diumenge, de març 20, 2005

Anacronismes?

Fa només dos dies em vaig quedar de pedra mirant la televisío quan allò més normal que sol passar-me quan la veig és adormir-me.

Havien llevat l’estàtua d’un dictador i de sobte el lloc on hi estava s’habia convertit en una mena d’altar sagrat com si hi hagués hagut una aparició mariana o un contacte alienígena. El lloc en qüestió començà a plenar-se de rams de flors, veletes i gent que hi cridava enfervorida el nom del seu salvador. Per cert la gent que hi havia, la majoria d’una certa edat que semblaven reviscudes per un estrany verí que transformava les seues cares espectrals en màscares patètiques conservaven encara els abrics fets d’animals morts i tacats de sang: Juntament alguns joves que en aquells temps eren encara cromossomes en vies de producció humana em confirmava que la vida de vegades és un accident fatal que produeix éssers sense cervell.
Però allò més patètic, molt més enllà de la idiotesa més absoluta va ser quan en entrevistar alguns i algunes allí aplegats, ( no sé si en un altre tipus de concentració on es cride independència, legatitat de partits o coses semblanst ens entrevistarien o ens aplicarien directament la llei antirterrosita? ) Ho dic per com de diferent segueïx sent el tracte permissiu per a certes coses, sempre segons el qui manen, en bé de la concòrdia i la convivència pacífica), doncs bé, els entrevistats i entrevistades deien: “ A mi personalment Franco nunca me ha hecho nada, no tengo nada contra el, y además forma parte de nuestra historia

Supose que el meu iaio que va ser afussellat simplement per ser republicà també forma part de la història, però de monument d’ell no n’he vist cap estàtua a cap plaça.
De la mateixa manera supose que a mi personalment ni Stanlin, ni Sadan Hussein, ni Hitler, m’han fet personalment res i a ells espere que tampoc.
Però no vull calfar-me el cap en intentar parlar amb qui no té capacitat de pensar . Sinmplement vull recordar tot allò que no els va fer Franco a ells i a elles personalment, ni a mi tampoc, però ací estan algunes dades:

