Ma mare sempre conta que va nàixer un dia del mes de febrer, quan en el cel es barallaben els núvols i que la meua iaia li digué que en el moment d'eixir ella en aquest món va caure un llamp ferotge a uns 200 metres , just al magatzem de taronges que hi havia a vora riu. Per això ma mare cada vegada que trona li entra una por sobrenatural que la deixa muda i li fa canviar el color de la cara d'un blanc fantasmagòric.
Aquesta setmana hi va haver dos dies de tronades fortes, els llamps i els trons sembla que es divertien en jocs per nosaltres incomprensibles i deixaven la terra banyada per la pluja i la pedra.
El meu robi, no sé quan va nàixer, ni en quines circumstàncies. De fet el vaig trobar un dia , famolec i xicotiu com una boleta de neu marron.
El fet és que un d'aquest dies quan tots els habitants de la casa estavem al menjador escoltant el barull de l'aigua i la pedra sobre la teulada i el soroll estrepitós dels raigs, el meu germà digué de sobte: I la mama i el robi, on estan?
Ens vam quedar sorpresos perquè feia uns minuts els dos estaven per allí. Començàrem a cridar-los perquè no contestava cap dels dos. Així que ens alçarem i ens vam dirigir cap al dormitori. No hi havia cap llum encesa en cap altre lloc de la casa, ni al bany, ni a les cambres de dalt. Ens encaminàrem doncs cap al dormitori dels meus pares i en encendre el llum veierem ma mare al llit, tapada fins al nas de tal manera que només sobreixien uns ulls roddons i oberts i els seus cabells blancs. A sota baix del llit poguerem veure també el morro del robi i els seus ulls rodons com a plats. Els dos muts i immòbils. Perquè us feu la idea era una cosa així .
dibuix.jpg
Ens vam posar tots a riure, els altres clar, perquè ma mare i el robi seguien igual d'immutables.
Va ser bonic i divertit alhora. Per uns moments no sabíem de preocupacions, ni de baralles, ni de tristeses. Amb tan poca cosa pots ser feliç?
http://www.blogger.com/edit-profile.do
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Yo estoy de acuerdo cualquier cosa puede hacernos felices, quizás pq la felicidad debemos buscarla dentro de nosotros mismos y no fuera, eso es lo que marca la diferencia entre ser feliz o no serlo. Muchos besos.
Elisenda: he vist que em coincidit en l'últim post, els dos hem parlat de coses senzilles i de com aquestes ens aporten la felicitat gratuïta, tal vegada l'autènctica felicitat. Carner com en moltes altres coses té la visió dels grans poetes, dels savis. I mira per on aquesta setmana jo m'he trobat com un anze :) besets.
Brisa: Clar que si, com sempre el teu cor és tan bonic i tan innat en tu que sap eixes coses. I mira que m'ho he dit jo això mateix tantes vegades. Si no sabem ser feliços amb el que som, mai podrem ser i fer feliços amb els altres. Besets estimada amiga.
Muralla: M'alegre que t'hages rigut amb nosaltres, es tractava d'això de compartir la petita felicitat que moltes vegades es reconeix en la risa. Besets per atu de part meua, del robi i de ma mare. Li he ensenyat el post i ella no entén ben bé que és açò, simplement ma mormolat perquè diu que ella no és el ninotet eixe que he dibuixat i m'he tornat a riure. beijos.
La vertadera felicitat és el cúmul de xicotets moment que et fan riure i oblidar-te de tot...i la pots trobar en el moment menys esperat.
La felicitat,encara q parega mentida,és el sentiment més simple q hi ha,però de vegades el volem fer més complexe i és quan la perdem.
Moment així són fantàstics.
Una barçada molt forta i besets!
Que bonic, mon amie, m.has fet entendri molt. Aquesta filosofia Ameleie Poulain de les coses senzilles hauriem d.estendre molt mès enllà del Xuquer i de Montserrat
Van
Quanta, quanta tendresa...
Nafthy: Com m'agrada que gent més jove que em dorprenga tan gratament. Quanta raó tens la felicitat és un dels sentiments més simples i som nosaltres en el moment que la compliquem quan la perdem perquè si no és així , senzilla, ja no pot ser. Besets, molts besets.
Van: la meua xica de les sabates de claqué. Mira't hui a l'espill i veuràs com la senzillesa la tens enfront, una senzillesa tendra i preciosa, envoltada de paperets de cel·lofana de colosr brillants. Un muaaaacccc molt gran :-)
Mad: jajaja, vos imagine, tots tres, i m'entendrix i em fa feliç. Gràcies a tu i a marmota i napoleón, besets, llepadetes i caricietes senzilles i pures :)
Anonymus: benvingut, si t'arribat una mieuqta de tendresa és perquè també tu la tens a dintre.
Gregori: i amb un silenci, i amb capvespre i amb sourire..Besets a tu i a la Lindeta. ës si més no curiós com els animalets que recollixes sempre mantenén eixa por primitiva de l'abandó. Però ja saps tot es tracta d'aproviser com feu el petit princep amb la rosa i la rabosa. :) Espere que li agrade la història, segur que sabrás contar-li-la.
Són aquestes petites coses les que ens fan estimar més a les persones que ens envolten. Realment va ser una situació divertida o, més ben dit, còmica.
Vaja, no recordava que sortiria com anònim, sóc jo, en Frederic
Frederic: jajaja, això et passa per canviar de xaqueta un poc més i et poses la de l'home invisible ;)
Sí és així i moltes vegades no ens donem compte de qui ens envolta i de com pot fer-nos feliços. Una abraçada.
La felicitat es troba en la senzillesa. �s com aquella frase de "no es m�s rico qui�n m�s dinero tiene sino quien menos precisa"...
Per cert, algunes lletres no es llegeixen b�... Ser� cosa del meu navegador?
Una abra�ada...
Marcel�l�
http://blogs.ya.com/bohemiachampain
Marcel·li: Sí és que estava intentant posar un enllaç perquè poguera traduir-se directament el blog al castellà però ha sigut un bullit havia de canviar la font i a aleshores es canviaven els caràcters ja impresos. Al final he decidit no fer-ho.
Les dites populars com quasi sempre tenen raó. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada