divendres, de setembre 09, 2005

Una immensitat de mar

Una immensitat de mar.
Una immensitat que oprimeix sense causar dolor només pot ser la gravetat del dies.Quan t’alces de matí i vas flotant al lavabo i camines pels carrers coneguts rodejat de gent desconeguda i de sobte et trobes amb aquell banc del parc del teu barri on t’asseies esperant l’amic o l’amat.
T’asseus de bell nou a un cantó del banc mentre acarones els vius records d’un somriure.
Una immensitat de somriure.
Una immensitat de sabors dintre d’una mesura de paper plena de llepolies només pot ser un poema.
Mires el cel i respires l’aire bullint que arriba als pulmons a trevés de les fulles dels arbres mudant-se al groc.
Una immensitat de cel.
Una immensitat de cel només pot ser xicotets cristalls que reflecteixen oasis. Els miratges deliciosos de l’ànima quan es sent lliure.
Més enllà, sobre els penyassegats, escoltes les ones que remouen corrents submarines que criden a cau d’orella els mots primerencs d’un adormit origen.
El far solitari és només la referència que entre tu i la mar hi ha una falsa solidesa.
Res és real sinó versemblant. Només cal fer el primer pas, posar un peu sobre l’aigua, després l’altre i caminar, caminar sobre la mar.
I sentir.
Una immensitat d’escuma, una immensitat de mar.


40 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo no he viscut mai prop del mar, a part d'unes èpoques curtetes de vacances quan era xiqueta. Però m'atrau. Molt. Moltíssim. M'atrau la seva immensitat, que tan bé descrius; les seves enrabiades; les seves calmes; la seva vida; la seva mort; els seus capvespres; els seus colors; els seus secrets; els seus silencis; les seves veus. Mirant la immensitat del mar, em sento petita, poca cosa. Llepant la seva sal, esdevinc dolça. Endevinant les seves profunditats, em sento lleugera. Llegint el teu escrit, em sento bé, com disposada a emprendre qualsevol repte.
Gràcies!

Anònim ha dit...

Precioso tu artículo, Joan. Todo él es un poema.
Yo soy de tierra adentro, pero no podría vivir sin el ma como no puedo vivir sin algunos recuerdos... Cuando paso mucho tiempo sin volver a verlo, mis lágrimas, más saladas que nunca me lo traen a la memoria y corro a su encuentro.

Besets

Anònim ha dit...

No hi ha màgia tan meravellosa com la del somriure blau de l'horitzó...
Avui, només per a tu, petons amb sal

AiR ha dit...

... m'has deixat sense paureles... Una abraçada!

Anònim ha dit...

Ahir et vaig deixar un comentari i veig que no s'ha penjat.
Deia que si jo hagués d'esperar l'amic-amat en un banc del carrer, no em fixaria amb la bellesa de les coses del meu voltant, m'agafaria una emprenyada! Odio esperar-me, sobretot quan sempre hi ha una excusa perfecte.
De totes maneres el mar és fantàstic, jo que també vaig nèixer a prop, necessito anar-hi sovint, mirar-lo, integrar-me, i llavors ja carrego piles per un temps més. Això de viure en una ciutat de l'interior no ho porto massa bé.

pentesilea ha dit...

quan semblava que el que escrivies tenia un to nostàlgic i em duia a la tristor, plas! sorprenent optimisme.

molt bonic :)

JoanAlbor ha dit...

Isnel una de les coses més boniques que poden passar-te és quan escrius alguna cosa que en llegir-ho algú ho fa també seu. Si a més són persones a qui estimes encar la joia és més gran :) Jo no podría viure sense la mar, supose que és un tòpic d'aquells a qui l'atzar ens ha parit tan a prop d'ella. ella ens fa seus i nosaltres la fem nostra. Supose que també allò que mostra l'estima entre les persones és compatir el que més preues. Et regale la mar, la meua :) molts besets.
crec que teniu altra vegad problemes amb la meuaweb, fa dos dies que no puc entrar-hi a les vostres pàgines

JoanAlbor ha dit...