“Podem establir tres etapes, aproximatives, per descriure la repressió franquista. La primera la situarem entre 1936-1939, caracteritzada pels passejos, les execucions exemplars, les tortures i els empresonaments, sense l'obertura d'un procediment en molts casos, i amb l'objectiu de donar un escarment als opositors al cop d'estat. Una segona, situada entre 1939-1957, té per objectiu "liquidar" totes les responsabilitats polítiques contretes pel personal republicà durant la República i la guerra; posteriorment legitimada sota la persecució de l'internacionalisme comunista, més grat per als aliats, els guanyadors de la II Guerra Mundial. És la més intensa en l'horror, el temps, els espais i en el nombre de persones que afecta. Es perllongarà fins que els últims reductes d'oposició, els maquis, siguin anihilats. I per últim, la tercera, que situem entre 1957-1977 i que persegueix la nova oposició, majoritàriament ciutadans que no havien estat protagonistes durant la guerra, la institució que més la combatrà serà el TOP (tribunal de Orden Público)
Les execucions perpetrades pel franquisme o pels seus afectes, al marge dels tribunals castrenses però en cap moment denunciades per les autoritats de la dictadura, ascendeixen a 100.000 persones, una dada en la qual estan d'acord molts historiadors especialistes en la matèria, i que pot tenir a l'alça.
Però això no és tot, el 1939 es trobaven reclosos als camps de concentració 700.000 persones, gairebé tot l'exèrcit de la República. Molts van morir per les terribles i inhumanes condicions en què van ser internats
La repressió franquista va comportar que la població penitenciària espanyola fos de 300.000 persones el 1939; segons el Ministeri de Justícia, el 1940 era de 280.000, unes xifres que només poden aconseguir-se en una règim dictatorial de la màxima crueltat.
L'amuntegament i l'aglomeració caracteritzen les presons d'aquest període, moltes d'elles improvisades i sense cap mena de condicions, on la transmissió de malalties infeccioses, la gana i els maltractaments físics i psíquics eren quotidians. Molts interns van morir per no haver estat alliberats a temps, tot i que les autoritats eren conscients de les greus malalties que patien. Només s'han estudiat tretze províncies de l'Estat en les quals van morir 5.000 empresonats per la condicions tant inhumanes en què estaven reclosos. A tot això, en molts moments, els interns eren trets lliurement de les presons pels franquistes, "sacas de presos", i executats, sense que les autoritats els exigissin responsabilitats als autors per aquestes actuacions al marge de la pròpia llei de la dictadura.
Però això no és tot. Des del 1938 funciona el Patronato de Nuestra Señora de la Merced per gestionar els treballs forçats dels empresonats penats, ja fos als Destacamentos Penales, Colonias Penitenciarias, Batallones de Trabajadores... El franquisme va idear aquest centre de gestió per aprofitar-se de la mà d'obra, però sobretot amb l'objectiu que els interns paguessin la seva "estada" a la presó, perquè temia que la partida pressupostària d'Instituciones Penitenciarias es consolidés. Aquests "esclaus" del s. XX van treballar per a l'Estat, l'Església i per als particulars. El franquisme va pregonar que emprava aquesta mà d'obra per reconstruir Espanya de la destrucció de la guerra, però això era una mentida més de la dictadura. Aquests "esclaus" van realitzar les obres que la megalomania dictatorial necessitava per reafirmar el seu deliri: el Valle de los Caídos, els Nuevos Ministerios de Madrid, casernes militars, seminaris diocesans, esglésies... I moltes altres que van servir per enriquir les autoritats i els seus afectes. Molts reclusos van morir per les condicions tan summament inhumanes en què havien de treballar i pel ferotge règim disciplinari en què estaven sotmesos
Són moltes les xifres que hem exposat, però només contemplen els protagonistes, però al seu darrera hi són els seus familiars, els amics, els companys... El dolor, la desesperació, l'estigmatisme i la segregació social es multipliquen fins a aplegar un percentatge molt elevat de la població espanyola. La repressió és una piràmide invertida, que des del vèrtex impregna una gran base. El historiador Paul Preston ja denomina tanta mort, afusellament, tortura, dolor i vexació com l'holocaust espanyol”


(Dates extretes de l’article dem la Repressió Franquista de: Federico Vázquez OsunaCentre d'Estudis Històrics Internacional. Universitat de Barcelona)


Personalment, a mi sí em va fer molt aquest dictador, i jo aleshores a penes tenia coneixement, gràcies que en tinc ara per no dir bestieses com aquetes i per no oblidar.
Desl deixebles polítics d’aquest assasí que parlen de convivència pacífica ni parlar-ne.

28 comentaris:

elisenda ha dit...

Jo era molt petita el dia que Franco va morir i potser és un dels primers records que tinc: a la bodega dels meus avis aquell dia van vendre moltes més ampolles de cava (bé, llavors li'n dèiem xampany, és clar).
El primer record, però, és el de la mort del meu padrí, que va morir 10 dies abans que el dictador, i que va estar empresonat en un camp de concentració d'Andalusia, pel simple fet d'estar defensant el govern legítim i legalment constituït. Ell no va poder arribar a veure-ho. I jo, per sort, no vaig poder viure-ho. Però només per la seva memòria (la dels morts), per la nostra, aquesta memòria col·lectiva tan fràgil i tan de peix, de vegades, hauríem d'intentar que no s'oblidi mai que l'exèrcit nacional només era l'exèrcit rebel.

arsvirtualis ha dit...

Com es poden i es volen negar fets històrics que arrosseguem fins ara en les nostres estructures polítiques socials i a més amb un cinisme que em treu de polleguera relativitzar el patiment ocasionat? Els qui ho van patir en la seva carn i ment reben amb cada acte d'aquesta mena un bofetada a la seva dignitat humana i a la seva memòria. I els que els tenim en el nostre record sentim de nou el dolor i una certa ràbia en nosaltres.

