniormal" (però aìxò és molt freaky, crec... jejejeje)

Un petoneet!

Quico Ventalló ha dit...

No crec que es pugui ser bilingüe perfecte. La llengua en la que penses es la que et permet expresar el que realment sents. He intentat traduïr el meu blog i no m'identifico gens amb el que em surt. Trobo que perd la ironia, la musicalitat i que els adjectius no expresen el que realment vull expresar. El sentit de l´humor no és
el mateix. Quan la Trinca, l'Albert Plà o el mateix Sisa es van passar al castellà, va ser un fracás total, fallava l'esperit del idioma.

Anònim ha dit...

quan vaig cursar una assignatura de lliure elecció que es deia introducció a les llengües romàniques em pensava que m'havia equivocat.. però em va arribar a agradar moltíssim: veure com canvien les llengües amb el pas del temps.. i és en determinats moments on veus que realment això de ser bilingüe té avantatges ;) encara que sigui per imposició.

pd. sobre la notícia.. carai! la veritat és que el més trist és que tampoc ens sorprén massa, en tant que ja hi estem una mica acostumats.. no? això també és trist..

Anònim ha dit...

Estoy de acuerdo contigo, Joan, creo que las lenguas. además de favorecer la comunicación, forman parte de la particularidad de las distintos paises, de sus raices, de su cultura. Aquí en España, aún quedan reminiscencias de un pasado dictatorial que quería imponer el castellano como único idioma, sin respeto ninguno por esa singularidad a la que todos tenemos derecho.

Es posible, como dicen en algún comentario, que la traducción de cualquier lengua, favorezca la pérdida de matices, pero quizá merezca la pena en aras del buen entendimiento, que sería el fin principal de un idioma. :)

Besets :)

Anònim ha dit...

Aquí això ja no passa tant, però també es pot donar el cas.
Quan jo vivia a Alemanya, tenia un xicot que va voler aprendre el Català, perquè quan veníem aquí el castellà no li servia de res; tots els meus amics i familiars parlen català. Una vegada ens van para la Guaria Civil a la frontera i ens va passar una cosa semblant. Amb la diferencia de què ell no sabia parlar el castellà, només el Francés, alemany, anglès o català.
El bi o el tri és fantàstic, com més coneixements, més cultura!

JoanAlbor ha dit...

Compartisc amb tu Ferran que la manca de curiositat és l'efecte d'un prejudici. Tot allò que no conixem ha de despertar-nos almenys la curiositat. desorés quan comencem a coníxer-ho ens pot agradar o adequar més o menys i fins i tot triar si ens convé o no en esixe moment determinat. Es normal que estimes la teua llengua materna però això no t'impedeix que valores totes les altres, totes tenen la seua bellesa particular, i això ens fa més rics, no creus Ferran? :) abraçades

JoanAlbor ha dit...

Crec que t'has oblidat d'un quart :P per si no t'enrecordes mirà el missatge en la botella ;)
Tu creus Gregori que la musicalitat depén absolutament dels sons d'una llengua o potser que la musicalitat li la dona el parlant, o potser un poquet de cada cosa no? Jo crec que depén més del parlant i del grau de coneixement que se'n té. Totes les llengües tenen la seua estructutra sintàntica y morfilogica i els fonemes adeqüats a les seues particularitats per tal de transmetre la música. Pel que fa a trencar el esterótips cap a una unicicitat estic d'acord amb tu, crec que no existeix i si ferem que existira seria monóton i avorrit. cose comunes hi ha però també de divergents i en la diferencia també recau la bellesa.

La notícia, doncs això cap sorpresa i totalment indignant. Besos sencers amb consonants i vocals :)

JoanAlbor ha dit...

Pots dir-ho ben clar i alt Frederic GILIPOLLES. Mira quan era més jove un dia passejant per València ciutat portava a la caçadora xapetes , d'això fa anys i portava una xicoteta emab una quatribarrada, en portaria unes 10 i era menudeta. Doncs bé uns pallos me s'acostaren i em digueren que me la tariera i que la tirara, i jo que sempre he estat primet i poca cosa però una miqueta cabut vaig dir que no, que no em donava la gana, i l'hostia que m'emportí va ser de pel·lícula, però jo la xapeta no me la lleví. A València per desgràcia les coses en eixe aspecte no han canviat massa, seguim sent una espècie de reserva.

JoanAlbor ha dit...

Carma lluneta m'has desfet el post ;), jajajaja, no `'estranya que no t'agrade el bi, què cony és això del biniormal? estic atemorit...jajaja!és que clar els cultimistes són així un poquet rars. A mi també m'agrada molt el català és clar, i les esses sonores i les geesss, i pel que fa a les variacions m'encanta la multitud de variacions lèxiques que hi ha . :) besets

JoanAlbor ha dit...

Tristany tu saps molt bé que perfecte , perfecte no hi ha res... i és veritat que aquella llengua que més uses i la que t'és natural experssa millor el que vols dir, però això tamb´ñe és una qüestió de pràctica, si uses també una altra llegua por¡ts arribar a expressar el mateix a jugar amb ella i extraure-li el suc. Jo m'expresse millor en català, m'ix així, però de vegades quan ho fet en castellà per escriure o crrear alguna cosa , no m'he adonat del canvi i m'ha eixit així. Hi ha un poema que vaig escriure en castellà esta en un post que es diu "ales o mans" i el vaig fer en castellà direcytament perque el vaig concebir en eixa llengua. Ara tens raó les traduccions mai poden ser iguals, a la creació originaària.

Anònim ha dit...

