dimarts, d’agost 30, 2005

Amors particulars

A veure, si quan vols dir només abraça’m parles pels colzes i quan em desitges fas acudits horribles, per què collons em mires així? Sort que mai m’ha pegat per la beguda però hui he vist que hi ha oferta de wiski al supermercat. Baixaré i potser em passe com a les pelis i entre les fileres de pastes, fruites i verdures, prop dels ultracongelats, es creuen dos carrets carregats d’ampolles d’alcohol... i quan vages a buscar-me ensenyant la meua foto a les caixeres dient que sóc el teu amic i no el teu amant seguiras mentint perquè elles no sabran llegir entre línies.

44 comentaris:

Anònim ha dit...

De vegades el propi cos, per la seva banda, diu coses molt més sensates de les que ens atrevim a expressar amb la parla...
En els temes més delicats, sovint pasa que el cos i la parla es contradiuen. Quina manera de desorientar l'oïent! ;)

Ismene ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Ismene ha dit...

Perdó,volia dir que si els ulls et dien el contrari del que parla o fa parles amb la persona...me lie amb el teclat,jiji.

Besus rebonic

Anònim ha dit...

No sé si sóc la més indicada per a parlar d'aquests temes...però et puc dir que,encara q l'alcohol no és la solució,et pot borrar per un moment la mala impremta que t'haja deixta ixa persona...si vols beure,beu (controlant,eh? :p).
De vegades volem unes coses,però fem altres complemtament diferents i fem mal altres persones,però a nosaltres mateixa també.No sé...som així de estranyes les persones,llig-li els ulls i si et diuen el contrari del que...perq no li ho dius directament? no m'agrda que et prengue el pèl :).
Siga el que siga,no t'abandones a l'alcohol...:)

Molts besetsssssssssssssssssssssssss...

JoanAlbor ha dit...

Nafthy bonica he borrat i tornat a pegar el comentari perquè al final no se´que havia passat que en allargar tant les ssssssss s'havia desbaratat tota la pàgina, jajaja així que he recurtat una miqueta les "esses" :)
Tranuila no em tiraré a la beguda , jajaja, ni tampoc em passa això exactament, simplement pensava en que hi ha hagut vegades i hi ha persones que temem dir les coses i aguantes aguantes fins que arriba un moment en que has de decidir ser valent i exigir eixa mateixa valentia de l'altra persona.
Besets bonica :)

JoanAlbor ha dit...

hehehe efectivament jaqueline quina manera de rdesorientar l'oient..ho has dit amb les paraules que toquen com haruria de ser sempre :) benvinguda, després passe a fer-te una visita :)

Anònim ha dit...

ja té nassos que mai ens atrevim a dir el que de veritat volem pronunciar.. no sé pas a què és degut però hauríem de mirar de canviar-ho.. a mi les subtileses no em van ;)

Anònim ha dit...

Porque será que nos cuesta tanto mostrarnos como somos y expresar lo que sentimos o deseamos? Será quizás nuestra necesidad de aceptación...?

Un fuerte beso, es bonito sentirte así de auténtico Joan.

Otro.

Anònim ha dit...

Mujeres, ya ves. Bien pudiera ser una de nuestras contradicciones, la sutileza en el juego se da de bruces con ese hablar clarito que tanto pregonamos. Quizás el nerviosismo nos haga hablar demasiado, o tal vez seamos complicadas, o – como siempre ha ocurrido – os cueste conocernos. De todas formas... por mucho que esté de oferta... pronto os dais por vencidos!.
Y luego os rompéis el coco con un sudoku!!. Ya ves: hombres.
PD. Me ha encantado el artículo. Un saludo.

Anònim ha dit...

Tan lindo :) Suena a romances de verano. Un brindis a tu buena salud y que no te falte el amor. Besitos :)

Anònim ha dit...