Que subtil és la memòria històrica, i que fràgil...

Marcel·lí ha dit...

Som un país d'ignorants històrics. En quin altre país europeu mantenen estàtues de dictadors passats?
És d'aquesta manera com volem ser "europeus" i moderns, alabant el "carquisme"??

Bravo.

Ismene ha dit...

A mi si q em va fer l'inútil aquell,sense haver-lo conegut.Va fer q el meu avi patern quedara orfe després de matar els seus pare,i que anara demanant pels carrers i q abandonara la seua Ciudad-Real per a vindre a València a "furtar" taronges,va fer q el nóvio de m'abuela (i oncle d'una amiga meua) fora alcançat per una bomba,va fer que el meua avi matern quedara empresonat per ser republicà fins la mort,va fer que les meues famílies visqueren en la misèria,va fer que Espanya s'oblidara del somriure,va fer que ens quedarem retrasats,ens va fer ignorants,va causar la mort i el sofriments de milers i milers i milers...de persones.Va fer,que hui dia aquest país tinga una democràcia extremadament jove,va ve fer que un home estiga al tro reial i ens furte els diners...a mi em va fer molt,tot i q vaig tindre la sort de no haver conegut la seu época,pero hui dia me continua fenta mal...
Per cert,tb hi havia gent q deia que l'época franquista fou el de major expansió econòmica d'Espanya i la més próspera (parlem del mateix home?,el q fa la ignorància...).M'alegre q llevaren eixa estàtua...
Molts besets i abraçades i estic amb tu!!

mad ha dit...

Tinc una bona amiga que és psicòloga. L'altre dia em parlava d'un col.lega seu que està especilitzat en dols i que deia que els col.lectius també els han d'el.laborar els dols, per tal de poder seguir "correctament" endevant. Nosaltres, els nostres pares o els nostres avis, no ho van fer. No vem trencar, vem fer una transició pacífica, "dolça" i ara passa el que passa. Aquest cabró de'n Franco l'hem d'eliminar del mapa per a recuperar la nostra dignitat i la veritable memòria històrica...
La propera que caigui que ho faci sense nocturnitat, per favor, que no som nosaltres els que ens d'avergonyir de res...
Molts besets, Joan

aina ha dit...

realment quan ho vaig veure primer vaig pensar que no m'ho creia; al cap d'uns segons vaig recordar a quin país vivim i tot em va encaixar.. és depriment.. ho has expressat la mar de bé joan, i és necessari que ens anem trobant amb textos com aquests, per conèixer el fons de tot plegat i no deixar-nos enlluernar per les visions falses de la història. abraçades maco, i gràcies per dir-ho, i dir-ho tan bé

omar ha dit...

L'anacronisme que expliques tan bé, és una mostra més de com la transició no va ser tan exemplar com ens creiem, perquè es va fer a base de silenci i sense dignificar tots aquells als que se'ls va voler arrencar la dignitat. A mi m'escandalitza, molt més que les senyores d'abrics de pell i els quatres fascistes, l'actitud d'uns representants disfressats de demòcrates que s'escandalitzen perquè un dictador quedi relegat allà on li toca, és a dir, als llibres d'història (en la plana més negra de la història d'Espanya) i al menyspreu.

Frederic ha dit...

Crec que la culpa de tot això estriba en, com s'ha dit més amunt, la mala educació històrica que tenim. Si a les escoles s'ensenyés bé la història recent del nostre pais, això potser no passaria (o si?)
Per cert, aquella gent sap que aquell senyor baixet del bigotet (no, l'Asnar, no, l'altre, el que se li assemblava, sí, en Franco) ja s'ha mort? Potser es pensen que està crionitzat al valle de los caidos.

El Pensador ha dit...