Hola Kuan aunque seas de tierra a dentro el mar llega invluso a los rincones ma´s apartados, és un elemento más de la tierra doónde vivimos, un placer más, un trozo más de nuestro ser, cómo lo són también la voluptuosidad de los valles, o la serenidad de las sierras.Los paisajes dónde crecemos nos marcan, el entorno nos marac pe`ro ello no impide sobretodo a las personas sensibles que sientan las caícias de otros paisajes.Un beset desl mar hacía tierra adentro :)

JoanAlbor ha dit...

Mad que bònic el somriure blau de l'horitzó, gràcies, crec que a partir d'ara quan el veja li posaré nom :) besets amb sal i escuma, encara que em digues canallaaaaa , hehehe ;)

JoanAlbor ha dit...

Gemma una abraçada ben blava per a tu i gràcies per passar-te per ací, és tot un plaer :)

JoanAlbor ha dit...

hahaha Frederic jo tampoc suporte esperar quan quede amb amics i això, em pose molt nerviós, però em referia a una altra espera , a eixa espera d'arribar abans d'hora, uns cinc minutets abans i notar com va arribant l'hora de la trobada, no sé per a mi és una deliciosa espera.
I no, encara que sone tòpic, jo no podría viure molt de temps allunyat de la mar, bufff la veritat és que no. és com tu dius un carregador de piles . Una abraçada. ja tens les maletes preparades? :)))

JoanAlbor ha dit...

Pentesilea gràcies. A mi la mar sempre m'ha donat optimisme, sempre... meny de nit quan he anat a nadar i en escabussar-te escltes eixos sorolls una mica, com diria com secs, que em fan una por...una cosa com de vegades quan llig alguns dels teus escrits..misteriosos, estranys.. ja saps que sóc molt poruc ;) besets

Anònim ha dit...

Joan, tampoco yo puedo vivir sin el mar, tal vez porque hace que me sienta pequeña e indefensa, y me haga olvidar que soy el respaldo de mucha gente -algo que me agobia- y podría pasarme horas en su contemplación, esté llana o revuelta... Me apasiona el mar de otoño.
Petons.

Anònim ha dit...

Exactament, amic meu: els de lamevaweb estem a "les fosques" (grrrrrrrrr) des d'ahir al migdia, just quan els del vaixell (ai, la mar aquesta tan nostra, eh?) salpàvem rumb a Sicília i celebràvem amb un pastís de xocolata que en perejoan fa un any que és blogger. Sort que et tinc a tu, a la Pente, al Tristany i a uns quants més per continuar comunicada. He rebut la teua mar. Ara vaig a escoltar-la una estona. Mil gràcies, mil abraçades, mil petons, mil somriures...

Anònim ha dit...

Jo és que no acostumo a arribar tard, però tampoc aviat, així que no sé què son aquests 5 minutets d'arribar abans.
No tinc la maleta feta encara, però avui ja m'he pres la primera pastilla contra la malària, això vol dir que ja estic molt més a prop del viatge. Tinc un cuquet a l'estòmac que em fa la punyeta i no sé si es de nervis, d'anisetat o de terror pel que ve.

martí ha dit...

Bon vespre, Joan. M'has tingut enganxat la mar (*sic) d'estona rellegint el text, especialment els darrers paràgrafs. Avui era un dia d'aquells en què em feia falta una bona alenada com aquesta i, mira per on,l'he trobada en el recer que és aquest espai que ens deixes compartir.

Ja sé que sóc una mica parc de paraules, però sempre et llegeixo... hi ha intangibles que no tenen preu :-)

mar ha dit...

posar un peu sobre l’aigua...

jo tampoc podria viure sense la mar... la necessito com l'aire que respiro

:)

Anònim ha dit...

Una immensitat de mar i un pont de mar blava que et porti totes les meves abraçades. Aquí, a prop de casa, hi el mar més maco del món. T'hi espera per quan vulguis venir a veure'l. I nosaltres també t'esperem amb ganes de donar-te una immensitat d'abraçades

Anònim ha dit...