Doncs què vols que et digui, jo tampoc sé llegir entrelínies. Però sí sé que les topades entre carros al supermercat són molt de pel.lícula. Ah! I si no topes, però veus algú que t'interessi, pots deixar el teu carro al costat del seu i desprès fer veure que t'equivoques i t'emportes el seu de carro, això donarà motiu per encetar una conversa i qui sap...

Anònim ha dit...

!Com m'agradaria que ment i cor toquessin sempre la mateixa sinfonia! Però, sovint, per no dir sempre, un porta un ritme i l'altre un altre. "Tenia ganes de veure't" pot esdevenir un "No tenia res millor a fer", o un "m'agrades" pot conventir-se en "no t'entenc"... I es que... es agrada complicar-nos molt la vida.

Anònim ha dit...

...eso es lo que tú te crees... ellas, con esa sonrisa que lo mismo sirve para un roto que para un descosido, son espectadoras en turno de 8 a 3 de broncas, reconciliaciones, mentiras, verdades, simulacros de cuentos de amor... pero están perfectamente entrenadas para que tú no notes que sí, que también se han quedado con lo que subyace bajo tu historia.
Adeu (una palabra y seguro que tengo alguna falta de ortografía, no?)

AiR ha dit...

És insegurat quan sents quelcom i no pots expressar-ho pels motius que siguin. Has probat de mostrar les teves cartes? De vegades és això el que necessita l'altre per tenir les coses clares, malgrat que de vegades el que et puguin dir els seus ulls no és el que tu t'havies imagina't i l'encis s'acabi trencant.

Joanaina ha dit...

Jo saps què et dic...? QUE RUTLLIN ELS MARTINIS! :D

JoanAlbor ha dit...

Aina no sé, jo ja fa temps que vaig decidir les coses pel seu nom i dir directament el que sentia en cada moment sense pensar en les conseqüències, no sabría dir-te si els resultats són bons o roins però com li deia a un post recent de la joanaina, almenys jo em quede d'allò més tranquil amb mi mateix. besets.

JoanAlbor ha dit...

Hola Brisa las vacaciones muy bieeennn ehhhh ;) me alegro mucho.
Nos cuesta nos cuesta pero también según quien no? Puede que la necesidad de aceptación sea un factor muy importante peò yo creo que con el tiempo va perdiendo fuerza auqnue siempre queda algo de ello. Creo que es mejor lanzarte al menos sabes que tu lo has intentado y has sido honesto contigo mismo no?
Ahh i bonic es veuere't a tu :) guapa :)))) besets amiga

JoanAlbor ha dit...

hahaha Kofee crees que un hombre no se anda con sutilezas? :) ui ui ui que podría ponerte el ejemplo al revés eh! se de hombres que hablan demasiado quiza´s por el nerviosismo quizás porque són demasiado complicados o simplemente porqué os cuesta conocerlos y aunque este de oferta puede pareceros que sólo és una ganga..hehehe...;) Un abrazo Koffe creo que en cuestiones de amor no somos tan diferentes :) Un abrazo :)

JoanAlbor ha dit...

Aether hablamos de "amor"? del que tu cuentas tan bonito? pues entonces sólo tenemos que brindar juntos aunque estemos tan lejos y eso ya eés una linda y satisfactòria forma de amor :)
Uiii un amor de verano...eso por allà los años 80 cúando era guapo y tenía el pelo largo jajaja .
Besets solecito :)

JoanAlbor ha dit...

jajaja >b>frederic>7b> tu perquè ets un cas però per això mateix és tan fàcil estimar-te :)
Escolta aixo no ho había pensat...demà vaig al super...uiii quina idea ... avore si dóna per aun post o més :) una abraçada

JoanAlbor ha dit...

Buit d'Estels de veritat jo crec que tot és qüestió de gimnàstica, com tot, exercitar a la teau ment a que estiga en consonància amb el cor, sense pors i això sí sabent que les veritats de vegades asusten o no...
:) Una abraçada

JoanAlbor ha dit...