Era brometa,home ;)! És una paranoia sobre el triedre de frenet de les corbes (més val no saber-ho jejejeje)!
I a mi m'encata ser bi...i tant debò fos tri, o poli jejeje!!
Besets per tu també!

Anònim ha dit...

Y yo que al principio al leer lo de las lenguas he pensado que era un post festivo de fin de semana.. ;) ¿En que estaría yo pensando XDD ) bromas aparte, al final te deja un sabor de impotencia pero sobre todo como en todo lo que siempre debería prevalecer es el respeto y no su ausencia :(

Molts petonets amic.

Anònim ha dit...

Al principio pensé que hablabas de la lengua-lengua, esta :P pero luego ví que era seria la cosa. Indignante esa historia del joven, eso es discriminación como quiera que le mires.
Y aunque sería ideal que supiéramos muchas lenguas para comunicarnos, hay un lenguaje común que es el respeto y la solidaridad, ese es el que deberíamos practicar más.
Cuando vivía en una ciudad donde no conocía el idioma, diciendo la misma palabra a veces me entendían y otras no, y es que algunos me querían entender y otros no.
Espero que no te guste ser BIcicleto :))) Muchos besos :)))

JoanAlbor ha dit...

Compartisc amb tu Aina el que dius, és interessantíssim veure com una paraula a donat tantes variants sobretot si vénen d'una mateixa llengua mare, però a més també es interessantíssim veure com encara hi ha paraules que vénen d'una mateixa arrel indoeuropea i fins i tot algunes arrels que són similars a totes les famílies língüístiques. la variaió i la baretja és riquesa tant en llengües com en cultures.
la notícia com sol passar ens estem acostumant a tantes coses que ja ens semblem gairebé normal que això no és massa bo. crec que hauríem de prendre més consciència de les injustícies, i en aquest moments qui tenen el poder per fer-ho són els mitjans de comunicació que poden trasbalsar la immovilitat de les soscietats. Besets :)

JoanAlbor ha dit...

Nada yo también opino así, elegir una lengua, o un helado, o con quien acostarte o no responde a libertades individuales o col·lectivas que has de contar con el mismo respeto y apollo de las más generales. En cuanto a las traducciones puede que pierdan alguna cosa, però en canvio pueden ganar otras. hay traducciones magnificas de autores franceses o ingleses o de otras lenguas, tanto en castellano como en catalán. Lo mas importante entendernos, por suepuesto. Besest guapa :)

JoanAlbor ha dit...

I tan Donot, i se´que hi ha moltíssima gent que pensa com tu i jo, que quan més coneixes més cultura i convivència hi ha . però a pesar de tot encara hi queden restes d'aquells que confonen el seu individualisme com a model coircitiu i únic. Del pensament únic crec que ja estem tots una miqueta escarmentats en els darrers anys. Bestes.

JoanAlbor ha dit...

Un camp molt curiós el que planteges els dels dialectes. paraula que encara no s'ha tert del damunt un mal significat que se li atribuí. Qualsevol dialecte és bo, perquè només existeixen els dislectes i encara més concretament els isolectes, que és allò que parlem cadascú particularment. A mi m'encanta la variació i quan em diuen eés que nosaltres no parlem bé, com que no parlem bé? Quí parla bé? la llengua és una eina més i com els colors pots fer-ne variacions cromàtiques de tot tipus i crear qualsevol obra bella. BEsets dialectals :)

JoanAlbor ha dit...

lluneta jo vull un triede de frenet, me s'antoixa una espècie de vehicle , jajajaja, Besets :)

JoanAlbor ha dit...

Brisa jajaja, no si no ibas mal encaminada al principio esa era mi intención :P además yo últimament tambien pienso en piedras que hablan y lenguas que juegan , jajaja ;) pero mira al final resulta que siempre hay algunas personas que tienen mala lengua o lengua venenosa, como la de esos polis y entonces en vez de usar la lengua para hacer el pallaso un poco y alegrarnos la vida o lamer un helado que ya hace calorcito pues mira te tiran la buena predisposición por el suelo. Besets amiga :)

JoanAlbor ha dit...

Rafa veig que la teu farmaciola va bé :)

JoanAlbor ha dit...

Aether preciosa te havia saltado como he cogido el "bicicleto" ..:)) creo que eso quiere decir aquel que va en bicicleta no? o tiene algun otro significado por allí?
Exacto todo depende de las ganas que tengas de querer entender a laguien o no, y tambien de las gans dque tengas de querer hacerte entender o no. Yo contigo me entiendo prefectamente auqnue ahora me has dejado un poco mosca conlo de "bicicleto" jajaja, Besets :)))

Anònim ha dit...

Trist el que ha passat amb aquest xicot. Si tots ens podem entendre, què més dóna en quina llengua ho fem?.Per a mi, abans de tot, les PERSONES, però és clar, aquests funcionaris no coneixen el que és ser-ho.
Un beset Joan.

JoanAlbor ha dit...

Les biológiques sempre tenen un sabor més agradable, veritat Mad? ;) besets molt forts guapíssima :)

Sí Aurembiaix, malahuradament i apesar de tot encara vívim en un país on sembla que la prepotència i la falta de respecte d'alguns que es creuen per damunt dels altres segueix estant present . besets bonica :)

Anònim ha dit...

Era un chiste malo :(
Bicicleto no existe pero imagina que sea el masculino de bicicleta y como te había dado por el "bi"... que si explicas los chistes ya no tienen gracia! :))
Besets Joan.

JoanAlbor ha dit...

jajaja, aether, es que yo soy muy malo para los chistes, seimpre los cojo con retardo, así que me irà bien el bicicleto, Besos :)))