dimarts, de març 29, 2005

TRANPARÈNCIES ( II ) de primavera

Sé que hi ha un paratge de bellesa incommensurable
On el temps s’asembla a un esclat i un batec potser de cor o de ales.
Un instant mantingut de records que s’endú el vent
Quan bufa fort com a les fulles caigudes .
Però el vent no només bufa en una direcció establerta,
Hi ha remolins, tornades, caragols d’aire que fan giravoltes
Inconscients i capricioses perquè res és immòbil i constant
Sinó un balanceig més o menys plàcid.

Des de la tardor que em parí
Mire el núvols com s’escampen des de la mar,
el sol ponent-se rere les muntanyes,
la pluja que cau i banya els carrers del meu poble
on nasquí, visquí i torní tantes vegades.

He nascut, viscut i tornat tantes vegades
Que no puc creure en les veritats absolutes
Ni en amors infinits
Ni en batalles guanyades.
Només sé de noves primaveres.


Naixeré de nou en els carrers que em criaren,
a la vora del riu on gaudí els primers plaers
i els primers amors.
Viuré de nou els coneguts paisatges
que em despertaren els somnis
i m’obrigueren els ulls.
Tornaré de nou a les primaveres salvatges.



flor.jpg Posted by Hello Flor del jardí de Mirandamar http://sirte.blogspot.com/

31 comentaris:

elisenda ha dit...

Espero que aquesta nova primavera sigui sensatament salvatge per a tu.
Un petó renascut

frederic ha dit...

La primavera és una época de l'any que m'agrada molt, però aquesta ha començat d'una forma molt estranya per mi. No n'estic segur de res, ple d'incerteses i no puc continuar així si vull tirar endavant.
Potser faré un post sobre això, potser no.

GreGori ha dit...

Nosaltres som qui determinem les nostres pròpies estaciones :-) Besets

Ismene ha dit...

Em pense q t'ho he dit diverses vegades: em fas sentir calidessa amb cadascuna de les paraules q escrius,Joan...tens facilitat per emocionar :).

Encara q la primavera no m'agrada,esper q aqsta siga la més salvatge :),per a tots-es...i q la disfrutes al màxim.
Molts besets!

Odalys ha dit...

Será que nací en primavera. Florecer con ella me gusta, es como renacer cada vez. Besos :)

lluneta ha dit...

Et felicito per la teva forma d'escriure Joan...

La primavera és una època meravellosa que ens mostra que la vida porta a la mort i la mort porta de nou a la vida... les fulles a terra que ha deixat la tardor desapareixen donant pas a les noves fulles verdes...
La nit plena d'enigmes s'escursa per deixar néixer a un dia cada cop més llarg...

Una abraçada ;)!

lluneta ha dit...

Que m'he equivocaaaat!!
He posat l'adreça de l'última pàgina que havia llegit.. aquesta sí és la meva ;)!

Brisa ha dit...

Joan, que gracia me ha hecho leerte pq bueno es bello descubrir que renacemos a la vez :) Me gusta como describes tu paisaje ese del que formas parte y esa primavera salvaje de la que me siento flor :)

Molts petonets :)

NADA ha dit...

La vida está llena de despedidas, bienvenidas, de muerte y renacimiento; de primaveras para el alma y los sentidos.

Es cierto, nada es permanente, todo se transforma, pero hay cosas que quedan para siempre, de modo que al retornar, resuenen en nuestro interior.

Es precioso lo que has escrito :)

Un beso Joan

joan ha dit...

Elisenda les noves primaveres sempre són un poc salvatges en el bon sentit de la paraula, ara l'edat també comporta sensatesa així que un beset sensat barrejat amb l'atreviment de la primavera ;)

Frederic: he passat per la teua web i veig que les coses van asserenant-se i les situacions prenent l'equilibri que cal. Me n'alegre, els canvis d'estacions sempre ens afecten una miqueta. Una abraçada ben forta i endavant :)

Gregori: Doncs sí perquè era hivern pur quan vaig coéixer una bella primavera ;) B_s_ts (les vocals les poses tu val? :) la primavera m'enjugassa.

joan ha dit...

Nafthy això de salvatge no t'ho prengues al peu de la lletra que tu n'ets capaç eh!!! que ja sé que vénen festes per ahí ;) Un beset càlid com el sol de les 11 del matí.:)

Odalys: Ya ves querida amiga yo nací en el otoño pero mi otra parte de la balanza es la primavera supongo que me adoptó par que supiera renacer. Besitos oceanicos :)

joan ha dit...

benvinguda Lluneta has arribat en en el temps que millor es veu la la teua llum en primavera :) A mi m'agraden sobretot les estacions intermitges tenen eixe misteri no saps ben be quan dura el dia i quan la nit. Una abraçada...aiiii no se´si arribe tan alt , hehehe :)

joan ha dit...

Brisa: ya lo he visto, nos hemos cruzado por la misma senda y hemos renacido a la vez, menos mal que ya no nos salen granitos , hehehe, Besets fresquets de brisa primaveral :)

joan ha dit...