Houdini jejeje, yo normalmente suelo creermelo todo siempre partyo que no hay porque decir mentiras , otra cosa són los juegos en los que las medias palabras o las medias verdades tieen una función agradable y seductora. De todas formas te pregunto lo mismo que a Koffe , tu crres que la història no puede ser al revés y que passaria si són dos hombres o dos mujeres .No se sigo pensando que en cuestiones de amor todos somos iguales y en derechos civiles tendriamos que serlo. Un abrazo, si no te escapas antes , :)
Ah i escriu com vulgues sense cap problema, només t'ha faltat un accent però a mi també em passa jejeje.. en anglés no ho faces per afvor que no l'entenc jejeje

JoanAlbor ha dit...

gemma jo també crec que és inseguretat en un mateix i en el que sent i tal vegad por a que la resposta no siga la que esperes i també tens tota la raó que la ment vola com deia la meua iaia, però no crec que una mirada mentesca. besest :)

JoanAlbor ha dit...

aiii Ocapi tu ho tens claríssim i ara que ho pense doncs la veritat és que la majoria de veghgades ens serveix per embolicar-ho tot. Ara passe per al teua selva particular . Abraçades :)

JoanAlbor ha dit...

Joanaina jajaja sí, sí que fa molt de temps que no me'nfaig cap...un dia d'aquestos en farem una bona, per allà dalt o per ací baix :D

JoanAlbor ha dit...

Si, sí ,sí Mad ballem , ballem.. a veure ara després de sopar aniria bé un bolero d'eixòs ben bonics perquè no agafem un tall de digestió i després si vols ja comencem a llançar-no.. que et sembla amb el "my way" de la NIna Simone .. t'aterveixes? ;)

JoanAlbor ha dit...

Als de la meua web us deixe des d'ací una llumeneta encesa perquè hui en tot el dia no he pogut entrar en cap de les vostres pàgines i és veu que teniu altra vegada problemes . Besets a tots i totes. Si necessiteu l'estació per a qualsevol cosa està a la vostra completa disposició

Anònim ha dit...

jo si que les dic les coses...i si la cago faig veure que era broma i canvio de tema :)
(es pesat eh l'anonymus aquest que tenim a mitges , si com a minim fos francès :) )

JoanAlbor ha dit...

Tristany encara que et faces passar per "lAnonymous" aquest sé que ets tu :))) no pots passar desapercebut. L'altre el de veritat, el que es un pesat pesat jo agafe i l'esborre ... no puc amb ell em posa dels nervis
He vist que en alguns blogs ténen una espècie de anti-spam a veure si averigüe com es posa i t'ho envie per correu...
Escolta estava pensant jo ... no serà l'Heri aquest no? ;)

Quico Ventalló ha dit...

Ai!, no ho havia vist que el comentari havia sortit com anònim, però pel que veig...tu també tens molta intuició femenina :)
Ja he rebut el correu, després miraré aviam si activo la cosa aquesta contra el pesat que ens vol fer allargar el penis, i jo es que li agraeixo però ja estic bé com estic i com diuen per allà baix, això : "mejó no meneallo" :)
L'Heri no crec que sigui, l'anònim actua amb antelació a l'aparició en escena de l´Heri i ademés males llengues diuen que l'han vist, de nit, esborrant grafitis per Granada :)

Anònim ha dit...

hahaha :))))

Anònim ha dit...

M'atreveixo, és clar! Amb tu, carinyo meu, allà on vulguis!
Però, potser, avui, el ball hauria de ser amb la Marmi...
Diu a la Sociedad Pajaril que està oficialment jubilida!!
hip, hip, hurra!!!

JoanAlbor ha dit...

Mad he llegit en algún lloc que vosl parlar amb mi ;) i jo que ho havia dit baixet , baixet ... has canviat la trompeteta per una aparell més sofisticat? :))))
és igual amb trompeteeta o sense sempre seràs la xica més guapa del ball ;) beseeeeeeeeetttssss :D

JoanAlbor ha dit...

