dilluns, de febrer 14, 2005

MOTS

Els ritmes, les rimes i els silencis són signes poètics: senyals.
El signe lingüístic per excel·lència és el mot.
Els mots són de totes mides: uns de senzills i d'altres de complexos.
I tots són molt pràctics: ens permeten que parlem de les coses sense tenir-les a la vora, sense la càrrega feixuga d'haverlos d'arrossegar amunt i avall.
Els mots en són els substituts, lleugers com plomes imaginades.

Jesús Tuson. El Llenguatge i el plaer.

Les paraules haurien de servir per embellir-nos la vida, almenys així les he entés sempre.
De vegades per superar la timidesa de fer una carícia l'he feta amb una o dos paraules. També per acompanyar la tristesa o l'alegria d'un amic m'han ajudat les paraules, i d'altres vegades m'han servit per superar entrebancs. Però sempre m'han agradat perquè amb elles podia crear mons fantàstics i bells, uns instruments lleugers, com diu Tuson, com plomes imaginades.

Però no sempre és així, ni dintre de la normalitat de la diferència de concebre la vida, hi ha qui les torna pesades com estructures lapidàries o tan futils que es desfan només acabades d'usar.
Us posare dos exemples que he trobat aquest cap de setmana als diaris i que a mi particularment m'han entrat ganes de llevar-los el do de la paraula a qui les ha dites o escrites.

1. Mots pesats com diluvis persistents en un dia de sol i sense núvols. Contradictori? Llegiu:

El bisbe de Sogorb-Castelló els senyor Juan Antonio reig Pla, diu en una entrevista al setmanari catòlic Alba:
" La iglesia considera los actos homosexuales como depravaciones graves, intrínsicamente desordenados y contrarios a la ley natural y que no pueden recibir aprovación...esta inclinación es desordenada aunqué no constituye materia de pecado... La iglesia ama a estas personas pero no puede aceptar sus prácticas. Hay que prestar ayuda psicológica y espiritual a las personas con esta inclinación, que lo solicite. Muchos psicólogos y psiquiatras dicen, por experiencia propia que la inclinación homosexual se pude curar"

A veure si es tracta de depravacions greus com és que no constitueixen matèria de pecat i si és així de què s'han de curar? Jo no ho entenc, i vosaltres?
Supose que aquest senyor no coneix la paraula "estimar""voler""amar" i aquests mots no entenen de depravacions, jo estime el meu gos, estime el riu, els meus cactus (no psicoanalitzeu eh!) i fins i tot es pot estimar el penis o la vagina, pregunteu-li-ho al marques de Sade o a Apollinaire. En fi, que res ,que faça ell una visita a eixós psicòlegs que "por experiencia propia" (està dient-los homosexuals?) poden curar tanta incoherència.

2. Mots que descobreixen noves terres en el planeta terra. No us ho creieu? llegiu:

Dictamen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua:

"D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia...), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals). Els diferents parlars de tots estos territoris constituïxen una llengua, és a dir, un mateix «sistema lingüístic», segons la terminologia del primer estructuralisme (annex 1) represa en el Dictamen del Consell Valencià de Cultura, que figura com a preàmbul de la Llei de Creació de l’AVL. Dins d’eixe conjunt de parlars, el valencià té la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra modalitat territorial del sistema lingüístic, i presenta unes característiques pròpies que l’AVL preservarà i potenciarà d’acord amb la tradició lexicogràfica i literària pròpia, la realitat lingüística valenciana i la normativització consolidada a partir de les Normes de Castelló."

Crec que vora tres anys des de la creació de l'Acadèmia. Tretze acadèmics, tretze sous (podeu imaginar-vos com ) per dotze mesos a l'any, més pagues extres, despese, etc. etc. etc. I jo em vaig haver de traure la carrera amb beques, treballant i fumant celtes sense boquilla, perquè ara haja de pagar aquests saberuts de poca monta i em descobresquen un continent nou, una nova geografia.

M'enerve, hi ha vegades que m'enerve i això que solc ser una persona tranquil·la.
Almenys em queden els mots, els sincers, els bells, els que són com les plomes imaginades.

8 comentaris:

Ferran Moreno ha dit...