Ho expliques tan bé, Joan, he llegit en alguns dels comentaris. Ho has explicat tan bé, Joan, jo que hi afegeixo. Tant, Joan, que has aconseguit trobar el perquè de tot plegat. Has aconseguit donar l'única explicació plausible del perquè és poden arribar a produir fenòmens semblants. No n'hi pot haver d'altre. Transcric les teves paraules, aquelles que desvetllen l'enigma, aquelles que si bé no justifiquen res, sí ajuden a comprendre la desgràcia. Són aquestes: " ... Juntament alguns joves que en aquells temps eren encara cromossomes en vies de producció humana em confirmava que la vida de vegades és un accident fatal que produeix éssers sense cervell." És evident, que ningú amb un mínim d'aquest òrgan omès per accident, no podria fer les atrocitats descrites. La llàstima, i el veritable perill, és que en molts casos, la genètica perpetua aquesta mena de deformitats.

Tristany ha dit...

De fet es dificil entendre com algú amb inteligència i sensibilitat pot ser franquista. A la meva familia directa hi ha hagut alcaldes franquistes, algún gobernador civil i fins i tot un exiliat (tinent d´alcalde d'ERC a Barcelona). Quan es va morir Franco tots van anar a funerals, al cap de poc tots eren votants de CiU !. Amb això vull dir que per la majoria de gent l' interès i l'egoisme es el que prima, sempre a favor del que mana i ademés repartint lliçons de moralitat, fastigosos!.
Tinc gravat a la memòria,jo jugava en un equip de hoquei herba, tot el que em van arribar a dir pq em vaig negar a posar el braçalet negre en senyal de dol per la mort de Franco, vaig ser l´únic de tot l'estat que s'hi va negar...ara, aquesta gent, són els qui donen lliçons ...en fi, de puta pena!

isnel ha dit...

S'ha callat i s'han deixat de fer coses (com aquesta de l'estàtua) durant massa temps, però la ferida encara hi és, i molt fonda, i una ferida, si no es cura bé, va treballant per dins, sobretot si hi ha qui s'encarrega de burxar-la. A la meva família també hi van haver afusellats a la paret del cementiri de Girona i enterrats en una fosa comuna. Però jo me'n vaig assabentar fa relativament poc i penso que això no pot ser bo de cap de les maneres...

muralla ha dit...

Cuando he visto la foto de una mujer rezando ante el "santísimo" lugar, aluciné. No podía creerlo.
Todo lo que has escrito es la verdad, y me descompone que alguien se disculpe diciendo, a mí no me hizo nada, como si los seres humanos asesinados y martirizados no formaran parte de la raza humana, de todos nosotros. Creo simplemente que son seres con corazón de piedra a los que nada que no sea ellos mismos interesa.
Eso sí, quieren mandar y organizar la vida de los demás, dictar lo que se puede y no se puede hacer, pero ellos continuar haciendo lo que les dé la gana.
Muchos bicos. Carmiña.

joan ha dit...

Elisenda: Efectivament, això de la memòria tan de peix és una imatge perfecta. Una memòria que ha intentat desvirtuar la realitat i deixar igualment com a màrtirs a aquells que van ser qui van guanyar per un colp d'estat. Abraçades.

Arsvirtualis: A més dels que ho van sofrir , és una bufetada a la dignitat humana en geenral,com en tants altres casos de dictadures permeses i camuflades per l'anomenada convivència pacífica, s'han deixat en l'oblit els milers de morts i la degracia de les persones que perderen els éssers estimats. Com aquest hi ha caso i hi han hagut, a tot arreu. per això ho hem de deixar clar i dir-lo-ho a la car a qui ho nega. Abraçades

joan ha dit...

Marcel·li: Més que ignorants, que crec que no ho són gens, són mesquins, qui interposa una pátria, un nom abstarcate a una vida humana. les estatues poden trencar-se la ira i mala llet d'aquells que defene un dictador no, això és el més perillós i el més fort.