Sabes nada querida amiga esas cosas que vamos guardando hacen crecer nuestro ser y las primaveras tambien despiertan como tu bien dices partes olvidadas que necesitan de esa fuerza exterior. Aunque a veces no terminemos de comprenderlo bien, las personas formamos parte de algo que se llama mundo, y a mi me afectan , las tormentas, la lluvia, el sol , el viento y las estaciones. Un beso y gracias :)

pentesilea ha dit...

jo enguany necessit el bon temps, la primavera, necessit que les coses siguin on haurien de ser... Tenc fe en el bon temps, en la primavera, salvatge o no.

pentesilea ha dit...

benvinguda sigui la primavera, doncs, salvatge o no
:-)

pentesilea ha dit...

benvinguda la primavera, la necessit, salvatge o no...

isnel ha dit...

Bellíssim, joan... M'has emocionat, m'has fet venir ganes de sortir a menjar-me el món. Gràcies. Un petó.

arsvirtualis ha dit...

Aquest temps em ve a la memòria el mite de Persèfone. Les instrospeccions de l'hivern ens abandonen lentament i per on ella passa reneix tot, un cop més. Llarga ha estat l'espera.

muralla ha dit...

Quina hermosura!!!Sentir la primavera que nace en nuestro interior, al contacto de nuestro mundo de la infancia, del de siempre. Eso es más primavera si cabe, y calienta más el corazón. Es como si a pesar de los cambios todo volviera a su sitio, a su lugar y se reconociera...y en ella nos reconocieramos, llenos de vida, renacidos.
Petons, bicos plens de primavera...
Carmiña.

mad ha dit...

Divendres i primavera, ui... la cosa promet... Amb aquestes paraules teves tan suggerents em llenço al cap de setmana, guapasso (si ho sabré jo com n'ets de guapo)
:P
Molts o molts besets

Marcel·lí ha dit...

Néixer de nou és realment una gran activitat a fer de tant en quan...

joan ha dit...

Benviguda doncs Pentesilea , tres vegades benvinguda i tres vegades renovada ;) perquè les coses que necessites te les duga el bon temps i els bons desitjos que t'envie :) besets

Isnel: Me n'alegre molt benvolguda amiga si en llegir-me t'he transmet eixes ganes de menjar-te el món. Preò deixa'ns un trosset vale ? ;) besets bonica.

joan ha dit...

Arsvirtualis: I afortunat l'acord de Demeter i Hades que ens permet que ens permet gaudir tres terços de l'any del blat i la fertilitat de la terra. Que els dúes de l'Olimp t'acompanyen aquesta primavera . Besets :)

Tristany ha dit...

Escolta tu, amb l´excusa de la primavera no et tornis un "llibertinu" ara ehhh. Ja saps que a Don Francisco Camps no li agraden aquestes coses!. Moderació i continència !.

joan ha dit...

Muralla: Saps.. quan et llig em sembles una constant primavera tu, perquè hi ha que vore la viatalitat que transmets juntaments amb una serenitat tan dolça i sincera que mira vaig fer-te reina de la primavera :) besets Marmi.

Mad: I a tu què et fem? Princesa perquè ja em diràs ja com està afectant-nos aquesta primavera!! que ja he vist per ahí alguna insinuació sobre no sé quins "gluteos" jejeje... Bon començament i cap de setmana Guapa, tu si que n'ets , ala vinga "parxes fuera" ;) besets boniqueta muaaaaccccc :)

arsvirtualis ha dit...

Aixxx, Don Francisco Camps, "company" de promoció de COU. Que hi farem! Sort que en vam sortir un grup que no combregava (ni combrega a hores d'ara) amb el que ha esdevingut "presi" ni amb la seva ideologia (???). Petons!

joan ha dit...

Marcel·li: I tant amic meu.
Recomane que a tothom que te llija perquè els teus post són un constant nàixement d'imatges i sensacions extraordiaàries. saps que ho dic de veritat i no per cap compliment . Una abraçada.

Tristany: Doncs mira no sé , no sé això dels "llibertunus" sense m'atret una mqiueta...pense en Apollinaire, Sade, Lord Byron, Joan Fuster, (tots tenien una miqueta de llibertins no?) i m'agrada que vols que et diga. Ara enter Trisatny de Pinós i Don Francisco Camps , sempre sèstarà millor sota l'ombra d'un bon pi que en un camp esquerp ;) tomaaaaa!!! Una abraçada. Ah això de la paelleta com sempre crec que les distàncies són una miqueta llunyaes però tot es possible si els déus es conjuren a favor de tots :)

joan ha dit...

Arsvirtualis: No em digues????? Fes el favor de cridar-li per telèfon i digues-li que teniu un sopar de "chermanor" d'antics alumens de COU i li ferem una encerrona ;) Besets

mirandamar ha dit...

Aquesta flor és de floració tardana, tot just ara comença a sortir de terra, em sembla que esclata pel juny o juliol.

joan ha dit...

Mirandamar: és preciosa, quan la vaig veure em va esclatar el color i a més aquesta en concret ja és intemporal quan tu la fotografiares :) besets.