Tard o d'hora l'AVL havia de redescobrir la roda; el problema continuen sent els polítics, que ara diuen que no, que el que diu l'AVL no val... I sí, les paraules haurien de servir per entendre'ns, però malauradament sempre hi ha gent que no vol entendre res que no sigui la seva pròpia veritat.

Pel que fa als bisbes, sentir-los ja és com sentir ploure. Bé, no exactament: sentir ploure em relaxa i m'agrada.

Anònim ha dit...

Cansa molt llegir paraules nècies. No podré entendre per què els bisbes no es preocupen només del diví, que és el que els pertoca i deixen estar les carnalitats per als qui en podem gaudir tranquil·lament...

I la nostra situació lingüisticodenominativa (perdó per la paraulota) fa riure... O plorar. Sembla mentida que un nom faci tanta por, quan al dictamen (par. 2) arriben a dir que no és una situació única, sinó que és compartida per moltes altres llengües. No he conegut mai cap brasiler a qui li faci temor de dir que parla portuguès. O cap austríac que no parli alemany. O els meus col·legues nord-americans renegar de la paraula "anglès"... Una mica paradoxal, no?

parole soltanto parole...

Ismene ha dit...

Hola!! Estic completament d'acorda mabt tu...les paraules sónn el més bonic q hi ha,però de vegades són el que més mal te fa,sobretot si les utilitzen prsones q no tenen sentit comú ni saben cm utilitzar-les...el cas més greu crec q és del obispo. Si et sóc sincera,he llegit sols la primera línia,doncs m'han donat fàstic ixes parauels i ja no podia llegir més. El q diu ixe home fa mal,molt de mal...sigues o no homosexual. i a més,,em dol com una persona pot llevar-li la bellessa a les paraules...en aquest sentit es mereix un premi.El premi al llevar-li la bellessa al més bell i al major tresor q poseim :(,patètic des de el meu punt de vista.
Sols espere que ens donem cmpte de la importància d'aquestes lletres i les sapiem utilitzar bé,almenys jo ho intente encara q de vegades tb faig mal...però són difícils de vegades utilitzarles.

Molts besets Joan!!!!!!

JoanAlbor ha dit...

Ferran: Efectivament el problema són els polítics com sempre i com en quasi totes les coses. Com sempre també són els únics que no saben usar les paraules per entendre's. I a mí la pluja també em relaxa, la bona pluja.:)

Elisenda: Supose que si de veritat els bisbes estimaren allò que es pertoca ho farien, però crec que no entenen eixa paraula. No tota l'església on si qcrec que hi ha persones valeroses i bones, sinó només la jerarquia.
Com diu el Ferran són els polítics els que han creat la por a la paraula. Besets.

Nafthy: Clar que si estimada amiga, eixes paraules soón ofensives per a qualsevol ésser humà, li agrade qui li agrade i gaudisca com a i amb qui gaudisca. El plaer i l'amor no entén d'etiquetes. Besets i sort en els examens.

Mad: Tan de bo tothom tinguera ales com tu per volar en la llibertat de l'amor i els sentiments. la llengua per entendre'ns i compartir en xinés, castellá, groenlandes i catala...Besets , llepadetes i picotadetes novelles :)

Carminya: Més d'un bisbe hauria de llegir els teus post així aprendien a usar els mots com tu ho fas plens de bellesa. per a i els savis són aquells que mab paraules saben dir el que sent el cor i l'ànima i tu ho fas sempre. Besets.

Anònim ha dit...

Te dejo un besito no tengo tiempo ahora de más :(

Anònim ha dit...

Gràcies per l'oferiment de les taronges, potser sí que m'apuntaré a que me les enviies, tot i que no m'entusiasmen gaire.
Frederic

Anònim ha dit...

sense comentaris xD

JoanAlbor ha dit...

Brisa: :-) jajaja, sempre corrents, Gràcies pel beset, les teues visites encara que de vegades siguen curtes són plenes. Besets

Frederic: Quan vulgues Frederic, però si no t'agraden no home! si et fa més els dolços donsc una coca de llimonà que esàn molt bones.Ànim en la feina que sé que vas de cap. Una abraçada.

Rafa: Benvingut. En efecte no fan falta comentaris, és millor ignorar-los a tots aquest poca-soltes.