Marmi heheh, no et preocupes..sí he agafta alguna que altra melopea per algun amor ..però això fa molts anys ..ara bufff ni boig :)
l'Uúnica melopea que tinc ganes d'agafar és amb un bon albariño i en companyia d'amics tan bons i especials com vosaltres :)
felicitats ja he vist l'estrena mundial :)

Anònim ha dit...

A mi, els carros se m'han estrellat més d'una vegada. També he dit coses que no tocaven en llocs on no havia de ser. I he anat passejant fotografies pertot arreu, però sense ensenyar-les a ningú. Amb els anys, s'hauria d'aprendre a no fer tantes ximpleries. Però de vegades penso que, com més gran em faig, més bogeries m'empesco. Perquè en faig cada una...
Au, ara llegeix entre línies... ;)
Un petó ben gran, joan, maco!!!

arsvirtualis ha dit...

Quan més gran, més relatius són certs prejudicis, i ja va bé de vegades.

Per cert, Joan, sembla que ja hem trobat una solució als comentaris infiltrats ;-)
Un bes.

Anònim ha dit...

M'agradat molt el post, d'una manera breu, irónica, i perquè no també poètica, has ficat el dit a la nafra de la incomunicació humana, de les nostres pors. La desconfiança crea desconfiança, i en vivim en un niu, es fotut sortir-s'en, però s'hauria de començar per aquestes relacions interpersonals, i semble que estéssim tot sovint atacats de mandra :S

JoanAlbor ha dit...

Isnel :) bogeries..bogeries...algún dia estaria bé que tu que saps qualificar tan bé els mots ho feres amb el mot bogeries, qualificar-les segurament ens ajudaria a destriar-les millor perquè de vegades els mots són tan infinitits quan van solts.Entenc molt bé això que dius de passejar fotografies per tot arreu sense ensenyar-les i que els carros se t'hagen estrellat :) segurament si ens trobàrem a un super de segur que xocaríem però ens faríem un munt de riure que no veges , sería un xoc ben agradable. besets preciosa :)

JoanAlbor ha dit...

Arsvirtualis sembla que anem una miqueta marejats tots a les acaballes de l'estiu , no se´si deu ser aquesta època de trànst però normalmnet les èpoques de trànsit són gairebé així. Sempre tan encertada :) I sí sembla que ja em trobat solució al nostre ja vell amic "l'anonymous" :))

Anònim ha dit...

Holaaaaa,sóc la que abans era Nafthy :) (ja saps,m'avorrisc fins del nom)

REs,q perdó per desbaratar-te de mala manera lo dels comentaris...si és que m'ho he de carregar casi tot,sóc del q no hi ha :(...però bé,coses q passen.

Bé,et deixe ací la direcció del meu blog encara q pot ser el trne a canviar :)...de totes frmes entra i visita'm!! jaja...si vols,clar :)

http://blogs.ya.com/suavelluvia.

Molts besets

Anònim ha dit...

Lo más difícil del mundo no es decir lo que se piensa sino lo que se siente, y cuando hay un tabú social además del tabú personal, ¡uff, cómo cuesta!
Un abrazo cómplice

JoanAlbor ha dit...

gràcies moonsa vols dir que desconfiem perquè no confiem en el que sentim nosaltres mateix? Sí potser, tal vegada si confiarem més en el que sentim tindríem menys por i menys mandra en dir les coses, encara que allò que sentim siga momentani, perquè cap sentiment és immutable però si no el diem se'n perd i això és el que fot. Una abraçada.

JoanAlbor ha dit...

Ismene tranquil·la jo també no pare de desbaratar coses hehehe...el teu nou blog és molt bonic..besets :)

JoanAlbor ha dit...

Hola gatopardo parece mentira eh? pero lo que pueden llegar a hacer aún ciertos tabues sociales, una dificultat añadida que nos impide decir lo que sentimos...sí y aún sin él mira que cuesta :) Otro abrazo complice para ti :)