Un gusto que descubrieras a Roberto Juarroz a través de mi humilde page; ha sido uno de mis descubrimientos en la red.
Saludos.

Joanaina ha dit...

L'oceà es fa immens i el cor petit...

Quico Ventalló ha dit...

Ja veuràs, ja veuràs com és la mar gironina pel setembre, un privilegi dels Déus :)
(ara et contestaré el mail, mil excuses pel retard! )

Anònim ha dit...

Oí una vez que el mar es importante sobre todo en las zonas del interior, allí donde no está... porque piensan constantemente en él...

JoanAlbor ha dit...

Koffe :9 yo hago lo mismo cuando tengo muy cargadas las espaldas me voy unas horitas al mar y buffff notas cómo se va toda esa carga eh? El mar siempre es precioso pero és verdad que en otoño es especial. :) besets.

JoanAlbor ha dit...

Muralla quantes coses ens pot dur i emportar la mar, l'oceà...molts besest boniqueta :)

JoanAlbor ha dit...

Isnel si , si relaxa't una miqueta escoltant la mar que vas una miqueta atabalada i ahir amb el martell un poc més i hem de cridar a la samu ;) besets bonica :))

JoanAlbor ha dit...

frederic n'estava segur que tu ets dels qui no arriben mai tard ;) El cuquet eixe és dels nervis , no et preocupes, a mi em passa el mateix sempre que he de fer alguna cosa fora de la normalitat...uiii ja està ací el 17 :)))

JoanAlbor ha dit...

Martí moltes gràcies. Em fan molt feliç les teues paraules.
No es tracta de ser parc en paraules. aquestes sempre són benvingudes, però els silencis també. Jo també ho faig això moltes vegades, llegir, simplement llegir algun post i gaudir-lo. De fet per això estan els post perquè qui els llija puga fer-los també seus. Una abraçada i gràcies altra vegada :)

JoanAlbor ha dit...

Mar benvinguda mai millor dit :)

JoanAlbor ha dit...

Omar com m'alegre de veure't alatra vegad per ac :) al final el Lloro i Kijaçaps han pogut amb l'ordinador?... ;)
ja ho se´, ja ho sé, que el mar més maco del món el teniu ben a prop i compartir-lo amb vosaltres serà una delicia. Un pont d'abraçades amic meu :)

JoanAlbor ha dit...

joanaina una abraçada ben gran..ara passe per ca teua a veure com van les coses que et note una miqueta melangoisa..un bon bany a la mar ara que l'aigua està més fresqueta revitalitza el cor ;)

JoanAlbor ha dit...

tristany espere notícies teues :)))

JoanAlbor ha dit...

houdini no te lo creeras pero estav ahora mismo pensando en ti :) el otro dia intenté visitarte pero habías desaparecido y ahora de pronto apareces :) me alegro.
Yo creo que el mar es importante para todos , el mar forma parte de la tierra y la tierra del mar. Supongo, bueno creo, que el entorno influye en las personas, en nuestro caracter, como influyen muchas otras cosas, pero él nos llama igualmente, tanto los de tierra adentro como los de "vora mar". Un abrazo.

JoanAlbor ha dit...

incondicional humildemente el placer ha sido mio :)

Anònim ha dit...

Es lo que tiene, anjoc, que existo solamente cuando alguien piensa en mi ;-)

Anònim ha dit...

M'agrada el teu món de mar, immensitats i penyassegats...

Anònim ha dit...

Hulaps,passant a saludar...perq no sé que dir-te...ja veus,em deixes sense paraules :).


Molts besos banyat en les aigües del nostre Mediterrani :)

JoanAlbor ha dit...

Houdinipreciosa forma de existir..no dekaré pués de pensar en ti ;)

JoanAlbor ha dit...

marcel·lí i a mi m'agrada veure't per ací :) una abraçada

JoanAlbor ha dit...

Ismene besets guapa :) i també al xicotet zeuz, aixxx crec que m'he enamorat d'ell :)))))

JoanAlbor ha dit...

Vinga Gregori dona'm la mà que anem a fer un passeget per sobre la mar ;)