Nafthy: primer un beset y una forta abraçada pel que tu saps . Els valencians vam patir molta repressió durant el franquisme, no de vades València arriba a ser capital de la república i un dels llocs de l'estat on més republicans van ser detesos, empresonats o afussellats, als pobles casa si casa no hi ha algú de la familia que patí una pèrdua. Nosalttres que encara no havíem nascut o erem xicotets som els que hem de defendre i no oblidar aquestes persones i la seu dignitat. besets.

joan ha dit...

Mad: Efectivament Mad, quina nocturnitat? s'ha de fer a la llum del dia i quan més llum millor. Qui matava, denetia, i massacrava ho feia tant de nit com de dia. Nosaltres no hem fet cap d'aquestes coses, hi qui mata a qualsevol ésser huma, s''ha de dir i mostrar ben a la llum i emb la veu ben clara i alta. Una abraçada i un besot.

Aina: El que em fot sobretot és això que ens han fet creure que no va passar res, que calia pensar que no va passar res, com si ningú haguera patit , ni s'haguessen violat els drets de la vida. I ja està bé, ja, que s'ompliguen la boca defensant la llibertat qui no ha sigut complice d'amagar les veritats.

joan ha dit...

Omar: Els representatnt polítics que tu dius i que s'omplin la boca defensant la llibertat de pensament només defensen les seues, i qualsevol discrepància que hi pugues tenir, ja ets un terrorista. de casos obscurs d'aplicació de llei antiterrorista en els darrers anys hi ha un munt, com el xiquet de tarragona de 14 anys que li aplicaren la llei antiterrrista per demanar l'etiquetatge en català a una cadena d'alimentació. Al·lucinant.

Frederic: XD no els dones idees, que en són capaços. Allò que més em pertorba i que sempre em pertorbara és l'odi , com un ésser humà pot estar tranquil amb la seua consciència maquillant qualsevol classe d'assassinat. Una abraçada.

joan ha dit...

Pensador: Una abraçada i que vaja bé aquest mes de feina, et trobaré a faltar :)
tens raó amic en el que dius, però per això està el sistema democràtic , no? per a què serveix un sistema que es diu democràtic que permet simbols franqustes amb total impunitat? Tal vegada si se'ls la deixa no ens sentíriem burlats i menyspreats pels propis reperesentants dels poble. Una braçada.

joan ha dit...

Tristany: Doncs si amic Tristany, pena , però mira ahí estan pegant crits i sense que ningú faça res. Jo he estat en manifestacions totalment pacífiques i legals en les quals la policia a carregat contra majors i xiquets , amb tota impunitat, i cap dels que allí hi havia ha matat ningú ni cridava per un dictador ni un sitema repressiu que mataà molta gent.

isnel: efectivament, cal un reconeioxement clar i un posicionament clar de certes faccions polítiques actuals que reconeguen sense embuts ni eufemismes el que va passar i que comdemnen de la mateixa forma que ho fan en altres casos, el que va significar el colp d'estat del franco i la repressió del règim.

Muralla: Estimada marmi, en això radica la diferencia i l'esperança, en copsar el valor d'una sola vida humana. I jo tampoc ho entenc , de veritat no entenc com algú pot obviar aquest valor i superposar altres coses per damunt. beicos marmi.

RUFUS ha dit...

La mitificada època de la transició va deixar la ferida oberta. Un pacte de silencis amb amenaces explicites. Per tal de no tirar de la manta, moltes coses van quedar penjades al aire. Ara, 25 anys després les coses han canviat molt però encara queden alguns carcamals amb els seus cadells aborregats, perquè no són res més que això, una colla d’amargats que escolten la COPE. Jo pasturo per algun fòrum ple d’aquests elements que van amb la veritat absoluta de l’historia i diuen que tot està manipulat per l’esquerra manipuladora. Cap problema, els falangistes ja queden retratats el dia de les eleccions, no tenen res que fer i la majoria s’ha de conformar amb la disfressa del Centro. A mi em fan gràcia, són tan patètics i marginals, ells són els autèntics perdedors del segle XXI. Salut.

RUFUS ha dit...

Per cert, excel.lent post, i aquesta argumentació de “a mi Franco, personalmente, no me ha hecho nada” molt ben rebatuda. Quina colla de cinics.

arsvirtualis ha dit...

Saps, manifestacions d'aquesta mena, davant de "records" que transporten a una època nesfasta no es poden entendre ni precisament en aquell país que més mal i escarni va provocar en l'època en la que aquest individu va obtenir el poder il·lícitament. És impensable trobar qualsevol manifestació de l'Alemanya hitleriana. I tanmateix no he conegut un poble que hagi fet una revisió històrica del seu passat, i que continua fent-la, com la realitzada pels alemanys. És una qüestió d'educació i d'acceptar errors. Encara no he sentit de cap polític espanyol disculpar-se en públic pels crims comesos pel franquisme. Billy Brandt va ser un exemple, fins i tot demanant perdó.

Anònim ha dit...

Hola Joan:

A mí sí me hizo y mucho... Reprimió mi acceso a la cultura, mi libre expresión (nunca mi pensamiento). Algo de mí murió como ser humano cuando asesinó a aquellos que pensaban diferente. Algo de mí quedó en el camino cuando pretendieron imponerme esa conciencia hipócrita que imperó durante todo su reinado "por la gracia de dios". Algo de todos Joan, hasta de los que no habían nacido...

Y todavía hay quien se queja de la retirada no, del dictador, sino de todo lo que simboliza en la España de hoy...

NADA ha dit...

La del comentario anterior soy yo...

Un beso :)

Moonsa ha dit...

Saps, estic casada de fa dos anys amb un noi rus, i quan li explicava coses de la represió franquista a Catalunya, va saltar: "Joder pero si esto parece lo de Stalin!". No "parece" no, es que es, la dictadura, l'aberració, la represió cruel i sanguinària, aquí també hi va ser.
La ferida no es pot tancar sense recordar primer (en alguns casos no tan sols recordar, sinó per començar, saber) tot el que va passar en aquells anys. Tu ens ho has portat, si més no, a uns quants, a la memòria. Gràcies.

joan ha dit...

Rufus: Potser no tenen res a fer pel que fa a tenir representació parlamentària, però no cregues gaudeixen d'una impunitat gairebé absoluta. Només has d'anar a un camp de futbol, o llegir les notícies de succssos als diaris o cercar en internet. Aquest fascistes actuen amb una imponitat insultant, permesa i disfressada per eixe centro que tu dius. Salut.

Arsvirtualis: Anit precisament vaig veure "caminar sobre las aguas" tracta encar que no molt profundament els temes juesu, alemanyas i palestins, Una bona peli, però pel que deies dels alemanys si que mostra perfectament com fins i tot les generacions actuals no paren de revisar aquest nefast episodi de la seua història,cosa que ací s'ha diluït en una espècie de boira incomprensible.

joan ha dit...

Nada: Gracias por el placer de tu visita y bienvenida. Efectivamente, cualquier ataque contra los valores humanos y sobretodo contra la vida nos atañe a todos, lo hayamos sufrido o no , pertenezca a nuestra època o a la histora. De ello nos tenemos que servir para intentar que el mundo no tenga barreras más allà de las que imponemos cada uno en nuetra propia vida y por voluntad propia. De los valores humanos y el repeto a la vida todos tenemos la obligación de mantenerlos. Un beso y gracias por tu humanidad. :)

joan ha dit...

Moonsa: Gràcies atu per la teu visita y el teu comentari. Això demostra que la visió que es té fins i tot fora de l'estat no es la real. Crec que a tot arreu es sap ben bé quins països i quins llocs han sofert i sofreixen dictadures cruels i despiadades, però en el cas del Franquisme s'ha venut una imatge borrosa de la realitat. Sense saber què passà de veritat no es pot construir un futur almenys esperançador.

joan ha dit...

Moonsa: He intentat deixar un comentari al teu blog però no hem deixa em diu que he de marcar no se quin paswiord o alguna cosa així ????? ^_^